EL CONSELL DE COL·LEGIS D’INFERMERES I INFERMERS DE CATALUNYA, ELS COL·LEGIS PROFESSIONALS PROVINCIALS I LES SOCIETATS CIENTÍFIQUES RECLAMEN PARTICIPAR EN LA DEFINICIÓ DEL MODEL D’ATENCIÓ SANITÀRIA ALS CENTRES EDUCATIUS DE CATALUNYA

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els col·legis professionals territorials (COIB, COIGI, COILL i CODITA), l’Associació Catalana d’Infermeria Escolar (ACISE), l’Asociación Científica Española de Enfermería y Salud Escolar (ACEESE), l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), l’Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica (ACIP), l’Associació Catalana de Llevadores (ACL) i l’Associació Catalana d’Infermeria de Salut Mental (ASCISAM) reiterem la nostra disposició a treballar conjuntament per impulsar un marc regulatori de consens, que doni resposta a la creixent demanda d’intervencions en salut dels infants i adolescents en edat escolar. L’augment de la prevalença de casos amb necessitats esporàdiques i/o continuades en l’àmbit descrit requereix un treball comú que defineixi i cohesioni el model assistencial i que estructuri la incorporació dels professionals sanitaris als centres educatius de Catalunya.

Coincidim en que el desplegament progressiu del quart eix del Model d’escola inclusiva, que preveu incorporar personal d’infermeria i tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAI) per abordar les necessitats en salut dins els centres educatius, representa un avenç important que dona resposta a una reivindicació històrica de la professió i un pas endavant en la protecció dels nostres joves. Tanmateix, lamentem la manca de transparència en el disseny d’aquesta estratègia, elaborada al marge de les corporacions professionals i de les societats científiques directament implicades, les quals representem el coneixement professional, científic i assistencial necessari per a contribuir a la definició d’un model sòlid, consensuat i basat en l’evidència científica.

La participació de les organitzacions professionals i científiques és imprescindible per garantir l’èxit d’aquest desplegament. Les infermeres som les responsables de la coordinació dels plans de cures dirigits a la infància i l’adolescència des d’una perspectiva integral que doni resposta al conjunt de les seves necessitats de salut. Així mateix, desenvolupa actuacions de promoció de la salut, prevenció de la malaltia, educació per a la salut i protecció de la salut dins de la comunitat educativa. En aquest context, també ens correspon valorar, planificar, implementar i avaluar les cures a l’alumnat amb malalties cròniques, diversitat funcional o necessitats especials de salut, donant suport a les famílies i a l’esmentada comunitat educativa. Igualment, és competència infermera coordinar l’activació dels diferents nivells assistencials així com garantir un marc de comunicació estable amb els recursos socials per garantir una atenció holística, segura, personalitzada i la continuïtat de les cures.

Davant l’absència d’una legislació específica que aporti seguretat jurídica als professionals, defineixi les funcions de les infermeres en l’àmbit escolar d’acord amb les seves competències i garanteixi els drets en salut dels infants, adolescents i joves, així com de les seves famílies i de la comunitat educativa, l’anunci del desplegament imminent d’aquest model en la meitat dels centres educatius de Catalunya durant el curs 2026-2027 planteja dues qüestions que considerem essencials.

La primera és conèixer el sistema de selecció i provisió de les 145 places d’infermeres necessàries per constituir els 29 equips d’Infermeria Escolar previstos en aquesta primera fase del desplegament (cinc infermeres i un TCAI per equip), així com els criteris de constitució de les borses de treball. Es tracta d’una cobertura difícil d’assolir en un context en què, segons l’Informe de Ràtios Infermeres 2025 del Consejo General de Enfermería (CGE), publicat aquest mes de juliol, Catalunya necessita almenys 12.622 infermeres més per donar resposta a les necessitats assistencials de la població. Per aquest motiu, demanem que s’analitzi l’impacte que podria comportar el trasllat de professionals procedents d’altres àmbits assistencials ja consolidats i que també pateixen un dèficit estructural de professionals.

