El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), en col·laboració amb SalusLife, ofereix un curs per aprendre a actuar davant la pèrdua de consciència d’infants o adults. El curs és gratuït i la formació serà virtual. Porta per títol «Com salvar la vida d’un nen o adult inconscient» i està dirigit a la població en general amb un objectiu clar: donar resposta a un tema que preocupa tothom, especialment en l’època estiuenca en què entrarem en pocs dies.

Totes les persones interessades a assistir a aquesta formació virtual, que s’impartirà entre el 15 de juny i el 15 de juliol de la mà de SalusLife -un servei de formació en línia adreçat a la ciutadania i associat a la plataforma de formació i consultoria sanitària SalusOne – s’han d’inscriure en el següent enllaç: https://www.saluslife.app/lleida 

Amb l’arribada del bon temps, augmenta el nombre de situacions en què es pot produir una pèrdua de consciència, com són les síncopes, els cops de calor, hipoglucèmies i fins i tot intoxicacions etíliques. Per això, des del COILL hem considerat que oferir un curs d’aquestes característiques, gratuït i amb una plataforma de formació en línia innovadora, pot ser una eina molt útil per desenvolupar diverses funcions bàsiques de la infermeria, com són les de prevenció, promoció i actuació davant de problemes de salut. Segons explica Carles Valdespina, infermer i director de SalusPlay, «totes les persones hauríem de saber fer els primers auxilis, quan un nen o adult es troba en estat inconscient, fins que arriba l’atenció sanitària professional».

El curs «Com salvar la vida d’un nen o adult inconscient» compta amb un manual en pdf i 34 vídeos en qualitat HD amb els seus corresponents podcasts descarregables. El contingut del curs està estructurat en sis temes, en els quals s’explicaran les principals causes de pèrdua de consciència, com són la síncope, el cop de calor o una hipoglucèmia. També s’identificaran els tipus de pèrdua de consciència en nens. Finalment, s’explicarà com actuar en totes aquestes circumstàncies i fins i tot s’instruirà en com detectar una parada cardiorespiratòria i com realitzar la reanimació cardiopulmonar. 

Recordem

Curs online gratuït: ‘Com salvar la vida d’un nen a adult inconscient’

DURADA: 15 de juny – 15 juliol 

INSCRIPCIÓ: https://www.saluslife.app/lleida 

DIRIGIT A: El curs està dirigit a totes les persones majors de 18 anys. Les persones d’entre 14 i 18 anys podran inscriure amb el consentiment dels seus pares o tutors.

CAMPUS VIRTUAL I FORMACIÓ AUDIOVISUAL: La formació es realitzarà 100% en línia a través d’un campus virtual. Amb l’objectiu d’aprendre de forma lúdica, el curs permet la possibilitat que l’alumne consolidi els coneixements adquirits jugant a un serious game. Després de la realització d’aquesta prova obtindrà un certificat de superació del curs.

FORMACIÓ EN EMPRESES I CENTRES EDUCATIUS: Aquells centres educatius i organitzacions empresarials que vulguin fomentar la salut dels seus alumnes o treballadors, poden participar gratuïtament com a organització enviant un email a info@salusplay.com. D’aquesta manera, els seus alumnes o treballadors podran accedir al curs a través d’un enllaç personalitzat amb el nom de la seva fundació, associació o empresa. 

Més Informació: 

• Aida M. Pereda 

• aida@salusplay.com 

Un altre estudi sobre la incorporació laboral d’estudiants d’infermeria durant la pandèmia s’endú el XXIX premi Josep M. Camps i Balagué

Reconeixement a persones, entitats i empreses que han col·laborat amb el COILL en la lluita contra la Covid-19

Gemma Espigares Tribó com a investigadora principal, José Tomás Mateos García, Marta Font Garcia i Filip Bellon; formen l’equip guanyador de l’11a Beca al Millor Projecte de Recerca Infermera de Lleida, amb la proposta d’estudi: «Desplegament de la Llei de l’Eutanàsia a Lleida: anàlisi crític de l’experiència en la cura infermera», un guardó dotat amb 6000 euros. D’altra banda, l’estudi “D’estudiants a infermeres sota pressió durant la pandèmia: Incorporació laboral d’estudiants d’infermeria durant la primera onada de la Covid-19 a Espanya”, amb Joan Blanco com a investigador principal, ha estat guardonat amb el primer premi del XXIX Premi Josep M. Camps i Balagué d’Investigació d’Infermeria de Lleida; un guardó amb una dotació de 1.800 euros i la inscripció al “XXV Encuentro Internacional de Investigación en Cuidados”. El segon premi ha estat per l’“Estudi de les emocions i dilema ètic en la presa de decisions dels professionals sanitaris durant la pandèmia Covid-19”, d’Irene Espinosa i Gemma Amat, que s’han endut 1.200 euros, mentre que el tercer premi s’ha declarat desert.

El lliurament d’aquests premis d’investigació d’infermeria de Lleida va ser un dels moments més destacats de la Diada 2021 de les Infermeres de Lleida que es va celebrar ahir a la tarda al Pati del Castell de Gardeny. Una celebració que es va iniciar amb la benvinguda del vicepresident del COILL, Jordi Ballesté i del tinent d’alcalde i president de Turisme de Lleida, Paco Cerdà. Ballesté va voler destacar la importància de recuperar la celebració presencial de la Diada i posant en valor l’espai patrimonial on se celebrava va fer un paral·lelisme dient que «sovint, hem estat la diana d’aquesta pandèmia; però, alhora, hem estat l’escut per a centenars de milers de persones. Escut amb la nostra pràctica clínica. Escut amb la nostra atenció domiciliària. Escut amb la nostra recerca. Escut amb la nostra docència… I escut amb el nostre Col·legi. Celebrem i sentim-nos orgulloses de dir-nos infermeres i exercir una professió que guarda les persones».

