A finals de 2017, la direcció d’Infermeria de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) va apostar per la creació d’un equip de teràpia intravenosa (ETI) que es va implantar dins del gabinet de radiologia vascular intervencionista (RVI). El nou equip, especialitzat en els accessos vasculars, pretén millorar la tasca de la infermeria d’hospitalització en la canalització, cuidatges i manteniment de catèters venosos, amb l’objectiu de disminuir les venipuncions repetides i ajudar així en la preservació del capital venós dels pacients.
Aquest equip d’infermeria, format per Ferran Padilla, Jordi Farrero, Alejandro Bergua, Estefanía Barranco, María José Casals, Anna Escolà i Mari Carmen Serret, ha nascut amb força, empenta i moltes ganes de treballar per millorar la pràctica clínica en aquest camp per beneficiar els pacients.
Mostra d’aquest tarannà és el reconeixement que quatre dels seus membres (Padilla, Farrero, Barranco i Casals, referent d’infermeria del servei de radiologia) van rebre en el XIII Congrés de la Societat Espanyola de Radiologia Intervencionista d’Infermeria celebrat el passat mes de març a Santander. El comitè científic del congrés els va atorgar el Premi Javier Rey a la millor comunicació per un dels dos projectes presentats. Concretament, la comunicació guanyadora duia el títol “Creació d’un Equip de Teràpia Intravenosa dins d’un servei de Radiologia Vascular Intervencionista”. Parlem amb l’equip del projecte premiat i de la tasca que du a terme l’equip d’infermeria del Servei de Radiologia Intervencionista de l’HUAV de Lleida.
ENTREVISTA
Com va gestar-se el projecte? Per què vau decidir de dur-lo a terme?
El projecte es va gestar a finals del 2017, quan la direcció d’infermeria de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) de Lleida va apostar per formalitzar un equip de teràpia intravenosa (ETI) a l’hospital per tal de garantir uns estàndards de qualitat en teràpia intravenosa i ajudar a la tasca de canalització dels accessos vasculars als pacients.
La decisió final de formalitzar i implantar l’ETI dins del gabinet de radiologia vascular intervencionista (RVI) està relacionada amb la necessitat de la instauració dels accessos venosos en un ambient de màxima esterilitat, tenint en compte criteris de cost/benefici, i disminuir les bacterièmies relacionades amb els catèters vasculars (BRCV) a més a més de les complicacions de la canalització dels accessos venosos al mínim. Tot això, amb el suport de professionals formats en la canalització d’accessos vasculars i en el control de les seves possibles complicacions.
Des del primer dia que van comunicar-nos l’oportunitat de poder crear un nou equip especialitzat en els accessos vasculars, no va haver-hi cap dubte de què això seria una gran ocasió per poder aportar una millora qualitativa en els accessos vasculars i, també, una oportunitat personal per poder iniciar-nos en aquest àmbit específic del món de la teràpia endovenosa, que utilitzem cada dia en la pràctica clínica, i a més, cada dia augmenta la demanda de medicaments farmacològics més complexos i tractaments més llargs. Per aquest motiu ens vam presentar a l’hospital com un equip de suport, que vol ajudar a millorar la gran tasca de la infermeria d’hospitalització en la canalització, cuidatges i manteniment dels catèters venosos, intentant disminuir les venipuncions repetides, ajudant també de retruc en la preservació de manera adequada el capital venós dels pacients.
Quins són els passos a seguir per crear un equip de teràpia intravenosa dins d’un servei de radiologia vascular intervencionista?
La creació d’un ETI dins d’un servei de radiologia vascular intervencionista es pot realitzar de moltes maneres diferents i, segurament, cap seria millor que l’altra. En el nostre cas, es va decidir crear un cronograma amb 4 fases ben diferenciades. Es va aconseguir un ordre rigorós en els passos, on tots els professionals que formen part d’aquest equip s’han format de manera adequada en la canalització d’accessos vasculars.
