«Una atenció d’alta qualitat requereix prou temps per conèixer la persona i el seu entorn. Tanmateix, els perfils professionals del personal d’infermeria no sempre s’alineen amb les demandes assistencials actuals, la qual cosa pot afectar negativament la qualitat de l’atenció. La bretxa entre la formació disponible i les necessitats reals dels entorns d’atenció geriàtrica representa un repte sistèmic». Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi cofinançat per la Càtedra Asisa de Salut, Educació i Qualitat de Vida i el Grup d’Estudis Societat, Salut, Educació i Cultura de les Cures (GESEC) de la Universitat de Lleida; el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) i l’Àárea de Fragilidad y Envejecimiento Saludable del CIBER (ciber-FES) de l’Instituto de Salud Carlos III (isciii); presentat en el marc del 23è Congrés Mundial de Gerontologia i Geriatria de la International Association of Geriatrics and Gerontology (IAGG), celebrat entre els dies 5 i 8 de juliol, a Amsterdam.

A les limitacions de la formació, s’hi afegeix la manca de reconeixement de la infermeria geriàtrica, la qual cosa «provoca frustració professional entre les infermeres que treballen en residències», apunten els autors de la recerca que sostenen que «l’especialització hauria de ser un requisit i que la formació avançada és essencial per millorar la qualitat de l’atenció».

Com a solucions més immediates, l’estudi apunta la creació d’una via d’especialització oficial en infermeria geriàtrica amb un nombre suficient de places de formació; la promoció de programes de formació avançada que integrin el pensament crític, l’experiència pràctica i l’atenció centrada en la persona; alhora que invertir i enfortir la telemedicina com a suport especialitzat.

La presentació dels resultats de la investigació, que du per títol «Anàlisi de les necessitats formatives dels professionals d’infermeria que treballen a les residències a Catalunya»,va venir de la mà de Montserrat Gea (GESEC-UdL, ciber-FES), com a investigadora principal del treball que, a més, signen Ana Mari Fité (GESEC-UdL, vocal de Geriatria del COILL), José Tomás Mateos (GESEC-UdL), Celmira Laza (GESEC-UdL), Jordi Ballesté (GSS, tresorer del COILL) i Carles Muntaner (Universitat de Toronto).

La ponència formava part del simposi «Salut i atenció social en transició: desenvolupament d’un ecosistema per al personal d’infermeria i cures afins», que va moderar Jan Hamers de la Maastricht University (Holanda). La taula va reunir experiències de referència a Europa (Regne Unit, Espanya i Països Baixos) i el Canadà sobre el desenvolupament de models alternatius per a l’atenció sanitària i social per atraure, retenir i empoderar el personal de cures de llarga durada. Les presentacions es van centrar en l’evidència d’entorns de treball alternatius (per exemple, les Green Care Farms), experiències d’infermeres professionals sobre la retenció, l’atracció i la retenció d’una força laboral més diversa i inclusiva, en particular per a persones més joves i homes en atenció sanitària i social i la identificació de les necessitats de formació del personal d’infermeria.

Entre les intervencions destacar la que abordava la «Retenció de professionals d’infermeria en residències de llarga durada: què cal?–», de Katherine McGilton (científica sènior del Toronto Rehabilitation Institute del Canadà), COAUTORA juntament amb Montserrat Gea de l’estudi «Lideratge d’infermeria en cures a llarg termini al Canadà i a Catalunya», finançat pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC).

L’Associació Espanyola de Vacunologia (AEV) ha distingit l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Lleida amb una menció d’honor en la categoria de Bones Pràctiques en Atenció Primària dels Premis AEV 2026 pel projecte “Estratègia vacunal en residències geriàtriques”, una iniciativa pionera desenvolupada per professionals de l’equip d’atenció primària de Balaguer. El guardó s’ha lliurat a la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, a Madrid.

El projecte, impulsat per la infermera gestora de residències de Balaguer, Montse Crespo, i les referents de vacunes Isabel Segarra i Núria Tribó, es basa en un model proactiu i coordinat entre els equips d’Atenció Primària i els centres residencials per revisar l’estat vacunal de les persones residents, actualitzar els calendaris de vacunació i resoldre dubtes de manera individualitzada.