Tot seguit, es va lliurar el XXVIII Premi Josep M. Camps i Balagué i la 10a Beca al Millor Projecte de Recerca que, proclamats el 2020, van veure retardat el seu reconeixement públic per causa de la pandèmia. El primer premi va ser per Laura Fürstenheim i Gemma Amat pel treball “Anàlisi de la progressió de la malaltia renal crònica en persones amb diabetis mellitus: perspectiva clàssica versus una nova visió”. A continuació, es van escoltar els resultats de la 10a Beca sobre “Estudi clínic aleatoritzat sobre la utilització de l’adhesiu tissular de cianoacrilat com fixació per catèters venosos canalitzats amb tècnica micro Seldinger modificada”, dels autors Ferran Padilla, investigador principal, Alejandro Bergua, Anna Escolà, Jordi Farrero, Miriam Llauradó i Carme Serret.

‘Infermeres, voluntats i pandèmia’

Entre els actes del programa va destacar l’homenatge i menció a les persones, entitats i empreses que van col·laborar amb el COILL en la lluita contra la Covid-19 i la campanya de material sanitari per a residències i centres assistencials. Reconeixement per a una llarga llista d’aportacions que van arribar de la mà de Bbraun Laboratorio, Consejo General de Enfermería, Consell Local per la República Lleida, Farmàcia de Dalt , Ilab-17, Laboratori Grup Ilerdent, Institut Dental Ilerdent, Investén-Isciii, Irriga, Magicseo, Marina Rulló – Centre d’Estètica Rame, Mon Equip Perruquers, Pèl&Art Perruquers, Prodontologic, Residència Verge de Montserrat, Restaura La Moto, Texere GB Grup, Toldos Torrente, Urgo Laboratoris i el Grup de Voluntariat Zona ABSeròs; i que van recollir Blai Torreguitart (Texere GB Grup) i Josep Miquel Simó (Prodontològic), en representació.

I és que, des de l’inici de la pandèmia i davant la manca de material, les Infermeres de Lleida es van organitzar per comprar, recollir o produir EPI que va subministrar de forma regular una cinquantena de centres. Molt destacat el paper del voluntariat, amb els Corona Makers de la Universitat de Lleida i les cosidores de ‘ Cosim X Tothom’, que van fabricar milers de viseres facials, mascaretes, polaines, barrets o bates confeccionades amb qualsevol material a l’abast.

Pel que fa a la Universitat de Lleida, l’àrea de Compromís social, Igualtat i Cooperació –amb Núria Camps com a coordinadora– va organitzar l’actuació dels membres de l’Escola Politècnica Superior (EPS) –Jorge Lampurdanes, Albert Labodia; Jérôme Barrau, Jordi Palacín, Rosa Vaquera, Carles Mateu, Miquel Nogués i Joan– i de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) –Alex Escola i Jordi Gené–, junt amb la Montserrat Gea, llavors vicerectora d’Internacionalització de la UdL i presidenta del COILL. El reconeixement a la Universitat de Lleida, va ser recollit per Núria Camps, Rosa Vaquera i Miquel Noguès; alhora que Judith Roca, degana de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia, també va adreçar unes paraules als assistents.

Molt emocionades, Jordina Cervera i Cèlia Esteve, van rebre la distinció en nom de les cosidores anonimes i a les que, la coordinadora de la campanya del material del COILL Lourdes Terés, va dir que «les infermeres i infermers de Lleida ens sabrem refer de la por viscuda i recordarem, amb estima i gratitud, les bates de plàstic que vam vestir aquells dies i que ens enviàveu embolcallades en frases d’ànim». Ànim al que la vicesecretària del COILL, Mariona Rocaspana, feia referència dient que «des del Col·legi posem a la vostra disposició un servei gratuït i confidencial de suport emocional i psicològic, en el marc del programa Retorn de la Fundació Galatea, perquè totes les col·legiades i col·legiats afectats pugueu fer aquest camí de tornada a la normalitat. També les companyes que patiu seqüeles o la Covid persistent, gaudiu d’un servei d’acompanyament integral per fer front als problemes de salut, laborals i personals que us ocasiona aquesta malaltia. Recordeu sempre que les infermeres i infermers de Lleida som una família i cuidem les unes de les altres».

Reconeixement a les noves col·legiades i a les infermeres jubilades

La Diada també va donar la benvinguda a les noves col·legiades i així com va fer un reconeixement a les infermeres jubilades dels anys 2019 i 2020, amb homenatge a Maria Montserrat Duch que fou membre de la Junta del COILL i que va rebre el penjoll de la Florence Nigthingale. La joia és una reproducció de l’escultura “La Dama de la Làmpada”, obra de Ponsarnal i inaugurada el matí de la Diada en els Jardins George Orwell de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida.

Anunci del Centenari del COILL i cloenda

Tot seguit, Miquel Àngel Calderó, va presentar el Centenari del COILL i va anunciar que l’entitat celebrarà un programa d’activitats en commemoració de l’efemèride.

Finalment, Divina Farreny, gerent de la Regió Sanitària Lleida i de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, va obrir el acte de cloenda i va agrair a les infermeres la seva actuació exemplar durant la pandèmia. Felicitació compartida per Mercè Porté, presidenta del COILL, que va fer una crida a l’acció del col·lectiu perquè «les infermeres estem cridades a recollir aquests bocins que deixa la pandèmia i encolar-los per bastir els ponts que han de connectar el Sistema de Salut amb la societat» i el va encoratjar per desfermar «l’optimisme i la creativitat perquè amb aquests bocins diversos, construirem el més bell pont de trencadís, tan real i tan humà com ho és la nostra pròpia cura infermera».