La segona qüestió fa referència a la formació especialitzada dels professionals que s’incorporaran als centres educatius. Per garantir uns itineraris formatius adequats, considerem imprescindible incorporar el Departament de Recerca i Universitats, responsable dels estudis de Grau en Infermeria i dels màsters i postgraus en Infermeria i Salut Escolar, a l’Acord Marc Salut-Educació, subscrit pels departaments de Salut i d’Educació i Formació Professional.

Per tot això, el CCIIC, els col·legis professionals (COIB, COIGI, COILL i CODITA), l’ACISE, l’ACEESE, l’AIFiCC, l’ACIP, l’ACL i l’ASCISAM reclamem formar part activa del desenvolupament d’aquest nou model d’atenció a l’alumnat amb necessitats especials de salut i demanem ser convocats per aportar, des de l’evidència científica i la nostra experiència professional, les propostes necessàries per garantir una atenció sanitària inclusiva, de qualitat i equitativa també a l’escola.

Alhora, proposem revisar i actualitzar les diferents iniciatives en matèria d’Infermeria Escolar que el Consell d’Infermeres, els col·legis provincials i les societats científiques han presentat al llarg dels darrers anys i que encara no han rebut resposta per part de l’Administració. Entre aquestes destaquen les propostes recollides en el Manifest d’Infermeria i Salut Escolar de Catalunya, conegut també com el Manifest de Sant Feliu de Guíxols, presentat el febrer de 2016 al Monestir de Sant Feliu de Guíxols durant el I Congrés Català d’Infermeria i Salut Escolar, moltes de les quals continuen plenament vigents i contribuirien a construir un model d’Infermeria Escolar sòlid, consensuat i orientat a les necessitats reals de l’alumnat.

Barcelona, 21 de juliol de 2026

(PDF Comunicat)

La presidenta del COILL demana «polítiques i sistemes organitzatius que posin en valor la professió i facin el sistema de salut prou atractiu perquè les infermeres hi trobin oportunitats i decideixin quedar-se»

Quinze són les infermeres lleidatanes que, el 2025, van sol·licitar el certificat de bona conducta per anar a treballar a l’estranger. El 5.5% de les sol·licituds tramitades a Catalunya que lidera el rànking de migració infermera amb el 19,98% de les peticions estatals.

També la degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), Lluïsa Garcia, ha demanat «mesures serioses i coherents» per aturar aquesta tendència.

La precarietat laboral i la manca de reconeixement professional, la pressió assistencial i la sobrecàrrega de treball, amb una mancança d’almenys 12.622 professionals per assolir la ràtio europea, i una població cada cop més envellida i necessitats assistencials creixents; són les raons principals de la migració infermera que identifica el CCIIC.

Per comunitats autònomes, Madrid amb 225 i el País Valencià amb 217, ocupen la segona i tercera posició, respectivament. Per darrere hi ha Andalusia amb 149, Canàries amb 108, País Basc amb 73, Illes Balears amb 48, Galícia amb 45, Castella-la Manxa amb 36, Aragó amb 31, Múrcia amb 29, Castella i Lleó amb 27, Navarra amb 22 i Astúries amb 16. La Rioja (7), Cantàbria (6) i Extremadura (5) tanquen la llista com les comunitats amb menys peticions de certificats, amb les ciutats autònomes de Ceuta, amb 3, i Melilla, amb 2.

DENÚNCIA DEL CGE

El Consejo General de Enfermería (CGE) denuncia que la fugida d’infermeres continua augmentant un any més i demana al Ministeri de Sanitat i a les conselleries autonòmiques que treballin en aquest tema de manera immediata «perquè ens trobem en un moment crític per al Sistema Nacional de Salut». Les dades del 2025 reflecteixen que 1.356 infermeres i infermers van demanar el certificat de bona conducta (document que sol·liciten des dels països estrangers per poder treballar-hi), fet que suposa gairebé un 20% més que les 1.134 peticions que es van registrar el 2024.

