El Consejo General de Enfermería exposa que, lluny que la situació millori, les xifres espanyoles, amb 6,45 infermeres per cada 1.000 habitants, es mantenen molt per sota de la mitjana europea, que en té 8,12.

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) denuncia la manca de 1.130 professionals per assolir la ràtio europea, tal com exposa l’Informe de Ràtios 2025 del Consejo General de Enfermería (CGE). Lleida té actualment 2.647 infermeres i una ràtio de 5,69 professionals per cada 1.000 habitants, molt per sota de les 8,12 que comptabilitza Europa i de la mitjana espanyola que és de 6,45.

Sobre aquesta situació, la presidenta del COILL –Mercè Porté– subratlla que «2.647 infermeres són del tot insuficients per atendre una població de gairebé mig milió de persones» i demana mesures urgents perquè s’adoptin estratègies i «evitar que s’encomani la tendència a la baixa de la ràtio europea”.

A Catalunya

Catalunya té actualment 53.929 infermeres i una ràtio de 6,58, per la qual cosa caldria incorporar 12.622 professionals. Mentre Lleida se situa en tercera posició, la ràtio més baixa és de 4,89 i correspon a Girona que, amb 4.098 col·legiades, necessitaria incorporar-hi 2.707 infermeres. La segueix Tarragona amb una ràtio de 5,25 i 4.675 infermeres en actiu, que acumula un dèficit de 2.556 professionals. L’única de les quatre províncies catalanes que se situa per sobre de la mitjana espanyola és Barcelona que, malgrat tenir una ràtio de 7,07 i 42.509 col·legiades en actiu, suma un dèficit de 6.313 professionals.

A Espanya

Les xifres espanyoles, amb 6,45 infermeres per cada 1.000 habitants, es mantenen molt per sota de la mitjana europea, que té 8,12 infermeres per cada 1.000 habitants. L’OMS, l’OCDE i la UE ja recopilen i homogeneïtzen la ràtio per cada 1.000 habitants. Aquestes ràtios no ignoren la rellevància de la complexitat de les cures, sinó que respon a un imperatiu metodològic de viabilitat, comparabilitat internacional i consistència de la dada per poder fer-ne un diagnòstic basal. Això ens permet comparar-nos amb països i dades del nostre entorn.

Tot i que la ràtio espanyola ha millorat en 9 centèsimes respecte al 2024 (6,36), l’organisme que representa els més de 358.000 infermeres i infermers assegura que és un augment insuficient i alerta que continuen faltant aproximadament 100.000 professionals per cobrir les necessitats actuals.

Aquestes xifres són extrapolables a la resta de la Unió Europea, que per segon any consecutiu torna a baixar les ràtios de 8,19 el 2024 a 8,12 el 2025. Cosa que posa en evidència la greu situació a què s’enfronta la infermeria a nivell mundial. Així i tot, aquests països europeus, que també tenen dèficit d’infermeres i ofereixen millors condicions, fomenten l’èxode d’infermeres i provoquen encara més fugida de professionals. «Continuem assistint a un deteriorament constant de la sanitat no només al nostre país, sinó a la resta de països veïns de la Unió Europea i també a nivell mundial. La manca de compromís amb la professió significa un autèntic menyspreu a la infermeria, que a curt termini es pagarà molt car», apunta Florentino Pérez Raya, president del CGE.

Xifres per CCAA

Pel que fa a les dades per comunitats autònomes, les xifres no són gaire més esperançadores en aquest Informe de ràtios 2025. Navarra, amb 8,97 infermeres per cada 1.000 habitants, continua liderant el rànquing, seguida del País Basc, amb 8,21, que supera aquest any la mitjana europea també. En aquest sentit, des de la institució col·legial apunten que “encara que estiguin per sobre de la resta de comunitats, això no vol dir que no necessitin més infermeres per poder continuar donant unes cures òptimes, ja que les jubilacions i el desig d’abandonament de moltes professionals també és latent en aquestes regions”, detalla Pérez Raya.

Canàries (7,71), Castella i Lleó (7,6), Aragó (7,47), Melilla (7,46), Astúries (7,39), Extremadura (7,14), Ceuta (6,97), Cantàbria (6,77), Madrid (6,65), La Rioja (6,65) i Catalunya (6,58) ocupen els llocs següents i estan per sobre de la mitjana nacional.

Finalment, tancant la cua i per sota de la mitjana espanyola, Castella-la Manxa (6,33), Illes Balears (6,24), Comunitat Valenciana (5,65), Andalusia (5,62), Galícia (5,33) i Múrcia (5,23).

PDF Presentación CGE Ratios Informe 2025 (Junio 2026

La sala d’actes de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) va acollir ahir, 5 de juny, l’acte de benvinguda als 89 nous residents IIR i MIR que s’incorporen a Lleida, dels quals 21 són infermeres. La formació es durà a terme als hospitals universitaris Arnau de Vilanova i Santa Maria i a l’atenció primària de Lleida.

