El Ministeri de Sanitat ha anunciat les proves selectives de Formació Sanitària Especialitzada 2026-2027 que preveuen la incorporació de 421 noves infermeres especialistes residents (IIR) al sistema de salut català, 22 de les quals a Lleida.

Les proves selectives se celebraran el dissabte 23 de gener del 2027 a les 14 hores; i el termini d’inscripció serà de l’1 i el 14 de setembre de 2026, ambdós inclosos. La taxa general de drets d’examen per a les places d’infermeria és de 23,33 euros.

Per especialitat infermera, a Catalunya, la més nombrosa continua sent la de familiar i comunitària amb 180 places, seguida de la de llevadora (obstetricoginecològica) que suma 76, salut mental amb 61, pediàtrica que seran 49, geriàtrica 39 i, finalment, la infermeria del treball que ascendeix a 16.

A Lleida, concretament, les places acreditades són: 10 d’Infermeria Familiar i Comunitària, 5 de Llevadora, 3 de Salut Mental, 2 d’Infermeria Pediàtrica i 2 més de Geriatria.

La convocatòria 2026-2027 preveu un total de 2.341 places de formació especialista infermera a tot l’estat.

Més informació: Portal web FSE

«Una atenció d’alta qualitat requereix prou temps per conèixer la persona i el seu entorn. Tanmateix, els perfils professionals del personal d’infermeria no sempre s’alineen amb les demandes assistencials actuals, la qual cosa pot afectar negativament la qualitat de l’atenció. La bretxa entre la formació disponible i les necessitats reals dels entorns d’atenció geriàtrica representa un repte sistèmic». Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi cofinançat per la Càtedra Asisa de Salut, Educació i Qualitat de Vida i el Grup d’Estudis Societat, Salut, Educació i Cultura de les Cures (GESEC) de la Universitat de Lleida; el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) i l’Àárea de Fragilidad y Envejecimiento Saludable del CIBER (ciber-FES) de l’Instituto de Salud Carlos III (isciii); presentat en el marc del 23è Congrés Mundial de Gerontologia i Geriatria de la International Association of Geriatrics and Gerontology (IAGG), celebrat entre els dies 5 i 8 de juliol, a Amsterdam.

A les limitacions de la formació, s’hi afegeix la manca de reconeixement de la infermeria geriàtrica, la qual cosa «provoca frustració professional entre les infermeres que treballen en residències», apunten els autors de la recerca que sostenen que «l’especialització hauria de ser un requisit i que la formació avançada és essencial per millorar la qualitat de l’atenció».

Com a solucions més immediates, l’estudi apunta la creació d’una via d’especialització oficial en infermeria geriàtrica amb un nombre suficient de places de formació; la promoció de programes de formació avançada que integrin el pensament crític, l’experiència pràctica i l’atenció centrada en la persona; alhora que invertir i enfortir la telemedicina com a suport especialitzat.

La presentació dels resultats de la investigació, que du per títol «Anàlisi de les necessitats formatives dels professionals d’infermeria que treballen a les residències a Catalunya»,va venir de la mà de Montserrat Gea (GESEC-UdL, ciber-FES), com a investigadora principal del treball que, a més, signen Ana Mari Fité (GESEC-UdL, vocal de Geriatria del COILL), José Tomás Mateos (GESEC-UdL), Celmira Laza (GESEC-UdL), Jordi Ballesté (GSS, tresorer del COILL) i Carles Muntaner (Universitat de Toronto).

La ponència formava part del simposi «Salut i atenció social en transició: desenvolupament d’un ecosistema per al personal d’infermeria i cures afins», que va moderar Jan Hamers de la Maastricht University (Holanda). La taula va reunir experiències de referència a Europa (Regne Unit, Espanya i Països Baixos) i el Canadà sobre el desenvolupament de models alternatius per a l’atenció sanitària i social per atraure, retenir i empoderar el personal de cures de llarga durada. Les presentacions es van centrar en l’evidència d’entorns de treball alternatius (per exemple, les Green Care Farms), experiències d’infermeres professionals sobre la retenció, l’atracció i la retenció d’una força laboral més diversa i inclusiva, en particular per a persones més joves i homes en atenció sanitària i social i la identificació de les necessitats de formació del personal d’infermeria.

