El Departament d’Igualtat i Feminisme ha commemorat el Dia Internacional de la Visibilitat Lèsbica (26 d’abril) amb una jornada centrada en els desafiaments que afronten les dones lesbianes arreu del món. Sota el títol “Desafiaments de les lesbianes en l’entorn internacional”, la trobada es va celebrar ahir dimecres i va esdevenir un espai de reflexió, intercanvi i construcció col·lectiva amb la participació d’activistes, professionals i representants institucionals; entre ells Yolanda Garza, vicedegana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC).

En l’obertura de la jornada, la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor Cantador, va posar l’accent en la necessitat de continuar avançant en la visibilitat lèsbica i de convertir-la en una realitat present en tots els àmbits. En aquest sentit, va remarcar que “allò que no es veu no existeix per a l’imaginari col·lectiu”, i va defensar el paper de les institucions a l’hora d’obrir espais i impulsar polítiques públiques que garanteixin la presència i el reconeixement de les dones lesbianes en la vida pública.

També va participar a la jornada, la secretària d’Igualtat de Drets i No-Discriminació, Gina Pol Borràs, que va remarcar la necessitat de reforçar la visibilitat lèsbica i d’incorporar una mirada interseccional en les polítiques públiques.

La jornada, conduïda per la directora general dels Drets Humans i Lluita contra els Discursos d’Odi, Noa Monràs González, va girar al voltant d’un col·loqui amb dones lesbianes referents de diferents àmbits. El debat va permetre abordar qüestions com la manca de representació, les barreres en l’àmbit laboral, els impactes dels discursos d’odi o la situació de les lesbianes en contextos internacionals diversos. Van participar a la taula: l’advocada Eva Pérez Nanclares, membre de l’Eurocentralasian Lesbian* Community (EL*C) i presidenta de LesWorking; Cami Matos, consultora en diversitat LGTBI a REDI; Lluïsa Fernández, psicòloga i membre de l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia de Catalunya, i Suni Bokobo, antropòloga i internacionalista. Les seves intervencions van coincidir a assenyalar que, malgrat els avenços assolits, la visibilitat lèsbica continua sent parcial i desigual, especialment en determinats contextos socials i geogràfics.

A més del debat, la jornada va incorporar un espai obert d’intervencions del públic i una dinàmica participativa dinamitzada per LesWorking, orientada a compartir experiències i identificar reptes comuns.

Font i Foto © Gencat

La professora de la FIF-UdL, Teresa Botigué, hi impartirà la formació “Programa Inspira: cuidar-se per cuidar. Taller intervenció al primer curs del grau en Infermeria de les universitats catalanes”.

 L’esdeveniment té el suport del CCIIC i del CODITA

Positiva i encoratjadora ha estat la intervenció de la degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), Lluïsa Garcia, en la inauguració del III Congrés Internacional que ha organitzat, els dies 16 i 17 d’abril, la Conferencia Nacional de Decanos de Enfermería (CNDE) a Tarragona.

Al fil del lema ‘El futur és avui’ que presideix el congrés, Garcia ha dit que “les infermeres som un dels actius més grans del sistema de salut i, sense por d’equivocar-me, penso que ho continuarem sent d’aquí un, deu i cent anys“. La degana ha anat més enllà i ha afirmat estar convençuda que “el millor de la infermeria passa ara i, alhora, està per venir”. Així ha estat a cadascun dels episodis de la història en què les infermeres han demostrat ser útils, ser reparadores i, sobretot, ser motor de canvi”.

La degana també ha tingut paraules per al professorat i l’alumnat que assisteix al congrés, que aixopluga les XII Jornades Nacionals de Professorat de la CNDE i les III Trobada Nacional d’Estudiants d’Infermeria de la CNDE, destacant que “la formació acadèmica del grau universitari a Infermeria, els mestratges, els doctorats… Són esglaons que condueixen a l’excel·lència a la pràctica clínica diària. Així com, els resultats obtinguts per la pràctica clínica aporten l’evidència que ha d’orientar el futur de la investigació i la formació a cura”; i ha apostat per incrementar “la fluïdesa i bidireccionalitat de la comunicació que connecta a la formació i la pràctica clínica”.