Coincidint amb la jornada, Mercè Porté i Anna Teixiné –presidenta i secretària, respectivament, del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL)– es van reunir amb les futures especialistes i van posar el Col·legi “a disposició per a la vostra formació, però també per a la vostra integració en la comunitat i el territori”, van explicar.

Per especialitats, s’incorporen 10 IIR de familiar i comunitària, 5 llevadores (obstetricoginecològica), 3 de salut mental, 2 de pediatria i 1 de geriatria.

L’acte de rebuda dels nous residents a l’HUAV va comptar amb la participació de residents en actiu, que van donar la benvinguda als seus nous companys i companyes i que els van explicar per quin motiu han encertat en la seva decisió de triar Lleida per desenvolupar-hi la seva carrera professional. Van inaugurar l’acte la directora mèdica de l’HUAV, Carme Civit; la cap d’estudis de l’HUAV, Sílvia Bielsa; el cap d’estudis d’Atenció Familiar i Comunitària de Lleida, Josep Montserrat; la directora d’Infermeria de l’HUAV, Pilar Ibars; l’adjunta a la direcció assistencial de l’Atenció Primària i a la Comunitat de Lleida, Cristina Farràs; i la gerent d’Atenció Primària, Pilar Vaqué.

Entre els punts forts que ofereix Lleida per cursar-hi la formació sanitària especialitzada destaca la cobertura sanitària a una àmplia població (Lleida, Pirineu i Franja d’Aragó), la possibilitat de fer recerca a l’Institut de Recerca Biomèdica IRBLleida, la facilitat i el suport per fer rotacions externes i el nombre de residents ideal per garantir una docència propera i activa.

Font i foto: ICS / COILL

Rubinat liderarà l’equip directiu format pels infermers Gemma Espigares, José Tomás Mateos i Filip Bellon; i els fisioterapeutes Oriol Martínez, Carme Campoy i Francesc Rubí

Esther Rubinat ha estat elegida degana de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia (FIF) de la Universitat de Lleida (UdL). La decisió presa ahir, 24 de març, tanca el període electoral al deganat que es va iniciar el 9 de març i al qual només optava una candidatura.

Sota el lema «Una facultat oberta, innovadora i compromesa amb la salut i la societat», Rubinat es presentava «amb la convicció que el futur de la nostra facultat es construeix des del treball compartit i l’escolta». En aquest sentit, la nova degana marca tres prioritats per al futur de la facultat: «reforçar el model de pràctiques clíniques i les aliances amb els centres sanitaris del territori, impulsar la innovació docent i el desenvolupament de la simulació clínica com a eines centrals de la formació, i consolidar una facultat participativa, coordinada entre campus i connectada amb el sistema de salut i el territori».

Des del COILL, la presidenta Mercè Porté ha volgut «felicitar l’Esther i –en el meu nom propi, el de la Junta Govern del Col·legi i el de totes les infermeres de Lleida– desitjar-li molt d’èxit i encerts al capdavant de la nostra facultat. Des de la Universitat, tant l’Esther com el seu equip, són clau per a la transformació que demana la ciència infermera, la professió i la ciutadania mateixa». Porté també ha tingut unes paraules per a la degana sortint, Judith Roca, a la qual ha agraït i reconegut «la dedicació i esforç d’aquests anys, sobretot, en un moment crític en què la pressió de l’escassetat mundial d’infermeres afecta la facultat mateixa que ha hagut d’ampliar les places de Grau i obrir nous campus».

La Dra. Esther Rubinat Arnaldo –vocal de recerca del COILL i fins ara secretària del Departament– liderarà l’equip directiu que tindrà el fisioterapeuta i doctor Oriol Martínez Navarro com a vicedegà de Pràctiques Clíniques i cap d’estudis del Campus Lleida; la infermera i doctora Gemma Espigares Tribó com a vicedegana de Qualitat i cap d’estudis del Campus Pirineu; l’infermer i doctor José Tomás Mateos García com a vicedegà d’Estudiantat i Vinculació amb la Comunitat; el també infermer i doctor Filip Bellon com a vicedegà de Relacions Internacionals i Mobilitat; el fisioterapeuta i doctor Oriol Martínez Navarro, com a vicedegà de Pràctiques Clíniques i cap d’estudis Campus Lleida; la fisioterapeuta, antropòloga i doctora Carme Campoy Guerrero com a vicedegana de Cooperació i cap d’estudis del Campus Igualada; i el fisioterapeuta i doctor Francesc Rubí Carnacea, com a secretari acadèmic i responsable d’Infraestructures.

SOBRE ESTHER RUBINAT ARNALDO

Formació acadèmica

• Diplomada en Infermeria per l’EUI Gimbernat (adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona) (2004).

• Màster en Ciències de la Salut (2007) i Postgrau en Suport Vital i Emergències (2005) per la Universitat Internacional de Catalunya.

• Doctora en Salut per la Universitat de Lleida (2015).

Experiència acadèmica i docent

• Professora agregada Serra Húnter a la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida des de 2022. (Acreditació de Catedràtica per AQU Catalunya)

• Direcció de múltiples tesis doctorals i treballs de recerca en l’àmbit de les cures i els serveis de salut.