A la fase 1 es va iniciar la formació dels professionals de l’equip que ens vam formar amb professionals experts en la canalització d’accessos venosos ecoguiats, més concretament en catèters venosos centrals d’inserció perifèrica (PICC) i catèters de línia mitjana (Midline). Primerament, vam tenir una formació teòrica i, després, una pràctica amb models de simulació d’accés vascular. Un cop apresa la teoria i la pràctica es van realitzar els primers casos amb pacients de l’hospital, primer acompanyats pels experts en la canalització de catèters ecoguiats, com són els professionals d’hospital de dia oncohematològic de l’HUAV (que ja fa temps que insereixen aquest tipus de dispositiu ideal per tractaments de quimioteràpia), i després, de manera autònoma.
Durant la fase número 2 es va crear l’agenda d’infermeria i es van elaborar els circuits de consulta. També es va dissenyar un document informatiu de presentació del nou equip a l’hospital i la descripció de les seves funcions pels professionals de les unitats d’hospitalització. Es van dissenyar protocols, com el del “Circuit de petició a l’equip de teràpia intravenosa per la instauració de vies centrals d’inserció perifèrica” i es van consultar altres protocols que ja havien estat creats per altres professionals sanitaris de l’hospital, com per exemple, el “Procediment d’instauració ecoguiada i manteniment dels catèters venosos centrals d’inserció perifèrica (PICC d’alt flux) al servei oncohematològic: Punta oberta PICC d’alt flux (Power PICC) 1, 2 o 3 llums”.
Durant la fase número 3 es van impartir sessions informatives i formatives pels professionals de les unitats assistencials de l’hospital, on se’ls va informar dels tipus de catèters que es disposaven en aquell moment, de com podien fer la interconsulta i per quin pacient la podien demanar. A més a més, se’ls van lliurar els protocols que podien consultar per fer les cures dels catèters. Durant les sessions es va incidir molt en la importància de la proactivitat a l’hora de garantir el capital venós del pacient.
Finalment, durant la fase número 4 es va iniciar el registre de l’activitat de l’ETI, on els professionals de l’equip, van fer uns registres des de la inserció del catèter fins al dia de l’extracció, registrant els catèters implantats, la unitat sol·licitant, motiu i totes les complicacions que anaven sorgint.
Després d’un any d’activitat, es va procedir a l’avaluació i la millora del circuit amb l’anàlisi de les dades recollides i es va fer entrega a la direcció d’infermeria de l’informe de l’activitat de l’ETI durant tot aquest curs.
En quina evidència científica us heu basat?
Existeix molta evidència científica sobre la necessitat de la creació dels ETI dins dels hospitals, la qual demostra la gran rendibilitat quant a cost/benefici per a pacients, professionals i institucions, demostrant una efectivitat inequívoca en la reducció de la incidència de les BRCV, les complicacions potencials i els costos econòmics.
Dins de tota l’evidència científica que existeix, nosaltres ens hem basat en els criteris de la CDC (Centers for Disease Control and Prevention), que és la responsable de proporcionar orientació en forma de recomanacions, les quals es consideren normes d’aplicació voluntària, a través de les “Guies per a la prevenció d’infeccions relacionades amb el catèter intravascular”. També hem seguit les recomanacions de l’Association for Vascular Access (AVA), associació relativa als accessos vasculars que publica les directrius i documents de posició relativa als accessos vasculars.
Així mateix, ens hem basat amb les guies del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, algunes com: la “Guia de Pràctica Clínica sobre Teràpia Intravenosa amb Dispositius no Permanents en Adults” del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat que va ser editada el 2014, i la guia de “Prevenció de la infecció relacionada amb el cateterisme intravascular” del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, editada el 2012.
A més, també ens hem basat amb les recomanacions exposades a la “Infusion Therapy Standards of Practice” de la Infusion Nurses Society (INS) editades el 2016, la “Nursing Best Practice Guidelines Program: Care Assessment and Device Selection for Vascular Access” de l’Associació d’Infermeres Registrades d’Ontàrio (RNAO), i el “Manual GAVeCeLT sobre catèters PICC i MIDLINE” del grup d’experts en accessos vasculars “Gli Accessi Venosi Centrali a Lungo Termine” – Accessos Venosos Centrals a Llarg Termini, editat el 2016.