«Fa anys que denunciem aquesta situació i lluny d’intentar posar solucions, veiem que cada vegada són més els companys i companyes que decideixen marxar a la recerca de millors oportunitats laborals. Resulta dramàtic veure com les universitats espanyoles formem milers d’infermeres anualment que després, a causa de les males condicions que ofereixen les comunitats i la sobrecàrrega de treball que existeixen, es veuen actualment en sistemes Florentino Pérez Raya, president del Consell General d’Infermeria. En aquest sentit, recorda que les infermeres espanyoles estan molt ben valorades a l’estranger perquè tenen una formació envejable. «No ens podem permetre tenir professionals amb una de les millors formacions del món i després no fer polítiques reals perquè vulguin treballar aquí. Contractes temporals, inestabilitat i sobrecàrrega de treball diari són les grans lloses a què s’enfronta actualment el sistema en aquest sentit», puntualitza.

Per a ell, “hauria d’estar prohibit que es formés les infermeres i infermers de la manera que ho fem a Espanya per després desaprofitar aquest talent i deixar-los marxar”. Tal com s’apunta des del CGE, al llarg dels darrers anys són moltes les infermeres que han finalitzat els estudis per, directament, anar a treballar a altres països amb millors ofertes. Noruega, Estats Units, Suïssa i Irlanda són alguns dels països que més infermeres espanyoles demanen.

Font © CGE

El Consejo General de Enfermería exposa que, lluny que la situació millori, les xifres espanyoles, amb 6,45 infermeres per cada 1.000 habitants, es mantenen molt per sota de la mitjana europea, que en té 8,12.

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) denuncia la manca de 1.130 professionals per assolir la ràtio europea, tal com exposa l’Informe de Ràtios 2025 del Consejo General de Enfermería (CGE). Lleida té actualment 2.647 infermeres i una ràtio de 5,69 professionals per cada 1.000 habitants, molt per sota de les 8,12 que comptabilitza Europa i de la mitjana espanyola que és de 6,45.

Sobre aquesta situació, la presidenta del COILL –Mercè Porté– subratlla que «2.647 infermeres són del tot insuficients per atendre una població de gairebé mig milió de persones» i demana mesures urgents perquè s’adoptin estratègies i «evitar que s’encomani la tendència a la baixa de la ràtio europea”.

A Catalunya

Catalunya té actualment 53.929 infermeres i una ràtio de 6,58, per la qual cosa caldria incorporar 12.622 professionals. Mentre Lleida se situa en tercera posició, la ràtio més baixa és de 4,89 i correspon a Girona que, amb 4.098 col·legiades, necessitaria incorporar-hi 2.707 infermeres. La segueix Tarragona amb una ràtio de 5,25 i 4.675 infermeres en actiu, que acumula un dèficit de 2.556 professionals. L’única de les quatre províncies catalanes que se situa per sobre de la mitjana espanyola és Barcelona que, malgrat tenir una ràtio de 7,07 i 42.509 col·legiades en actiu, suma un dèficit de 6.313 professionals.

A Espanya

Les xifres espanyoles, amb 6,45 infermeres per cada 1.000 habitants, es mantenen molt per sota de la mitjana europea, que té 8,12 infermeres per cada 1.000 habitants. L’OMS, l’OCDE i la UE ja recopilen i homogeneïtzen la ràtio per cada 1.000 habitants. Aquestes ràtios no ignoren la rellevància de la complexitat de les cures, sinó que respon a un imperatiu metodològic de viabilitat, comparabilitat internacional i consistència de la dada per poder fer-ne un diagnòstic basal. Això ens permet comparar-nos amb països i dades del nostre entorn.

Tot i que la ràtio espanyola ha millorat en 9 centèsimes respecte al 2024 (6,36), l’organisme que representa els més de 358.000 infermeres i infermers assegura que és un augment insuficient i alerta que continuen faltant aproximadament 100.000 professionals per cobrir les necessitats actuals.

Aquestes xifres són extrapolables a la resta de la Unió Europea, que per segon any consecutiu torna a baixar les ràtios de 8,19 el 2024 a 8,12 el 2025. Cosa que posa en evidència la greu situació a què s’enfronta la infermeria a nivell mundial. Així i tot, aquests països europeus, que també tenen dèficit d’infermeres i ofereixen millors condicions, fomenten l’èxode d’infermeres i provoquen encara més fugida de professionals. «Continuem assistint a un deteriorament constant de la sanitat no només al nostre país, sinó a la resta de països veïns de la Unió Europea i també a nivell mundial. La manca de compromís amb la professió significa un autèntic menyspreu a la infermeria, que a curt termini es pagarà molt car», apunta Florentino Pérez Raya, president del CGE.

