Tres generacions dedicades a cuidar les persones: Anna Pau, Maria Antònia Massoni i Margarita Piñeiro

Des de ben petita, a casa, sempre s’ha parlat de la feina, tant de la mare com de l’àvia”. Així ho expressa l’Anna Pau Massoni, infermera del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) que ha viscut què és dedicar-se a cuidar els altres des que té ús de raó. La seva mare, la Maria Antònia Massoni, és infermera en actiu; i la seva àvia, la Margarita Piñeiro, està jubilada des de fa anys, però estava molt vinculada a l’àmbit sanitari, ja que va treballar com auxiliar de clínica a la Perpetuo Socorro. Tres generacions de dones que es mouen per la vida de manera diferent, que parlen diferent, senten diferent i valoren el dia a dia amb un sentiment especial.

LA FILLA: ANNA PAU MASSONI, INFERMERA DEL SEM


L’Anna Pau va créixer en un entorn dedicat a cuidar els altres. Els seus records d’infantesa la traslladen sovint als passadissos de la Clínica Perpetuo Socorro o als de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV) on treballava la seva mare i on ella, de vegades, li portava el dinar. Parlar de la feina de la mare o de l’àvia era molt habitual a casa, a l’hora dels àpats o en qualsevol altre moment. La infermeria formava part del dia a dia a la seva llar i, sens dubte, aquesta mena d’immersió va influir en la seva decisió de formar-se en aquest camp a la Universitat de Lleida, on es va graduar formant part de la promoció 1999-2002.

“La mare és una persona molt inquieta i sempre intenta donar tot el possible per garantir les millors cures als seus pacients”.

Anna Pau Massoni

Un cop acabada la formació, l’Anna va traslladar-se a França on va treballar durant nou mesos per tornar després a l’HUAV, concretament al servei de Tocoginecologia. Temps després va entrar al servei d’UCI del mateix hospital, on va exercir fins al 2007, per passar un any més tard al servei d’Urgències també de l’HUAV. Va ser llavors que va començar a compaginar aquesta feina amb guàrdies al SEM i, des del 2010, treballa exclusivament com interina en una base concertada de l’ICS i, com a eventual, en una base SEM a l’Alt Pirineu.

De la seva mare, la Maria Antònia Massoni, confessa haver après moltes coses. Per ella és el seu referent. Recorda haver viscut amb resignació la professió, ja que durant uns deu anys la seva mare feia doble torn (al matí treballava a la sanitat privada i, a la tarda, a la pública). Rememora uns temps durs, on esperaven sota la cura de l’àvia, l’arribada de la mare per anar a dormir. Després era l’àvia la que anava a la feina d’auxiliar a la maternitat de la Clínica Perpetuo Socorro. Molt d’esforç i sacrifici que ha estat tot un exemple per l’Anna.

Tot i que no considera un avantatge que la seva mare sigui infermera, l’Anna Pau reconeix que és a ella a qui acudeix davant un dubte, especialment en qüestions de cures, un camp en què la seva mare és especialista. Comenten casos, parlen de possibles solucions, es recolzen per encarar problemes i, segons diu l’Anna “ella m’entén quan tinc molts dies de guàrdia seguits”. En definitiva, la mare és un gran referent, ja que “és una persona molt inquieta i sempre intenta donar tot el possible per garantir les millors cures als seus pacients. És una gran professional amb una enorme capacitat de perseverança i força de voluntat”, diu l’Anna. D’ella ha après que “en aquesta professió, si tens interès, no t’estanques i sempre pots aprendre coses noves”, comenta l’Anna Pau.

LA MARE: MARIA ANTÒNIA MASSONI PIÑEIRO, INFERMERA DE LA UNITAT D’HOSPITALITZACIÓ DOMICILIÀRIA DE L’HUAV


La Maria Antònia Massoni (64 anys) va entrar en el món sanitari com auxiliar d’infermeria. Era un sector que li agradava i no li era aliè, ja que la seva tieta era infermera i la seva mare auxiliar de clínica. En aquells temps l’entrada a l’Escola d’Infermeria es feia amb el Graduat Escolar. Eren tres anys de formació a l’Hospital de Santa Maria de Lleida. Classes als matins i pràctiques a la tarda en el mateix centre o bé a l’inrevés, al matí es tractaven casos pràctics i, a la tarda, hi havia la formació. Tot sota la supervisió de les monges del centre que eren les tutores i, alhora, responsables. Així doncs, Massoni va acabar els estudis el 1980, moment en què es va col·legiar. La convalidació DUI vindria quatre anys més tard.