Cal destacar que els professionals que formen l’equip han realitzat cursos i experts sobre la teràpia intravenosa i la canalització d’accessos venosos, prioritzant els recomanats per la SEINAV (Societat Espanyola d’Infusió i Accessos Vasculars), per la qual cosa s’han adquirit uns coneixements i unes habilitats que doten l’equip d’una gran destresa en la valoració dels pacients, la canalització de catèters i en la resolució dels possibles problemes que puguin sorgir durant el procediment de canalització del catèter i en els cuidatges posteriors.
Quin és el perfil de la infermera/infermer d’aquest servei?
El perfil de la infermera i infermer del servei, de manera més formal, es basa amb els criteris que proposa l’Institut Català de la Salut (ICS) en la llista de perfils professionals definits, més concretament en el d’”Infermer/a de gabinets intervencionistes”, on els requisits són: ser diplomat/ada en infermeria – graduat/a d’infermeria, tenir un postgrau en infermeria hemodinàmica i intervencionisme vascular o experiència prèvia de tres mesos en funcions similars (àrees d’hemodinàmica, arrítmies i intervencionisme). També es valora tenir coneixements en radioprotecció i radiologia vascular, en electrocardiografia i en suport vital bàsic i avançat en malalt adult i pediàtric. A més, també tenir coneixements sobre els fonaments en intervencionisme, en vigilància i control dels registres hemodinàmics, expert en cures al pacient crític (ja que hi ha molts cops que el pacient arriba al servei en situació d’urgència vital), en les aplicacions informàtiques més habituals relacionades amb l’àmbit de la infermeria i coneixements de la llengua catalana equivalents a un nivell C o superior.
D’altra banda, també és important destacar que la Societat Espanyola de Radiologia Intervencionista d’Infermeria (SERIE) intenta també definir el perfil de la infermera i infermer dels gabinets de radiologia vascular intervencionista, on diferència les funcions en tres apartats principals: funcions generals d’infermeria, competències d’infermeria quirúrgica i competències en radioprotecció i radiologia vascular.
A més, amb la implantació de l’ETI dins del gabinet de radiologia vascular intervencionista, el personal d’infermeria ha de tenir coneixements en l’anatomia cardiovascular, en el tipus de catèters (PICC, Mid-line, etc.), en les complicacions potencials i els cuidatges i manteniments generals a curt i llarg termini dels catèters. També ha de tenir habilitats en la valoració de l’arbre vascular a través d’un ecògraf i en la canalització dels catèters amb tècnica micro-Seldinger.
En conseqüència, el professional ha de tenir capacitat de treball en equip i cooperació, gestió de les emocions, capacitat resolutiva i presa de decisions i millora i aprenentatge permanents.
Quins avantatges té, tant pels infermers i infermeres com pels pacients, l’aplicació del vostre projecte?
Els últims estudis han demostrat que amb la implantació d’un ETI les BRCV disminueixen substancialment, amb el consegüent cost/benefici que això suposa per a la institució.
Pels professionals sanitaris de l’hospital, la implantació d’un ETI els suposa tenir uns referents pel que fa a la canalització d’accessos vasculars i ajuda en la canalització d’accessos vasculars a pacients complicats. A més d’alliberar de càrrega assistencial, ja que a aquest tipus de pacient se li dedica molt de temps per la dificultat que presenta en l’accés vascular. Temps del que, malauradament, cada cop se’n disposa menys, ja que els professionals s’han de multiplicar per tal de poder donar cures a tots els pacients que tracten.
El pacient prototip és aquell que té un accés intravenós difícil, obès, d’edat avançada, edematós, amb afeccions cròniques, amb venipuncions repetides en passats ingressos, tractaments farmacològics irritatius o vesicants i de llarga durada, amb antecedents de drogues d’abús, en definitiva, pacients molt complicats de punxar.
A més, l’equip es corresponsabilitza amb els infermers/eres d’hospitalització dels cuidatges i manteniment dels catèters, fent una revaloració constant dels pacients, a través de la història clínica i el contacte telefònic amb els professionals sanitaris.