• Participació en diversos projectes d’innovació docent.

• Quinquennis docent reconeguts.

Responsabilitats acadèmiques i de gestió

• Secretària Acadèmica del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia des de 2020.

• Coordinadora del Màster interuniversitari de Recerca en Salut (2017–2019).

• Directora del Màster en Infermeria de Quiròfan (UdL)

• Participació en diferents comissions acadèmiques i espais de govern i gestió universitària de la Universitat de Lleida.

Recerca i innovació en salut

• Investigadora en l’àmbit de les cures i els serveis de salut, amb participació i lideratge en projectes competitius d’àmbit estatal i europeu.

• Directora del Grup de Recerca en Cures de la Salut (GRECS) de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida durant el període 2020–2023 i actualment investigadora principal del mateix grup.

• Investigadora del grup consolidat d’AGAUR Estudis Societat, Salut, Educació i Cultura de les Cures (GESEC).

• Investigadora adscrita al CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM).

• Presidenta del Comitè d’Innovació de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida).

• Membre del Comitè Científic Intern de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida.

• Impulsora del programa Centres Compromesos amb l’Excel·lència en Cures (RNAO – el Canadà).

• Participació en xarxes internacionals de recerca i formació en infermeria i salut, com la International Collaboration of Nurse Scholars (ICONS) i la iniciativa Schools for Health in Europe (SHE).

• Dos trams de recerca reconeguts per AQU Catalunya (2013–2018 i 2019–2024).

Compromís professional i institucional

• Vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida i coordinadora de la seva Comissió de Recerca.

• Membre del Consell de Govern de la Universitat de Lleida (2019–2023).

• Membre del Claustre i de la Comissió de Personal Acadèmic de la Universitat de Lleida.

• Membre de la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat en Cures Integrals i Serveis de Salut de la Universitat de Lleida.

• Membre del Consell Assessor en Política de Recerca i Innovació en Salut (CAPRIS) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) ha assignat una partida de més de 9.000 euros per promocionar i premiar l’activitat investigadora que lideren les col·legiades lleidatanes. Els fons es destinaran a la dotació de les 16es Beques COILL als Millors Projectes de Recerca Infermera de Lleida i el XXXIV Premi Josep Maria Camps i Balagué d’Investigació d’Infermeria de Lleida; una doble convocatòria que té com a objectiu principal obtenir evidència científica per traslladar-la a la pràctica clínica i millorar les cures a la comunitat.

De la partida assignada, 3.500 euros finançaran cadascuna de les beques i 2.000 euros aniran destinats al premi que, a més de la dotació econòmica, inclou la inscripció al «XXX Encuentro Internacional de Investigación en Cuidados» (#inves26, Càceres). El termini de presentació de treballs per a tots dos certàmens finalitza el dimarts 5 de maig, a les 19 hores. Les Beques i el Premi es lliuraran durant la «Diada 2026 de les Infermeres de Lleida» que se celebrarà el mateix 12 de maig, Dia Internacional de les Infermeres.

Les bases i enllaços per a la presentació de projectes i treballs estan disponibles al següent enllaç.

La presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), Mercè Porté, ha demanat aquest dimecres 19 de novembre, més sensibilitat vers les necessitats derivades de les peculiaritats de les comarques lleidatanes, marcades per l’envelliment de la població i la dispersió pel territori, a Begoña Martí, directora de Cures Infermeres del Sistema de Salut de Catalunya.

Martí ha mantingut una trobada tertúlia amb els membres de la Junta de Govern del COILL i una quinzena de responsables de les Direccions d’Infermeria d’hospitals, clíniques, atenció primària, atenció sociosanitària, salut mental i sistema d’emergències, a Lleida. La responsable de cures ha manifestat la importància d’enfrontar els reptes de salut de la població, posant en valor l’aportació de les infermeres i ha destacat la necessitat «d’arribar a consensos».

El director general de Professionals de la Salut de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilana, que ha volgut acompanyar Martí en aquesta tertúlia amb les infermeres lleidatanes, ha recordat que “l’ICS té el 50% de les infermeres especialistes de l’estat» i ha mostrat la voluntat de treballar pel reconeixement que demanen les professionals. Amb aquest esperit, Vilana ha recollit la proposta de la presidenta del COILL i ha convidat les infermeres lleidatanes a incorporar-se a l’equip de treball que està conformant la Direcció de Cures Infermeres.

Mercè Porté ha volgut aprofitar la visita de Martí i Vilana per destacar «la necessitat d’implementar mesures polítiques i de gestió per retenir tot el talent professional infermer que es hi ha i es forma a Lleida. Així com captar més talent que completi el nombre d’infermeres necessàries per donar l’atenció que requereix la comunitat».

Per la seva banda, Miquel Àngel Calderó –vicepresident del COILL– ha convidat les responsables d’Infermeria del territori a traslladar als representants de l’Administració catalana la realitat i necessitats de les infermeres lleidatanes; així com ha agraït a Begoña Martí i Jordi Vilana el seu interès per conèixer la realitat dels equips d’Infermeria a Lleida.