FOTOGALERIA COMPLETA DE LA DIADA

Fotos © Rafa Gimena (Missatges) i Julià Escudé

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) ofereix un curs en línia, gratuït, dirigit a la població general perquè aprengui a com reduir el contagi del coronavirus en espais tancats a través de la ventilació. Sota el títol ‘Com ventilar un espai tancat per evitar el contagi per Coronavirus’, el curs pretén donar resposta a un tema de plena actualitat i que ens preocupa a totes i a tots, especialment en l’època hivernal en què ens trobem ara mateix .

Totes les persones interessades a assistir a aquesta formació virtual, que s’impartirà entre el 15 de febrer i el 15 de març de la mà de SalusLife -un servei de formació en línia adreçat a la ciutadania i associat a la plataforma de formació i consultoria sanitara SalusOne – s’han d’inscriure al següent enllaç: • https://www.saluslife.app/lleida

Des de l’inici de la pandèmia, la ciutadania s’ha vist obligada a incorporar en el seu dia a dia diverses mesures de prevenció. La distància de seguretat, la mascareta i el rentat de mans s’han convertit en eines indispensables per frenar l’avanç del coronavirus i la veritat és que, a mesura que la comunitat científica va coneixent el comportament d’aquest virus, ens veiem obligats a canviar les nostres rutines socials. La transmissió per aerosols s’ha posicionat com una de les vies de transmissió més comuns. Per això, per poder realitzar activitats en interiors amb el menor risc possible, necessitem unes pautes clares i que ens permetin sentir-nos el més segurs possibles.

Segons explica Carles Valdespina, infermer i director de SalusPlay, «la ventilació ha cobrat especial importància, però perquè aquesta mesura sigui eficaç, hem de fer-ho bé, assegurant el recanvi de l’aire i sense exposar-nos a excessos de corrents o baixades de temperatura innecessàries». El curs ‘Com ventilar un espai tancat per evitar el contagi per Coronavirus’ compta amb un manual en pdf i es complementarà amb vídeos en qualitat HD i podcasts descarregables. El contingut del curs està estructurat en cinc temes, en els quals s’aclariran els conceptes bàsics sobre el coronavirus i les seves vies de transmissió; es detallaran les mesures de protecció enfront de virus, incidint en el perill dels aerosols i en la necessitat de ventilar. En aquest sentit, s’abordaran els diferents sistemes que ens ajudaran a monitoritzar i avaluar la qualitat de l’aire i s’oferiran diverses solucions per garantir i mantenir una ventilació adequada. D’aquesta manera, els assistents a aquesta formació en línia aprendran a analitzar la qualitat de l’aire i coneixeran les millors formes de ventilar en funció dels diferents escenaris en els quals puguin trobar-se: a casa, a la feina, al gimnàs, el transport públic, etc.

Més informació sobre el curs: ‘Com ventilar un espai tancat per evitar el contagi per Coronavirus’.

Dirigit a: El curs està dirigit a totes les persones majors de 18 anys de Lleida. Les persones entre 14 i 18 anys podran inscriure amb el consentiment dels seus pares o tutors. Formació Audiovisual: El nou servei de formació a la ciutadania SalusLife està associat a la plataforma SalusOne, desenvolupada per l’empresa de consultoria i formació SalusPlay. La formació es realitzarà totalment a través d’un campus virtual. Amb l’objectiu d’aprendre de forma lúdica, el curs permet la possibilitat que l’alumne consolidi els coneixements adquirits jugant a un serious game. Després de la realització d’aquesta prova obtindrà un certificat de superació de el curs.

Formació en Empreses i Centres Educatius: Aquells centres educatius i organitzacions empresarials que vulguin fomentar la salut dels seus alumnes o treballadors, poden participar gratuïtament com a organització enviant un email a info@salusplay.com i indicant el seu interès que SalusLife els inclogui com a organització. Un cop rebuda la sol·licitud, rebran un enllaç per finalitzar la seva inscripció.

L’EQUIP D’INFERMERIA del CUAP Prat de la Riba té una plantilla fixa de 23 persones. Un equip que es reforça els caps de setmana i els dies festius amb personal d’infermeria de les Àrees Bàsiques de Salut, en torns de matí i tarda, tant per atendre usuaris adults (3 infermeres al matí i 3 a la tarda), com pel servei de pediatria (2 infermeres durant tot el dia). A més, dilluns i dimecres hi treballen dues professionals de la infermeria que gestionen el servei de cures complexes. 

El volum de treball d’infermeria al Prat de la Riba és molt important, sent un dels centres on les infermeres tenen més autonomia i responsabilitats. El nivell d’autogestió és altíssim, ja que més d’un terç de les visites que acudeixen al CUAP són gestionades i solucionades per infermeria que té responsabilitats pròpies i realitza tasques de manera autònoma (com per exemple, el 90% de les sutures del centre les fa infermeria).

Un equip cohesionat encapçalat per en Jordi Farré Rubies, adjunt a la direcció del CUAP des de fa 14 anys i cap d’infermeria amb qui la revista INF conversa.

ENTREVISTA

Quins serveis es donen actualment al CUAP Prat de la Riba? Continua prestant el d’atenció de ferides complexes? Els serveis que es donen al centre són els propis d’urgències. El que més fem són cures de ferides i cremades, sutures, embenats i guixos, administració de medicació oral, i.m. i e.v., nebulitzacions, educació sanitària; tant al centre com a domicilis. Dilluns i dimecres, de les 9 hores a les 15 hores, les infermeres Sandra Alexandre i Carme Marquilles fan consulta de ferides complexes.

Hi ha algun programa específic del CUAP Prat de la Riba? El programa que s’utilitza és el propi dels CUAPs. El full CUAP per escriure a la història clínica (HC), tant el personal facultatiu com el d’infermeria. També s’utilitza, per part d’infermeria, el full de gestió demanda.