La primera de les jornades del congrés ha arrencat amb la benvinguda institucional en què, a més de la degana del CCIIC, han participat Iolanda Tortajada, vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV); Cecília Mangini, tinenta d’alcalde de l’Ajuntament Tarragona; Maria Dolors Burjalés, degana de la Facultat d’Infermeria de la URV; Juan Manuel Carmona, president de la CNDE i degà de la Facultat de Fisioteràpia i Infermeria de Toledo (Universidad de Castilla La Mancha, UCLM); José Luis Cobos, president del Consell Internacional d’Infermeres (CIE) i vicepresident tercer del Consejo General de Enfermería; i Carme Malagón, vicepresidenta de l’Associació de Degans i/o Directors de Facultats i Escoles d’infermeria de Catalunya, Balears i Andorra (ADEIC). A més, hi han assistit la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (codita), Lluïsa Brull; i el secretari de la corporació, Gerard Mora.

Tot seguit, hi ha hagut la conferència inaugural “Innovació, evidència i estratègia: pilars per a l’avenç de les infermeres i les cures a Espanya”, impartida per Paloma Calleja, coordinadora del Comitè de Cures en Salut del Ministeri de Sanitat.

El programa ha prosseguit amb una taula rodona sobre “Intel·ligència artificial (IA), repte per a la docència, la investigació i la pràctica sanitària”, que ha inclòs quatre ponències: “Generació de continguts mitjançant la IA” a càrrec de Carlos Valdespina, infermer especialista en infermeria del treball, fundador i director de SalusPlay i president de la Fundació Innovació i Lideratge a Infermeria (FILEN); “Impacte de la IA en la revisió i la publicació de la literatura científica” amb Carme Montcusí de la URV i coordinadora del CRAI del campus Catalunya; “Aplicació d’eines d’IA a la docència” que ha exposat Esther Gómez, divulgadora científica (@mienfermerafavorita), sanitària i professora associada a la Universitat Autònoma de Madrid; i “Regulació de la IA a l’àmbit assistencial” de la mà de Sonia Escribano, infermera especialista en emergències i graduada en Dret amb títol professional d’advocacia, professora associada de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de la UCLM.

Ja, a la tarda, la segona de les taules rodones ha ofert ponències diverses sota el paraigua “De la visió a l’acció: noves mirades per a una educació en transformació. “Nous aspectes clau en l’avaluació del grau” de Jesús María Lavado, director del Departament d’Infermeria de la Universidad de Extremadura i col·laborador en la verificació i acreditació de professorat i títols a agències de qualitat; “El rol de la infermeria en un futur de megatendències” per Carme Rovira, responsable d’innovació educativa i social del Campus Docent Sant Joan de Déu i responsable de la metodologia de treball al projecte ‘Construint la infermeria del futur’ que promou la CNDE; “Els nous rols i nous models al perfil d’egrés en infermeria” amb Adela Zabalegui, sotsdirectora d’Infermeria de l’Hospital Clínic de Barcelona i professora associada de la Universitat de Barcelona (UB); i “Les infermeres del futur: una visió des del continent americà” presentada per Olivia Sanhueza, presidenta de l’Associació Internacional d’Escoles i Facultats d’Infermeria ALADEFE, han completat el panel.

Per acabar, s’han impartit simultàniament els tallers “Eines d’IA aplicades a infermeria” (Ernesto Ibáñez, director acadèmic de I’Acadèmia, consultor d’intel·ligència artificial); “Gestió del malestar a les aules” (David Giménez, professor del Departament d’Infermeria de la Universitat Autònoma de Barcelona); “Entrena, viu i aprèn: simulació virtual que transforma la formació” (Leticia Melsa, professora del Departament d’Infermeria de la URV); i “Infermeria amb orgull: diversitat sexual i de gènere en la formació de professionals i la cura de les persones” (David Càmera, professor del Departament d’Infermeria de la Universitat de Girona).