També és important remarcar que les sol·licituds de catèters d’aquestes característiques abans només podien sol·licitar-les el col·lectiu mèdic. Amb la introducció de l’ETI dins l’àmbit hospitalari, la infermeria passa a ser la protagonista a l’hora de sol·licitar un accés venós pels pacients, fent la valoració a través d’un algoritme de decisió per intentar canalitzar el millor accés, amb el mínim de complicacions potencials, als pacients adequats.
Encara que la infermeria té un paper protagonista en aquest equip, cal remarcar la importància del treball multidisciplinari en la teràpia intravenosa i la canalització d’accessos vascular, per poder obtenir els estàndards de qualitat adequats és necessària la implicació i l’esforç de tot el personal sanitari.
D’altra banda, pels pacients té múltiples avantatges. La disminució en les venipuncions repetides, ja que els dispositius que s’implanten permeten l’extracció d’analítiques del mateix catèter sense necessitat de punció, i la durabilitat dels catèters PICC i Mid-line respecte als catèters venosos perifèrics tradicionals. I és evident que els pacients agraeixen evitar venipuncions.
Es disminueix el risc de BRCV, com es pot veure en l’informe d’activitat de l’ETI del 2017-2019, en què es pot comprovar que de 271 catèters inserits no hi ha hagut cap BRCV durant tot aquest període, demostrant l’eficàcia i l’eficiència de l’equip quant a la disminució de les bacterièmies, reduint el temps d’ingrés que podia suposar aquesta complicació.
A més, l’equip realitza un registre des de la inserció del catèter fins que es realitza la seva extracció, sigui per fi de tractament o per altres motius i, amb aquest registre, es realitzen uns informes estadístics que ens donen molta informació sobre els pacients i els catèters inserits i, en conseqüència, podem millorar l’assistència en el futur i detectar fortaleses i debilitats de l’equip.
Quines millores heu pogut constatar? Heu notat canvis rellevants?
Durant aquest temps d’instauració de l’ETI hem pogut constatar moltes millores, algunes de tan importants com la citada anteriorment, la reducció de les BRCV a 0 casos durant el període 2017-2019 de tots els catèters canalitzats per l’ETI. Tanmateix, els professionals sanitaris han pogut optar a l’ajuda d’un equip de suport que els ha intentat ajudar en tot moment, i dotar-los d’un material nou, amb el que s’ha intentat facilitar la feina i alhora millorar la satisfacció dels usuaris. S’ha constatat que cada dia que passa els professionals confien més en l’equip ETI i cada cop la proactivitat que remarcàvem en punts anteriors ha anat creixent. Al cap i a la fi, una part important de la feina d’aquest equip i de la infermeria d’hospitalització es realitza per millorar les cures i l’atenció dels pacients que hem de cuidar.
Els catèters que s’han canalitzat durant aquest període han estat: 156 PICCs (catèter central d’inserció perifèrica), 100 Mid-lines (catèters de línia mitjana) i 15 Abbocaths (catèters perifèrics curts). Un altre punt important és que durant el període d’inici de l’ETI s’han arribat a canalitzar amb èxit el 95,76% dels catèters dels quals s’han intentat inserir, i els que no s’han pogut canalitzar, s’ha donat una resposta adequada per poder canalitzar un altre tipus d’accés (un reservori o un catèter tunelitzat).
Quin procediment heu seguit per dur a terme el projecte?
Per poder dur a terme el projecte es va realitzar la formació a les infermeres de les unitats d’hospitalització encarregades de la detecció de la necessitat d’un accés venós pels pacients, presentat el pacient prototip i els tipus de catèters que poden sol·licitar a l’ETI.
Una vegada detectat el pacient per part de les infermeres d’hospitalització o altres professionals sanitaris, aquests poden realitzar una interconsulta a l’ETI per valorar la necessitat de canalitzar un accés venós.
En rebre la interconsulta, els infermers/es de l’equip fan una valoració prèvia del pacient i a través d’un algoritme de decisió, creat pels mateixos professionals, i es decideix el catèter més adient per al pacient. Seguidament, es pacta amb la infermera d’hospitalització el dia i l’hora de la inserció del catèter.