La iniciativa s’ha desplegat en sis residències geriàtriques de l’ABS de Balaguer, a Lleida, amb un total de 367 residents participants. L’estratègia sorgeix de la necessitat de protegir una població especialment vulnerable, i es fonamenta en el seguiment vacunal continu i proactiu liderat des de l’Atenció Primària en coordinació amb els centres residencials.

Els resultats obtinguts evidencien l’eficàcia d’una intervenció sistemàtica, coordinada i centrada en el seguiment continu, amb cobertures vacunals superiors al 90% front l’herpes zòster, el pneumococ, la grip i la Covid-19, malalties prevenibles mitjançant la vacunació que poden comportar complicacions importants en aquest col·lectiu.
“Aquest reconeixement valora el treball col·laboratiu entre la infermera referent de residències de l’EAP i els professionals dels centres residencials, clau per a l’èxit d’una estratègia que contribueix a millorar la salut i la protecció de les persones més vulnerables”, han destacat les professionals guardonades.

Font i foto © ICS Lleida

La responsable de la Comissió de Geriatria del COILL, Ana Mari Fité, ha conduït l’acte.

La Regió Sanitària Lleida ha celebrat avui, 9 d’abril, la I Jornada de la ruta de la cronicitat de la Regió Sanitària Lleida que ha reunit gairebé 260 professionals procedents dels àmbits sanitari i social, implicats en l’atenció a les 15.000 persones amb una malaltia crònica complexa o malaltia crònica avançada, que requereixen aquesta resposta integrada i estretament coordinada des de tots els dispositius sanitaris i socials.

La trobada, conduïda per Ana Mari Fité (responsable de la Comissió de Geriatria del COILL), ha posat el focus en l’esmentada complexitat i les transicions assistencials dels pacients, un dels reptes prioritaris del sistema sanitari, donada l’elevada fragilitat de les persones ateses i la necessitat d’individualitzar l’atenció.

Així, l’atenció primària, els dispositius hospitalaris i d’atenció intermèdia del territori i el SEM han treballat conjuntament per fer possible el desplegament efectiu d’aquest nou model d’atenció, implicant-hi també els serveis socials. Per mitjà de diverses comissions i grups de treball s’ha definit els processos per donar resposta a les necessitats assistencials dels pacients crònics complexos i als que presenten una malaltia crònica avançada. Un treball que ha convergit en la Ruta de l’atenció a la cronicitat 2.0, que avui s’ha abordat des de tots els seus vessants.

Entre els assistents a la jornada, amb una àmplia representació d’infermeres de tots els nivells assistencials, hi havia els referents en cronicitat i de les direccions dels equips d’atenció primària, treballadors socials, professionals d’atenció urgent, atenció intermèdia, salut mental, hospitals, així com els que treballen en dispositius que ofereixen alternatives a l’hospitalització.

Implicació de tots els nivells assistencials

La jornada ha començat amb la benvinguda institucional de Rosa Maria Pérez, gerent de la Regió Sanitària Lleida, i Jordi Amblàs, director de l’Estratègia d’Atenció Integrada del Departament de Salut. Tots dos han coincidit a destacar la necessitat d’una atenció a la cronicitat proactiva basada en una identificació precoç, una valoració multidimensional i una planificació anticipada, per a la qual és imprescindible una mirada integral i coordinada entre tots els agents implicats del sistema sanitari i social.

La ponència inaugural, a càrrec d’Ana Vena, directora clínica territorial de Cronicitat i Hospitalització a Domicili, ha abordat, sota el títol “Transformar per cuidar: la nova mirada sobre la cronicitat”, la importància del treball en equip i de la integració real entre nivells assistencials, així com la connexió entre els àmbits rural i urbà per garantir una atenció equitativa a tota la regió sanitària. La intervenció, que ha resseguit l’evolució de la figura del cuidador en el cinema, ha posat en valor models innovadors i integrats, el respecte pel territori i el seu ecosistema, i la necessitat d’assegurar igualtat d’accés als recursos, avançant cap a un sistema més sostenible, coordinat i centrat en les persones.

