Neix Nursia Up, una iniciativa digital impulsada pel Consell General d’Infermeria i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), juntament amb la resta de col·legis provincials, en un projecte estratègic.

Es tracta d’un espai dissenyat per reunir la comunitat infermera en un entorn virtual únic, per fomentar el coneixement compartit, la col·laboració i el desenvolupament professional, consolidant-se com el gran ecosistema digital de la infermeria. En un context en què la forma de comunicar-se i relacionar-se ha evolucionat de manera significativa, la idea respon a la necessitat d’adaptar la professió als nous temps i projectar una imatge de la infermeria moderna, actualitzada i altament professionalitzada.

Formar part de Nursia Up com a infermera, permet acostar-se de manera personalitzada a continguts clau, la investigació, oposicions, premis, beques i tota l’actualitat de la professió, tant del mateix COILL com d’altres entitats. Tot això en un entorn dissenyat específicament per respondre a les necessitats reals de les infermeres i infermers.

A més, Nursia Up inclou un mur social on compartir coneixements, així com la possibilitat de crear xats i grups de treball amb professionals amb els mateixos interessos. En definitiva, un espai de trobada per dialogar, aprendre, informar-se i créixer professionalment, juntament amb la resta d’infermeres i infermers.

Si ets infermera/er del COILL, baixa’t l’aplicació, registra’t i participaràs en el sorteig d’un Iphone 17: Google Play / App Store

“La competència per a la realització, el registre i la interpretació bàsica de l’espirometria correspon a les infermeres, d’acord amb la normativa sanitària i els marcs formatius oficials, que els atribueixen la responsabilitat sobre les cures tècniques i la seguretat del pacient”. Així ho recull, en el capítol de conclusions, l’informe tècnic “Competencias y funciones enfermeras en el ámbito de la realización de espirometrías” de la Fundación Instituto Español de Investigación Enfermera, adscrita al Consejo General de Enfermería (CGE), que analitza les competències i funcions que corresponen a l’espirometria, així com l’adequació legal, tècnica i deontològica de la seva execució per part de personal tècnic no infermer.

L’informe és, alhora, la resposta a un document intern preliminar emès pel Col·legi Oficial d’Infermers i Infermers de Barcelona (COIB) –qui ha participat en l’elaboració de l’informe– en què alertava i elevava consulta a l’Organización Colegial sobre la realització d’espirometries per part del personal tècnic. “Un problema de presumpte intrusisme professional d’abast nacional” –diu el CGE– “tal com corroboren altres col·legis provincials”.

Cal destacar que les principals societats científiques —SEPAR, semFYC i SEAIC; i les internacionals ATS/ERS— coincideixen a assenyalar que l’espirometria ha de ser realitzada per personal sanitari amb formació universitària i capacitació específica en funció pulmonar, “preferentment infermeres o metges especialitzats”, amb formació acreditada, actualització continuada i control de qualitat periòdic.

El document, que es pot descarregar en PDF prement el següent enllaç, aborda àmpliament el marc normatiu i legal relatiu a les competències per a la realització de la prova broncodilatadora (PBD o espirometria) amb capítols referents a l’equipament, calibratge i control de qualitat; l’evidència científica i la formació; el risc ètic i de seguretat del pacient; o l’impacte assistencial i la qualitat diagnòstica.

Informe técnico PDF

Competencias y funciones enfermeras en el ámbito de la realización de espirometrías

La seu del Consell General d’Infermeria a Madrid ha acollit aquestes jornades de treball, celebrades el 9 i el 10 de març, i que han comptat amb la participació de 41 membres dels equips de comunicació de 26 col·legis provincials i consells autonòmics de tot Espanya, a més de l’equip de Comunicació i Audiovisuals del mateix Consell General d’Infermeria.

Com assenyalava Florentino Pérez Raya, president del CGE, en la inauguració de les jornades “aquest 2026 és crucial per a la infermeria. Sobre la taula del debat polític, com va anunciar la ministra de Sanitat el 4 de març passat al Fòrum Sanitari d’Europa Press, hi ha dues reformes clau que afecten la professió: el nou la reforma de la llei del medicament, on es reconeixerà la capacitat prescriptora de les infermeres. Tanmateix, i atesa la divisió parlamentària cal que tots anem a una i seguim la mateixa estratègia de comunicació per aconseguir que les infermeres assoleixin el reconeixement que es mereixen”.