Demà, divendres 17 d’abril, es reprendrà el programa amb quatre taules de comunicacions orals i la defensa dels pòsters científics admesos al congrés.

A continuació, la tercera i última de les taules rodones abordarà el “Benestar emocional: formant professionals d’infermeria saludables” i inclourà les ponències “Fundació Galatea: cuidant la salut i el benestar dels professionals de la salut” de Toni Calvo, director de la Fundació Galatea; “Les habilitats per a la vida com a estratègia per promoure el benestar emocional en estudiants universitaris: diagnosi i proposta d’intervenció” de Ruben Cohelo-Martinho, professor de l’Escola d’Infermeria de la Universitat d’Andorra; “La cura comença dins nostre: benestar emocional en estudiants de l’Escola Superior d’Infermeria. Universidade do Porto (ESEP)” de José Carlos Carvalho, professor coordinador i vocal del Consell Executiu de l´ESEP; i “Programa Inspira: cuidar-se per cuidar. Taller intervenció al primer curs del grau en Infermeria de les universitats catalanes” de Teresa Botigué, professora Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida.

Tot just abans de la conferència de clausura “Les noves generacions: Un desafiament per a l’educació superior i les organitzacions” –a càrrec de Maria Jiménez, professora del Departament d’Infermeria de la URV–, tindrà lloc el lliurament dels premis del congrés patrocinats pel CCIIC, el CODITA, Salusplay, Fundació Innovació Lideratge en Infermeria (FILEN) i Fundació Memora.

La lectura de conclusions i la cloenda, posaran punt final a dues jornades de congrés.

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya amplia fins al 30 d’abril, el termini per participar en l’enquesta telemàtica del procés participatiu d’Actualització del Codi d’Ètica de les infermeres i infermers de Catalunya que està duent a terme.

L’objectiu és revisar i actualitzar el document publicat l’any 2013, per tal que “continuï reflectint els valors professionals, els reptes ètics i les realitats actuals de la pràctica infermera”. Per a l’elaboració d’aquest nou Codi “és essencial conèixer l’opinió de les infermeres i infermers que exerceixen la professió a Catalunya”, expliquen fonts de la Comissió Deontològica del Consell.

Amb aquest propòsit, el CCIIC i els col·legis (COIB, COIGI, COILL i CODITA) criden a la participació de totes les infermeres i infermers per a identificar els valors que es consideren importants per l’exercici de la professió, els conflictes ètics que es presenten amb més freqüència en la pràctica infermera i la incorporació dels nous aspectes que ha de contenir el Codi d’Ètica.

Es pot participar en l’enquesta fins al pròxim diumenge 19 d’abril, prement l’enllaç següent. Les respostes són anònimes i la informació recollida s’utilitzarà per a “l’actualització dels epígrafs actuals, alhora que per a introduir millores que garanteixin que el nou Codi d’Ètica sigui representatiu de la professió infermera i respongui als reptes ètics actuals de l’atenció a les persones, les famílies i la comunitat”.

Enllaç a l’enquesta

El qüestionari romandrà obert fins al 28 d’abril en aquest enllaç.

XXVII SETMANA SENSE FUM

Sota el lema “Inhala Vida”, la XXVII Setmana Sense Fum vol sensibilitzar la ciutadania de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se, abandonar el consum de tabac i poder gaudir d’un ambient lliure de fum i de residus del tabac.

La Setmana Sense Fum és una iniciativa originària de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitària (semFYC), que coordina el Programa Atenció Primària Sense Fum a Catalunya, en el context de SumaSalut (AIFICC, CAMFiC i ASPCAT) i s’organitza amb diverses entitats i organitzacions relaciones amb la campanya, entre elles el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC – COILL, COIB, COIGI, CODITA) a través de la seva Comissió de Tabaquisme:

Xarxa d’Atenció Primària Sense Fum

Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum

Xarxa Catalana d’Universitats Saludables

Consell de Col·legis d’infermers i infermeres de Catalunya

Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya

Col·legis de Catalunya de Pedagogia i de psicologia

Societats científiques de Catalunya, de medicina familiar i comunitària, d’infermeria familiar i comunitària, de Llevadores i de Salut Laboral

Societat catalana d’atenció i tractament del consum del tabac

Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i les Diputacions

Agència de Salut Pública de Catalunya i serveis territorials

Agència de Salut Pública de Barcelona

Associació Espanyola Contra el Càncer

Federació Catalana Entitats contra el Càncer (FECEC)

Organització no governamental “no más colillas en el suelo”

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya ha sol·licitat reunió amb el Departament de Salut per exposar a preocupació del CCIIC mateix i els quatre col·legis (COIB, COIGI, COILL i CODITA), en relació amb el desplegament de la figura del Gestor de cas per l’atenció a pacients amb risc de suïcidi prevista per la Direcció General de Planificació en Salut i que obre la porta a la incorporació de professionals de l’àmbit no sanitari, com educadors socials o terapeutes ocupacionals.

En les cartes enviades a la consellera de Salut, Olga Pané; al director de Professionals de la Salut, Jordi Vilana; a la directora de Cures Infermeres, Begoña Martí; i al responsable del Pla director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya (PDSMiA), Josep Tristany; les corporacions fan defensa –”per titulació i expertesa”– de la infermera especialista en salut mental com a “la professional competent en un àmbit d’una complexitat clínica tan elevada com és el risc de suïcidi” i insten els directius de Salut a convocar una reunió per abordar la qüestió.

Foto © Ariadna Creus i Àngel García (Banc d’Imatges Infermeres)

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) vol expressar la seva preocupació davant la decisió de l’Institut Català de la Salut de retirar el complement de docència que percebien algunes infermeres implicades en la Formació Sanitària Especialitzada (FSE). Es tracta d’una situació que ha generat un profund malestar entre les professionals afectades i que ens obliga a obrir una reflexió de fons sobre les condicions en què s’està sostenint una part cabdal de la docència clínica a Catalunya.

La FSE té un paper determinant en el sistema de salut, atès que fa possible la transmissió del coneixement expert i la qualitat assistencial. Atenent aquest fet, les institucions tenim la responsabilitat de vetllar perquè aquesta formació es desenvolupi amb el reconeixement i recursos adequats per a les professionals que la fan possible.

En aquest sentit, convé recordar que el Decret 165/2015, de formació sanitària especialitzada a Catalunya, la reconeix expressament com una de les figures docents unipersonals del sistema, i li atribueix funcions concretes “d’orientació, supervisió, control de les activitats de les residents durant les rotacions i participació activa en l’avaluació del seu aprenentatge i de les seves competències”. De fet, el marc normatiu estableix formes específiques de reconeixement de la seva tasca dins l’àmbit del SISCAT.

Per tant, el debat de fons no es pot eludir, perquè si el mateix sistema reconeix normativament que aquesta figura forma part del seu entramat docent i que exerceix funcions nuclears en la formació de les residents, també ha de proveir aquesta responsabilitat d’un reconeixement sòlid.

Aquesta realitat es fa especialment visible en dispositius com les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR). La documentació disponible posa de manifest que el model de col·laboradores docents permet que cada resident disposi d’una professional de referència durant la rotació, facilita una avaluació real del seu progrés, evita la coincidència simultània de diversos residents o estudiants en una mateixa consulta i garanteix l’accés a consultes específiques i d’alta especialització. Sense aquesta figura, una única tutora podria arribar a assumir entre tres i quatre residents en una mateixa consulta, amb la consegüent pèrdua de qualitat formativa y el consegüent impacte negatiu sobre l’atenció a la usuària.

Val a dir, a més, que la situació actual ha fet aflorar una problemàtica de fons. No totes les especialitats disposen de les mateixes condicions, no tots els dispositius docents operen amb els mateixos estàndards de reconeixement i no totes les residents accedeixen a un entorn formatiu equivalent. Aquestes desigualtats són incompatibles amb un model de formació especialitzada que pretengui ser rigorós arreu del territori.