La primera taula rodona de la sessió ha girat al voltant de la detecció precoç i l’estratificació de la complexitat. S’ha aprofundit en les bases per a una estratificació poblacional eficient i en la detecció proactiva i la gestió de casos de la mà de Laia Ribelles, infermera adjunta a direcció i gestora de casos de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) 1r de Maig; Maria Oro, infermera gestora de casos de l’ABS Bordeta, i Gemma Fabregat, geriatra del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV).

Tot seguit, s’ha abordat la fase estable de la ruta per mitjà del PIIC (Pla d’Intervenció Individualitzat Compartit) territorial com a eina de planificació en complexitat, així com de la continuïtat assistencial en salut mental. Han participat en la taula M. Àngels Costa, infermera de l’ABS Alcarràs i referent de cronicitat de la Gerència d’Atenció Primària i a la Cronicitat (GAPiC) de Lleida, i Joan Marc Dolcet, psicòleg del Servei de Salut Mental de l’Hospital Universitari Santa Maria (HUSM).

La sessió ha continuat amb l’abordatge de la fase de crisi en el tractament de la cronicitat, posant el focus en la taula de fragilitat i en la gestió avançada al domicili, a càrrec de Sergi Hijazo, infermer sotscap territorial del SEM a Lleida i Alt Pirineu Aran, i Andrea Lozano, metgessa especialista en MFiC de la Unitat d’Hospitalització a Domicili de l’HUAV.

A continuació, una taula sobre situacions especials ha servit per debatre sobre les transicions segures i les decisions compartides en malaltia avançada, per compte de María Nabal, especialista en MFiC de la Unitat de Suport Hospitalari de Pal·liatius de l’HUAV, i Mario Martínez, especialista en MFiC del PADES de geriatria de l’HUSM. També s’ha revisat les trajectòries complexes pediàtriques, amb Xavier Bringué, pediatre i cap de la Unitat Territorial del Pacient Crònic Pediàtric de l’HUAV.

Per tancar la jornada s’ha presentat un seguit d’experiències territorials relacionades amb l’atenció a aquest grup de població especialment vulnerable i complex: diagnòstic social i recurs d’urgència, amb Esther Costa, treballadora social sanitària de l’HUAV; l’equip de cronicitat, amb M. Cruz Urgelés, especialista en MFiC de l’ABS Bordeta-Magraners; coordinació d’atenció intermèdia i atenció primària a Balaguer, amb Jaume Canals, especialista en MFiC, i Cristina Garcia, infermera especialista en FiC gestora de casos de l’ABS Balaguer; treball col·laboratiu entre els àmbits social i de salut, amb Maria Pau Forns, infermera gestora de residències de l’ABS Onze de Setembre, i Albert Badia, infermer del Centre Residencial Joviar; i, finalment, l’aportació del farmacèutic d’atenció primària en la revisió de la medicació en residències geriàtriques, amb Rita Sala, farmacèutica de la GAPiC Lleida.

La cloenda ha comptat amb el testimoni d’un pacient del programa d’atenció domiciliària (ATDOM) de l’atenció primària i comunitària, que ha evidenciat la necessitat de situar de forma real i efectiva el pacient al centre de l’atenció, garantint transicions assistencials.

La Jornada territorial de la ruta de la cronicitat de la Regió Sanitària Lleida, celebrada a l’auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera del Campus de Cappont de la Universitat de Lleida, s’emmarca en l’aposta del territori i del Departament de Salut per impulsar una atenció integrada que correspongui als canvis demogràfics i a l’augment de la complexitat clínica i social, amb la col·laboració activa dels diferents agents i professionals.