A més, aquestes jornades de treball pretenen contribuir al progrés de la professió i millorar-ne la imatge pública. Per això s’han compartit diferents iniciatives i projectes dels diferents col·legis i consells professionals. Així mateix, s’han conegut nous canals de comunicació, el potencial de les eines i plataformes de comunicació del CGE i dels col·legis provincials, així com la manera de millorar la transmissió dels missatges per afavorir la divulgació de les latents necessitats i reivindicacions infermeres.

Sessions teòriques i pràctiques

A les sessions, a més de celebrar debats teòrics que beneficien i milloren la gestió de la comunicació a tots els nivells –nacional, provincial i regional–, també han comptat amb sessions pràctiques relacionades amb l’ús de la intel·ligència artificial aplicada a la comunicació infermera; o exemples pràctics relacionats amb el manual intern de protocol que l‟Organització Col·legial d‟Infermeria acaba d‟aprovar.

Font i fotografia © CGE

Les autores, María Nélida Conejo, Eva Pilar López, Carmen Mª Chivite, Rosalía Jódar i Mercedes Sánchez, aborden qüestions com ara la prevenció, la detecció, l’actuació i la síndrome d’abstinència. A més, a la guia s’ofereixen diferents recursos d’interès, com ara vídeos, webs o manuals, entre d’altres, que complementen el contingut de la guia.

Actualment, la majoria dels joves passen massa temps amb el mòbil, alguns estudis assenyalen més de quatre hores al dia. Davant d’aquesta situació, són molts els pares que “coincideixen en els efectes nocius d’un ús dolent dels dispositius mòbils, però, de vegades, no saben com gestionar-ho”, explica Mercedes Sánchez, coautora del llibre i directora d’IDI TICS. Davant la manca de guies pràctiques que donin resposta a aquesta problemàtica, des d’aquest grup de recerca han elaborat aquesta “guia senzilla i molt pràctica, que s’espera que sigui útil per a les famílies, en què es recullen consells i idees basades en evidències científiques”.

Per part seva, el president del CGE –Florentino Pérez Raya– subratlla la importància de les infermeres procés essencial de promoció de la salut i prevenció de malalties: “L’educació per a la salut és una de les funcions clau d’infermeres i infermers, i guies com aquesta ofereixen una base pràctica perquè la població —tant menors com adults— pugui prendre decisions informades sobre l’ús de dispositius d’alta tecnologia”.

La guia està editada per l’Instituto Español de Investigación Enfermera (CGE) i avalada per l’Asociación Científica Española de Enfermería y Salud Escolar (ACCESE), l’Asociación de Enfermería Comunitaria (AEC), l’Asociación Española de Enfermería Pediátrica (AEEP), l’Asociación Española de Enfermería de Salud Mental (AEESME) y l’Asociación Nacional e Internacional de Enfermería Escolar (AMECE).

(PDF) Guía para familias y tutores sobre el uso saludable de los dispositivos móviles para niños y adolescentes

“Una reclassificació professional que uneixi en un estatut únic totes les professions sanitàries, tenint en compte les seves peculiaritats i posant el pacient al centre”. Aquesta és la rotunda petició d’infermeria perquè els professionals tinguin el grup professional que correspon a les seves competències i formació.

Així va quedar palès al Fòrum de professions sanitàries: present i futur de la professió infermera a Espanya, organitzat ahir 4 de març per Europa Press juntament amb el Consejo General de Enfermería (CGE) i Hospiten.

L’obertura de l’esdeveniment va anar a càrrec de Mónica García, ministra de Sanitat, que assegurava que “parlar del futur del Sistema Nacional de Salut (SNS) és parlar del futur del sistema de cures” i que “no es donarà una transformació dels sistemes sanitaris si no es planifiquen les cures”. La responsable de la cartera de Sanitat va explicar que, tradicionalment, l’SNS ha estat organitzat al voltant del tractament de la malaltia i que ara hi ha desafiaments com ara l’envelliment de la població, la pluripatologia, la salut mental o la soledat no desitjada que requereixen “una mirada nova, centrada en els pacients”.

La ministra també va recordar que el nou Estatut Marc suposa un avenç per a la professió infermera, ja que “s’alinea el nivell formatiu i competencial de les infermeres amb el context actual” i que “la nova norma reconeix que les infermeres han tingut una evolució en el seu talent i coneixements, cosa que fa que l’SNS tingui més complexitat”.

Durant la jornada, Florentino Pérez Raya, president del CGE, va interpel·lar directament la responsable de Sanitat per recordar-li que el CGE i el Ministeri “tenen un objectiu comú” que és el reforçament de la infermeria i va demanar suport a les competències que defineixen la infermera.