Com heu afrontat des d’infermeria la pandèmia de la COVID19 i quina és la situació en aquest moment? He de dir que el grup del CUAP ha afrontat la pandèmia d’una manera exemplar. S’ha realitzat “autocobertura” dels companys que es van destinar a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) i dels que estaven de baixa. S’han fet hores i més hores sense queixar-se en cap moment. Voldria assenyalar que, tot i la manca de material i la precarietat en què vam treballar els primers mesos, només hi ha hagut un cas de baixa per la COVID19 (un metge). Hi ha hagut dues baixes infermeres però per altres causes. Aquestes xifres donen una idea de les mesures de precaució que s’han pres en tot moment.

“Més d’un terç de les visites que acudeixen al CUAP són gestionades i solucionades per infermeria”

Actualment (a data d’octubre), el personal està esgotat. Molts són de fora de Lleida i no han pogut viatjar a la seva terra per veure els seus familiars, sigui per temes de feina o restriccions. Per tant, el personal acumula moltes hores a l’esquena i falta de vacances per poder desconnectar. Cal dir que, des de l’octubre, funciona el CUAP 24 hores. Un projecte molt esperat i desitjat des de fa molts anys i que, en el cas de la infermeria, ha fet que s’hagin incorporat cares noves. Tot plegat, i malgrat el moment que vivim, ens porta a afrontar el projecte amb moltíssima il·lusió i ganes de tirar-lo endavant.

Quins canvis ha introduït la pandèmia en la pràctica clínica diària i en el protocol d’atenció? El principal canvi, i el més important, és el doble circuit: respiratori i no respiratori. En arribar, el triatge deriva l’usuari cap a un dels dos circuits. Això ha fet que s’hagin hagut d’adaptar protocols, material, mesures de precaució i circuits. En definitiva, ha estat un canvi de mentalitat que, cal dir, ha estat assumit de forma extraordinària pel personal.

Quantes infermeres hi havia al dispositiu especial per la COVID19 (carpa exterior) i en què consistia la seva feina? La carpa exterior es va utilitzar a l’estiu, moment en què les condicions pels pacients eren més favorables. Voldria comentar que van ser mesos molt durs a causa de la calor que vam passar dins la carpa (vaig haver d’adaptar franges horàries per evitar deshidratació i esgotament del personal). Després hi havia els Gestors COVID que actuaven com a rastrejadors. D’altra banda, al CUAP s’ha incorporat una plantilla de 10 persones que treballen en torns de matí i tarda. El personal sanitari treballa dins el centre (per les condicions ambientals i estructurals pels pacients) on tenim dividit el CUAP en respiratori (zona bruta) i no respiratori (zona neta). La carpa exterior de suport, que es trobava al carrer Salmerón, es va desmantellar al mes de novembre.

“El principal canvi que ha introduït la pandèmia és el doble circuit: respiratori i no respiratori. En arribar, el triatge deriva l’usuari cap a un dels dos circuits”

El CUAP Prat de la Riba, abans l’Ambulatori de Lleida, ha viscut diferents etapes al llarg de la seva llarga història. Pots explicar alguna cosa de l’evolució de la infermeria al centre en tots aquests anys? Has viscut alguns dels canvis més recents? La història de la meva família està lligada a la infermeria. La meva àvia va ser cap d’infermeres al Front i a hospitals durant la Guerra Civil espanyola. El meu pare era també infermer i va treballar al SOU (antecedent del CUAP), just en el mateix edifici on treballo ara. Quan era petit, em passava hores i hores acompanyant el meu pare a les guàrdies. Podríem dir que jo he crescut amb el centre o que el centre m’ha vist créixer. En acabar els estudis d’infermeria vaig treballar com a infermer de consultes a l’Ambulatori, quan era un CAP d’especialistes. Després vaig treballar al SOU i quan es va crear el CUAP, fa 18 anys, vaig entrar a formar part de la plantilla (en aquell moment érem 6 infermers i infermeres). Ara fa 14 anys que ocupo el càrrec d’Adjunt a la Direcció del CUAP. Des del passat mes d’octubre, amb la creació del CUAP 24 hores, hi ha una plantilla estable de 23 infermeres.

L’EDIFICI

L’edifici del CUAP Prat de la Riba té molts anys d’història. Es va començar a construir el 1949 i va obrir portes quatre anys més tard, el 3 de febrer de 1953, per ser la seu de l’”Instituto Nacional de Previsión”; un organisme de protecció social creat a principis del segle XIX. Amb els anys va passar a ser l’ambulatori Miguel Blasco Vilatela; primer Centre d’Atenció Primària de la ciutat de Lleida. El pas del temps va fer que se’l conegués simplement com l’”Ambulatori” que, progressivament, va anar acollint les consultes de metges especialistes en traumatologia, dermatologia, otorrinolaringologia, cardiologia, oftalmologia, endocrinologia, cirurgia, tocoginecologia i reumatologia.

A partir del 2013, ja amb 60 anys d’història, les consultes d’especialitats es van anar traslladant a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) i va seguint funcionant com a CAP. La seva funció es va ampliar per atendre les urgències entre les 20 i les 8 hores, de dilluns a divendres, i les 24 hores els caps de setmana. Amb el temps, l’atenció es va anar ampliant i es van assumir les urgències dels CAPs des que es va implantar l’horari d’estiu als centres d’atenció primària. Des del 5 d’octubre d’aquest 2020, el CUAP Prat de la Riba ofereix servei les 24 hores, cada dia de la setmana. A més, l’equipament centralitza l’atenció a la ciutat de Lleida d’aquelles persones que presentin simptomatologia compatible amb la COVID19 que s’ha complementat amb la tasca dels Gestors Covid situats a la carpa exterior annexa, desmantellada el passat novembre.