Fotografia © Gencat / COILL

No comptar amb aquestes professionals als centres de gent gran té conseqüències negatives i directes en l’atenció als residents; una ràtio infermera inadequada es tradueix en més probabilitat de patir deteriorament i un increment del patiment de les persones grans. A més, es detecta un altre problema essencial: la manca de dades sobre quantes infermeres treballen en residències a Espanya i quines condicions laborals tenen suposen un mur que impedeix una millora en aquest camp.

«Cuidar la gent gran és potser la responsabilitat més gran que tenim com a societat. I la realitat és que la resposta a aquesta necessitat de cures no és l’adequada. Parlem d’un segment de la població que experimenta un augment constant tant en el nombre d’individus que s’inclouen en aquest grup com en la complexitat de la seva situació a nivell de pluripatologia, mobilitat o deteriorament cognitiu», explica el CGE.

Per donar llum sobre l’esmentada manca de dades que hi ha en aquest camp, aquest treball assenyala els principals problemes de l’atenció infermera en residències en l’actualitat, així com busqca propostes que permetin millorar tant l’atenció de la gent gran com les condicions laborals d’aquestes infermeres.

Polítiques que marquen el futur

Tal com assenyala l’informe, l’alta complexitat clínica i social de les persones grans institucionalitzades a centres residencials “requereix la presència contínua d’infermeres, tant per garantir la seguretat i la qualitat de les cures com per promoure el benestar i l’autonomia dels residents”. Per això es considera “urgent” garantir la presència i la millora de les ràtios infermeres en aquests centres, deficients actualment.

Guadalupe Fontán, coordinadora de l’Institut Espanyol d’Investigació Infermera, recorda que les infermeres són responsables de procediments tècnics essencials en aquests centres i que només elles poden realitzar-les, com ara l’administració de medicació, les cures, la vacunació, la prevenció de lesions cutànies relacionades amb la dependència, la detecció de la disfàgia o la planificació.

A la darrera convocatòria de l’examen IIR (Infermer Intern Resident) només s’han publicat 99 places d’Infermeria Geriàtrica, que resulten “totalment insuficients si s’observa la piràmide de població d’Espanya i les seves necessitats assistencials”.

PDF INFORME SOBRE LA NECESIDAD DE PROTEGER LA PRESENCIA DE LAS ENFERMERAS EN CENTROS RESIDENCIALES PARA MAYORES EN SITUACIÓN DE DEPENDENCIA EN ESPAÑA

Així es recull a la Disposició Final Primera de l’esmentada llei, que introduirà un nou apartat (d) en l’article 8 de la Llei 2/2024, del 6 de febrer, de modificació de la Llei 21/2000, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica; que amplia de forma explícita els procediments de formalització del DVA i els professionals competents, quedant redactat de la següent manera: 8.2.d) Formalització davant d’un professional sanitari de serveis residencials assistits, sempre amb la presència d’un testimoni major d’edat, sense parentiu fins a segon grau ni vincle patrimonial.

La introducció d’aquest nou apartat que avala aquesta competència de les infermeres de les residències assistides, satisfà la demanda del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els col·legis professionals (COIB, COIGI, COILL i CODITA) que, mitjançant un posicionament, instaven l’administració a arbitrar «els mitjans necessaris perquè les i els professionals sanitaris de les residències geriàtriques es considerin inclosos en l’article 8.2.c) de la Llei 2/2024; bé fent una interpretació del terme ‘àmbit sociosanitari’ d’acord amb el text i l’exposició de motius de la Llei, bé fent les modificacions legislatives procedents per incloure’ls literalment (…) amb la finalitat de preservar els drets i interessos d’aquestes persones en situació de vulnerabilitat».

L’esmena al respecte, de la qual neix el redactat final, va estar presentada pel grup parlamentari de Junts per Catalunya, en el marc del desenvolupament del projecte de la Llei de l’AGAISS-Cat.

Enllaç d’interès

22/7/2024 Posicionament: «El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) sobre la formalització del Document de Voluntats Anticipades (DVA) per part de les infermeres i infermers dels centres residencials»

Foto: © Ariadna Creus i Àngel García (Banc d’Imatges Infermeres).

