Així mateix, 92,4 % de les usuàries considera que va estar en bones mans durant el part i l’estada a l’hospital, un dels indicadors més positius de l’estudi. Les valoracions al llarg del procés assistencial (embaràs, part i puerperi) reflecteixen un alt grau de confiança i satisfacció amb els professionals i amb l’organització del servei.

Entre els aspectes més ben puntuats hi ha el tracte personalitzat i professional del personal sanitari, que reben reconeixements constants per part de les mares. També s’atorguen valoracions elevades a la qualitat de la informació i la comunicació amb els equips assistencials, així com a l’acompanyament proporcionat durant el part i el postpart. Les dades reflecteixen, a més, una percepció positiva quant a la coordinació entre serveis i equips multidisciplinaris, fet que contribueix a una atenció més integrada i satisfactòria per a les famílies.

Els estudis PLAENSA

El Pla d’enquestes de percepció, experiència i satisfacció d’usuaris del Servei Català de la Salut (PLAENSA) és un projecte que va començar l’any 2001 per avaluar la qualitat del servei i el grau de satisfacció de les persones usuàries amb els diferents serveis sanitaris públics, amb l’objectiu d’obtenir una informació que resulta molt valuosa per dissenyar i implementar estratègies de millora de la qualitat en la provisió d’aquests serveis. Aquesta informació és clau per orientar la presa de decisions i impulsar actuacions que tinguin en compte el punt de vista de la ciutadania, tot assegurant l’equitat i la sostenibilitat del model.

Font i foto © ICS Lleida

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) ha constituït la Comissió territorial de qualitat, drets en salut reproductiva i atenció respectuosa a l’embaràs, part i postpart de les Regions Sanitàries de Lleida i Alt Pirineu i Aran (Q CARE). Aquesta comissió integra llevadores –Leyre Estallo (vocal llevadora del COILL); Yasmina Martínez; Anna Monsó, supervisora del bloc obstètric de l’HUAV; i Deborah Font, tutora LLIR– i infermeres –Elisa Boira (supervisora de la planta de Ginecologia i Obstetrícia de l’HUAV) i Mireia Argilés–; juntament amb professionals dels diferents àmbits i dispositius assistencials del territori, representatius de tots els col·lectius implicats en l’atenció a la dona en el seu procés de gestació, part i postpart.

L’objectiu d’aquest òrgan és treballar per a la millora de la qualitat de l’atenció que s’ofereix a les dones del territori, basada en el respecte, la pràctica clínica i l’evidència científica més actuals i la protecció dels seus drets reproductius en l’àmbit obstètric.

La Comissió Q CARE treballa per una atenció obstètrica guiada per cinc línies estratègiques:
(Q) Qualitat: compromís amb l’excel·lència, millora contínua i atenció basada en l’evidència científica.
(C) Comunicació fluida i propera entre dones, famílies, professionals i ciutadania.
(A) Actualització: formació contínua dels professionals implicats.
(R) Respecte per l’autonomia i les decisions informades de les dones i la tasca dels professionals.
(E) Equitat per un accés just i igualitari a una atenció obstètrica respectuosa i de qualitat que garanteixi els drets sexuals i reproductius a tot el territori.

Aquesta Comissió s’ha creat en el marc del Pla per a l’abordatge de la violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius del Departament de Salut i el Departament d’Igualtat i Feminismes, que preveu la revisió de les pràctiques ginecològiques i obstètriques que no respectin les decisions, el cos, la salut i els processos emocionals de les dones o que impedeixin o dificultin l’accés a una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i informades.

Marta Simó, directora clínica territorial d’Obstetrícia, Ginecologia i Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, explica que aquesta Comissió aporta “un espai de diàleg constructiu que ens enriqueix en benefici de les dones que ens encomanen la responsabilitat de tenir cura d’un procés fisiològic cabdal a les seves vides”. La Comissió ha estat pionera a rebutjar el terme “violència obstètrica”, en considerar-lo obsolet i poc respectuós, que fa referència a una pràctica clínica antiga amb un enfocament patriarcal que no representa la realitat actual. Per això a la Comissió ha acordat per unanimitat no utilitzar aquest terme i orientar la terminologia en sentit positiu cap al respecte dels drets durant tot el procés assistencial, que inclou tant les dones i famílies usuàries com els i les professionals.

Font i foto © ICS Lleida

A Catalunya, els Mossos d’Esquadra han informat la intervenció en 8 casos de mutilació genital femenina, el 2025. Sis d’ells en fase preventiva en impedir el trasllat a l’estranger dels nens i dones; però malauradament, dos casos en què l’ablació ja s’havia fet als seus països d’origen.

En aquesta estratègia preventiva, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i el COILL destaquen “el rol de les llevadores, les infermeres pediàtriques, les de salut mental i les de totes les especialitats i nivells assistencials; en la detecció de casos d’ablació o sospita de possibles mutilacions futures; i la seva capacitat per activar els protocols que han de protegir i donar atenció a aquestes nenes i dones”.

També la Comissió Europea reporta dades i estima que 190.000 nenes a 17 països europeus corren el risc de ser mutilades. El dia d’avui 600.000 dones víctimes de la MGF.

Actualment, segons l’ONU, més de 230 milions de nenes i dones han estat sotmeses a aquesta pràctica i necessiten accedir a serveis d’atenció adequats a tot el món. En global, 22,7 milions de nenes més corren el risc de patir mutilació genital femenina fins al 2030, “tret que s’intensifiquin les mesures per combatre-la”. Cada any, aproximadament quatre milions de nenes són sotmeses a una mutilació genital femenina, i més de dos milions tenen menys de cinc anys.

Les dades indiquen una disminució en les darreres tres dècades, i avui es calcula que 1 de cada 3 nenes és sotmesa a la pràctica nociva en comparació amb 1 de cada 2 nenes anteriorment. Tot i això, aquests resultats positius haurien d’augmentar-se 27 vegades per assolir l’objectiu d’acabar amb la pràctica per a l’any 2030.

El Dr. Jose María Palacín ha destacat que “aquesta jornada és una oportunitat per reconèixer la feina de recerca que fan els professionals de l’Atenció Primària i Comunitària, sovint invisibilitzada però essencial per millorar la qualitat assistencial i avançar cap a un sistema de salut més innovador, sostenible i centrat en les persones”.

El segon premi ha estat per l’estudi “Impacte econòmic de la implementació d’un model integrat per a la unificació de cures a persones amb ferides als centres residencials de gent gran de Lleida” de Cristina López Alayeto, Iraida Gimeno Pi, Sandra Alexandre Lozano i Carme Marquilles Bonet, infermeres de la Unitat de Ferides Complexes de la GAPiC Lleida; i el tercer dels premi:s ha anat a mans d’Esther Ribes Murillo, professional de la Unitat de Farmàcia de la GAPiC Lleida, pel treball “Factors associats a la baixa adherència a la teràpia inhalada en pacients amb malalties respiratòries cròniques: Estudi transversal”.

SALUT vs IA

La jornada, organitzada per la Unitat de Suport a la Recerca (USR) de la Gerència d’Atenció Primària i Comunitària de Lleida (GAPiC), juntament amb l’IDIAP Jordi Gol, i en col·laboració amb la Diputació de Lleida, ha comptat amb la participació de més d’una seixantena de professionals i representants institucionals. L’acte ha estat inaugurat per l’Il·lm. Sr. Òscar Martínez, diputat de Salut Pública i d’Esports de la Diputació de Lleida; el Dr. Jose María Palacín, coordinador de la USR Lleida; el Dr. Josep Basora, director de l’IDIAP Jordi Gol; i la Dra. Pilar Vaqué, gerent de la GAPiC.

Intel·ligència artificial, ètica i salut digital, al centre del debat

El programa ha inclòs ponències d’experts com el professional de medicina familiar i comunitària de l’EAP Onze de Setembre i expert en intel·ligència artificial, Eugeni Paredes, que ha ofert un taller de lectura crítica intel·ligent sota el títol “Desxifrant la recerca amb la IA”; el Grup Saltó, que ha presentat experiències en monitoratge remot i robòtica per al seguiment de pacients crònics; investigadors del SIDIAP, que han exposat l’ús de dades massives i intel·ligència artificial en salut; i la Dra. Montserrat Gea, que ha posat sobre la taula els desafiaments ètics de la IA en ciències de la salut.

En el marc de la Setmana Mundial de la Lactància Materna (1–7 d’agost), el servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR Lleida) i el grup Popetaines es consoliden com a referents d’un model d’acompanyament personalitzat i accessible a les mares que opten per l’alletament matern. L’objectiu d’aquesta campanya global és crear consciència sobre els beneficis de la lactància materna i promoure entorns que afavoreixin el seu acompanyament des del respecte, la proximitat i l’evidència científica.

La lactància materna proporciona de manera natural un aliment perfectament adaptat a les necessitats de cada nadó. Influeix de manera positiva, tant en l’àmbit biològic com en l’emocional, en la salut de la mare i la del seu nadó. “Amb la lactància aprens a conèixer el teu fill: saps si succiona per gana, per calmar-se o perquè no es troba bé”, explica Yolanda Florensa, coordinadora de l’ASSIR Lleida.

Lactassir: una consulta especialitzada i resolutiva

Per donar resposta a les dificultats més freqüents de la lactància, l’ASSIR Lleida disposa de la consulta Lactassir, un servei presencial al CUAP Lleida i adreçat a famílies que han decidit alletar, però tenen dificultats per fer-ho. “La majoria de motius de consulta són la pèrdua de pes excessiva del bebè o les clivelles (ferides al mugró de la mare) que es produeixen, per exemple, per mal posicionament del bebè a l’hora de mamar”, especifica Yolanda Florensa.

Sovint, els dubtes i la inseguretat s’acumulen en un moment que ja és emocionalment intens i la desinformació pot dificultar la continuïtat i l’èxit de la lactància. Per això, des de l’ASSIR Lleida es fa especial èmfasi en oferir una atenció propera i de qualitat que doni resposta a aquestes necessitats. L’any passat, es van realitzar 269 visites amb molt bona valoració per part de les usuàries i professionals: “és una consulta molt accessible que resol, en pocs minuts, els dubtes de mares que sovint arriben desesperades”, afegeix la coordinadora.

A més, el grup de professionals de l’ASSIR està treballant en la implementació del “CODI lactància”, una formació dirigida als professionals de l’Atenció Primària amb l’objectiu garantir que tots disposin de les competències bàsiques en alletament matern per poder assessorar i acompanyar les mares en qualsevol visita.

Font i foto ©ICS Lleida

La Setmana Mundial de la Lactància Materna d’enguany (#WBW2025) se celebra entre els dies 1 i 7 d’agost i se centra en el medi ambient i el canvi climàtic. L’esdeveniment posa èmfasi en el suport a la lactància materna per crear un entorn sostenible alhora que reduir l’impacte causat per l’alimentació artificial. “Un objectiu en què llevadores i infermeres esdevenen imprescindibles”, expliquen fonts del Consell de Col·legis d’Infermeres i infermers de Catalunya (CCIIC).

En aquest sentit, l’Aliança Mundial per a la Defensa de la Lactància Materna (WABA) –promotora de la celebració– destaca que “la lactància materna és un aliment natural i renovable que és respectuós amb el medi ambient. La lactància materna es produeix i es lliura sense contaminació, envasos ni residus, i és la solució sostenible que és bona per al planeta i la seva gent. Prioritzar i donar suport a la lactància materna reduirà el creixent impacte climàtic de les cadenes de subministrament d’aliments artificials per a lactants. Tanmateix, la lactància materna pot ser un repte quan els pares no reben el suport total. WBW2025 descriurà els rols i connectarà els actors de la Cadena de Suport a la Lactància Materna per crear un entorn favorable a tots els nivells; i, en connectar els actors que treballen a diferents nivells, es crearà un esforç sinèrgic per donar suport als pares”.

La #WBW2025 arrenca amb quatre objectius ben definits: informar les persones sobre el seu paper en la creació d’entorns de suport i sostenibles per a la lactància materna; fonamentar el suport continu a la lactància materna com a component vital per crear un entorn sostenible; col·laborar amb individus i organitzacions per millorar la xarxa de suport a la lactància materna; i, també, impulsar accions per connectar els sistemes de suport a la lactància materna per crear un entorn sostenible.

La seu del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) ha acollit aquest matí la presentació de l’actualització de 2025 de la “Guia d’assistència al part a casa” de l’ALPACC.

La formació s’ha iniciat amb la benvinguda de Leyre Estallo, vocal llevadora del COILL, que ha posat en valor “l’autonomia professional” de les infermeres obstetricoginecològiques i “la llibertat de les dones a parir on decideixin sense veure vulnerat el seu dret a rebre l’assistència adequada”; i la intervenció de Pilar Asín –vocal per Lleida de l’Associació Catalana de Llevadores (ACL)– que ha parlat dels nous reptes de la professió.

A continuació, Silvia Diaz –coautora de la Guia i llevadora de l’Equip Mudra i la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa– ha contextualitzat el part a casa a Catalunya, abordant l’evidència científica i els objectius de futur en aquest camp.

Tot seguit, Alba Pallisé –vocal de l’ALPACC– ha fet una exposició sobre el Protocol de Trasllats ALPACC-SEM (Servei d’Emergències Mèdiques), desenvolupat de forma col·laborativa.

L’última de les intervencions ha anat a càrrec d’Inmaculada Marcos –presidenta de l’ALPACC i coautora de la Guia– que ha fet una aproximació detallada al document, destacant les novetats principals de l’edició revisada.

La sessió ha finalitzat amb un debat obert.

PRINCIPALS NOVETATS

Entre les actualitzacions i incorporacions importants de la “Guia d’assistència al part a casa” cal destacar el de la coordinació entre nivells assistencials amb un apartat dedicat a l’abans esmentat Protocol de Trasllats ALPACC-SEM.

A més, el document amplia la informació sobre el seguiment de l’embaràs, l’assistència al part i l’atenció al postpart, aquest últim amb la introducció de temes importants com la revisió neonatal i les cures i proves que es recomana fer al nadó.

Una altra incorporació rellevant és la de la vigilància i atenció a la salut mental de la mare en el període de postpart.

El manual inclou també annexos específics sobre part a l’aigua i sobre situacions especials com la Ruptura Prematura de Membranes (RPM) quan no s’inicia el part, l’Estreptococ Agalactiae (EGB) positiu, la gestació perllongada o la cesària prèvia. Cal destacar l’ampliació de l’annex sobre la resolució de les emergències obstètriques amb ressenyes del prolapse de cordó i l’atenció al part de natges inesperat; així com la descripció específica i un diagrama flowchart amb algoritmes ben definits i clars, de cadascun dels casos exposats.

SOBRE L’ACTUALITZACIÓ DE 2025

Evidència científica.- La “Guia d’assistència al part a casa” ha estat actualitzada a partir d’una àmplia cerca de literatura científica i altres articles d’interès relacionats. També s’han consultat les bases de dades Cochrane, Medline, CUIDEN, PUBMED i les guies d’obstetrícia de països amb tradició de part a casa com són el Regne Unit i Holanda. La bibliografia seleccionada comprèn textos d’àmplia divulgació científica i està validada per organismes internacionals.

Autores.- La redacció del nou manual ha durat quatre anys i ha anat a càrrec de Laia Casadevall Castañé (llevadora autònoma, escriptora i divulgadora.), Silvia Díaz Maroto (llevadora de l’Equip Mudra i la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa), Pepi Domínguez Cano (llevadora autònoma i ASSIR ICS Esquerra), Enrique Estévez Reinares (llevador de l’Equip Mudra i HU Josep Trueta de Girona), Marga Franch Ferrer (llevadora autònoma de l’Equip Mudra), Inmaculada Marcos Marcos (llevadora autònoma), Mireia Marcos Marcos (llevadora autònoma) I Imma Sarries Zgonc (llevadora autònoma).

Editors.- La “Guia d’assistència al part a casa” –editada en català i castellà, en format digital (PDF) i accés obert en línia– és una edició de l’Associació de Llevadores de Part a Casa de Catalunya (ALPACC), amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Llevadores (ACL), la Federación de Asociaciones de Matronas de España (FAME) i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) del qual el COILL és membre. 

Fotografia © Sara Bobet / Missatges

L’Associació de Llevadores de Part a Casa de Catalunya (ALPACC) ha editat la revisió 2025 de la “Guia d’assistència al part a casa”, tercera edició des del document original de 2018.

La publicació –que ha tingut la col·laboració de l’Associació Catalana de Llevadores (ACL), la Federación de Asociaciones de Matronas de España (FAME) i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC)– “esdevé una eina potent –necessària i útil– que respecta i apodera les dones i les famílies, autèntiques protagonistes d’aquest moment vital transcendent, així com les llevadores i altres professionals implicats en el procés assistencial; afavorint la presa de decisions informades, segures i compartides”, tal com diu Yolanda Garza Recio, vicedegana del CCIIC i llevadora, en els pròlegs de la Guia.

La redacció del manual, que incorpora l’última evidència disponible, ha anat a càrrec de Laia Casadevall Castañé (llevadora autònoma, escriptora i divulgadora.), Silvia Díaz Maroto (llevadora de l’Equip Mudra i la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa), Pepi Domínguez Cano (llevadora autònoma i ASSIR ICS Esquerra), Enrique Estévez Reinares (llevador de l’Equip Mudra i HU Josep Trueta de Girona), Marga Franch Ferrer (llevadora autònoma de l’Equip Mudra), Inmaculada Marcos Marcos (llevadora autònoma), Mireia Marcos Marcos (llevadora autònoma) I Imma Sarries Zgonc (llevadora autònoma).

27 DE JUNY: PRESENTACIÓ AL COILL

Amb l’objectiu de donar a conèixer el document entre les llevadores catalanes i promoure la seva implantació arreu del territori, s’han organitzat presentacions en les seus dels col·legis professionals, sent la primera la que va tenir lloc el passat 2 de juny al COIB. Posteriorment, s’han previst de moment tres presentacions més, al COIGI (12 de juny), al CODITA (17 de juny) i al COILL (27 de juny).

Per assistir-hi, cal que confirmeu l’assistència a coill@coill.cat i, alhora, us recomanem que llegiu amb anterioritat la Guia per poder contribuir al debat i formular els dubtes que tingueu. PDF “Guia d’assistència al part a casa” ©ALPACC (Abril 2025)

És un projecte holístic en el tractament del part que aborda el procés des del punt de vista de la seguretat, el benestar de la mare i el nadó, i la millora i l’optimització dels protocols i la recerca. 

Anna Monsó, llevadora supervisora del Bloc Obstètric i Ginecològic de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, ha participat en la presentació.

Els hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) han desenvolupat un projecte d’innovació tecnològica que ha modernitzat els equipaments de maternitat. L’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida ha estat un dels pioners en l’elaboració d’aquest projecte que es coneix com a Smart Part. Es tracta d’una eina que ha permès la millora i renovació de l’equipament disponible als hospitals de la institució per a l’atenció durant el part. Un d’aquests equipaments són els transductors sense fil, uns aparells que permeten monitorar el fetus durant el part sense que les mares hagin d’estar connectades al monitor.

L’Smart Part es compon d’un programa informàtic i de màquines que controlen el benestar del fetus i també el de la mare i un quadre de comandament (Business Intelligence). Aquest sistema permetrà que tots els hospitals de l’ICS  amb maternitat (Hospital Universitari Joan XXIII, Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Hospital Universitari Verge de la Cinta, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida) puguin recollir les dades del fetus en temps real i, així, controlar millor el seu desenvolupament.

El projecte, que va ser pioner a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, suposa diversos beneficis per a la mare. María José Pelegay, cap de secció d’Obstetrícia del mateix Hospital, explica que “el benefici que suposa per a la mare poder disposar d’aquests transductors és que abans estaven connectats amb un cable a la màquina i ara són sense fils, cosa que fa que la mobilitat de la mare sigui total, fins a 100 metres del monitor, i que pugui caminar i passejar, sense perdre el senyal ni el control del fetus”. Pelegay afegeix també que “el fet que els hospitals disposin del mateix sistema de recollida de dades i puguin posar-les en comú dona un potencial, tant en recerca com en millora de la qualitat d’atenció, que no s’havia vist mai”.

L’Hospital Arnau de Vilanova ha atès 2.286 parts durant el 2024 que ja s’han beneficiat d’aquest projecte.  És una solució que posa el part als hospitals de l’ICS en el màxim nivell d’excel·lència i confort”, reivindica Pelegay.

Per la seva banda, Anna Monsó, llevadora supervisora del Bloc Obstètric i Ginecològic de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, emfatitza que “el fet que el monitoratge sigui sense fils permet caminar per l’habitació, fer canvis de postures freqüents i, fins i tot, dutxar-se o submergir-se en aigua. Això millora el confort i el dolor, i facilita la sortida del nadó. D’aquesta forma s’empodera la dona, que gestiona i controla el procés del part”.

No només se’n beneficien les mares, del projecte Smart Part, també els professionals.  “Aquesta eina ens permet proporcionar intimitat i confort a la dona al box, ja que podem vigilar el monitor des del nostre espai de treball sense la necessitat d’escoltar el batec del cor. D’aquesta manera, aconseguim unes zones assistencials més relaxants i tranquil·les”, explica Monsó.

Alhora, amb la instal·lació d’aquest sistema, els professionals que intervindran en el procés del naixement podran reunir-se diàriament en una sala on veuran i analitzaran els monitors en una mateixa pantalla, i organitzar-se de forma multidisciplinària.  Monsó també detalla que abaixar el soroll de l’àrea ja és un benefici, tant per al professional com per les famílies, perquè disminueix l’estrès auditiu. D’altra banda, Monsó explica que tenen més llibertat per poder-ho controlar sense haver d’estar pendents ni visualment, ni auditivament del monitor.