EQUIP INFERMERIA DEL CUAP PRAT DE LA RIBA

J. JORDI FARRÉ. Adjunt direcció

SÍLVIA SOLIS. Referent Qualitat

LIDIA CARULLA Referent laboratori 

ISABEL RUIZ. Referent laboratori

JÚLIA NAVARRO. Referent ferides

VENTURA ESPONA. Referent ferides

ROSA ESCRIBÀ. Referent MTS (fixa)

TERE REAL. Referent e-cap (fixa)

ELI JAVIERRE. Referent formació (fixa)

VERONICA AMBRONA. Gestora casos

NATALIA CAIRÓ. Referent vacunes.

ESTHER HILL.

Amb la creació del CUAP 24 hores, s’han incorporat 10 professionals més:

ITZIAR MELENDO

TAMARA GUTIÉRREZ

JORDI SABANÉS

AGUSTÍN ORTEGA

ANDREA GATEU

DANAE MONTAÑÉS

MARI CARMEN GRACIA 

SÍLVIA ALVAREZ

SONIA BRAVO

SONIA MUNTÉ

VERÓNICA FONTBUTE

DE TOTS ELS CONSELLS PROFESSIONALS que la Sally Santisteve ha rebut de la seva mare, n’hi ha un que li ha quedat gravat: “No s’ha de perdre la humanitat, ni el somriure”. Amb aquesta premissa, Santisteve porta quinze anys exercint la infermeria, pràcticament sempre a l’Hospital Universitari de Santa Maria on va entrar després de finalitzar els seus estudis a la Universitat de Lleida i passar, breument, per les clíniques l’Aliança i Montserrat.

LA NÉTA: SALLY SANTISTEVE LOSTES

La idea de la Sally Santisteve era ser metgessa. L’ambient familiar la va portar a escollir una professió del camp sanitari, però, com que no va poder entrar, va començar els estudis d’infermeria. Després d’un any i amb la possibilitat d’entrar a la Facultat de Medicina, la Sally va tenir clar que ella volia ser infermera. “De la meva mare he après l’amor i la dedicació per la professió”, diu, “tenia clar que era molt sacrificat per les guàrdies o treballar el cap de setmana, però jo sempre he vist que la meva mare venia contenta de treballar i això em demostrava que valia la pena”.

Des de ben petita va viure el món de la salut a casa seva a través de la seva mare i el seu avi. Ells la van introduir, sense voler, en la cura dels altres. Era l’ambient que es respirava a casa. De fet, un dels seus records de la infància la transporten a casa de l’avi, ella espiant des de la cuina i veient com el seu avi posava injeccions a la gent que venia a casa. I és que aquesta nissaga infermera va començar amb en Lázaro Lostes, mestre i “practicant” que va exercir més de quaranta anys a Alcoletge. 

La Sally té paraules també pel seu avi de qui té molts bons records vinculats a la professió, especialment quan venia gent a casa per posar-se una injecció i ella espiava des de la cuina. I és que la seva infància va estar marcada per la infermeria. Des de ben petita trobava que “era genial que la mare fos infermera perquè ens podia curar a casa i no havíem d’anar a l’hospital. Fins i tot ens posava les vacunes!”

“La meva mare sempre m’encoratja quan tinc un dia gris”

El record que guarda de la professió de la seva mare és molt positiu. “Quan era més petita”, comenta, “recordo passar matins de cap de setmana esperant-la al cotxe, amb el meu pare i la meva germana, mentre ella feia domicilis”. Tot i que en aquell moment no li feia molta gràcia, ho tenia molt assumit perquè era la rutina i era part de la seva vida. Sí que recorda que, de vegades, es posava nerviosa quan la seva mare estava de guàrdia i havia de sortir de casa a la nit per alguna urgència. 

Parlar amb la seva mare de temes de feina sempre ha estat quelcom habitual. “Fins que es va jubilar, ens demanàvem consells mútuament pràcticament cada dia i recordo que a la meva germana no li agradava gens que ho féssim a taula”, explica la Sally. 

“Encara recordo com m’ensenyava fotos de nafres de pacients per demanar-me opinió i mostrar-me com evolucionaven. Era una feina d’equip!”, rememora. Una de les coses que més valora de la seva mare és, quan té un dia dolent, ella l’encoratja i li dóna suport.

A la pregunta si la nissaga Lostes continuarà, la Sally respon que no ho sap. “Els nostres fills han de triar el seu camí. Aquesta professió és vocacional al 100% i, al meu fill, de moment, no li agraden gens els hospitals…”, diu la Sally.

LA MARE: CHARO LOSTES DOMPER 

La Charo Lostes (63) va viure molt d’aprop el món sanitari a través del seu pare. Precisament, ell l’encoratjava a que fos infermera quan fos gran. I així ho va fer. Va estudiar a l’Hospital de Santa Maria de Lleida i va treure’s la titulació d’Assistent Tècnic Sanitari (ATS). Era el 1978. Deu anys més tard i, per poder ser Diplomada en Infermeria, va fer un examen a Barcelona. Professionalment, es va iniciar a la “Casa de Socors” de la Creu Roja de Lleida, a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i fent suplències a diferents ambulatoris. Després va opositar per treure una plaça d’Assistència Pública Domiciliària (APD) que va treure i la va portar al poble d’Albesa on ha treballat trenta-vuit anys, fins que es va prejubilar per motius de salut.