La manca de professionals ha estat un dels eixos de la trobada. Una situació que preocupa i molt, tant al Departament de Salut, com al COILL i a les responsables dels equips d’Infermeria. Des de les ràtios infermera – pacient que a l’àmbit hospitalari lleidatà és d’1/10 (molt lluny de l’1/6 en les unitats més complexes i pel davall de l’1/8 recomanat com a estàndard) i en l’àmbit sociosanitari oscil·la entre 1/20 – 1/30 -1/45 en funció del torn; a les estratègies de planificació que escomet el Departament en base als registres i estudis que «faciliten dades, però no models», ha explicat Jordi Vilana, qui ha insistit en el repte de transformar aquesta informació en estratègies i mesures concretes que garanteixin la planificació i assignació de recursos amb una equitat ajustada als objectius i la realitat territorial de cada demarcació.

També s’ha abordat el rol estratègic de la Universitat i l’increment de places del Grau d’Infermeria amb iniciatives com el nou Campus Pirineus de la Universitat de Lleida a Tremp; alhora que la dificultat per retenir al territori les noves generacions infermeres que marxen per exercir en altres llocs amb millors condicions laborals. En aquest sentit, Begoña Martí ha fet referència als resultats d’un estudi sobre les expectatives del Grau en Infermeria que posava de manifest el handicap que suposa la manca de reconeixement de les especialitats infermeres o les IPA. Sobre aquest reconeixement professional s’ha fet autocrítica i s’ha aprofundit en la desmotivació que viu la professió i com afecta a la imatge que les infermeres tenen de si mateixes. I, també, de les dificultats de les infermeres especialistes per desenvolupar les seves competències i cures específiques als centres privats, on la manca de professionals obliga al ‘multitasking’.

Un altre dels punts abordats ha estat la reorganització dels equips d’infermeria i la necessitat de donar via a l’actualització del Pla Funcional de les Tècniques en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAI) que, tal com ha explicat la directora de cures «té el consens de la professió i l’administració i que recull 301 activitats que les TCAI podran realitzar en col·laboració o per delegació, supervisades, de la infermera. Un document molt complex a nivell redaccional i que està en fase de revisió».

Promoure la investigació entre les infermeres assistencials de tots els àmbits de cura, promocionar el lideratge en la gestió o la presència i mirada de les infermeres en els òrgans on se creen les polítiques de salut, han estat altres de les preocupacions que s’han traslladat als responsables del Departament

Al col·loqui han participat Albert Asensio, Jordi Ballesté, Yolanda Ferreres, Mercè Folguera, Núria Forns, Núria Gardenyes, Sergi Hijazo, Blanca Loriente, Judit Mata, Aida Monclús, Marisa Regany, Eva Ribes, Mercè Serra; a més de Mercè Porté, Miquel Àngel Calderó, Anna Teixiné, Mariona Rocaspana, Esther Rubinat, Janina Ballesté i Meritxell Mas, membres de la Junta de Govern del COILL.

Foto © Missatges

Les corporacions professionals avisen que si no es milloren les condicions laborals i professionals de les infermeres, serà impossible captar i retenir talent.

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya (CCIIC) i els quatre col·legis professionals territorials –Barcelona (COIB), Girona (COIGI), Lleida (COILL) i Tarragona (CODITA)– fan públic el seu suport a les concentracions convocades pels Sindicats de l’Àmbit de Negociació amb motiu de la imminent aprovació de la modificació del «Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud».

Amb aquest suport a les mobilitzacions que s’inicien avui, dimarts 16 de setembre, les corporacions professionals catalanes es posicionen «a favor d’aprofundir en la negociació per assolir una llei estatutària sòlida i justa, que s’ajusti a la realitat formativa i competencial de les infermeres i infermers del segle XXI», expliquen fonts del CCIIC que demanen que «la modificació de la llei repari els greuges professionals i laborals que s’han produït i es produeixen a l’empara d’un Estatut Marc obsolet i anacrònic que data de 2003″.

Es refereixen les corporacions a fets com el decret d’especialitats infermeres de 2005 o l’aprovació dels estudis de Grau d’Infermeria en 2010, així com al component autonòmic o a la conjuntura sociodemogràfica i l’evolució de la demanda d’atenció en salut –i, concretament, de cures infermeres– que afecten el dia a dia de l’exercici de la professió. «Qüestions, que si no se solucionen, difícilment faran del nostre un sistema de salut prou atractiu per retenir i captar talent; i, per descomptat, per recuperar els milers d’infermeres que s’han format aquí i han marxat a altres països atretes, per condicions laborals i professionals millors».

A Catalunya manquen, el dia d’avui, més de 20.000 infermeres.

Enllaços d’interès

Borrador Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud

Ley 55/2003, de 16 de diciembre, del Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud

A finals del 2023, El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) va publicar el document «Anàlisi de les necessitats d’infermeres especialistes en salut mental a Catalunya», una radiografia exhaustiva de l’atenció en salut mental a Catalunya que posa èmfasi en la desviació del model sanitari, fruit de l’impacte dels canvis sociodemogràfics (covid-19 inclosa).