Des del CCIIC considerem especialment rellevant que la mateixa direcció de l’ICS hagi admès el malestar generat, reconegut la docència com una línia estratègica clau per al futur de l’organització i afirmat que el canvi no respon a una mesura d’estalvi. Segons la informació traslladada en la reunió del 17 de març de 2026, fins ara s’estimava en uns dos milions d’euros anuals la quantitat destinada a compensar aquest col·lectiu, i la voluntat expressada és que aquests recursos continuïn vinculats a l’àrea de docència i al reconeixement de la figura del col·laborador docent, mentre es treballen alternatives dins del marc legal vigent.

Aquest element és especialment significatiu, perquè si la mateixa organització reconeix la centralitat de la docència, la necessitat de preservar-ne la qualitat i la conveniència de mantenir recursos vinculats al seu reconeixement, el pas següent no pot ser una resposta parcial, sinó la construcció d’un marc coherent a l’altura de la responsabilitat que assumeixen aquestes professionals.

També és rellevant que el Departament de Salut hagi traslladat per escrit la seva preocupació per l’impacte negatiu d’aquesta situació sobre la Formació Sanitària Especialitzada i sobre la formació d’alguns residents. Aquest reconeixement institucional reforça la idea que som davant d’una qüestió amb efectes reals sobre l’organització docent i sobre els drets formatius dels residents.

En paral·lel, la documentació coneguda indica que, mentre no es resolgui la situació, s’estan intentant recol·locar residents i negociar rotacions amb altres entitats no ICS per evitar-ne l’afectació. Que s’hagin d’explorar aquestes vies extraordinàries és, en si mateix, una prova de la rellevància estructural del problema i de la necessitat d’una solució estable que eviti que la qualitat formativa quedi exposada a escenaris de provisionalitat.

Des del CCIIC volem subratllar que formar les noves generacions de professionals és una responsabilitat inherent a la professió infermera. Però aquesta responsabilitat no pot descansar en la fragilitat dels mecanismes de reconeixement. Protegir els drets formatius de les residents i reconèixer adequadament la funció docent no són objectius incompatibles. Són, al contrari, dues exigències inseparables del mateix deure institucional.

En virtut d’això, el Consell reclama el restabliment immediat d’un mecanisme de reconeixement efectiu per a les professionals que assumeixen responsabilitats docents, mentre s’articula una solució estable i definitiva; l’acompanyament institucional necessari per garantir la continuïtat de la seva tasca; una revisió global del model per corregir les desigualtats entre especialitats, dispositius i centres; i un compromís ferm de les administracions per preservar la qualitat de la docència infermera a Catalunya.
La qualitat docent no viu en els discursos que la invoquen, sinó en les estructures que la sostenen, en el reconeixement que la dignifica i en les decisions que una institució assumeix amb responsabilitat.

Barcelona, 27 de març de 2026

(PDF) Comunicat “El CCIIC reclama un reconeixement estable de la funció docent per protegir la qualitat de la Formació Sanitària Especialitzada”

El Govern ha fet el primer pas per aprovar l’Avantprojecte de llei del sistema integral de prevenció, protecció i resposta a la violència que reben els professionals de la salut als seus llocs de feina. Es tracta del desenvolupament d’una norma, autònoma de les existents, que estableix un sistema integral de prevenció, protecció i resposta a la violència ocupacional. El Consell Executiu n’ha aprovat la memòria preliminar.

Aquest plantejament parteix de la base que l’arrel del problema és un deteriorament progressiu de la relació de confiança recíproca i respecte que ha d’existir entre els usuaris i els professionals sanitaris, on s’ha perdut o relaxat el valor social que els pacients atorguen a les organitzacions sanitàries, i la tasca dels professionals.

A diferència d’altres comunitats autònomes com Navarra, les dues Castelles, Extremadura, València o Galícia, que han optat per orientar les mesures per revertir el fenomen mitjançant l’establiment d’un règim sancionador d’aquestes conductes, el Departament de Salut creu que l’abordatge de la problemàtica ha de ser més ambiciós. En aquest context, s’estima que caldria una norma, autònoma de les vigents, que establís un sistema integral de prevenció, protecció i resposta a la violència ocupacional que girés entorn de dos grans eixos.