“Avui en dia la infermera té criteri propi i no depèn de cap metge per poder exercir la seva professió”

Lostes recorda que els estudis eren molt diferents dels actuals. “Eren més bàsics, amb més pràctiques que continguts teòrics. Des dels primers anys es feia classe teòrica al matí i pràctiques a la tarda, o a l’inrevés, i la carrera durava tres anys”, comenta. “Els estudiants d’ara surten amb més informació i més ben preparats i, a més, tenen l’opció de completar la formació amb postgraus, màsters… Hi ha un ventall molt ampli per a especialitzar-se”, diu la Charo que ha vist com ha canviat el món de la infermeria en tots aquests anys. Un canvi molt positiu i que ella qualifica com “abismal”. “Avui en dia la infermera té criteri propi i no depèn de cap metge per poder exercir la seva professió” “Tant en tècniques, com en investigació, mitjans físics i materials, la situació ha canviat radicalment”, explica la Charo. Per ella, la millora més destacable és l’autonomia de la infermera i, també, el treball en equip. Li dóna molt valor al fet de poder prescriure i que els estudis ara siguin un Grau universitari, la qual cosa implica que aquesta professió estigui més reconeguda socialment. Si alguna cosa troba a faltar, però és el tracte més proper amb el malalt. “Els ordinadors ens allunyen d’alló que és realment important: el pacient”, manifesta. 

“De petita punxava patates amb el meu pare per practicar”

“A casa sempre s’ha parlat de sanitat”, diu la Charo. Els temes de sobretaula han estat sovint vinculats a aquesta professió, una feina que també la seva filla Sally ha triat. Una decisió que a la Charo Lostes la fa sentir realment orgullosa i que fa que la nissaga continuï. Ella sempre aconsella la seva filla com ho feia el seu pare. “Tinc el record de, quan era petita, el meu pare m’ensenyava a punxar i practicàvem amb patates”, rememora la Charo.

EL PADRÍ: LÁZARO LOSTES GRÀCIA 

En Lázaro Lostes era mestre. Va tenir cinc fills i, per tirar-los endavant, a més de dedicar-se a la docència va decidir fer-se “practicant”. Per aquest motiu, va anar a Madrid i va opositar per treure la plaça d’Assistència Pública Domiciliària (APD) a Lleida. Així doncs, la vida professional d’en Lázaro transcorria al matí a l’escola d’Alcoletge, on era docent i, a la tarda, fent domicilis. Aquesta va ser la seva rutina diària durant quaranta anys. Quan es va jubilar, es va instal·lar a Lleida i va continuar atenent la gent. La seva vida va ser de dedicació als altres, una manera de ser que va transmetre als seus fills dels quals se sentia molt orgullós, especialment de les seves filles perquè una va voler ser mestra i, l’altra, infermera. Tot i que fa divuit anys que va morir, la voluntat de dedicar-se als altres ha seguit dins la família a través de la seva filla Charo i la seva néta Sally.

ENTREVISTA : LA PANDÈMIA EN PRIMERA PERSONA

La Sally Santiesteve ens explica com ha viscut la crisi sanitària provocada pel coronavirus SARS-CoV-2

Quin era el teu lloc de treball abans de l’inici de la pandèmia de la COVID19? Abans de l’inici de la pandèmia treballava a consultes externes de Pneumologia de l’Hospital Universitari de Santa Maria. Porto la consulta d’infermeria del pacient MPOC i del pacient amb Bronquiectàsies. Al març però, en esclatar la pandèmia, les consultes van tancar i em vaig incorporar a la planta COVID de l’hospital.

Com vas viure els inicis de la pandèmia a l’Hospital? Com definiries la situació en aquell moment? L’inici va ser horrible. Tothom tenia molta por d’aquest virus tan desconegut. Veiem que la gent ingressava amb un quadre respiratori, com els que havíem vist d’altres vegades. En qüestió d’hores però, empitjoraven i molts, morien. No sabíem que fer per ells i va ser molt estressant. Les infermeres curem, cuidem i acompanyem i, en aquells moments, no podíem fer cap de les tres coses. El record que em queda d’aquells mesos és molt dolent. Vam patir molt pels malalts, pels familiars (els seus i els nostres) i no veiem el final del túnel.

Com us vau organitzar? Vam instal·lar una Unitat COVID a la segona planta. Era una unitat tancada d’on ni sortia ni entrava ningú que no fos personal d’allí. Sempre hi havia el mateix personal treballant; tant metges, infermeres, auxiliars, zeladors, servei de neteja… A mesura que els dies anaven passant, l’hospital es va haver de reinventar i, pràcticament tots els llits, es van dedicar a pacients COVID. Només es va conservar intacta la planta de psiquiatria.

Has tornat al teu lloc inicial de feina. S’ha modificat l’atenció i la pràctica clínica? Ara per ara (data novembre), des del mes de juny, torno a portar les meves consultes de Pneumologia. Les visites són totes telefòniques i només passem visita presencial un dia al mes. És una llàstima, el pacient té la sensació que l’hem abandonat una mica. Molts no estan conformes amb aquesta nova dinàmica perquè troben a faltar el contacte amb el personal sanitari, la qual cosa és totalment raonable. Les nostres vides i la forma de treballar a l’hospital s’ha vist totalment modificada i aquest canvi costa d’acceptar.

Aquesta experiència viscuda, t’ha canviat com a infermera? Totalment. Després de viure en primera persona aquesta pandèmia et planteges moltes coses a la vida. Hi ha coses que abans eren molt importants i ara han passat a un segon pla. En canvi d’altres a les quals no els prestaves atenció, t’has adonat que són les més importants i les que de veritat t’omplen la vida.

DES DEL PASSAT MES DE MARÇ, vivim en una situació excepcional. L’estat de pandèmia per la COVID19 declarat per l’OMS, l’estat d’alarma que es va allargar noranta-vuit dies o les restriccions que s’ha anat succeint i que encara vivim, ens han afectat en major o menor mesura. La incertesa, la preocupació o, fins i tot, la por afecten tothom, però en el cas de les dones embarassades, són sentiments i sensacions que poden viure’s d’una manera més intensa. Aquesta crisi sanitària ha obligat els hospitals a prendre una sèrie de mesures i realitzar una sèrie de canvis de manera immediata i en un temps rècord per adaptar-se a la situació i garantir uns parts segurs. 