«L’envelliment de la població és un repte al qual s’enfronta tots els països. És evident que hem d’estar preparats per garantir que els sistemes de salut i d’assistència social afrontin aquest canvi demogràfic. I, no hi ha cap altre camí que la contractació de més infermeres especialistes a Geriatria», assegura Florentino Pérez Raya, president del Consejo General de Enfermería (CGE). «Són elles les que gestionen situacions complexes, eviten hospitalitzacions innecessàries i asseguren unes cures de qualitat en l’atenció als residents», afegeix.

En aquest context la baixa oferta de places existents -99 places EIR a Geriatria per a la convocatòria de 2026- i les diferències territorials al voltant de la seva integració en els sistemes sanitaris estan alentint la seva integració al sistema sanitari. el protagonisme d’aquestes especialistes és escàs i insuficient, ja que no cobreixen les necessitats reals de cures especialitzades que té la població.

«Els sistemes sanitaris i social no reconeixen ni donen el pes necessari a l’especialitat de geriatria; i on hi hagi una persona gran en el sistema tant sanitari com social hi ha d’haver una infermera especialista en geriatria.», argumenta Rosa Martínez, presidenta de la Sociedad Española de Enfermería Geriátrica y Gerontológica (SEEGG).

Atenció a residències i centres sociosanitaris

El primer cens de centres residencials d’Espanya, presentat per l’IMSERSO el 2024, conclou que el nostre país compta amb 5.188 residències per a gent gran, amb 381.514 places i 1.455 per a persones amb discapacitat, amb 49.435 places. La majoria són de titularitat privada. De fet, amb prou feines el 14% són tant de titularitat com de gestió públiques.

La manca d’infermeres especialistes en Geriatria en tots els àmbits és evident, però ho és encara més a les residències de gent gran. «Des del Consejo General de la Enfermería ja denunciem l’escassetat d’aquestes professionals en aquests centres i les pretensions d’algunes empreses i institucions de contractar tècnics al seu lloc», recorda Pérez Raya. «Hi ha professionals disponibles per treballar, especialistes amb dos anys més de formació, que donen les cures personals i individualitzades que cada resident necessita. No cal crear nous llocs, sinó cuidar i recompensar els infermers com es mereixen per la seva feina i les seves funcions», declara.

Per la seva banda, Rosa Martínez, presidenta de la Sociedad Española de Enfermería Geriátrica y Gerontológica (SEEGG), considera que “les residències no poden substituir la tasca de les infermeres per figures de formació professional, l’actual perfil d’usuaris de residències és el d’una persona gran amb alta complexitat de cures, per això són imprescindibles les infermeres en cadascuna d’elles”.

Fotografia © Ariadna Creus i Àngel García/Banc d’Imatges Infermeres

La Societat Espanyola d’Infermeria Geriàtrica i Gerontològica (SEEGG) ha obert el termini de presentació de treballs al seu XXXI Congrés Nacional, que tindrà lloc els dies 22 i 23 de maig a la ciutat de Lleida sota el lema Cures intermèdies amb qualitat i amb la col·laboració del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL).

La data límit per a la recepció dels resums dels treballs científics serà el dia 28 de març; i es lliuraran premis a les millors comunicacions orals, pòster i Comunicació IIR.

El XXXI Congrés Nacional de la SEEGG es desenvoluparà amb quatre grans àrees temàtiques:
• La demència i les seves cures.
• El desenvolupament de la infermera especialista en geriatria.
• Les cures intermèdies.
• L’envelliment saludable i exitós.

Els experts que prendran part en aquest fòrum «aportaran coneixement i llum a com ha de ser aquest nou model de cures intermèdies que les infermeres geriàtriques i gerontològiques estem cridades a construir i liderar. Un compromís que, per descomptat, assumim de manera corresponsable amb les persones que cuidem, com a garants dels seus drets de salut», afirma Ana Mari Fité Serra, vocal d’Infermeria Geriàtrica del COILL i presidenta del Congrés.