Xifres per CCAA

Pel que fa a les dades per comunitats autònomes, les xifres no són gaire més esperançadores en aquest Informe de ràtios 2025. Navarra, amb 8,97 infermeres per cada 1.000 habitants, continua liderant el rànquing, seguida del País Basc, amb 8,21, que supera aquest any la mitjana europea també. En aquest sentit, des de la institució col·legial apunten que “encara que estiguin per sobre de la resta de comunitats, això no vol dir que no necessitin més infermeres per poder continuar donant unes cures òptimes, ja que les jubilacions i el desig d’abandonament de moltes professionals també és latent en aquestes regions”, detalla Pérez Raya.

Canàries (7,71), Castella i Lleó (7,6), Aragó (7,47), Melilla (7,46), Astúries (7,39), Extremadura (7,14), Ceuta (6,97), Cantàbria (6,77), Madrid (6,65), La Rioja (6,65) i Catalunya (6,58) ocupen els llocs següents i estan per sobre de la mitjana nacional.

Finalment, tancant la cua i per sota de la mitjana espanyola, Castella-la Manxa (6,33), Illes Balears (6,24), Comunitat Valenciana (5,65), Andalusia (5,62), Galícia (5,33) i Múrcia (5,23).

PDF Presentación CGE Ratios Informe 2025 (Junio 2026

«Evitar l’obstinació terapèutica no depèn d’una decisió puntual, sinó d’una determinada manera d’entendre l’atenció sanitària». Aquesta és la frase que encapçala les conclusions del document divulgatiu de la jornada “Abordant l’obstinació terapèutica. Espai de reflexió interdisciplinari des de la infermeria a Catalunya», organitzada el passat 19 de març per la Comissió Deontològica del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), de la qual formen part Jordi Ballesté Torralba i María José Ruiz Montilla, en representació del COILL.

El document s’inicia amb l’exposició clara del concepte, el rol de la Infermeria i els factors que afecten la presa de decisions i que repercuteixen en l’obstinació terapèutica; alhora que analitza les reflexions recollides en el marc de la jornada i que la Comissió considera «punt de partida per a l’elaboració de recomanacions orientatives que ajudin els professionals a afrontar aquestes situacions amb més eines, més criteri i més suport».

Aspectes com la idiosincràsia dels professionals i el sistema sanitari, la família, la realitat sociocultural o la tecnologia s’aborden des d’una perspectiva holística, incloses les referències ètiques, en un document que evidencia «la necessitat d’avançar cap a una cultura assistencial més reflexiva, que integri el valor de les cures pal·liatives i promogui el diàleg entre disciplines»; i que destaca que «adequar l’esforç terapèutic no significa deixar de fer, sinó ajustar les intervencions als objectius de la persona i garantir una atenció coherent amb la seva dignitat i qualitat de vida».

La jornada es va celebrar al COIB i en línia, i va reunir professionals de la infermeria, la medicina, la psicologia, el treball social o el dret; dels àmbits assistencials de l’atenció primària, els centres residencials i l’atenció intermèdia, l’hospitalització, les urgències o l’UCI; que van debatre entorn de quatre eixos: autonomia i decisions anticipades, comunicació i treball interdisciplinari, adequació de l’esforç terapèutic i malestar moral.

L’organització de la jornada va anar a càrrec de Cristina Serrabassa (COIGI), Natàlia Casas (COIGI), Lluís Serrat (COIB), Laura Cabrera (COIB), Dolors Faiges (CODITA), Núria Illamola (CODITA), Maria José Ruiz (COILL) i Montse Gómez (COILL).

La Comissió Deontològica del CCIIC està formada per Cristina Serrabassa Funoll (COIGI), David Cámara Liébana (COIGI), Jordi Ballesté Torralba (COILL), María José Ruiz Montilla (COILL), Isabel Pera Fàbregas (COIB), Ainoa Biurrún Garrido (COIB), Mª del Carmen Berbis Morello (CODITA) i María Jiménez Herrera (CODITA).