L’esmorzar informatiu va reunir representants de la infermeria i de la sanitat de tot l’estat; mentre que, per part de les corporacions catalanes, hi van assistir Lluïsa Garcia, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i presidenta del COIGI; Borja Manzanares i Mercedes Guerrero, president i vicepresidenta, respectivament, del COIB; i Lluïsa Brull i Gerard Mora, presidenta i secretari, respectivament, del CODITA.

Debat sobre la situació infermera

La taula rodona del fòrum va reunir Raquel Rodríguez Llanos, vicepresidenta I del CGE; Diego Ayuso, secretari general del CGE; Laura Almudéver, presidenta del Col·legi d’Infermeria de València; Mar Rocha, directora adjunta a la presidència del Col·legi Oficial d’Infermeria de Madrid; i Patricia Pérez Andrés, presidenta del Col·legi d’Infermeria de Palència; que van analitzar en profunditat temes que afecten el dia a dia de la infermeria. El primer dels temes va estar el de les ràtios infermeres –es calcula un dèficit de 100.000 professionals– i la necessitat d’adaptar-les a les peculiaritats de cada comunitat autònoma. També es va abordar la fugida de talent infermer: al voltant de 1600 sol·licituds d’infermeres per desenvolupar la seva activitat professional fora de l’estat.

Un altre tema destacat va ser el desenvolupament de les especialitats d’infermeria. Actualment, hi ha sis especialitats, però el nombre de places i d’infermeres que treballen als llocs que els correspon per la seva formació és baix i desigual.

A més, es va fer defensa de la reclassificació professional de les infermeres que proposa el nou Estatut Marc per abandonar l’A2 i es va parlar de l’efecte que tindrà la nova Llei del Medicament en la capacitat prescriptora de les infermeres, ja que quedaran recollides com a actores amb aquesta competència.

Foto © CGE

No comptar amb aquestes professionals als centres de gent gran té conseqüències negatives i directes en l’atenció als residents; una ràtio infermera inadequada es tradueix en més probabilitat de patir deteriorament i un increment del patiment de les persones grans. A més, es detecta un altre problema essencial: la manca de dades sobre quantes infermeres treballen en residències a Espanya i quines condicions laborals tenen suposen un mur que impedeix una millora en aquest camp.

“Cuidar la gent gran és potser la responsabilitat més gran que tenim com a societat. I la realitat és que la resposta a aquesta necessitat de cures no és l’adequada. Parlem d’un segment de la població que experimenta un augment constant tant en el nombre d’individus que s’inclouen en aquest grup com en la complexitat de la seva situació a nivell de pluripatologia, mobilitat o deteriorament cognitiu”, explica el CGE.

Per donar llum sobre l’esmentada manca de dades que hi ha en aquest camp, aquest treball assenyala els principals problemes de l’atenció infermera en residències en l’actualitat, així com busqca propostes que permetin millorar tant l’atenció de la gent gran com les condicions laborals d’aquestes infermeres.

Polítiques que marquen el futur

Tal com assenyala l’informe, l’alta complexitat clínica i social de les persones grans institucionalitzades a centres residencials “requereix la presència contínua d’infermeres, tant per garantir la seguretat i la qualitat de les cures com per promoure el benestar i l’autonomia dels residents”. Per això es considera “urgent” garantir la presència i la millora de les ràtios infermeres en aquests centres, deficients actualment.

Guadalupe Fontán, coordinadora de l’Institut Espanyol d’Investigació Infermera, recorda que les infermeres són responsables de procediments tècnics essencials en aquests centres i que només elles poden realitzar-les, com ara l’administració de medicació, les cures, la vacunació, la prevenció de lesions cutànies relacionades amb la dependència, la detecció de la disfàgia o la planificació.

A la darrera convocatòria de l’examen IIR (Infermer Intern Resident) només s’han publicat 99 places d’Infermeria Geriàtrica, que resulten “totalment insuficients si s’observa la piràmide de població d’Espanya i les seves necessitats assistencials”.

PDF INFORME SOBRE LA NECESIDAD DE PROTEGER LA PRESENCIA DE LAS ENFERMERAS EN CENTROS RESIDENCIALES PARA MAYORES EN SITUACIÓN DE DEPENDENCIA EN ESPAÑA

“A les vostres respectives províncies hi ha centres i institucions excel·lents i que segur podrien formar part dels rànquings que distingeixen els millors centres i equips d’infermeria a nivell nacional”, expliquen fonts del CGE que consideren “fonamental” la participació dels milers d’infermeres a l’enquesta “per comptar amb una radiografia encertada dels millors centres” de l’estat.