Entre les intervencions destacar la que abordava la «Retenció de professionals d’infermeria en residències de llarga durada: què cal?–», de Katherine McGilton (científica sènior del Toronto Rehabilitation Institute del Canadà), COAUTORA juntament amb Montserrat Gea de l’estudi «Lideratge d’infermeria en cures a llarg termini al Canadà i a Catalunya», finançat pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC).

La sala d’actes de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) va acollir ahir, 5 de juny, l’acte de benvinguda als 89 nous residents IIR i MIR que s’incorporen a Lleida, dels quals 21 són infermeres. La formació es durà a terme als hospitals universitaris Arnau de Vilanova i Santa Maria i a l’atenció primària de Lleida.

Coincidint amb la jornada, Mercè Porté i Anna Teixiné –presidenta i secretària, respectivament, del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL)– es van reunir amb les futures especialistes i van posar el Col·legi “a disposició per a la vostra formació, però també per a la vostra integració en la comunitat i el territori”, van explicar.

Per especialitats, s’incorporen 10 IIR de familiar i comunitària, 5 llevadores (obstetricoginecològica), 3 de salut mental, 2 de pediatria i 1 de geriatria.

L’acte de rebuda dels nous residents a l’HUAV va comptar amb la participació de residents en actiu, que van donar la benvinguda als seus nous companys i companyes i que els van explicar per quin motiu han encertat en la seva decisió de triar Lleida per desenvolupar-hi la seva carrera professional. Van inaugurar l’acte la directora mèdica de l’HUAV, Carme Civit; la cap d’estudis de l’HUAV, Sílvia Bielsa; el cap d’estudis d’Atenció Familiar i Comunitària de Lleida, Josep Montserrat; la directora d’Infermeria de l’HUAV, Pilar Ibars; l’adjunta a la direcció assistencial de l’Atenció Primària i a la Comunitat de Lleida, Cristina Farràs; i la gerent d’Atenció Primària, Pilar Vaqué.

Entre els punts forts que ofereix Lleida per cursar-hi la formació sanitària especialitzada destaca la cobertura sanitària a una àmplia població (Lleida, Pirineu i Franja d’Aragó), la possibilitat de fer recerca a l’Institut de Recerca Biomèdica IRBLleida, la facilitat i el suport per fer rotacions externes i el nombre de residents ideal per garantir una docència propera i activa.

Font i foto: ICS / COILL

L’objectiu principal del curs era abordar la lectura de radiografies –os, abdomen i tòrax– per a diferenciar estudis normals de patològics, des de la competència infermera. A més, s’hi ha aprofundit en les bases i interpretació de la tomografia computada (TC o TAC) i de ressonància magnètica (RM), amb enfocament especial en la interpretació de la TC de crani i la RM musculoesquelètica per a la detecció de malalties.

La iniciativa forma part del programa de formació continuada del COILL, que incentiva la inscripció retornant el 50% de la matrícula a totes les infermeres que hi assoleixin els coneixements pautats; i, amb especial atenció, a les infermeres residents (IIR) i aquelles professionals que es troben en situació d’atur, amb bonificacions de fins al 100% i al 80%, respectivament. La formació ha tingut una durada de 30 hores i hi ha participat una vintena d’infermeres de Lleida.

Foto © Nerea Campo

La concelebració del XXXVIII Congrés de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SCCOT) i el IX Congrés DE LA Societat Infermera Catalana en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SICCOT), organitzat de manera conjunta pels serveis dels hospitals universitaris Arnau de Vilanova (HUAV) i Santa Maria (HUSM), els dies 14 i 15 de maig a Lleida; ha tingut una àmplia representació de la infermeria de Ponent.

El congrés ha tingut la col·laboració del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL).