El dia d’inserció del catèter, els infermers del servei de radiologia vascular intervencionista s’encarreguen de decidir si reben el pacient a la sala o es desplacen a la planta (depenent de criteris del tipus de pacient o de necessitats del servei).
Abans d’implantar el catèter, el pacient o el cuidador principal, signa el consentiment informat, en què se’ls explica la necessitat de la inserció del catèter, els beneficis i les possibles complicacions de la intervenció.
S’ha creat un full de verificació (Checklist) per tenir en compte tots els punts bàsics abans, durant i després de la inserció dels catèters i, així, garantir la qualitat assistencial durant el procediment.
En finalitzar la instauració del catèter, es contacta amb la infermera responsable del pacient i se l’informa dels cuidatges bàsics, dotant-la de tot el material necessari per poder-los dur a terme. A més, es registra a la història clínica del pacient els cuidatges necessaris durant tot el temps que porti instaurat el catèter.
Per últim, es registra tot el procediment en una base de dades interna.
Quantes comunicacions es van fer durant el XIII Congrés de la Societat Espanyola de Radiologia Intervencionista d’Infermeria? Us esperàveu el premi?
Durant el congrés nacional de la Societat Espanyola de Radiologia Intervencionista d’Infermeria (SERIE) dels passats 20, 21 i 22 de març del 2019 es van presentar 11 comunicacions. Aquestes van haver de passar un filtre previ, atès que el temps en el congrés era limitat i no es podia excedir de les 11 comunicacions, per tant, les que no van passar el filtre es van presentar com a pòster.
Durant el congrés es van presentar 34 pòsters diferents, els quals provenien d’experts en la radiologia vascular intervencionista de tot l’àmbit nacional, per exemple, hospitals com el Vall d’Hebron i el Clínic de Barcelona, el Parc Taulí de Sabadell, el Joan XXIII de Tarragona, l’hospital Marqués de Valdecillas de Santander, Miguel Servet de Saragossa, el Complex Universitari de Navarra, el Complex Universitari de Toledo, entre molts altres.
Evidentment no ens esperàvem el premi. Primerament, perquè som un grup d’infermeres/eres molt jove i amb poca experiència dins de l’àmbit de la radiologia intervencionista, atès que el gabinet només fa 3 anys que està obert i tots els infermers/eres anteriorment treballàvem en altres àmbits de l’hospital. En segon lloc, dir que sí que és veritat que nosaltres ens vam presentar al congrés amb molta il·lusió i ganes de treballar, sense més expectatives que aprendre molt dels experts i dels companys d’altres hospitals de l’àmbit nacional, els quals tenen molta més experiència que nosaltres. Així doncs, l’atorgament del premi ens va sobtar satisfactòriament i segur que ens ajudarà a continuar treballant amb coratge, alegria i força en el futur de la teràpia intravenosa i la millora en els accessos vasculars.
Què significa que un equip d’infermeria rebi una distinció com aquesta? Creieu que empodera la vostra feina?
Rebre aquesta distinció suposa una gran alegria individual per cada professional de l’equip i, evidentment, una gran satisfacció grupal, la qual empodera, efectivament, la nostra feina, atès que una distinció d’aquesta magnitud sempre emociona i ajuda a continuar treballant en aquesta direcció. A més, rebre el premi per part dels professionals del teu àmbit professional sempre fa una il·lusió especial, ja que ningú millor que ells saben el que pot arribar a costar crear un equip d’aquestes característiques dins d’un servei tant específic com és el gabinet d’angioradiologia. En altres paraules, rebre un premi que et donen les persones que treballen dia a dia igual que tu en altres hospitals engrandeix el premi i, per això, estem molt agraïts.
Finalment, no podem acabar aquesta entrevista sense agrair a la direcció d’infermeria i a la Dra. Lourdes Díaz (Radiòloga Vascular Intervencionista) per la confiança que han dipositat en nosaltres i, també, a l’equip de l’Hospital de Dia d’Oncohematologia de l’HUAV, especialment a la María José Lemus, pel suport que ens han donat sempre que ho hem necessitat i per la gran feina que ells exerceixen també en aquest camp.