Per la seva banda, les llevadores han actuat ràpidament per adaptar-se amb l’objectiu de garantir la seguretat de les dones embarassades. Com es pareix ara a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) o com es fa el seguiment de l’embaràs en l’Atenció Primària. D’això parlem amb l’Anna Monsó, llevadora Supervisora del Bloc Obstètric de l’HUAV, i amb l’Annabel Fernández, llevadora del CAP Cappont i vocal llevadora del COILL.

ANNA MONSÓ

L’Anna Monsó ens apropa a la realitat del part a l’hospital, on se segueixen els protocols que marca el CatSalut i que es van actualitzant periòdicament. Això permet garantir la seguretat de les dones i, si la mare és positiva COVID19, “els circuits estan separats”, diu Monsó que rememora les dificultats inicials per fer aquesta adaptació i “establir els nous circuits en una àrea que, en principi, no estava pensada per tenir dues zones separades”; o les dificultats a l’inici de la pandèmia per aconseguir EPIs, “un tema que actualment està ben resolt”.

“El pell amb pell es fa de forma habitual en tots els parts”

L’ambient és de normalitat i es té cura perquè “la dona de part en curs o la que acudeix per urgències, pugui estar acompanyada per la seva parella; i el ‘pell amb pell’ es fa de forma habitual en tots els parts, excepte en aquells casos en què el nadó requereix una reanimació avançada. L’única diferència és que la mare ha de portar mascareta”, explica la supervisora del Bloc Obstètric de l’HUAV. Dins d’aquesta normalitat i pel que fa a l’alletament, Monsó fa incidència que “no hi ha contraindicació, al contrari, s’aconsella donar-lo”.

A l’HUAV, els protocols d’alta també s’han adaptat a la COVID19 i “si no hi ha complicacions, la mare pot marxar a les 24 hores d’haver parit. En cas d’alguna complicació, o si hi ha factors de risc que requereixin estar unes hores més en observació, l’alta es donarà al cap de 48 hores”, amb totes les garanties per mare i nadó”.

ANNABEL FERNÁNDEZ

L’Annabel Fernández ens explica el seguiment de l’embaràs que es fa des de l’Atenció Primària i aclareix algunes falses creences perquè “segons l’evidència científica actual, les gestants no presenten més risc de contagiar-se o de presentar complicacions i símptomes greus pel SARS-CoV-2. Tanmateix, durant l’embaràs, hi ha un estat d’immunosupressió que pot augmentar la susceptibilitat a infeccions víriques com aquesta. A la majoria de països del nostre entorn, han estat incloses al grup de risc moderat (vulnerables clínicament) com a precaució”.

En aquest mateix sentit, i pel que fa a possibles transmissions entre la mare i el bebè, diu que “actualment no existeixen dades que indiquin una transmissió vertical (durant l’embaràs) del virus ni tampoc que augmenti el risc d’avortament, part immadur o prematur. Per aquest motiu, es considera poc probable que, si la mare contreu la infecció, pugui causar anomalies al nadó”.

“No existeixen dades que indiquin una transmissió vertical durant l’embaràs del virus ni tampoc que augmenti el risc d’avortament, part immadur o prematur”

Contràriament al que hom pugui pensar “no he notat un augment significatiu de la preocupació de les mares per la infecció” –diu la vocal llevadora del COILL– “En general les dones continuen estant preocupades pel moment del part. Actualment el seu neguit radica en el dubte de si podran estar acompanyades per la seva parella o no en aquest moment tan important i vital. Així doncs, el que més els preocupa és donar a llum soles. Alguna dona també expressa el seu temor a contraure la infecció durant l’hospitalització i, per això, moltes estan demanant que es posin en marxa els centres de naixements -cases de parts liderades per llevadores- com la de l’Hospital de Martorell, la de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) que té previst obrir a principis de 2021 o les que ja existeixen a la majoria de països europeus. Aquestes unitats liderades per llevadores estan ubicades a un edifici adjunt de l’hospital o a una ala propera la planta d’obstetrícia o paritori convencional. D’aquesta manera, les gestants que, cal recordar, són dones sanes, no haurien de transitar ni conviure amb persones malaltes, minimitzant així el risc de contagi”.

Els equips de llevadoria de l’Atenció Primària també han fet un gran esforç d’adaptació a la COVID19, garantint l’atenció des de l’inici de la pandèmia. “Al principi les visites es realitzaven de manera telefònica, per tal de fer un cribratge de les complicacions més prevalents de la gestació. Si sospitàvem que una dona podia tenir una complicació, la citàvem presencialment per a una valoració de la llevadora que és qui controla l’embaràs de baix risc. Actualment, totes les visites de la gestació són presencials. Les dones acudeixen a la seva cita amb puntualitat i se les visita intentant disminuir el temps a consulta. Les mesures de ventilació i desinfecció de l’utillatge i el mobiliari emprats es duen a terme amb la màxima diligència, rigor i pulcritud. Quant als puerperis (o visites postpart), si es donen les circumstàncies i l’agenda ho permet, s’ofereix la visita domiciliària (segons la cartera de serveis de l’ASSIR), tot i que la majoria de les dones prefereixen acudir al CAP i sortir de casa si es troben bé”, puntualitza Fernández.