Enllaços d’interès

Document divulgatiu (PDF)

Les llevadores catalanes defensen la comunicació científica pòster «PROFESSIONAL SITUATION OF REGISTERED MIDWIVES IN CATALONIA» on revelen que, Catalunya s’enfronta una mancança estructural de llevadores i que la capacitat formativa és insuficient per a garantir el relleu generacional i la demanda creixent d’atenció en salut sexual i reproductiva. L’estudi indica que hi haurà una imminent onada de jubilacions de 229 llevadores, en els pròxims 10 anys; una xifra molt superior a la capacitat actual de formació. Per tant, cal ampliar la capacitat formativa i fer una planificació estratègica per a garantir una atenció, equitativa i de qualitat, en salut sexual i reproductiva a Catalunya.

El 34 Congrés Triennal de Llevadores reuneix professionals de tot el món per compartir coneixement i avenços en l’àmbit de la salut maternoinfantil. Una fita que, tal com expliquen les membres de la Comissió, els permetrà «mostrar la tasca que estem desenvolupant i posar en valor el paper de les llevadores catalanes».

El treball ha estat elaborat per la Comissió de Llevadores del CCIIC que està formada per les vocals dels quatre col·legis professionals: Leyre Estallo Sanz (COILL), Eva Adarve Hidalgo (COIB), Gemma Martínez Santiago (CODITA) i Marta Figueras Roldan (COIGI). També hi han col·laborat les llevadores Marta Roqueta (PhD) i Yolanda Garza, vicedegana del CCIIC qui encapçala la representació del Consell d’Infermeres en el congrés de la ICM.

Foto © Comissió Llevadores CCIIC

Les noves formes de fumar també generen addicció i riscos per a la salut

En els darrers anys, els dispositius electrònics per fumar –com els vapejadors, les cigarretes electròniques i els productes de tabac escalfat– han experimentat un creixement molt important, especialment entre adolescents i joves.

Sovint es presenten com una alternativa “més segura” al tabac convencional, però la realitat científica evidencia que no són innocus i que comporten riscos importants per a la salut. Estudis neurobiològics indiquen que el consum i l’exposició a aquests productes durant l’adolescència, alteren circuits cerebrals associats a la recompensa i el control d’impulsos, fet que predisposa a altres addiccions en l’edat adulta.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el consum de vapejadors entre els joves ha augmentat de forma preocupant en molts països europeus. A Espanya, les dades de l’enquesta ESTUDES 2023 mostren que més de la meitat (54,6%) dels adolescents de 14 a 18 anys ha provat les cigarretes electròniques alguna vegada, amb un increment del 10,3% respecte del  2021; i que, cada cop, és més freqüent l’inici en el consum a edats primerenques. Xifra que supera el nombre d’adolescents que han fumat alguna vegada cigarretes convencionals (27,7%), reflectint que el vapeig s’ha convertit en la forma predominant de consum de nicotina entre les persones més joves.

D’altra banda, segons l’enquesta EDADES, el 19% de la població d’entre 15 i 64 anys ha consumit cigarretes electròniques en algun moment de la seva vida, amb una prevalença major en els homes (20,3%) que en les dones (17,7%).

Aquests nous dispositius contenen nicotina —substància altament addictiva— i altres compostos químics (propilenglicol o glicerol o aromatitzants.), entre els quals destaquen els metalls pesants (estany, plom, níquel, crom, manganès i arsènic). De vegades, també s’hi utilitzen olis de tetrahidrocannabinol o cannabinoides, que poden afectar greument la salut respiratòria, cardiovascular i neurològica.

En el cas dels adolescents, la nicotina pot alterar el desenvolupament cerebral, afectant la memòria, l’atenció i el control dels impulsos. Les revisions cientí¬fiques publiquen que aquests efectes poden mantenir-se fins a l’edat adulta, encara que el consum sigui intermitent.