Amb una àmplia experiència professional i gairebé a les portes de la jubilació, Maria Antònia Massoni veu que la infermeria ha canviat molt, sobretot gràcies als avanços tècnics. “Les infermeres tenen més competències i responsabilitats. Han aparegut especialitats infermeres, ara ha augmentat la presa de decisions i, també, hi ha un increment de professorat infermer a les universitats, de doctorats en infermeria i la investigació infermera està creixent”, diu Massoni.

Després de quaranta-quatre anys d’experiència professional en l’àmbit sanitari (cinc com auxiliar de clínica i trenta-nou com infermera), Maria Antònia Massoni creu que la formació teòrica és ara més completa però, pel que fa a la pràctica, considera que “està una mica més justa per començar a portar una planta o servei, donada la tecnologia actual. Tot i això, la possibilitat de formar-se ara amb cursos, postgraus i màsters és molt gran”, diu.

““Les infermeres tenen més competències i responsabilitats. Han aparegut especialitats infermeres, ara ha augmentat la presa de decisions i, també, hi ha un increment de professorat infermer a les universitats, de doctorats en infermeria i la investigació infermera està creixent””

Maria Antònia Massoni Piñeiro

Els seus 39 anys com a infermera els ha passat en diferents serveis. A l’ambulatori, urgències, cirurgia general, i des de fa 23 anys és infermera referent a la Unitat d’Hospitalització Domiciliària de l’HUAV, predominantment a l’àrea quirúrgica. De la seva filla Anna, confessa haver après la perseverança i les ganes de seguir aprenent. Se sent molt orgullosa i contenta que la seva filla sigui també infermera i és conscient que, possiblement, l’ambient familiar hagi pogut influir en aquesta decisió. A la pregunta: hauries preferit que la teva filla no fos infermera?, Maria Antònia respon taxativament: “No. Ha fet allò que li agrada i s’ha especialitzat en atenció extrahospitalària. N’estic orgullosa”.

LA PADRINA: MARGARITA PIÑEIRO SÁNCHEZ, AUXILIAR DE CLÍNICA JUBILADA


La Margarita Piñeiro té 84 anys i està jubilada. Ella és la primera de les tres generacions d’aquesta família dedicada a la cura dels altres. Després de fer els estudis primaris al col·legi Dominiques de Lleida, va començar a treballar en un consultori mèdic amb només 14 anys. Va treballar dos anys com a “practicant” i, més tard, el 1972 va entrar a la clínica Perpetuo Socorro com a auxiliar de clínica a la planta de maternitat. La Margarita recorda que hi havia una auxiliar per tota la planta i una infermera per tota la clínica en el torn de nit en què ella treballava.[]

abril

15abr.(abr. 15)08:0023(abr. 23)15:00CURS COILL: ACTUALITZACIÓ EN EDUCACIÓ SEXUAL I AFECTIVA

16abr.09:0014:00XII JORNADA D'INFERMERIA I FISIOTERÀPIA

29abr.(abr. 29)09:0019juny(juny 19)14:00CURS COILL: SUPORT VITAL AVANÇAT (SVA)

maig

29abr.(abr. 29)09:0019juny(juny 19)14:00CURS COILL: SUPORT VITAL AVANÇAT (SVA)

14maig(maig 14)09:0021(maig 21)20:00CURS COILL: INTRODUCCIÓ A LA GESTIÓ INFERMERA DE LA DEMANDA AGUDA (GID)

juny

29abr.(abr. 29)09:0019juny(juny 19)14:00CURS COILL: SUPORT VITAL AVANÇAT (SVA)

X