“Les gestants són dones sanes i no haurien de transitar ni conviure amb persones malaltes, minimitzant el risc de contagi”

Sobre les mesures preventives contra el SARS-CoV-2, la matrona del CAP de Cappont, recorda que “són les mateixes que les que ha de seguir població en general: rentat de mans, mesures d’aïllament respiratori (mascareta), distància física i evitar el contacte amb persones amb simptomatologia respiratòria”. A més, “també es recomana la vacunació contra la grip estacional –la qual es pot administrar durant tot l’embaràs i el puerperi– i contra la tos ferina –al tercer trimestre–. Cal recordar també que no només existeix el SARS-CoV-2. Les embarassades han d’evitar contraure altres malalties infeccioses com per exemple: la toxoplasmosi, la listeriosi i la infecció per citomegalovirus, les quals sí que s’ha demostrat que poden causar problemes greus als fetus. Aquesta informació la dóna la llevadora d’Atenció Primària durant la primera visita de l’embaràs. Per això ens plau que les dones reconeguin que la llevadora és la professional més accessible per a totes les embarassades en qualsevol moment de la gestació i més encara en temps de pandèmia”, clou Annabel Fernández.

La primera guardonada és la infermera del CAP de Balaguer, Cristina García Serrano, que ha obtingut el Primer Premi a la Innovació en la Gestió de la Vacunació a l’Atenció Primària de Salut del 2020 en el marc de la tercera edició dels Premis Sanofi Pasteur-AIFICC-CAMFIC. El guardó reconeix l’estudi “Determinació de la

vacunació i immunització en subjectes amb malaltia inflamatòria intestinal, després d’una intervenció informativa als professionals”. El treball de la Cristina García va comptar amb la col·laboració de les infermeres Pepi Estany i Glòria Mirada, així com de la Unitat de Suport a la Recerca de Lleida i la Fundació IDIAP Jordi Gol. El premi està dotat amb 3.000 euros i la certificació d’assoliment del premi.

D’altra banda, en els mateixos premis, les infermeres Meritxell Cunillera, Encarna Domènech i Mónica Guillén, de l’equip d’Atenció Primària de les Borges Blanques, s’han alçat amb el tercer premi pel seu projecte de “Millora de la vacunació antigripal en les institucions adscrites a l’atenció primària”. El guardó està dotat amb 2.000 euros i un certificat.

Els ‘Premis Sanofi Pasteur AIFiCC CAMFiC a la innovació en la gestió de la vacunació a l’Atenció Primària’ estan impulsats des de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC); dues entitats que tenen, entre els seus objectius, ser referents a Catalunya en el foment de la salut i prevenció de la malaltia, amb rigor científic, honestedat i transparència. La finalitat d’aquests premis és facilitar i fomentar el benchmarking d’experiències d’excel·lència entre els equips d’atenció primària de salut i les persones o grups que treballen amb vacunes.

Els col·legis catalans advoquen per una ampliació del capítol de medicaments que garanteixi l’autonomia de la cura infermera en l’abordatge de ferides cròniques i úlceres per pressió.

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) ha rebut de bon grat disposició del Ministerio de Sanidad, sobre la validació de la «Guia per a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica per part de les/els infermers/es de: Ferides», a proposta de la Comissió Permanent de Farmàcia del Consell Interterritorial de Sistema Nacional de Salud i recollida en BOE del passat 29 d’octubre. Un “gran avanç per a la professió” segons la màxima representació de la infermeria catalana que, després d’anys de lluita, veu materialitzada una reivindicació històrica com és la competència de prescripció infermera.

Tot i això, el Consell lamenta que el protocol de dispensació arribi “retallat” pel que a fàrmacs subjectes a indicació es refereix i que no s’hagin inclòs la totalitat de medicaments proposats per la Comissió d’Expertes del CCIIC. “El tractament de les ferides cròniques i de les úlceres per pressió (UPP) és un dels àmbits d’expertesa de la cura infermera. Els nostres coneixements es basen en l’evidència científica i som grans coneixedores de les tècniques i recursos per al seu maneig. No té sentit que s’hagin ignorat fàrmacs que fem servir habitualment i que sabem indispensables per millorar la qualitat de vida dels nostres pacients”, han manifestat fonts de l’organització col·legial.

Així doncs, amb el desig que el Ministerio pugui contemplar una ampliació de la relació de medicaments subjectes a prescripció, “les infermeres i infermers dels col·legis de Barcelona, ​​Girona, Lleida i Tarragona quedem a l’espera de l’adaptació de la Guia al marc català, per poder començar a exercir aquesta competència”.

Fotografia ©Banc Imatges Infermeres Autors- Ariadna Creus i Àngel García

Martínez es col·loca al capdavant de les més de 45.000 infermeres que exerceixen a Catalunya, després que el CCIICaprovés el caràcter rotatori del càrrec –entre els quatre col·legis de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona– i per un període de dos anys, sent la primera degana de les Terres de l’Ebre (CODITA), des de la constitució del Consell el 1983.

Estrella Martínez és Doctora en Infermeria, Màster en Ciències de la Infermeria i Màster en Gestió de Cures Infermeres. Ha estat infermera d’Urgències, supervisora d’Urgències i adjunta en RH i Desenvolupament d’Infermeria a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, on actualment és la directora d’Infermeria. Professora associada a la Universitat Rovira Virgili (URV) al Campus Terres de l’Ebre, des de l’any 2012, és membre de la Junta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA). A més, forma part del Grup Nacional de Triatge de la SEMES(SociedadEspañolade Medicina de UrgenciasyEmergencias).

PLENARI CCIIC

Estrella Martínez Segura, degana

Cristina Montero Parés, vicedegana.

Miquel Àngel Calderó Solé, secretari.

Núria Fabrellas Padrés, tresorera.

Alícia Rey Miguel, consellera nat.

Lluïsa Brull Gisbert, consellera nat.

Mercè Porté Llotge, consellera nat.

Paola Galbany Estragués, consellera nat.

Enric Mateo Viladomat, conseller.

Gerard Mora López, conseller.

Glòria Jodar Solà, consellera.

Montserrat Duch Clavé, consellera.

Miquel Perea García, conseller.

Natàlia Ventura Taberner, consellera.

Noemí Obregón Gutiérrez, consellera.