Per la seva part, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya (CCIIC), contribueix a la promoció de les actuacions i polítiques contra els professionals de la salut des de la seva posició com a membre de l’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC),en representació dels quatre col·legis (COILL, COIB, COIGI i CODITA). Cal recordar que la Infermeria, amb 827 agressions, lidera el rànquing d’agressions a sanitaris a Catalunya. Una xifra que, amb les 234 agressions a tècniques auxiliars en cures d’infermeria (TCAI), eleva a 1.059 els actes de violència ocupacional contra els equips d’Infermeria, el 34,85% dels casos registrats als centres de salut el passat 2025.

Bases en les relacions entre professionals i usuaris dels centres de salut

Des d’aquesta perspectiva, la iniciativa legislativa haurà d’establir:

– Uns principis rectors del sistema com la qualitat i accessibilitat als serveis, la tolerància, el respecte mutu i la confiança recíproca, o la corresponsabilitat.

– Els drets i deures individuals dels professionals (dignitat professional, integritat, protecció de l’ocupador …), els ocupadors i els usuaris (respecte als professionals, fer un bon ús dels espais…).

– L’obligació dels centres, serveis i establiment de dotar-se d’unes normes de conducta que regulin el comportament mínim exigible als seus usuaris per garantir el respecte dels valors inherents a la cultura corporativa dels centres, i l’ús dels seus serveis i instal·lacions.

– Mesures alternatives de resolució de conflictes, derivades de la transgressió de les normes mínimes de conducta, basades en la mediació, aplicables amb caràcter previ i concomitant amb el procediment sancionador.

– Un règim sancionador per a les conductes tipificades com a infractores, com a última ràtio quan totes les altres mesures fallen.

Sistema integral de gestió de l’activitat preventiva, protectora i de resposta

Establiment d’un Pla director de seguretat corporativa i protecció del patrimoni.

– Ha de ser entès com a sistema integral de gestió específic de la prevenció, protecció i resposta davant els episodis de violència.

– Ha de recollir les mesures, l’estructura organitzativa, les responsabilitats i funcions, les pràctiques, procediments i processos i els recursos necessaris destinats a la prevenció, protecció i resposta davant els referits episodis de violència.

– Ha de ser aplicable als centres del sistema públic de salut (SISCAT) i hauria d’inspirar els que s’aprovessin en l’àmbit privat.

Registre intern dels episodis de violència.

– Els centres hauran de registrar internament tots els episodis de violència ocupacional, sens perjudici dels que s’hagin de comunicar al cens (que no són tots sinó només els produïts en empreses de 250 o més treballadors).

Acció protectora, assistència jurídica i suport psicològic

– Regular directament el que ja és un fet de facto: atorgar als episodis de violència ocupacional la condició que provoquin danys físics o psicològics la condició d’accident laboral, que dona dret a l’acció protectora de la seguretat social.

– Regular el dret dels treballadors del SISCAT a rebre assistència psicològica i jurídica en els termes que estableixi el Pla Director/Convenis col·lectius. Aquest dret el personal estatutari ja el té reconegut a l’Estatut Marc.

– Preveure que es personi la Generalitat com a acusació particular en processos penals derivats dels episodis de violència que pateixin els professionals del SISCAT amb ocasió de la prestació d’assistència sanitària de la cartera de cobertura pública.

Reconeixement de la condició d’autoritat als professionals del SISCAT

– Per l’assistència dispensada en el marc de la cartera pública de serveis.

– Aquest reconeixement porta implícita la presumpció de veracitat, facilitadora de la mediació dels procediments sancionadors.

Formació i capacitació

– Establir-la com a element preventiu per adquirir habilitats i competències sobre els riscs i la forma de prevenir-los i gestionar-los, amb el deure dels centres d’oferir accions formatives al seu personal i l’obligació del personal de disposar d’una formació bàsica en aquesta matèria, quan adquireixin la condició de fixos.

– L’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC) establirà les pautes per elaborar plans de formació del SISCAT, en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i en coordinació amb la Secretaria de Salut Pública.

– La formació computa a afectes de carrera i promoció professional del SISCAT, en els termes establerts pels convenis col·lectius.

El deure del Departament de Salut de realitzar campanyes periòdiques de sensibilització ciutadana.

L’elaboració periòdica d’estudis de satisfacció.

“La competència per a la realització, el registre i la interpretació bàsica de l’espirometria correspon a les infermeres, d’acord amb la normativa sanitària i els marcs formatius oficials, que els atribueixen la responsabilitat sobre les cures tècniques i la seguretat del pacient”. Així ho recull, en el capítol de conclusions, l’informe tècnic “Competencias y funciones enfermeras en el ámbito de la realización de espirometrías” de la Fundación Instituto Español de Investigación Enfermera, adscrita al Consejo General de Enfermería (CGE), que analitza les competències i funcions que corresponen a l’espirometria, així com l’adequació legal, tècnica i deontològica de la seva execució per part de personal tècnic no infermer.

L’informe és, alhora, la resposta a un document intern preliminar emès pel Col·legi Oficial d’Infermers i Infermers de Barcelona (COIB) –qui ha participat en l’elaboració de l’informe– en què alertava i elevava consulta a l’Organización Colegial sobre la realització d’espirometries per part del personal tècnic. “Un problema de presumpte intrusisme professional d’abast nacional” –diu el CGE– “tal com corroboren altres col·legis provincials”.

Cal destacar que les principals societats científiques —SEPAR, semFYC i SEAIC; i les internacionals ATS/ERS— coincideixen a assenyalar que l’espirometria ha de ser realitzada per personal sanitari amb formació universitària i capacitació específica en funció pulmonar, “preferentment infermeres o metges especialitzats”, amb formació acreditada, actualització continuada i control de qualitat periòdic.

El document, que es pot descarregar en PDF prement el següent enllaç, aborda àmpliament el marc normatiu i legal relatiu a les competències per a la realització de la prova broncodilatadora (PBD o espirometria) amb capítols referents a l’equipament, calibratge i control de qualitat; l’evidència científica i la formació; el risc ètic i de seguretat del pacient; o l’impacte assistencial i la qualitat diagnòstica.

Informe técnico PDF

Competencias y funciones enfermeras en el ámbito de la realización de espirometrías

#ASalutZeroViolencia 12 de març. Dia Europeu contra les Agressions a Professionals Sanitaris

La Infermeria amb 827 agressions lidera el rànquing d’agressions contra els i les professionals sanitaris a Catalunya. Una xifra que, amb les 234 agressions a tècniques auxiliars en cures d’infermeria (TCAI), eleva a 1.059 els actes de violència ocupacional contra els equips d’Infermeria, el 34,85% dels casos registrats als centres de salut el passat 2025.

Amb perspectiva de gènere les dades conclouen que 2.376 (78,18%) dels professionals víctima d’agressions en l’entorn laboral han estat dones.

Les xifres venen de la mà de l’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC) entorn de la commemoració del Dia Europeu contra les Agressions a Professionals Sanitaris (12 de març). En global, les agressions reportades el 2025 ascendeixen a 3.039, el 10,92% de les quals van ser episodis de violència física. 

Després d’infermeres i infermers (27,21% dels casos), el grup format per la resta de facultatius (metges, farmacèutics i altres professionals) registra el 27,15 de les agressions, mentre que el personal administratiu afectat pel 23,46% dels casos és el tercer col·lectiu amb més incidència.

L’atenció primària és el nivell assistencial amb més agressions registrades (61,17%), seguit de l’atenció hospitalària (29,42%). La major part de les violències ocupacionals tenen lloc a la consulta (39,09%) i els punts d’admissió (28,46%).

En aquest marc, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) s’ha adherit a la ‘Carta de compromís per la tolerància zero davant les situacions de violència als centres sanitaris de Catalunya’. Una declaració que recorda “que cap situació de violència és acceptable. No hi ha cap justificació que la legitimi. No hi ha cap circumstància que la faci assumible. I, davant de qualsevol cas, tot el sistema hi ha de respondre amb fermesa, amb coordinació i amb el suport necessari a les persones afectades”.

Així mateix, Miquel Àngel Calderó, secretari del CCIIC, vicepresident del COILL i representant del Consell d’Infermeres a l’OSVASC, ha alertat de l’impacte que té aquesta violència i com afecta el dia a dia de les infermeres, “un col·lectiu que històricament ha hagut de fer front a estereotips professionals i de gènere, àmpliament arrelats en la societat i el sistema, ara ha de desenvolupar la seva cura en un entorn laboral cada cop més agressiu i menys segur, físicament i psicològicament”.

Registre de casos d’agressions a professionals de l’àmbit de la salut de Catalunya

En aquesta línia el Departament de Salut està immers en el procés d’elaboració d’un Projecte de decret pel qual es crea i regula el Registre de casos d’agressions a professionals de l’àmbit de la salut de Catalunya.

“Les situacions de violència físiques, verbals o psicològiques contra els professionals de l’àmbit de la salut constitueixen un fenomen creixent que incideix directament en la qualitat i la continuïtat de l’assistència sanitària, i en la confiança que sustenta la relació entre professionals i ciutadania”, expliquen fonts del Departament que, entre les particularitats del registre, proposa unificar el registre de dades de les agressions que es produeixen tant en centres sanitaris que presten serveis de cobertura pública, com en centres privats.

Enllaç d’interès

12 de març, Dia Europeu contra les Agressions a Professionals Sanitaris

El Consell (CCIIC) i els col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (COILL, COIB, COIGI i CODITA) s’adhereixen al Manifest del 8 de març que, al·ludint a les Primeres Jornades Catalanes de la Dona celebrades a Barcelona el maig del 1976, posa en valor la llavor d’aquest moviment feminista participatiu i democràtic.

Una declaració institucional que reivindica el paper destacat d’aquestes dones en la conscienciació i lluita per drets com la sanitat universal o el reconeixement del treball de cures, entre altres; i que advoca per “incorporar la perspectiva interseccional en la intervenció pública” amb l’objectiu de “comprendre com les desigualtats de gènere interactuen amb altres eixos de desigualtat, com ara la situació socioeconòmica, l’origen cultural, la diversitat sexual, les capacitats, la salut, l’edat o la situació administrativa”.

Seguint la mateixa línia de memòria històrica, la campanya del Dia Internacional de les Dones d’aquest 2026 –Els somnis, com la lluita, venen de lluny– reivindica que els drets i les llibertats de les dones són fruit de dècades de lluita i del compromís de generacions que han obert camí. La iniciativa posa en el centre les veus de dones grans que han viscut els avenços en igualtat, però que també constaten que la igualtat real encara no és una realitat; visibilitzant un fil entre generacions i recordant que “la igualtat és una construcció col·lectiva que encara no s’ha acabat”.

En aquest sentit, la degana del CCIIC, Lluïsa Garcia ha volgut agrair “les generacions de dones que van lluitar, lluiten i lluitaran pel reconeixement i desenvolupament de les cures com a activitat professional, autònoma i científica”. Tot i això, Garcia ha lamentat que “l’oficialitat de fites com la reglamentació dels estudis universitaris, diplomatura el 1977 i grau el 2010, o el reconeixement de les especialitats infermeres el 2005; no hagin estat suficients per materialitzar la igualtat professional i laboral en la pràctica i respecte d’altres professions igualment reglades i no tan feminitzades com la Infermeria”.

Davant aquesta situació, Mercè Porté, presidenta del COILL, ha destacat “la resiliència de les infermeres i la seva capacitat per orientar la seva formació, pràctica clinica i lideratge, cap a l’excel·lència, al marge dels sostres fruit d’aquestes desigualtats”.