«Una realitat polièdrica d’una societat que envelleix de múltiples maneres i en infinites situacions de salut i de vida, un repte que cal afrontar amb qualitat, pluralitat i universalitat de les cures», recalca afirma Fité Serra.

El XXXI Congrés Nacional Societat Espanyola d’Infermeria Geriàtrica i Gerontològica (SEEGG) tindrà lloc al Campus de Cappont de la Universitat de Lleida.

Web del Congrés

Normes presentació abstracts

El Consell i els col·legis d’infermeres de Catalunya contraris a la supressió del Responsable Higiènic Sanitari en els centres d’acolliment residencial i diürn

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els quatre col·legis professionals territorials (COIB, COIGI, COILL i CODITA) volem manifestar la nostra oposició a la sol·licitud de la UPIMIR i l’ASCAD perquè «la figura del RHS desaparegui per obsoleta, essent les seves funcions repartides entre els qui realment les estan realitzant», al·legant que «la figura del RHS que existeix tan sols a Catalunya està desfasada i superada i ha de desaparèixer sens dubte».

En primer lloc, des del CCIIC discrepem de la lectura esbiaixada que ambdues entitats fan del RHS –recollida en les diverses normatives reguladores sempre com a figura unipersonal (un únic professional)– amb l’afany de sostenir l’argument que «la diversitat de funcions que ha d’exercir el RHS, la qual cosa evidencia que aquelles no poden esdevenir funcions exclusives o específiques d’una titulació sinó que han de ser funcions compartides entre els diversos professionals». Com a exemple, citem algunes de les normatives recollides en el seu document:

• El «DECRET 176/2000, de 15 de maig, de modificació del Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials» que en el punt 20.4 diu que «Els serveis de centres residencials i els serveis de centres de dia hauran de comptar amb el suport d’un responsable higienicosanitari amb titulació idònia, que es responsabilitzi juntament amb el director tècnic dels aspectes següents (…)».

• L»ORDRE ASC/32/2008, de 23 de gener, de convocatòria per a l’any 2008 per a l’acreditació d’entitats col·laboradores de diversos programes en l’àmbit dels serveis socials», que en l’apartat 6.3 diu que «El personal que presta suport a les activitats de la vida diària, el/la director/a tècnic i el/la responsable higienicosanitari, ha de ser personal en plantilla», diferència clarament que es tracta de dos professionals únics i amb funcions diferenciades. La qual cosa s’oposa a la prerrogativa de la UPIMIR i l’ASCAD quan afirmen que «Les direccions tècniques dels centres també podrien perfectament assumir, i de fet així passa, les tasques encomanades al RHS».

• Tampoc l’ACORD DEL DEPARTAMENT DE DRETS SOCIALS «Perfil professional responsable higienicosanitari dels serveis d’acolliment residencial i diürn per a gent gran i persones amb discapacitat» –aprovat en data 10 d’octubre de 2003 pel Comitè d’experts en formació de recursos humans en l’àmbit dels serveis socials– avala l’eliminació de la figura del RHS ni la distribució de les seves funcions entre els diferents professionals. El que diu en el capítol 3 de «Perfil professional», punt 3.1, és que «Analitzades les funcions que ha de fer aquesta figura professional, es considera que els professionals més adients per desenvolupar-les són els/les diplomats/ades en infermeria i llicenciats/ades en medicina, amb una formació específica complementària a la seva formació de base».

En segon lloc, volem manifestar el nostre pesar perquè el document, a partir del paràgraf cinquè on s’enumeren les funcions del RHS, deriva en un menysteniment de la Infermeria i les infermeres mateixes, així com d’altres professions sanitàries, per acreditar la seva demanda. Citem:

• «Les funcions dels punts 1, 2 i 4 poden ser realitzades per una persona formada en gestió i organització sense precisar coneixements sanitaris específics», en referència a l’accessibilitat als recursos sanitaris públics, la correcta organització i administració de medicaments o l’actualització de les dades que consten al document de control assistencial de cada resident».