SESSIONS CONJUNTES

En les sessions plenàries, la taula sobre la «Neteja quirúrgica de la xarxa, infermeria i traumatologia davant el pacient híperinformat o infoxicat» ha comptat amb la intervenció de Montserrat Gea Sánchez, catedràtica d’Infermeria, directora de la Càtedra Salut, Educació i Qualitat de Vida UdL-ASISA i professora del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida; que ha parlat sobre «Educació sanitària a la consulta contra infoxicació sanitària, com tractar en persona el pacient infoxicat?»

SALA D’INFERMERIA

La primera de les taules rodones del congrés d’infermeria –»Maneig del dolor postquirúrgic, abordatge i comunicació quirúrgica amb el pacient»– ha estat moderada per Nihal Essaji i ha comptat amb la intervenció, entre altres, de Mireia Aige Cristòfol i Àurea Tella Aldomà, que han parlat sobre la «Valoració del dolor agut: més enllà de l’EVA»; i d’Aránzazu Nieto Moreno, que s’ha centrat a la «Comunicació terapèutica amb el pacient traumatològic: gestionar el dolor, la por i la incertesa». Totes tres, infermeres a l’HUAV.

Per la seva part, Sílvia Caubet De Arco ha estat la moderadora de la segona de les taules infermeres que tractava sobre «Impacte mediambiental dels processos sanitaris» i que ha aixoplugat tres intervencions d’infermeres de l’HUAV: «Salut planetària a la pràctica clínica: una nova mirada per a la infermeria de traumatologia» (Aránzazu Nieto Moreno), «Traumatologia sostenible: ètica, qualitat assistencial i responsabilitat ambiental en els processos quirúrgics» (María José Ruiz Montilla) i «Impacte mediambiental de l’activitat quirúrgica: oportunitats de millora des de la infermeria perioperatòria» (Enric Gallart Lucero).

També presència lleidatana a la tercera taula –»Incidències relacionades amb la seguretat del pacient»– que ha estat moderada per la infermera de l’HUSM, Inés Ortiz Catalán.

Finalment, Sara Agustí Fon –infermera a l’HUSM– ha presentat el taller «Teràpia pressió negativa» impartit per María Domínguez.

Font © SCCOT / Foto © HUAV / COILL

D’una banda, Laia Goded –infermera al Centre de Salut Mental i Addiccions de l’Hospital Universitari Santa Maria (HUSM) Lleida i professora associada de la Universitat de Lleida (UdL)– ha participat en la taula sobre l’ús terapèutic dels opiacis en dolor crònic.

De l’altra, Lorena Farré –infermera d’Urgències a l’HUSM i també docent associada a la UdL– que ha moderat el panel que ha abordat la correlació entre la prescripció crònica de les benzodiazepines a l’abús i la dependència d’aquestes substàncies.

La jornada també ha analitzat altres substàncies i comportaments addictius com l’alcohol (Entre el consum social, el risc i la dependència), els psicoestimulants (De quines substàncies parlem i com tractar-les), el cànnabis (del consum problemàtic a la regulació terapèutica), el joc patològic (Intervenció terapèutica en addiccions comportamentals); i ha clos amb un últim simposi que duia per títol «Quan no només depèn de Salut».

Segons dades de l’enquesta EDADES 2023, l’alcohol continua sent la substància més consumida, mentre que el consum de psicofàrmacs s’ha cronificat i augmenten també els casos relacionats amb opioides, cànnabis potent, psicoestimulants i joc patològic. Davant aquest escenari, la jornada abordarà alguns dels principals reptes clínics i terapèutics actuals.

La «I Jornada d’Actualització en Addiccions: Enfocaments Terapèutics Avançats en Substàncies i Conductes Addictives» ha estat organitzada per Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) amb la col·aboració del COMLL.

Es poden el programa i els ponents en el següent enllaç.