Segons l’informe elaborat per la Comissió d’Infermeres Especialistes en Salut Mental (CSM-CCIIC) i l’Associació Catalana d’Infermeria de Salut Mental (ASCISAM), Catalunya necessita contractar entre 290 (escenari intermedi) i 1.631 professionals (escenari de màxims).

Un increment de les dotacions d’IESM que, segons el CCIIC i l’ASCISAM, només serà possible fent efectiva la categoria professional de les infermeres especialistes en salut mental, alhora que la retribució econòmica associada, com a primer pas i prioritat per avançar en la retenció i fidelització d’aquestes infermeres. Cal recordar que, el dia d’avui, Catalunya continua sent l’únic territori peninsular de l’estat que no ha implementat encara aquesta categoria professional.

INFERMERES DE SALUT MENTAL, INFERMERES AMB RECURSOS

El Dia Internacional de la Infermeria de Salut Mental –que es commemora el primer dia de setembre de la mà de l’Associació Espanyola d’Infermeria de Salut Mental (AEESME) i la Societat Portuguesa d’Infermague de Saúde Mental (ASPESM)– al·ludeix aquest any a l’àmplia “caixa d’eines” que disposen les infermeres especialistes i expertes.

Sota el lema «No totes les eines fan soroll, algunes acompanyen en silenci», les societats científiques recorden els múltiples recursos a l’abast de les infermeres de salut mental com ara la disponibilitat, la presencialitat, l’acompanyament o l’escolta activa. També apel·len a les intervencions infermeres en l’entorn comunitari, a les cures invisibles o a alimentar la curiositat. Tot això amb l’objectiu de garantir l’atenció plena i la humanitat de les cures infermeres a les persones amb trastorn mental i les seves famílies.

El cartell commemoratiu de la jornada és obra de Lorena Liñán Díaz, infermera especialista en salut mental de Castelló de la Plana i membre de l’AEESME.

Enllaç d’interès

Anàlisi de les necessitats d’infermeres especialistes en salut mental a catalunya © CCIIC, Octubre 2023

Les infermeres lleidatanes tanquen avui divendres, dia 13 de juny, una activa participació, amb la presentació de vuit treballs de recerca infermera al Congrés Internacional de Infermeria que s’ha celebrat aquesta setmana a la capital finlandesa de Hèlsinki. La delegació del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) ha presentat una comunicació oral i fins a set pósters científics en un congrés que ha aplegat els referents de la infermeria internacional i la participació de 7.000 infermeres de 130 països.

La delegació lleidatana encapçalada per la presidenta del COILL, Mercè Porté, ha aprofitat el congrés per retrobar-se i fer contactes amb diferents líders de la infermeria internacional; com ha estat el cas del recentment nomenat president del Consell Internacional d’Infermeria (CIE), l’espanyol José Luís Cobos.

Mercè Porté assegura “que hem constatat la gran preparació de les professionals catalanes; tot i que encara estem lluny d’aconseguir els recursos humans i materials d’altres països del nostre entorn. Amb més infermeres per habitant i millors condicions laborals”.

Les estratègies per lluitar contra els bulos i fake news de salut; l’ús de xarxes socials com Tik Tok; la història de la infermeria lleidatana; el programa Salut i Escola; la prevalència de caigudes en persones grans no institucionalitzades; l’ús de la centella asiàtica en el maneig de ferides; o les noves tecnologies per al diagnòstic de la malaltia arterial perifèrica; han estat els temes dels treballs presentats.

El Congrés ha comptat amb un ampli programa científic que ha ofert als delegats l’oportunitat de conèixer les darreres tendències i innovacions, bescanviar opinions amb col·legues experts que treballen en el mateix camp i conèixer altres persones de diferents orígens i disciplines.

Foto © Missatges

Relació de treballs d’investigació presentats per les infermeres del COILL al 30è Congrés Internacional d’Infermeria (CIE). 9-13 juny, Hèlsinki (Finlàndia) 

COMUNICACIÓ ORAL

«Estratègies infermeres a les xarxes socials per combatre les notícies falses i la desinformació de salut: una revisió narrativa»
• Autors: Mercè Porté Llotge, Rafael Gimena Molina, Miquel Àngel Calderó Solé, Esther Rubinat Arnaldo, Mariona Rocaspana García i Celmira Laza Vásquez.

COMUNICACIONS PÒSTER

«La resistència infermera a Espanya davant de la pèrdua de denominació professional d’infermera per la de tècnic sanitari. El cas de Rosa Fernández a Lleida»
• Autors: Miquel Àngel Calderó Solé, Carme Torres Penella, Montserrat Gea Sánchez, Joan Blanco Blanco i Celmira Laza Vázquez.

«Notícies falses de salut (‘bulos’) a Espanya: una revisió narrativa»
• Autores: Anna Teixiné Martín, Montserrat Gimena Molina, Mercè Porté Llotge, Meritxell Mas Tena, Janina Ballesté Escorihuela i Celmira Laza Vázquez.