• «Algunes de les funcions de l’apartat 5 requereixen una preparació en salut pública i podrien ser dutes a terme per professionals d’aquest àmbit graduats en Medicina, Farmàcia, Biologia, Veterinària i Infermeria o bé per qualsevol altre professional amb una formació interna com les planificades per als empleats dins dels cicles formatius per les empreses», col·locant les infermeres per darrere de farmacèutics, biòlegs o veterinaris en la responsabilitat de supervisar les condicions higièniques de l’establiment i del personal.

• I, per acabar, considerem molt greu l’argumentari sobre la funció 3, relativa a la supervisió dels menús que se serveix i el seu ajustament a les pautes d’alimentació indicades en expedient assistència, quan diu «Tornem a la realitat: Les dietes avui dia (i sempre) han estat segellades pel metge atès que poques infermeres saben quantificar-les en gramatge valor calòric i nutrients (H de C, lípids i pròtids)». Volem aclarir als propietaris/es i directors/es dels centres residencials de Catalunya que les infermeres tenim la formació en nutrició i dietètica –ara que som universitàries de Grau i abans quan érem DUI– perquè l’alimentació és un factor clau en la cura i benestar de les persones, especialment en situacions de cronicitat o dependència.

Per tot això, el CCIIC i els col·legis professionals recordem a la UPIMIR i l’ASCAD:

• Que les infermeres geriàtriques assumim la responsabilitat higienicosanitària en la major part dels centres residencials de Catalunya amb excel·lents resultats i beneficis per a les persones que hi viuen.

• Que la RHS és una expertesa infermera que desenvolupem amb formació acadèmica competent i formacions específiques, una visió holística de les persones que atenem i un codi ètic que posa la persona resident en el centre de la cura i l’atenció sociosanitària.

• Que la manca de personal i la dificultat per constituir els equips professionals en els centres residencials respon a una escassetat de professionals sanitaris globalitzada, agreujada en l’àmbit residencial per la precarietat laboral i professional que regeix en el sector. Una «realitat» –aquesta sí– que no desapareixerà per eliminar la figura del RHS.

Atesa la nostra exposició, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els quatre col·legis professionals territorials (COIB, COIGI, COILL i CODITA) emprendrem les accions oportunes per preservar la figura del RHS a Catalunya, pionera a l’estat, enfront de qualsevol proposta que no tingui la millora de la qualitat assistencial en els centres residencials com a finalitat.

Barcelona, 26 de febrer de 2025

Enllaços d’interès

POSICIONAMENT CCIIC RHS EN PDF. 26 de febrer de 2025

DOCUMENT L’anacronisme normatiu de la figura del responsable higiènic sanitari als centres residencials d’atenció a la dependència (residencies geriàtriques). 250122 UPIMIR-ASCAD

ORDRE ASC/32/2008, de 23 de gener, de convocatòria per a l’any 2008 per a l’acreditació d’entitats col·laboradores de diversos programes en l’àmbit dels serveis socials

DECRET 176/2000, de 15 de maig, de modificació del Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials

ACORD DEPARTAMENT DRETS SOCIALS Perfil professional repsonsable higienicosanitari dels serveis d’acolliment residencial i diürn per a gent gran i persones amb discapacitat. Aprovat en data 10 d’octubre de 2003 pel Comitè d’experts en formació de recursos humans en l’àmbit dels serveis socials

La trobada ha reunit 210 professionals de diversos hospitals catalans, a l’Aula Magna del Campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Lleida (UdL), sota el lema «Urgències i geriatria, un binomi que funciona» i amb l’atenció geriàtrica a Lleida com a model d’èxit.

Centrada a l’abordatge del pacient geriàtric en situació d’urgència, des de la visió compartida d’aquestes dues especialitats, la jornada ha constat de dues parts. Una de teòrica, on s’han explicat les diferents situacions del pacient geriàtric des d’una visió social i sanitària amb la implicació d’infermeres i infermeres, metges i metgesses, TCAI i treballadores i treballadors socials. La segona part, ha constat de tres tallers pràctics sobre el diagnòstic situacional i la intensitat terapèutica, la conciliació terapèutica en situació d’urgència i l’impartit per Betriu i Montenegro.