Font i foto © GSS / COILL

La 1a Jornada IIR que se celebra avui 16 d’abril, a la sala d’actes de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) de Lleida, aborda les noves oportunitats en el marc de la formació sanitària especialitzada (FSE). Adreçada, principalment, a les infermeres i infermers interns residents i als tutors (IIR), així com als estudiants de quart curs del grau en Infermeria i als col·laboradors docents interessats en la FSE; la jornada vol visibilitzar les especialitats infermeres a la universitat, incrementar les relacions entre especialitats en la formació sanitària d’Infermeria i promoure la recerca i la innovació.

La trobada ha arrencat amb la inauguració institucional a càrrec de Núria Nadal, directora de centre a l’HUAV; Pilar Ibars, directora infermera a l’HUAV; Núria Forns, supervisora d’Infermeria a l’UCI de l’Hospital Universitari Santa Maria (HUSM) de Lleida; Joan Sayós, subdirector a l’IRBLleida; i Cristina Llaràs, de la a Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat Lleida (GAPiC) de l’Institut Català de la Salut a Lleida.

Tot seguit, està programada la taula rodona que moderaran Joan Blanco i Miquel Àngel Calderó. El col·loqui, que du per títol “Futur de les Especialitats d’Infermeria”, reunirà les aportacions de Laia Casadevall, Montse Gea, Maria Padró i Begoña Martí.

El primer premi del 1r concurs de treballs de Recerca i Innovació de la Jornada IIR, patrocinat per l’IRB Lleida amb 300 euros, ha estat per Carlos Leira Sestelo, IIR  de Famiiar i Comunitària.

La lectura de conclusions tancaran el programa d’aquesta formació.

La 1a Jornada IIR ha estat organitzada per l’Institut Català de Salut i Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), amb la col·laboració del COILL, la Universitat de Lleida i l’IRBLleida; sota la direcció del comitè organitzador, format per Sílvia Bielsa, Rebeca Ramírez i Sílvia Bravo, membres de les Unitats Docents d’Infermeria Familiar i Comunitària, i Docència Hospitalària de Lleida.

SOBRE ELS PONENTS I MODERADORS

JOAN BLANCO BLANCO

És un professional destacat en el camp de la infermeria. És doctor, especialista en Geriatria i professor de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida (UdL). Les seves àrees d’investigació inclouen l’atenció d’infermeria a la gent gran i les ferides complexes. Ha realitzat contribucions importants a la investigació en infermeria, amb projectes i publicacions en revistes de prestigi. A més, ha supervisat nombrosos treballs de grau, màster i tesis doctorat. Actualment, és investigador de GESEC-UdL, GRECS-IRB Lleida i CIBERFES i és coordinador del programa de doctorat en Salut de la UdL.

MIQUEL ÀNGEL CALDERÓ I SOLÉ

Especialista en Infermeria del Treball. Doctorat en Cures Integrals i Serveis de Salut per la UdL. Professor associat a la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia, on imparteix docència en pràctiques clíniques i en l’assignatura de Salut Laboral del grau en Infermeria. És investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Lleida i membre de l’Associació FEBE d’Història de la Infermeria, centrant la seva investigació en la història de la professió, la gestió sanitària i l’ètica. A més, ocupa càrrecs rellevants en els òrgans col·legials de la professió: és vicepresident del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) i secretari del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC); així com és membre de la junta de l’Associació Catalana d’Infermeria del Treball i Salut Laboral (ACITSL). Actualment, és membre de la Comisión Delegada de Enfermería del Consejo Nacional de Especialidades en Ciencias de la Salud.

LAIA CASADEVALL CASTAÑÉ

Laia Casadevall és Doctoranda en Salut, benestar i bioètica a la Universitat Blanquerna de Barcelona. Infermera graduada per la UVIC i llevadora graduada per la City University of London. Especialista en lactància materna per la Universitat Jaume I i en son pediàtric per la Universitat Europea Miguel de Cervantes. És llevadora independent des de fa 13 anys i vicepresidenta de l’Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya des de fa 4 anys. Autora de quatre llibres sobre maternitat: Guía para un embarazo consciente, Parir en casa, Maternidad consciente i No estás Sola (Editorial Vergara). Divulgadora a xarxes socials, docent de llevadores i activista pels drets sexuals i reproductius de les dones.

MONTSE GEA SÁNCHEZ

Diplomada en Infermeria i Ciències Empresarials, és doctora en Salut per la UdL amb menció internacional per la Universitat de Toronto. Actualment, és professora catedràtica del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida, coordinadora per la UdL del Programa de Doctorat Interuniversitari en Cures Integrals i Serveis de Salut i cap del Grup de Recerca en Cures de la Salut de l’IRBLleida. Està especialitzada en investigació qualitativa i polítiques de salut pública. També es assessora del Comité de Cuidados en Salud del Ministerio de Sanidad i membre del CIBER en fragilitat i envelliment saludable (CIBERFES) del Instituto de Salud Carlos III. Va ser directora general de Professionals de la Salut de la Generalitat de Catalunya del 2020 al 2023.

BEGOÑA MARTÍ CAÑIZ

Directora de Cures del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, especialista en infermeria familiar i comunitària. Ha format part de la direcció d’equips d’Atenció Primària de centres de l’ICS, directora d’EAP de l’ICS a Barcelona Ciutat i infermera durant més de 30 anys, així com vocal del col·legi oficial d’infermeria de Barcelona entre 2011 i 2015.

MARIA PADRÓ HERNÁNDEZ

És Infermera Diplomada, especialista en Infermeria Pediàtrica des de l’any 1977, convalidat l’any 2006. Té un Mestratge en Gestió Hospitalària per ESADE i una Diplomatura en Ètica aplicada a la Bioètica per la U.A.B. i l’Institut Borja de Bioètica. Ha desenvolupat la seva activitat professional com a Infermera i Supervisora de la Unitat de Neonatologia a l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat. Ha estat la introductora, formadora i coordinadora de la ECMO d’aquest Hospital i també en el SEM pediàtric. Ha estat directora infermera de BCNatal, Hospital Sant Joan de Déu/Hospital Clínic de Barcelona. És també autora i coautora de múltiples comunicacions, ponències nacionals i internacionals, així com de publicacions científiques. Va ser professora associada de la Facultat d’Infermeria de la UB. Va ser presidenta de la Subcomissió de docència Infermera i responsable de posar en marxa el programa de formació de les IIR d’Infermeria Pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu. També va ser vicepresidenta de la Comisión Nacional de la Especialidad de Enfermeria Pediátrica del Ministeri de Sanitat i presidenta de la SEEN (Sociedad Española de Enfermería Neonatal). En últim lloc, és codirectora del màster en Neonatologia para Enfermería editat per l’Editorial Panamericana.

Foto © Missatges

Millorar la competència de les infermeres en l’assistència als infants en parada cardiorespiratòria i l’atenció en situacions especials és un dels objectius específics de la formació que imparteixen David Besó i Mónica Besó de forma mixta –presencialment i en línia– al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), aquest mes d’abril.

El Consell Europeu de Ressuscitació (ERC, European Resuscitation Council) explica que, tot i que l’aturada cardiorespiratòria infantil no és prevalent, és més freqüent en nounats, lactants i nens i nenes amb malalties cròniques complexes, «principalment en el cas de les cardiopaties congènites».

La formació aborda també, de forma teòrica i amb simuladors pràctics, el reconeixement del pacient crític i la prevenció de l’aturada cardíaca, la reanimació cardiopulmonar (RCP), la utilització del desfibril·lador extern automatitzat, el maneig de la via aèria i la ventilació, la pràctica d’accessos vasculars, l’algoritme de Suport Vital Avançat (SVA), el monitoratge cardíac o la síndrome coronària aguda (CODI IAM); són alguns dels temes tractats, així com l’anàlisi de la presa de decisions relacionades amb la ressuscitació i la diversitat de les cures posteriors associades a la intervenció.

Fotos © Nerea Campo

La responsable de la Comissió de Geriatria del COILL, Ana Mari Fité, ha conduït l’acte.

La Regió Sanitària Lleida ha celebrat avui, 9 d’abril, la I Jornada de la ruta de la cronicitat de la Regió Sanitària Lleida que ha reunit gairebé 260 professionals procedents dels àmbits sanitari i social, implicats en l’atenció a les 15.000 persones amb una malaltia crònica complexa o malaltia crònica avançada, que requereixen aquesta resposta integrada i estretament coordinada des de tots els dispositius sanitaris i socials.

La trobada, conduïda per Ana Mari Fité (responsable de la Comissió de Geriatria del COILL), ha posat el focus en l’esmentada complexitat i les transicions assistencials dels pacients, un dels reptes prioritaris del sistema sanitari, donada l’elevada fragilitat de les persones ateses i la necessitat d’individualitzar l’atenció.

Així, l’atenció primària, els dispositius hospitalaris i d’atenció intermèdia del territori i el SEM han treballat conjuntament per fer possible el desplegament efectiu d’aquest nou model d’atenció, implicant-hi també els serveis socials. Per mitjà de diverses comissions i grups de treball s’ha definit els processos per donar resposta a les necessitats assistencials dels pacients crònics complexos i als que presenten una malaltia crònica avançada. Un treball que ha convergit en la Ruta de l’atenció a la cronicitat 2.0, que avui s’ha abordat des de tots els seus vessants.

Entre els assistents a la jornada, amb una àmplia representació d’infermeres de tots els nivells assistencials, hi havia els referents en cronicitat i de les direccions dels equips d’atenció primària, treballadors socials, professionals d’atenció urgent, atenció intermèdia, salut mental, hospitals, així com els que treballen en dispositius que ofereixen alternatives a l’hospitalització.

Implicació de tots els nivells assistencials

La jornada ha començat amb la benvinguda institucional de Rosa Maria Pérez, gerent de la Regió Sanitària Lleida, i Jordi Amblàs, director de l’Estratègia d’Atenció Integrada del Departament de Salut. Tots dos han coincidit a destacar la necessitat d’una atenció a la cronicitat proactiva basada en una identificació precoç, una valoració multidimensional i una planificació anticipada, per a la qual és imprescindible una mirada integral i coordinada entre tots els agents implicats del sistema sanitari i social.

La ponència inaugural, a càrrec d’Ana Vena, directora clínica territorial de Cronicitat i Hospitalització a Domicili, ha abordat, sota el títol “Transformar per cuidar: la nova mirada sobre la cronicitat”, la importància del treball en equip i de la integració real entre nivells assistencials, així com la connexió entre els àmbits rural i urbà per garantir una atenció equitativa a tota la regió sanitària. La intervenció, que ha resseguit l’evolució de la figura del cuidador en el cinema, ha posat en valor models innovadors i integrats, el respecte pel territori i el seu ecosistema, i la necessitat d’assegurar igualtat d’accés als recursos, avançant cap a un sistema més sostenible, coordinat i centrat en les persones.

La primera taula rodona de la sessió ha girat al voltant de la detecció precoç i l’estratificació de la complexitat. S’ha aprofundit en les bases per a una estratificació poblacional eficient i en la detecció proactiva i la gestió de casos de la mà de Laia Ribelles, infermera adjunta a direcció i gestora de casos de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) 1r de Maig; Maria Oro, infermera gestora de casos de l’ABS Bordeta, i Gemma Fabregat, geriatra del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV).

Tot seguit, s’ha abordat la fase estable de la ruta per mitjà del PIIC (Pla d’Intervenció Individualitzat Compartit) territorial com a eina de planificació en complexitat, així com de la continuïtat assistencial en salut mental. Han participat en la taula M. Àngels Costa, infermera de l’ABS Alcarràs i referent de cronicitat de la Gerència d’Atenció Primària i a la Cronicitat (GAPiC) de Lleida, i Joan Marc Dolcet, psicòleg del Servei de Salut Mental de l’Hospital Universitari Santa Maria (HUSM).

La sessió ha continuat amb l’abordatge de la fase de crisi en el tractament de la cronicitat, posant el focus en la taula de fragilitat i en la gestió avançada al domicili, a càrrec de Sergi Hijazo, infermer sotscap territorial del SEM a Lleida i Alt Pirineu Aran, i Andrea Lozano, metgessa especialista en MFiC de la Unitat d’Hospitalització a Domicili de l’HUAV.

A continuació, una taula sobre situacions especials ha servit per debatre sobre les transicions segures i les decisions compartides en malaltia avançada, per compte de María Nabal, especialista en MFiC de la Unitat de Suport Hospitalari de Pal·liatius de l’HUAV, i Mario Martínez, especialista en MFiC del PADES de geriatria de l’HUSM. També s’ha revisat les trajectòries complexes pediàtriques, amb Xavier Bringué, pediatre i cap de la Unitat Territorial del Pacient Crònic Pediàtric de l’HUAV.

Per tancar la jornada s’ha presentat un seguit d’experiències territorials relacionades amb l’atenció a aquest grup de població especialment vulnerable i complex: diagnòstic social i recurs d’urgència, amb Esther Costa, treballadora social sanitària de l’HUAV; l’equip de cronicitat, amb M. Cruz Urgelés, especialista en MFiC de l’ABS Bordeta-Magraners; coordinació d’atenció intermèdia i atenció primària a Balaguer, amb Jaume Canals, especialista en MFiC, i Cristina Garcia, infermera especialista en FiC gestora de casos de l’ABS Balaguer; treball col·laboratiu entre els àmbits social i de salut, amb Maria Pau Forns, infermera gestora de residències de l’ABS Onze de Setembre, i Albert Badia, infermer del Centre Residencial Joviar; i, finalment, l’aportació del farmacèutic d’atenció primària en la revisió de la medicació en residències geriàtriques, amb Rita Sala, farmacèutica de la GAPiC Lleida.

La cloenda ha comptat amb el testimoni d’un pacient del programa d’atenció domiciliària (ATDOM) de l’atenció primària i comunitària, que ha evidenciat la necessitat de situar de forma real i efectiva el pacient al centre de l’atenció, garantint transicions assistencials.

La Jornada territorial de la ruta de la cronicitat de la Regió Sanitària Lleida, celebrada a l’auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera del Campus de Cappont de la Universitat de Lleida, s’emmarca en l’aposta del territori i del Departament de Salut per impulsar una atenció integrada que correspongui als canvis demogràfics i a l’augment de la complexitat clínica i social, amb la col·laboració activa dels diferents agents i professionals.

Fotografia © Gencat / COILL

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) vol expressar la seva preocupació davant la decisió de l’Institut Català de la Salut de retirar el complement de docència que percebien algunes infermeres implicades en la Formació Sanitària Especialitzada (FSE). Es tracta d’una situació que ha generat un profund malestar entre les professionals afectades i que ens obliga a obrir una reflexió de fons sobre les condicions en què s’està sostenint una part cabdal de la docència clínica a Catalunya.

La FSE té un paper determinant en el sistema de salut, atès que fa possible la transmissió del coneixement expert i la qualitat assistencial. Atenent aquest fet, les institucions tenim la responsabilitat de vetllar perquè aquesta formació es desenvolupi amb el reconeixement i recursos adequats per a les professionals que la fan possible.

En aquest sentit, convé recordar que el Decret 165/2015, de formació sanitària especialitzada a Catalunya, la reconeix expressament com una de les figures docents unipersonals del sistema, i li atribueix funcions concretes “d’orientació, supervisió, control de les activitats de les residents durant les rotacions i participació activa en l’avaluació del seu aprenentatge i de les seves competències”. De fet, el marc normatiu estableix formes específiques de reconeixement de la seva tasca dins l’àmbit del SISCAT.

Per tant, el debat de fons no es pot eludir, perquè si el mateix sistema reconeix normativament que aquesta figura forma part del seu entramat docent i que exerceix funcions nuclears en la formació de les residents, també ha de proveir aquesta responsabilitat d’un reconeixement sòlid.

Aquesta realitat es fa especialment visible en dispositius com les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR). La documentació disponible posa de manifest que el model de col·laboradores docents permet que cada resident disposi d’una professional de referència durant la rotació, facilita una avaluació real del seu progrés, evita la coincidència simultània de diversos residents o estudiants en una mateixa consulta i garanteix l’accés a consultes específiques i d’alta especialització. Sense aquesta figura, una única tutora podria arribar a assumir entre tres i quatre residents en una mateixa consulta, amb la consegüent pèrdua de qualitat formativa y el consegüent impacte negatiu sobre l’atenció a la usuària.

Val a dir, a més, que la situació actual ha fet aflorar una problemàtica de fons. No totes les especialitats disposen de les mateixes condicions, no tots els dispositius docents operen amb els mateixos estàndards de reconeixement i no totes les residents accedeixen a un entorn formatiu equivalent. Aquestes desigualtats són incompatibles amb un model de formació especialitzada que pretengui ser rigorós arreu del territori.

Des del CCIIC considerem especialment rellevant que la mateixa direcció de l’ICS hagi admès el malestar generat, reconegut la docència com una línia estratègica clau per al futur de l’organització i afirmat que el canvi no respon a una mesura d’estalvi. Segons la informació traslladada en la reunió del 17 de març de 2026, fins ara s’estimava en uns dos milions d’euros anuals la quantitat destinada a compensar aquest col·lectiu, i la voluntat expressada és que aquests recursos continuïn vinculats a l’àrea de docència i al reconeixement de la figura del col·laborador docent, mentre es treballen alternatives dins del marc legal vigent.

Aquest element és especialment significatiu, perquè si la mateixa organització reconeix la centralitat de la docència, la necessitat de preservar-ne la qualitat i la conveniència de mantenir recursos vinculats al seu reconeixement, el pas següent no pot ser una resposta parcial, sinó la construcció d’un marc coherent a l’altura de la responsabilitat que assumeixen aquestes professionals.

També és rellevant que el Departament de Salut hagi traslladat per escrit la seva preocupació per l’impacte negatiu d’aquesta situació sobre la Formació Sanitària Especialitzada i sobre la formació d’alguns residents. Aquest reconeixement institucional reforça la idea que som davant d’una qüestió amb efectes reals sobre l’organització docent i sobre els drets formatius dels residents.

En paral·lel, la documentació coneguda indica que, mentre no es resolgui la situació, s’estan intentant recol·locar residents i negociar rotacions amb altres entitats no ICS per evitar-ne l’afectació. Que s’hagin d’explorar aquestes vies extraordinàries és, en si mateix, una prova de la rellevància estructural del problema i de la necessitat d’una solució estable que eviti que la qualitat formativa quedi exposada a escenaris de provisionalitat.

Des del CCIIC volem subratllar que formar les noves generacions de professionals és una responsabilitat inherent a la professió infermera. Però aquesta responsabilitat no pot descansar en la fragilitat dels mecanismes de reconeixement. Protegir els drets formatius de les residents i reconèixer adequadament la funció docent no són objectius incompatibles. Són, al contrari, dues exigències inseparables del mateix deure institucional.

En virtut d’això, el Consell reclama el restabliment immediat d’un mecanisme de reconeixement efectiu per a les professionals que assumeixen responsabilitats docents, mentre s’articula una solució estable i definitiva; l’acompanyament institucional necessari per garantir la continuïtat de la seva tasca; una revisió global del model per corregir les desigualtats entre especialitats, dispositius i centres; i un compromís ferm de les administracions per preservar la qualitat de la docència infermera a Catalunya.
La qualitat docent no viu en els discursos que la invoquen, sinó en les estructures que la sostenen, en el reconeixement que la dignifica i en les decisions que una institució assumeix amb responsabilitat.

Barcelona, 27 de març de 2026

(PDF) Comunicat «El CCIIC reclama un reconeixement estable de la funció docent per protegir la qualitat de la Formació Sanitària Especialitzada»