«TikTok: una eina útil per reaprendre la història de la infermeria»
• Autores: Lorena Lourdes Tejero Vidal i Helena Subirana Casanovas.

«Una font de suport: percepcions del Programa Salut i Escola»
• Autores: Janina Ballesté Escorihuela, Ana Mari Fité Serra, Leyre Estallo Sanz, Meritxell Mas Tena, Mariona Rocaspana García i Anna Teixiné Martín.

«Tecnologia avançada per al diagnòstic de la malaltia arterial perifèrica»
• Autors: Joan Blanco Blanco, Jordi Ballesté Torralba, Meritxell Mas Tena, Leyre Estallo Sanz, Mercè Porté Llotge i Esther Rubinat Arnaldo.

«Aplicació de la centella asiàtica en el maneig de ferides: revisió sistemàtica»
• Autors: Joan Blanco Blanco, Jordi Ballesté Torralba, Mariona Rocaspana García, Anna Teixiné Martín, Janina Ballester Escorihuela i Josep María Martínez Barriuso.

«Prevalença de caigudes en adults de 65 a 80 anys no institucionalitzats a Espanya i la relació amb el rendiment funcional. Estudi observacional multicèntric»
• Autors: Joan Blanco Blanco, Maria Ángeles Costa Menén, Nuria Roquet Culleré, Enrique Aparicio Bañeres, Mireia Ortiz Valls, Laura Suarez Magaña, Maria Alba Lloret Capdevila i l’Otago Working Group.

Comunicació Oral admesa a exposició pel Comitè Científic del 30è Congrés Internacional d’Infermeria (CIE). 9-13 juny, Hèlsinki (Finlàndia) 

Presenten el treball en el Congrés Internacional d’Infermeria.

Mercè Porté, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), ha presentat aquest matí l’estudi «Estratègies infermeres a les xarxes socials per combatre les notícies falses i la desinformació de salut: una revisió narrativa», en el marc del 30è Congrés Internacional d’Infermeria (CIE) que se celebra entre els dies 9 i 13 de juny a Hèlsinki (Finlàndia). El treball ha format part de les comunicacions –orals i pòsters– de les infermeres lleidatanes, acceptades pel Comitè Científic de la trobada internacional.

El treball de recerca ha estat fet per Mercè Porté Llotge, Rafael Gimena Molina, Miquel Àngel Calderó Solé, Esther Rubinat Arnaldo, Mariona Rocaspana García i Celmira Laza Vásquez; i s’ha centrat en l’anàlisi d’un total d’11 estudis dels últims deu anys, amb dues línies d’actuació. La primera, durant la pandèmia, va consistir en la participació activa en xarxes socials per desmentir notícies falses i promoure la vacunació. La segona, ha estat el desenvolupament de campanyes educatives sobre diverses problemàtiques de salut, amb l’objectiu de guiar el comportament individual i responsabilitzar les infermeres com a agents de canvi en la lluita contra la desinformació.

L’estudi estableix que la motivació principal d’aquestes professionals ha estat la protecció de la població i l’ampliació de l’abast de l’educació sanitària a través de les plataformes digitals.

L’estudi posa de manifest la necessitat de generar i avaluar estratègies educatives que permetin reforçar la lluita contra la desinformació en salut. La pandèmia de la covid-19 ha evidenciat com les “fake news» poden afectar la confiança social i, per això, el paper de les infermeres com a agents de salut pública resulta fonamental per augmentar l’alfabetització i combatre la propagació de notícies falses.

En definitiva, el treball de recerca presentat a Hèlsinki estableix que les estratègies desenvolupades per infermeres per a combatre la desinformació a través de les xarxes socials són positives, però destaca que encara cal aprofundir en la seva implementació i avaluació. Les professionals de la infermeria no només han d’ajudar a desmentir notícies falses, sinó que han de contribuir a construir una societat més informada i resilient davant la proliferació de la desinformació en salut. És fonamental, conclou l’estudi, que les infermeres i altres professionals de la salut; continuïn formant-se i innovant en aquest camp per garantir una comunicació efectiva i responsable en l’era digital.

Foto © Missatges

Relació de treballs d’investigació presentats per les infermeres del COILL al 30è Congrés Internacional d’Infermeria (CIE). 9-13 juny, Hèlsinki (Finlàndia) 

COMUNICACIÓ ORAL

«Estratègies infermeres a les xarxes socials per combatre les notícies falses i la desinformació de salut: una revisió narrativa»
• Autors: Mercè Porté Llotge, Rafael Gimena Molina, Miquel Àngel Calderó Solé, Esther Rubinat Arnaldo, Mariona Rocaspana García i Celmira Laza Vásquez.

COMUNICACIONS PÒSTER

«La resistència infermera a Espanya davant de la pèrdua de denominació professional d’infermera per la de tècnic sanitari. El cas de Rosa Fernández a Lleida»
• Autors: Miquel Àngel Calderó Solé, Carme Torres Penella, Montserrat Gea Sánchez, Joan Blanco Blanco i Celmira Laza Vázquez.

«Notícies falses de salut (‘bulos’) a Espanya: una revisió narrativa»
• Autores: Anna Teixiné Martín, Montserrat Gimena Molina, Mercè Porté Llotge, Meritxell Mas Tena, Janina Ballesté Escorihuela i Celmira Laza Vázquez.

«TikTok: una eina útil per reaprendre la història de la infermeria»
• Autores: Lorena Lourdes Tejero Vidal i Helena Subirana Casanovas.

«Una font de suport: percepcions del Programa Salut i Escola»
• Autores: Janina Ballesté Escorihuela, Ana Mari Fité Serra, Leyre Estallo Sanz, Meritxell Mas Tena, Mariona Rocaspana García i Anna Teixiné Martín.

«Tecnologia avançada per al diagnòstic de la malaltia arterial perifèrica»
• Autors: Joan Blanco Blanco, Jordi Ballesté Torralba, Meritxell Mas Tena, Leyre Estallo Sanz, Mercè Porté Llotge i Esther Rubinat Arnaldo.

«Aplicació de la centella asiàtica en el maneig de ferides: revisió sistemàtica»
• Autors: Joan Blanco Blanco, Jordi Ballesté Torralba, Mariona Rocaspana García, Anna Teixiné Martín, Janina Ballester Escorihuela i Josep María Martínez Barriuso.

«Prevalença de caigudes en adults de 65 a 80 anys no institucionalitzats a Espanya i la relació amb el rendiment funcional. Estudi observacional multicèntric»
• Autors: Joan Blanco Blanco, Maria Ángeles Costa Menén, Nuria Roquet Culleré, Enrique Aparicio Bañeres, Mireia Ortiz Valls, Laura Suarez Magaña, Maria Alba Lloret Capdevila i l’Otago Working Group.

Per elaborar-lo s’ha comptat amb la participació de més de 80 entitats de: professionals, ciutadans, acadèmics, pacients, sindicats, associacions científiques, organitzacions col·legials i administracions públiques.

Precisament, per conèixer la situació professional dels tècnics en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAI) a Espanya, com ja es va fer amb el personal d’infermeria, el Ministeri de Sanitat ha obert el termini per participar en una enquesta específica adreçada a aquest col·lectiu.

El Ple del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud  (CISNS) ha aprovat aquest dimecres 21 de maig, el Marco Estratégico para los Cuidados de Enfermería 2025-2027 (MECE), una eina clau per definir un model de pràctica professional en l’àmbit de les cures, millorar els resultats en salut de la població i afrontar els reptes demogràfics, epidemiològics i socials.

En un context de transformació demogràfica, social i epidemiològica, amb una població cada cop més envellida i amb una creixent càrrega de malalties cròniques, el MECE constitueix la resposta estratègica per orientar el sistema sanitari cap al model de cures que exigeix ​​la societat del segle XXI. Es tracta, a més, de la primera vegada que des del Ministeri de Sanitat s’aborda de manera integral una estratègia dirigida a potenciar, desenvolupar i visibilitzar el paper de les infermeres i TCAIs, reconeixent-les com a agents clau per garantir cures segures, accessibles, de qualitat i equitatives.

El procés d’elaboració del MECE ha tingut una àmplia participació de professionals, associacions científiques, organitzacions col·legials, entitats ciutadanes, pacients, acadèmics, sindicats i administracions públiques. Més de 80 entitats han col·laborat de manera activa als diferents comitès i grups de treball que han fet possible la concreció d’aquest ambiciós pla que també ha comptat amb el suport de totes les CCAA en la definició

El MECE compta amb 5 línies estratègiques

Línia estratègica 1.- Situació de necessitats de salut de la població i de l’adequació dels recursos humans per atendre-les

Té com a propòsit analitzar i classificar la població segons les necessitats de cures, basant-se en la complexitat dels processos d’atenció i la intensitat de cures requerides. Es planteja desenvolupar un model consensuat i estandarditzat, que tindrà en compte els indicadors relacionats amb els determinants socials de la salut. Aquest model serà aplicable, de forma homogènia, a tot el Sistema Nacional de Salud (SNS).

En paral·lel, es preveu l’elaboració de diversos informes sobre les necessitats actuals i futures de recursos humans a les professionals de la cura (infermeres generalistes, especialistes, altres figures infermeres i TCAIs) ajustat als diferents nivells assistencials: Atenció Primària, Hospitalària, Urgències Extrahospitalàries i Atenció Sociosanitària.

El primer, sobre infermeria, ja va ser publicat el mes de gener passat, ara s’inicia l’enquesta destinada a les TCAE per a l’elaboració del segon. Aquesta anàlisi contemplarà factors demogràfics, tecnològics i de salut pública, i permetrà avançar en l’estimació de les dotacions necessàries per garantir cures segures i de qualitat. L’evidència mostra que una proporció més gran d’infermeres titulades per pacient millora els resultats en salut i en l’organització dels serveis.

Finalment, s’identifiquen dues línies complementàries: una orientada a retenir i atraure talent, amb un enfocament clar cap a l’oferta educativa disponible i mitjançant millores en condicions laborals, desenvolupament professional i conciliació; i una altra centrada a implementar programes de mentoria que afavoreixin l’intercanvi de coneixement entre generacions. Aquests programes busquen facilitar la transició professional, preservar el coneixement institucional i enfortir el lideratge infermer, contribuint així a l’estabilitat i la qualitat del sistema sanitari.

Línia estratègica 2.- Model de Pràctica Professional

L’objectiu d’aquesta línia estratègica és establir un model de pràctica professional per a infermeres i tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAI), que serveixi com a recomanació a nivell estatal. Aquest model s’haurà d’aplicar i ser monitoritzat de manera efectiva en els diferents àmbits assistencials: atenció primària, atenció hospitalària, urgències extrahospitalàries i centres sociosanitaris. El propòsit és unificar criteris, garantir la qualitat de les cures i respondre a les necessitats actuals de la població des d’una perspectiva coherent amb el desenvolupament professional i científic de la infermeria, prioritzant aspectes nuclears com l’autocura, la promoció de l’autonomia personal, la prevenció de la discapacitat i la sostenibilitat.

Línia Estratègica 3: Desenvolupament Competencial en Cures

Impulsar i reorientar les competències en cura de la salut i promoure els canvis normatius, organitzatius i formatius que permetin la seva implantació de manera alineada amb el model de pràctica professional.

Per aconseguir-ho cal definir els itineraris de desenvolupament competencial per als diferents professionals implicats en l’àmbit de les cures (infermeres generalistes, especialistes, altres figures infermeres -com la infermeria de pràctica avançada- i TCAI) i desenvolupar, per a cadascun, una proposta d’itinerari formatiu per tal de millorar la provisió de cures de salut.

Aquests itineraris es dissenyaran en col·laboració amb els organismes públics competents i es donarà prioritat a aquells que requereixin formació específica per assegurar una cura segura i de qualitat, amb especial interès als adreçats a especialistes, així com aquelles posicions que puguin assumir pràctiques avançades i altres rols que, si s’escau i per consens, necessitin més atenció formativa.

Línia Estratègica 4: Visibilització i Lideratge

L’objectiu és augmentar la visibilitat de les infermeres i TCAI, i posicionar les cures com un element clau en les polítiques de salut. Per això, s’elaborarà un pla de comunicació que permeti difondre el valor afegit de les cures incloent la creació d’un espai web específic al Ministeri de Sanitat.

A més, les cures infermeres s’han integrat de forma estable en la presa de decisions estratègiques del Ministeri de Sanitat, a través de la creació d’estructures organitzatives com el Comitè de Cures en Salut i la figura de la Chief Nursing and Midwifery Officer (CNO). Aquestes estructures garanteixen la continuïtat del Marco Estratégico para los Cuidados Sanitarios. Així mateix, es planteja reforçar aquesta presència en els àmbits autonòmic i municipal, impulsant figures com la Dirección General de Cuidados i fomentant la participació de les infermeres a tots els espais on es decideixin assumptes que afectin la salut de la població.

El marc també destaca el lideratge de les infermeres i les TCAI en les estratègies d’adaptació al canvi climàtic i en la promoció de la sostenibilitat ambiental a la pràctica clínica, mitjançant accions com la reducció de residus, la promoció d’estils de vida saludables i sostenibles, i la participació en l’elaboració de polítiques i estratègies vinculades als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Línia Estratègica 5: Investigació i Innovació en Cures

Fomentar la investigació i innovació en cures i serveis de salut, generant evidència per a la pràctica clínica i les polítiques sanitàries. Això inclou establir mecanismes d’implantació i avaluació mitjançant indicadors que permetin conèixer el seu impacte i efectivitat. També es donarà suport metodològic a les activitats científiques altres línies estratègiques.

Es preveu la creació d’unitats de recerca, xarxes col·laboratives, programes de formació, finançament estable, i un repositori obert i actualitzat amb informació sobre grups de recerca i resultats. A més a més, s’impulsarà l’accés a fonts científiques aplicables a la pràctica clínica.

La intenció és dissenyar un sistema d’indicadors per a totes les comunitats autònomes que permeti avaluar l’activitat, la qualitat i l’efectivitat de les cures. Això inclourà la definició de factors relacionats amb la complexitat i la intensitat de les cures, la creació d’un conjunt mínim de dades sobre l’activitat infermera, i la integració d’aquests indicadors en els sistemes d’informació sanitària, en coordinació amb Salud Digital i aprofitant l’experiència dels Centros Comprometidos con la Excelencia.

El Ministeri de Sanitat, juntament amb les comunitats autònomes i la resta d’organitzacions implicades, ha adquirit el compromís d’implementar, avaluar i donar seguiment a les accions derivades del MECE, tot assegurant que es converteixi en una eina útil i transformadora. S’establiran mecanismes d’avaluació continuada, espais de participació i propostes legislatives que permetin consolidar les transformacions previstes.

Es pot consultar el document al següent enllaç.