També el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) anima les professionals dels quatre col·legis –COIB, COIGI, COILL i CODITA– a participar en la consulta “per visibilitzar la contribució de les infermeres a l’excel·lència del nostre sistema de salut”.

Podeu accedir a l’enquesta a través del següent enllaç.

Font © CGE / Foto © Ariadna Creus i Àngel García (Banc d’Imatges Infermeres)

Enllaç a la votació popular.

Maria F. Jiménez Herrera, secretaria general de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i col·legiada al CODITA, en l’àmbit docent; i Yolanda Lejardi Estévez, gerent d’Atenció Primària i Comunitària del Barcelonès Nord i Maresme de l’Institut Català de la Salut i col·legiada al COIB, en l’àmbit de gestió; són dues de les vint-i-cinc finalistes de la tercera edició dels “Premios Nacionales de Enfermería” del Consejo General de Enfermería (CGE).

Distribuïdes en cinc categories (assistencial, gestió, docència, investigació i trajectòria professional), l’elecció de les guanyadores serà mixta: d’una banda, es tindrà en compte la valoració del jurat; i de l’altra, els resultats de la votació popular en línia oberta fins a les 14 hores del 10 d’octubre de 2025.

Com explica Florentino Pérez Raya, president del CGE, “parlem d’una professió que té cura de la societat en totes les etapes de la vida, que educa en salut, que prevé la malaltia amb la promoció d’hàbits de vida saludable, que guareix, que vacuna, que realitza tècniques complexes, que investiga, que forma… Des de l’organització que les representa volem premiar aquelles que destaquen més en tots els aspectes de l’exercici professional, elegides per votació popular”.

A la votació popular, només podran participar infermeres i infermers col·legiats a l’estat amb un màxim d’un vot per persona i categoria. Tot i que la votació és secreta, caldrà indicar el nom, el DNI, la província de col·legiació i el correu electrònic; dades que només s’utilitzaran per comprovar la seva inclusió en el registre de col·legiades/ats indicat. Encara que hi ha cinc categories, no serà obligatori votar-les totes.

Per elaborar la llista de candidates, el CGE va demanar la col·laboració dels 52 col·legis provincials d’Infermeria que van remetre les seves propostes per a cadascuna de les categories, fins a conformar un llistat de vuitanta professionals. Un cop feta la selecció inicial, un jurat format per representants del CGE, l’Asociación Nacional de Directivos de Enfermería (ANDE), la Unión Española de Sociedades Científicas de Enfermería (UESCE) i representants de l’àmbit universitari, va ser l’encarregat de seleccionar les finalistes.

Entre les categories d’aquests premis també s’inclou una distinció per a aquella persona aliena a la infermeria que hagi difós o potenciat més la tasca infermera fora de l’àmbit professional. Tal com estableixen les bases d’aquests guardons, la guanyadora d’aquesta categoria serà decidida directament pel jurat, d’entre les candidatures proposades pels col·legis provincials d’Infermeria.

Les premiades es coneixeran en un acte públic que tindrà lloc a finals del mes d’octubre a Madrid.

Sobre les finalistes catalanes

• María Jiménez Herrera és diplomada en Infermeria per la Universitat de Barcelona, ​​doctora en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i diplomada en Criminologia. La seva trajectòria professional va començar a la pràctica clínica com a infermera assistencial a l’Hospital Universitari Joan XXIII i al Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya, experiència que va enfortir el seu compromís amb l’ètica de la cura. Ha estat proposada per a aquest guardó pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona.

Des de 1997, desenvolupa una destacada carrera acadèmica a la URV, impartint docència en grau, màster i doctorat en Ètica, Bioètica i Ètica de la investigació. Ha format més de trenta promocions d’infermeres i ha col·laborat en postgraus de les universitats de Girona, Barcelona i Lleida; així com en universitats de Suècia, Sud-àfrica o el Japó, ampliant el seu impacte en la docència d’ètica aplicada i emergències, consolidant-se com a referent en l’ensenyament ètic i en l’enfortiment de competències per a una pràctica professional. El 2023 va obtenir l’acreditació com a catedràtica.

Ha exercit rols clau en la gestió universitària: secretària de l’Escola d’Infermeria (2004-2006), secretària del Departament d’Infermeria (2008-2012), directora del Departament d’Infermeria (2012-2019), degana de la Facultat d’Infermeria (2219-2019) Aquests càrrecs destaquen el seu lideratge acadèmic i compromís amb la visibilitat i consolidació de la infermeria com a disciplina.

La seva investigació se centra en l’ètica aplicada a la cura a Urgències, Emergències, Pediatria i Oncologia, així com a la innovació docent. En els darrers anys, ha investigat sobre la sensibilitat moral en estudiants d’Infermeria, investigació que li va valer la prestigiosa Beca Víctor i Grífols. Ha publicat més de 200 treballs científics, incloent-hi articles i capítols de llibres, sobre ètica, deontologia, pràctica clínica i innovació pedagògica.

A més de la seva tasca acadèmica i investigadora, promou la divulgació pública del col·lectiu infermer i la seva investigació, col·laborant amb diferents mitjans. Ha rebut diversos reconeixements, entre els quals el premi a la trajectòria professional atorgat el 2023 pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona.

• Yolanda Lejardi Estévez va iniciar la seva carrera professional com a infermera assistencial hospitalària l’any 1996 a l’Hospital de Mollet (Barcelona), fent el pas definitiu a l’Atenció Primària l’any 2003 i va desenvolupar la seva carrera assistencial durant aquests anys a l’Institut Català de la Salut (ICS). Durant els anys de carrera assistencial va compaginar l’assistència amb la docència vinculada a la Universitat de Barcelona, ​​a la Facultat d’Infermeria com a professora associada.

L’any 2006 va iniciar la seva carrera a l’àmbit de la gestió, primer com a responsable d’Infermeria de la Gerència d’Atenció Primària de Barcelona i, posteriorment, com a adjunta a gerència i com a directora de tres equips d’Atenció Primària de l’ICS.

L’any 2016 va assumir l’encàrrec de liderar la definició del Marc de Participació Ciutadana a Salut, com a coordinadora de participació social, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu d’avançar en un model de sistema de salut més orientat a les persones. Posteriorment, va retornar a l’ICS com a directora d’Estratègia i Qualitat l’any 2018; després com a directora d’Atenció Primària i, finalment, com a gerent de l’Institut Català de la Salut.

L’any 2023 va assumir el càrrec de gerent de Transformació del Sistema, del Servei Català de la Salut, i va liderar el Pacte Nacional de Salut. Un pas breu per l’entorn hospitalari com a directora d’Estratègia i Qualitat al Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí li va permetre treballar en la implementació de la gestió per processos, la qualitat i la Seguretat de Pacients.

Actualment, ocupa la gerència d’Atenció Primària i Comunitària del Barcelonès Nord i Maresme de l’ICS i és membre del Grup CAIROS on treballa per a la transformació del sistema de salut català.

Fotos

Maria F Jiménez (CODITA) © URV

Yolanda Lejardi (COIB) © YL

Amb 2.600 col·legiades, les comarques de Ponent tenen 5,7 infermeres en exercici per cada mil habitants. “Una dotació totalment insuficient, tenint en compte que al nostre territori viuen més de 450.000 persones” –ha explicat Mercè Porté, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermeres de Lleida (COILL)– “i que la dada no contempla factors com la disgregació territorial, l’edat i cronicitat de la població o les jubilacions massives, que fan prevure un dèficit molt més elevat en un termini curt”.

Les xifres venen de la mà del Consejo General de Enfermería (CGE) que ha presentat aquest matí el seu “Informe de ratios 2024” i que situa Lleida en 38a posició respecte de les 52 províncies espanyoles. Actualment, la ràtio estatal se situa a 6,36 infermeres per cada mil habitants. Tot i que en un any ha augmentat sis centèsimes (era 6,30 el 2023), les males dades espanyoles no són una excepció a la Unió Europea i l’informe revela com la mitjana dels 27 països membres baixa de les 8,83 infermeres per cada mil habitants el 2023 a 8,19 el 2024.

Pel que fa a les xifres desglossades per comunitats, Navarra continua liderant el rànquing d’infermeres amb relació a la població que han d’atendre, amb 8,92 infermeres per cada mil habitants i es converteix en l’única que supera la mitjana europea. País Basc (8,09), Canàries (7,55), Castella i Lleó (7,49), Aragó (7,4), Astúries (7,34), Melilla (7,24), Extremadura (7,15), Ceuta (7,10), Cantàbria (6,77), Madrid (6,54), Madrid (6,54), Madrid (6,54) comunitats que també superen la mitjana nacional. Per la seva part, Castella-la Manxa (6,26), Illes Balears (6,13), Andalusia (5,56), Comunitat Valenciana (5,56), Galícia (5,16) i Múrcia (4,99) són les comunitats amb pitjors ràtios l’any 2024.

La notícia, que s’ha produït aquest mateix matí en el marc del 30è Congrés Internacional d’Infermeria que se celebra aquesta setmana a Hèlsinki (Finlàndia) i al qual assisteixen una cinquantena de col·legiades del COIB, el COIGI, el COILL i el CODITA; ha estat molt ben rebuda per les infermeres catalanes que celebren “la projecció que suposa el nomenament de José Luis Cobos com a president del Consell Internacional d’Infermeres, al qual desitgem molt d’èxit i encert” –en paraules de la degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), Lluïsa Garcia– “Quelcom que, de segur, es traduirà en l’avenç i desenvolupament de la professió infermera a Catalunya, a l’estat espanyol i a la resta del món”.

També Mercè Porté, presidenta del COILL, que avui compartia taula de comunicacions amb el nou responsable del CIE al congrés internacional; ha manifestat “la importància que té el lideratge de José Luis Cobos al capdavant de la infermeria mundial, professió de la qual Catalunya i Espanya som referents internacionals”.

Cobos que prendrà possessió del càrrec el pròxim divendres 12 de juny, ha volgut agrair “la confiança que els meus companys i companyes de tot el món han posat en la meva candidatura. És un veritable honor poder liderar una organització com el CIE i treballar entre tots i totes perquè les infermeres ocupin el lloc que els correspon. La infermeria no pot ser invisible, ha d’estar al centre de les solucions i, per aconseguir-ho, hem de transformar les nostres organitzacions, enfortir les nostres associacions i alliberar el potencial de cada infermera”.

Durant l’elecció, en què han votat més de 140 associacions estatals, José Luis Cobos ha estat acompanyat pel president del CGE, Florentino Pérez Raya; els també vicepresidents, Raquel Rodríguez Llanos i José Ángel Rodríguez; i el secretari general, Diego Ayuso. Florentino Pérez Raya ha donat l’enhorabona a José Luis Cobos i ha aplaudit que, per primera vegada a la història, sigui un infermer espanyol la persona que dirigeixi una de les institucions més importants a nivell mundial quant a representació i posada en valor de la professió. “José Luis Cobos serà un magnífic president del CIE. Un professional amb qui fa més de vint anys que treballo i que ha demostrat ser mereixedor d’aquest lloc en què ara s’inicia. Per a la infermeria espanyola és una gran fita i des del CGE donarem suport al seu mandat i l’ajudarem en tot el que sigui possible per continuar creixent. Les infermeres i infermers del nostre país són dels professionals més sol·licitats a nivell internacional i ara, amb la presidència del nostre company, això es farà més latent encara”.

FULL DE RUTA DE LA NOVA PRESIDÈNCIA DEL CIE

Cobos treballarà en tres pilars bàsics al voltant del concepte de l’apoderament. En primer lloc, empoderar el CIE perquè continuï sent un actor influent als fòrums internacionals i institucions com l’Organització Mundial de la Salut (OMS); un CIE amb veu pròpia, sostenible i connectat amb les veritables necessitats de les infermeres. També empoderar les associacions nacionals d’Infermeria. Donar-los suport en la seva capacitat de representació, brindar-los eines concretes, compartir bones pràctiques i ajudar-les a ser escoltades pels seus governs: i, finalment, apoderar cada infermera. Apostar per la formació continuada, modernitzar les competències –com la prescripció infermera– i promoure el lideratge infermer en tots els àmbits: assistencial, docent, investigador, gestor i polític.

SOBRE JOSÉ LUIS COBOS

José Luis Cobos és doctor en Infermeria, màster en investigació, en Gestió de Serveis de Salut, expert en Gestió i Lideratge. Tant pel seu paper com a responsable de l’àrea internacional del CGE com per la seva posició com a vicepresident, Cobos ha tingut l’oportunitat de protagonitzar algunes negociacions polítiques al nivell més alt juntament amb el president del CGE, Florentino Pérez Raya i la resta dels membres de la Comissió Executiva. També ha exercit com a portaveu del CGE per abordar als mitjans de comunicació assumptes molt variats de la sanitat espanyola. Així mateix, ha participat en el desenvolupament d’eines digitals a l’àmbit de la prescripció infermera i ha promogut regulacions a favor de la bioseguretat a Europa.

Foto © CGE / COILL