A més, diversos estudis científics indiquen que els joves que comencen amb vapejadors tenen més probabilitats d’acabar consumint tabac convencional. Metaanàlisis i estudis longitudinals mostren un risc entre 2 i 3 vegades superior de començar a fumar cigarretes convencionals respecte de les persones que no vapegen. Per tant, lluny de representar una solució al tabaquisme, aquests dispositius poden convertir-se en una porta d’entrada a noves addiccions.

Des del Consell d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) volem assenyalar que la indústria utilitza estratègies de màrqueting especialment atractives per als joves: aromes dolces, dissenys moderns, presència a xarxes socials i missatges que banalitzen els riscos del consum; quelcom que dificulta la percepció real del perill associat a aquests productes. L’OMS és clara al respecte: cap producte amb nicotina és segur, i especialment no ho és per a infants i adolescents. Permetre la normalització del vapeig o del tabac escalfat posa en risc els avenços aconseguits en la desnormalització del tabaquisme.

El tabaquisme continua sent una de les principals causes prevenibles de malaltia i mort al món. Cada any provoca milions de defuncions relacionades amb malalties cardiovasculars, respiratòries i diversos tipus de càncer.

Per això, des de la Comissió de Tabaquisme recordem que és fonamental reforçar la prevenció efectiva que implica: promoure la informació basada en l’evidència científica; la regulació estricta de la publicitat i prescripció, especialment a les xarxes socials, i el màrqueting d’aquests productes; i la protecció activa d’infants i adolescents davant les noves formes de consum de nicotina.

Així doncs, en el Dia Mundial Sense Tabac, les infermeres apostem per una societat més informada, més crítica i més saludable.

Protegir la salut de les noves generacions és una responsabilitat col·lectiva.

MANIFEST PDF

Augmentar espais sense fum, campanyes de sensibilització i restriccions per edat a l’accés a les diferents formes de fumar, les tres mesures per reduir el consum i prevenir l’inici

Més del 80% pensen que els nous productes del tabac son menys perjudicials per a la salut (les mentides de la indústria i la publicitat enganyosa ho estan aconseguint)

Els menors d’edat utilitzen els nous dispositius principalment pels seus sabors atractius

El 70% pensen que els nous productes son la porta d’entrada al tabaquisme

Més del 75% volen que les terrasses de bars i restaurants siguin espais lliures de fum

Majoritàriament, les persones que fan un intent per deixar de fumar no utilitzen tractament farmacològic

Quasi el 80% consideren que augmentar el preu dels productes de tabac es una mesura perquè més persones deixin de fumar i menys joves s’iniciïn en aquesta addicció

Un total de 1.891 persones han respost a l’enquesta poblacional de la Setmana Sense Fum 2026, impulsada pel Programa d’Atenció Primària Sense Fum (PAPSF) i amb el suport d’entitats col·laboradores com el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), entre altres. Amb aquesta mostra, s’observa que aproximadament la meitat de la població (51%) no fuma, mentre que un 33% són exfumadors i un 16% són fumadors actuals. Aquestes dades indiquen una lleugera reducció del consum respecte als anys anteriors, tot i que el tabaquisme continua sent un problema rellevant.

Pel que fa a l’edat, la major part de la mostra es concentra entre els 35 i els 64 anys, però destaca especialment la situació de la població jove. Entre els menors d’edat, un 21% declara ser fumador i, d’aquests, tots han utilitzat cigarretes electròniques (vapejadors), fet que evidencia el paper central dels nous dispositius en l’inici del consum. En aquest sentit, la Comissió de Tabaquisme del CCIIC ha activat la campanya #niFUM #niENGANY que rebat les falses bondats dels nous consums de nicotina.

En relació amb els patrons de consum, les cigarretes convencionals continuen sent la forma més habitual, però es detecta un alt nivell de poli consum: més del 90% dels fumadors combinen diferents productes (tabac convencional, tabac de caragolar, vapejadors o dispositius sense combustió). Això indica que les noves formes de consum no substitueixen el tabac tradicional, sinó que s’hi afegeixen.