La «II Jornada de Geriatria d’Urgències» –a la qual també ha assistit Maria Viladrosa, infermera supervisora d’Urgències de l’HUAV– ha estat organitzada pel Servei d’Urgències i la Unitat de Suport de Geriatria d’Urgències de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) i de l’Hospital Universitari Santa Maria (HUSM) de Lleida.

Programa

1 d’octubre: Dia Internacional de les Persones Grans.

El Dia Internacional de les Persones Grans, que se celebra l’1 d’octubre amb la voluntat de donar veu a un col·lectiu cada cop més nombrós i moltes vegades invisibilitzat, representa també una oportunitat per conscienciar la societat sobre l’estat en què es troba la gent gran i els desafiaments i problemes que afronta; així com per promoure accions apropiades per defensar-la i per respectar la seva dignitat i saviesa.

Sota el paraigua d’aquesta iniciativa nascuda el 1990 a l’Assemblea de les Nacions Unides (ONU), la comunitat internacional insta d’aquesta manera a reflexionar sobre els reptes socials i polítics que suposa el creixent envelliment demogràfic i proposa vetllar per una vellesa digna i segura.

També des del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) es demana voluntat política per «assumir el repte que suposa l’atenció integrada, social i sanitària, d’un milió i mig de ciutadans i ciutadanes d’entre 60 i 79 anys i el ja gairebé mig milió de persones de 80 o més anys». Amb un quart de la població per sobre dels 60 anys, les corporacions professionals mostren la seva preocupació per «l’augment de la cronicitat, la dependència i la morbiditat entre els usuaris i usuàries de sistema públic de salut i, l’escenari distòpic mancat de professionals i recursos amb què volem fer front».

Una altra de les reivindicacions del CCIIC passa per posar en valor l’especialitat d’Infermeria Geriàtrica, sense categoria professional, remuneració ni lloc de treball específics reconeguts. «Les infermeres geriàtriques són indispensables per proveir cures especialitzades i de qualitat a les persones grans». Així ho ha explicat la degana del Consell, Lluïsa Garcia, que ha destacat «la precarietat laboral i de recursos estructural que pateixen les infermeres geriàtriques, especialment les que treballen en entorns institucionalitzats com són les residències de gran», en al·lusió als resultats de l’estudi ‘Nursing Leadership in Long Term Care in Canada and Catalonia’, finançat pel CCIIC i que aborda, de forma comparativa, els factors que intervenen en la construcció d’un lideratge infermer eficient en aquests centres.

Finalment, Garcia ha recordat que cal «reforçar la coordinació entre els diferents nivells assistencials, especialment entre l’atenció primària, els centres residencials i les àrees d’hospitalització; alhora que accelerar el desplegament de l’atenció integrada en què les infermeres de familiar i comunitària i les infermeres dels centres residencials treballen ja de forma col·laborativa».

MANIFEST DEL CONSELL DE LA GENT GRAN DE CATALUNYA

El Consell de la Gent Gran de Catalunya referma el seu compromís, any rere any, amb la publicació d’un manifest que aposta per una societat que valori i respecti totes les generacions, «en especial aquelles que han assolit un recorregut vital més llarg». La declaració de 2024 destaca que «l’augment de l’envelliment de la població en la societat catalana és més elevat que en èpoques anteriors» i que «aquesta particularitat ha de ser un incentiu per trobar propostes engrescadores i, fins i tot, innovadores que permetin entomar aquests canvis en la societat de manera positiva, perquè aquest increment de l’esperança de vida ens permeti a totes i a tots viure d’una manera més plena». A més, el document demana «recuperar urgentment el debat i l’aprovació de la Llei de la Gent Gran que va quedar aturada per la convocatòria d’eleccions», així com la creació d’una Direcció General de Persones Grans i d’un Observatori Públic de l’Envelliment «que emeti informes anuals per tal d’orientar les polítiques públiques», entre altres reivindicacions.

Foto © Ariadna Creus i Àngel García (Banc Imatges Infermeres)