Pel que fa a les motivacions d’ús dels nous dispositius de nicotina, la principal és la percepció que són menys perjudicials per a la salut (més del 80% ho creu), seguida de factors com la moda i els sabors atractius. Aquest últim aspecte és especialment rellevant en la població jove, on els sabors esdevenen un element clau d’atracció.

Malgrat que la majoria de la població reconeix els riscos associats al tabac convencional, la percepció de risc és menor en productes com les cigarretes electròniques, el tabac escalfat o les bosses de nicotina. Aquesta diferència és encara més marcada entre les persones fumadores, que perceben menys risc que les no fumadores.

Un altre resultat destacat és que el 70% de les persones enquestades considera que els nous dispositius de nicotina poden actuar com a porta d’entrada al consum de tabac convencional, fet que reforça la preocupació sobre el seu impacte en la iniciació al tabaquisme.

Pel que fa a les polítiques de control, les mesures amb més suport social són l’augment dels espais lliures de fum, les campanyes de sensibilització i les restriccions d’accés per edat. També hi ha un suport considerable a l’augment del preu dels productes de tabac com a estratègia per reduir el consum i prevenir l’inici.

En relació amb la regulació d’espais, més del 75% de la població es mostra contrària a permetre fumar a les terrasses de bars i restaurants, tot i que aquesta opinió varia notablement segons el consum: els fumadors hi són majoritàriament favorables, mentre que els no fumadors s’hi oposen clarament.

Finalment, pel que fa al cessament del consum, la majoria dels fumadors ha intentat deixar-ho en algun moment, però sovint amb recaigudes, especialment durant el primer any. Destaca també el baix ús de tractaments farmacològics finançats i el fet que molts intents es fan sense suport professional, fet que pot limitar l’èxit dels processos de deshabituació.

Per a més informació, visiteu el següent enllaç.

Font © Salut

«Consulta la teva infermera i allibera’t de la dependència!». Aquest és el lema amb què la campanya #niFUM #niENGANY –impulsada per la Comissió de Tabaquisme del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), del qual el COILL és membre, amb motiu del Dia Mundial Sense Tabac (31 de maig)– alerta de l’addicció que provoca la nicotina.

A través de quatre imatges, la iniciativa rebat, una a una, les falses bondats que sostenen aquest hàbit, amb especial atenció a les persones més joves que se senten atretes pels nous dispositius i noves formes de consum que «la indústria tabaquera vesteix amb estratègies de màrqueting especialment atractives, amb dissenys moderns, presència en xarxes socials i missatges que banalitzen els riscos per a la salut», expliquen fonts del CCIIC.

Amb eslògans com «La cigarreta: l’encesa que t’apaga», «La cigarreta electrònica: sembla vapor, però no ho es», «Escalfar tabac: no fa fum, però fa mal» i «Les bossetes: semblen caramels, però no ho són»; la campanya apel·la a prendre consciència de la capacitat de decisió sobre la pròpia salut i no deixar-se portar per les modes.

Imatges per baixar i difondre

 Xarxes Socials. Publicar amb els hashtags #niFUM #niENGANY

Cigarreta

Cigarreta electrònica (vaporejador)

Escalfador de tabac

Bossetes (pouches)

Cartells per imprimir i col·locar en els centres de salut, educatius i altres

Cigarreta

Cigarreta electrònica (vaporejador)

Escalfador de tabac

Bossetes (pouches)

Avui, en el Dia Internacional de la Infermera, alcem la veu.

Perquè les infermeres no només cuidem: sostenim el sistema de salut cada dia, a cada torn, en cada decisió i en cada persona que atenem.

Sabem que les infermeres salvem vides i transformem la salut de les persones. Però això no pot continuar depenent només del compromís i del sacrifici personal.

Necessitem reconeixement real, lideratge i condicions dignes per poder desenvolupar tot el nostre potencial.

Invertir en infermeres és invertir en salut, en equitat i en futur. Perquè quan una infermera és escoltada, cuidada i empoderada, tota la societat hi guanya.

Avui reivindiquem el nostre valor, però també celebrem allò que ens defineix: la capacitat infinita de cuidar, d’acompanyar i de transformar vides.

Feliç Dia de les Infermeres!

Lluïsa Garcia Garrido
Degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC)