Els treballadors agrícoles migrants pateixen problemes de salut derivats de les condicions laborals i barreres d’accés als serveis sanitaris, aquesta és la conclusió de dos estudis recents que formen part del projecte AGROMISALUD liderat pel grup GReCS de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL), amb l’objectiu d’analitzar com les condicions de vida i feina d’aquests treballadors determinen la seva salut. Els articles s’han elaborat a partir de 92 entrevistes a professionals de la salut, serveis socials, organitzacions civils i institucions laborals, i posen de manifest la situació de vulnerabilitat que viuen milers de treballadors agrícoles migrants a l’Estat espanyol. Les investigacions alerten sobre l’impacte negatiu a la salut de les condicions laborals precàries, l’exposició a riscos ambientals i les barreres en l’accés als serveis sanitaris, i reclamen polítiques públiques més inclusives per protegir aquest col·lectiu essencial per al sistema agroalimentari. Els articles s’han publicat a les revistes Journal of Migration and Health i Healthcare.

El primer dels articles analitza la percepció dels professionals sobre com les exigències del treball agrícola afecten la salut física dels migrants. L’estudi destaca que molts treballadors es veuen exposats a jornades laborals molt llargues, temperatures extremes i lesions musculoesquelètiques. A més, assenyala que aquestes condicions s’agreugen per les dificultats d’accés a l’atenció sanitària, sovint limitat per la falta de documentació, la por a perdre la feina o la manca d’informació sobre els serveis disponibles. Aquest estudi ha comptat amb la col·laboració de l’Escola Universitària Gimbernat, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Múrcia, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Biobizkaia, i la Universitat d’Almeria.

El segon estudi, en col·laboració amb el Barcelona Institute for Global Health (ISGlobal), se centra en l’accessibilitat als serveis de salut del mateix col·lectiu. La recerca evidencia que, tot i que els treballadors migrants representen una part fonamental de la força laboral del sector agrícola espanyol, sovint es troben amb barreres administratives, geogràfiques, d’horari i financeres, que dificulten el seu ús d’una atenció sanitària adequada, per exemple acudint als serveis d’emergència per a assumptes no urgents o per poder comprar medicaments. La recerca també ha comptat amb la participació de personal de l’Institut de Recerca Biomèdica de Biobizkaia, la Universitat de Murcia, el Karolinska Institue de Suècia i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Infecciosas (CIBERINFEC).

Ambdós estudis coincideixen a remarcar que la problemàtica és estructural i requereix una resposta coordinada entre administracions, empreses agrícoles, professionals sanitaris i organitzacions socials. Els investigadors proposen revisar la legislació laboral, reforçar els mecanismes d’inclusió sanitària i impulsar estratègies de salut pública que garanteixin una protecció adequada per a aquest col·lectiu vulnerable.

Els resultats d’aquestes investigacions ofereixen una base sòlida per obrir el debat sobre el futur del sector agrícola i la necessitat d’abordar les desigualtats socials i sanitàries que afecten una part essencial de la seva força laboral. Els autors alerten que la sostenibilitat del sistema agroalimentari passa també per garantir drets laborals bàsics, accés universal a la salut i condicions de treball dignes per a tots els treballadors.

Les investigacions han estat possibles gràcies al finançament de l’Instituto de Salud Carlos III i l’European Regional Development Fund/European Social Fund “A way to make Europe” / “Investing in your future” al projecte “Trabajo agrícola y migración en España: precariedad sociolaboral y salud” (PI20/01310).

Articles:
Villa-Cordero, V., Sillero Sillero, A., Pastor-Bravo, M. d. M., Pérez-Urdiales, I., Jiménez-Lasserrotte, M. d. M., & Briones-Vozmediano, E. (2025). The Labour Conditions and Health of Migrant Agricultural Workers in Spain: A Qualitative Study. Healthcare, 13(15), 1877. https://doi.org/10.3390/healthcare13151877

van Selm, L., Pérez-Urdiales, I., Mateos, JT., Jiménez-Lasserrotte, M., Pastor-Bravo, M., Requena-Méndez, A., Briones-Vozmediano, E (2025). Accessibility of healthcare services for seasonal migrant farmworkers in Spain: barriers and facilitators identified by professionals, Journal of Migration and Health, (12). 100353. https://doi.org/10.1016/j.jmh.2025.100353

L’Ajuntament d’Aitona i el Grup de Recerca de Cures de Salut (GReCS) de la Universitat de Lleida i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) impulsen un projecte de recerca amb l’objectiu d’analitzar les dades recollides a través dels dispositius de teleassistència avançada implementats en el municipi d’Aitona. Aquestes dades permetran avaluar els nivells de salut i activitat física de les persones grans o en situació de dependència que prenen part en el projecte. L’anàlisi ajudarà a establir patrons de comportament relacionats amb el benestar, la prevenció de situacions de risc (caigudes, inactivitat, desorientació) i la detecció precoç d’esdeveniments crítics.

“Paral·lelament, l’estudi contempla una segona línia d’investigació centrada en la valoració de la satisfacció i percepció d’usuàries i famílies respecte als dispositius emprats i als serveis prestats per l’Ajuntament d’Aitona en el marc del Centre de Serveis. Aquesta dimensió subjectiva és clau per comprendre l’impacte real de la tecnologia en la qualitat de vida i en la relació assistencial” han explicat l’investigador principal del projecte, Joan Blanco, i Montserrat Gea, responsable del GReCS-IRBLleida.

El conveni de col·laboració entre les dues entitats signat el passat 10 de juliol, detalla el compromís de l’IRBLleida a elaborar informes tècnics que es lliuraran a l’Ajuntament d’Aitona i a difondre els resultats de l’estudi en congressos i publicacions científiques. Per la seva part, en el marc de l’acord, l’Ajuntament d’Aitona facilitarà les dades anonimitzades generades pels dispositius i col·laborarà amb la identificació i contacte amb usuaris/es i famílies susceptibles de ser entrevistats per a la segona part del projecte. El projecte tindrà una durada de divuit mesos.

Font i foto: IRBLleida

Les beques d’investigació es concedeixen en el marc del Pla Estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS) 2022-2027

El Departament de Salut ha concedit quatre beques a infermeres de Lleida per a fer recerca en el marc del Pla Estratègic de recerca i innovació en salut 2022-2027. Les quatre infermeres han rebut una ajuda econòmica, coneguda com un contracte d’intensificació, que les allibera de la seva tasca assistencial per a fer investigació durant dos anys. Es tracta de la infermera d’Atenció Primària, Laia Llubes, que forma part del Grup de Recerca de Cures de Salut (GReCS); l’infermer de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV), Ferran Padilla, també del GReCS; la infermera de l’Hospital Universitari de Santa Maria, Sally Santisteve, del grup Investigació Translacional en Medicina Respiratòria, i la infermera de la Unitat de Suport a la Recerca Lleida de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) i l’Institut Català de la Salut, que treballa al CAP Bellpuig, Mercè Pollina.

En el cas de Llubes, gràcies al contracte dissenyarà una estratègia per potenciar l’autogestió de pacients amb múltiples malalties cròniques. “Actualment, la càrrega assistencial més gran està en els pacients crònics, d’aquí sorgeix la necessitat d’empoderar-los perquè es converteixin en pacients actius que contribueixin decisivament al maneig de la seva malaltia i a l’adherència al tractament” ha explicat la infermera. L’objectiu d’aquest projecte és identificar, dissenyar i avaluar una estratègia d’empoderament comunitari dirigida per infermeria eficaç per l’autogestió dels pacients amb múltiples malalties cròniques que resulti en un millor control de la salut d’aquests pacients.

Pel que fa a Padilla, en aquests 24 mesos, realitzarà un assaig per analitzar l’eficàcia d’un dispositiu de subjecció en la fixació de catèters en pacients adults hospitalitzats “L’estudi ajudarà a millorar la presa de decisions relacionada amb el manteniment i les cures relacionades amb els dispositius d’accés vascular per poder disminuir les principals complicacions associades” ha exposat l’infermer. La inserció d’aquests dispositius comporta una sèrie de complicacions potencials associades i una fixació adequada podria disminuir-les.

Santisteve centrarà la seva recerca a implementar un protocol (International Early Lung Cancer Action Program) de cribratge de càncer de pulmó en la consulta de fumadors d’alt risc a Lleida. El cribratge del càncer de pulmó és una estratègia que permet diagnosticar el càncer en les seves etapes inicials, quan són tractables quirúrgicament i la taxa de supervivència és major. Malgrat ser el càncer que major nombre de morts produeix en el món, a Espanya, a diferència d’altres països com els Estats Units o la Xina, encara no existeix un programa de cribratge establert. “Cal refinar el risc individual per a impactar en la mortalitat relacionada amb el càncer de pulmó a través de la identificació de biomarcadors” ha afirmat Santisteve.

La investigació de Pollina se centra en l’avaluació d’un programa d’intervenció comunitari sobre l’autoestima, l’autoconcepte i la imatge corporal positiva entre infants i adolescents de l’àmbit rural. A diferència d’altres projectes de recerca relacionats amb l’autoestima i la imatge corporal, que s’orienten cap als trastorns mentals i del comportament alimentari, la recerca de la infermera del CAP Bellpuig s’enfoca cap a la positivitat. El projecte té l’objectiu de desenvolupar un programa d’intervenció adreçat a infants i adolescents perquè puguin millorar les capacitats que ja tenen, desenvolupar-ne de noves i evitar perdre les que són necessàries, així com oferir informació, estratègies i recursos a les persones que formen part del seu entorn.

Font: IRBLleida / Fotos: IRBLleida i ICS

En la investigació, Calderó atribueix a les primeres organitzacions provincials de practicants i de llevadores l’origen de l’associacionisme infermer a Lleida.

La vocació col·legial de les infermeres lleidatanes es remunta a mitjans del segle XIX, així ho afirma Miquel Àngel Calderó Solé, vicepresident del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), que aquesta tarda ha defensat la seva tesi doctoral, a l’Aula Magna del Campus de les Ciències de la Salut de la Universitat de Lleida.

El ja doctor en Cures Integrals i Serveis de Salut, identifica els primers indicis documentats del “sentiment de pertinença a un ens col·legiat” als escrits dels practicants Ramon Estradé i Ramón Pujol que, davant la inexistència d’una institució formal que els agrupés i defensés com a col·lectiu, publiquen una sèrie d’articles al diari La Voz de los Ministrantes (1865-1867) apel·lant a “la consciència de classe” i manifestant la necessitat d’organitzar-se sota el paraigua d’una entitat, “amb l’objectiu de tenir més força a l’hora de plantejar les reivindicacions professionals” i defensar-se de l’intrusisme. No serà fins al 1921 que la proposta es materialitzi amb la designació de la Junta constituent del Colegio de Practicantes de la provincia de Lérida.

Moltes són les infermeres que han acompanyat Miquel Àngel Calderó en la lectura de la seva tesi “Origen del corporativisme dels practicants, llevadores i infermeres a la província de Lleida” que, en paraules de la presidenta del COILL, Mercè Porté, “és un exercici generós d’introspecció professional a través del temps, amb les seves llums i les seves ombres; però, sens dubte, amb un aprenentatge que ens ha d’enfortir com a col·lectiu i recordar-nos que no sempre vam estar tan ben organitzades, ni vam ser tan fortes com ho som avui. Cultivar l’afecte cap als nostres col·legis professionals i participar-hi, és la millor recepta per aconseguir aquest reconeixement professional i laboral que totes reivindiquem”.

Evident afecte també el que demostra el Dr. Miquel Àngel Calderó amb el seu agraïment al ja mort (2017) “Josep Maria Camps i Balagué, qui va ser president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida, ja que la seva absència prematura es va convertir en la llavor d’aquesta tesi, la consciència que les infermeres cuidem habitualment poc la nostra memòria professional col·lectiva. Que el teu record il·lumini les infermeres i infermers de Lleida en la preservació del seu patrimoni professional. A tu, Josep Maria, va dedicat aquest treball”; a l’obertura de la seva tesi. La seva filla Meritxell i el seu gendre Josep van assistir a l’acte.

Tanbé hi eren dos dels infermers que han aportat coneixement amb el testimoni de les seves vivències a la tesi: l’expresident del COILL, Manuel Sampedro de 97 anys; o la Pilar Campo que, amb 96 anys, és testimoni dels fets documentats. Per part del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) han assistit la degana actual i presidenta del COIGI, Lluïsa Garcia; i les tres deganes que l’han precedit en el càrrec: Glòria Jodar (COIB), Estrella Martínez (CODITA) i Núria Cuxart (COIB). A més de les presidentes del COILL i el COIGI, també han donat suport a la lectura de la tesi, Lluïsa Brull i Gerard Mora (presidenta i secretari, respectivament del CODITA) i l’expresidenta del COILL, Montserrat Gea. En l’àmbit acadèmic, personalitats com la degana de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida, Judith Roca; la historiadora i investigadora del Grup Febe d´Història d´Infermeria de Llengua Catalana, Glòria Gallego; o la docent del TecnoCampus Mataró-Maresme, Ester Mateo; entre altres.

La tesi s’ha realitzat sota la direcció de la Dra. Carme Torres Penella i la Dra. Montserrat Gea Sánchez; sent el Dr. Joan Blanco Blanco, el tutor. Pel que fa al tribunal, ha estat presidit pel Josep Barceló Prats, professor de la Facultat d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili (URV); i ha comptat amb l’Anna Ramió Jofre, professora jubilada de la FIF UdL; i l’Esther Rubinat Arnaldo, secretària de Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la UdL.

EL ORIGEN DEL COILL

“Després de la constitució el 1921 del Colegio de Practicantes de la provincia de Lérida” –explica el Dr. Calderó– “el 1932, són les llevadores qui s’organitzen col·legialment; i és a partir del 1933, quan ambdós col·legis es converteixen en delegacions intercomarcals del Col·legi Oficial de Practicants de Medicina i Cirurgia de Catalunya i del Col·legi Oficial de Llevadores de Catalunya. Dos anys més tard, el 1935, es crea el Colegio de Enfermeras Oficiales de Cataluña”.

Finalitzada la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a Catalunya, es restauren els colegios provinciales de Practicantes i de Comadronas, alhora que desapareix el de Enfermeras; fins que el 1944 s’unifiquen practicants, llevadores i infermeres en seccions professionals dins del Colegio Provincial de Auxiliares Sanitarios de Lérida.

La tempestuosa unificació de les tres seccions col·legials deriva en la Ley de Colegios Profesionales de 1977; donant pas a la creació del Colegio Oficial de Ayudantes Técnicos Sanitarios (ATS) de la provincia de Lérida i es materialitza sota les presidències de Manuel Sampedro, Luisa Fuentes i Rosa Fernández.

El 1980, amb l’homologació del títol d’ATS amb el de Diplomat en Infermeria, l’escola passa a anomenar-se Colegio Oficial de ATS y Diplomados en Enfermería; i deu anys més tard, d’acord amb les noves directrius generals dels nous plans d’estudis del títol universitari, adopta la denominació de Colegio Oficial de Diplomados en Enfermería. Serà el 2011, amb la regulació dels estudis del Grau Universitari en Infermeria, que es procedeixi a l’actualització dels estatuts i del nom de la corporació per anomenar-se, definitivament, Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida.

SOBRE MIQUEL ÀNGEL CALDERÓ

Miquel Àngel Calderó Solé (Lleida, 1976) és diplomat en Infermeria, Màster en Ciències de la Infermeria i doctor en Cures Integrals i Serveis de Salut.

Infermer especialista en Infermeria del Treball, exerceix els primers quinze anys a l’àmbit de la salut laboral, per incorporar-se posteriorment com a infermer d’Hospitalització a la Unitat de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida; activitat que compagina actualment amb les de professor associat de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida i la d’investigador del Grup de Recerca de Cures de Salut (GReCS) de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida).

Amb una àmplia trajectòria a l’àmbit del corporativisme i l’associacionisme infermers, el Dr. Miquel Àngel Calderó és vicepresident del Col·legi Oficial d’Infermers i Infermers de Lleida (COILL) i secretari del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC). Com a infermer historiador és acadèmic de l´Associació Febe d´Història d´Infermeria de Llengua Catalana; i com a infermer especialista està vinculat a l’Associació Catalana d’Infermeria del Treball i Salut Laboral (ACITSL) i a la Asociación de Enfermería del Trabajo (AET).

Fotografia © Missatges

La celebració del 27è Congrés de la Societat Europea de Recerca del Son –Sleep Europe– reuneix del 24 al 27 de setembre, a Sevilla, milers de professionals, investigadors i científics que debaten sobre ciències del son, amb l’objectiu d’ampliar i compartir coneixements des de perspectives diverses i transversals.

CHRONOHOSPI

Entre les comunicacions amb segell lleidatà admeses pel comitè científic d’aquesta trobada biennal, destaca la que gira entorn del projecte “La salut circadiana en pacients ingressats en unitats de cures intensives i d’hospitalització (CHRONOHOSPI)”, una investigació que té com a investigadores principals les infermeres Montserrat Gea Sánchez i Esther Rubinat Arnaldo, ambdues adscrites al Grup de Recerca de Cures de Salut (GReCS) de l’IRBLleida.

El projecte, iniciat el 2019 amb el finançament de l’Instituto de Salud Carlos III (Fons de Recerca en Salut – FEDER), s’ha centrat a la descripció de determinats factors específics presents durant l’hospitalització i a avaluar-ne la influència en el ritme circadiari i el son de les persones ingressades en unitats de cures intensives (UCIs), unitats d’hospitalització mèdica o quirúrgica.

L’estudi observacional s’ha realitzat sobre pacients hospitalitzats en unitats de cures intensives, d’hospitalització mèdica i quirúrgica de 13 hospitals de tot el territori nacional. A més, ha determinat l’impacte sobre el sistema circadiari de la lluminositat, soroll i l’organització de les cures d’infermeria.

INFERMERIA I QUALITAT DEL SON DEL PACIENT HOSPITALITZAT

El segon treball, un pòster científic coparticipat també per un grup d’infermeres lleidatanes, tracta “La influència de l’hospitalització i les intervencions d’infermeria en la qualitat del son dels pacients hospitalitzats” i està firmat per Filip Bellon, Montserrat Gea i Esther Rubinat, tots ells investigadors de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida i membres del GReCS de l’IRBLleida; Gloria Puntes Farnos (Hospital Verge de la Cinta, Tortosa); Sandra Hervás Marcos (Hospital del Pallars, Tremp); Isabel Pérez Loza (Hospital Universitario Marqués de Valdecilla, Santander); Anna Teixiné Martín (Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i secretària del COILL); MT. Roldán i MD. Meroño (Hospital General Universitario Santa Lucía, Cartagena); Eva Abad Corpa (Universidad de Murcia); Ester Casado Ramirez i María Teresa Moreno Casbas (Unidad de Investigación en Cuidados y Servicios de Salud –Investén–isciii– del Instituto de Salud Carlos III).

L’estudi se centra en pacients adults, hospitalitzats durant almenys 96 hores, en 12 hospitals públics, tant urbans com rurals; tenint en compte variables com les característiques sociodemogràfiques i clíniques de la mostra, les intervencions d’infermeria nocturnes i diversos factors pertorbadors, entre altres.

Els pacients “mostren una alta prevalença de la mala qualitat del son a l’ingrés, una condició agreujada per l’hospitalització”, expliquen els investigadors que apunten “les intervencions d’atenció d’infermeria nocturna i altres trastorns, com ara el malestar amb els companys d’habitació, els llits d’hospital o la mateixa roba de llit”, com a causes possibles.

“Donada la naturalesa modificable d’aquests factors” –conclouen– “la implementació d’intervencions per abordar-los és factible i és prometedora per millorar la qualitat del son, millorant així la qualitat de vida dels pacients i ajudant a la seva recuperació”.

COMPROMÍS DEL COILL

L’estudi té el suport del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), que és impulsor de la iniciativa SueñOn®, un projecte impulsat per infermeres i adreçat a tota la societat (professionals de salut, gestors, pacients) per tal de promoure el descans de les persones hospitalitzades.

Aquest projecte sorgeix de la necessitat d’abordar, des dels professionals de la salut amb el lideratge d’infermeria, el problema de la interrupció de la son en els pacients hospitalitzats i la consegüent falta de descans.

El Grup de Recerca de cures de salut (GReCS) està integrat, principalment, per infermeres i fisioterapeutes.

La Nit Europea de la Recerca se celebra cada any l’últim divendres de setembre en més de 300 ciutats de 30 països de tot Europa. El seu objectiu és apropar la recerca, la innovació i els seus protagonistes, els científics i les científiques, a la ciutadania d’una forma planera i divertida. Així, tota mena de públic de totes les edats, pot conèixer i ser partícips de la ciència del territori a través de diferents activitats, com tallers, xerrades, espectacles, experiments, observacions astronòmiques i jocs. És per això que l‘IRBLleida i el personal investigador del centre van organitzar un cicle previ de visites i xerrades, entre els dies 16 i 19 de setembre, com a avantsala de la celebració de la Nit de la Recerca del divendres, dia 20.

Va ser en el marc d’aquesta vetllada que les investigadores del GReCS –Grup de Recerca de cures de salut–– de l’IRBLleida, principalment infermeres i fisioterapeutes, van oferir dues activitats en què els nens i nenes (a partir dels 5 anys) can poder conèixer com col·laboren la intel·ligència artificial i la recerca biomèdica o posar a prova la seva salut cardiovascular amb el test de recuperació de la freqüència cardíaca i mesurar com de ràpid el cor torna a la seva freqüència cardíaca de repòs després de l’exercici.

Paral·lelament, en altres de les carpes instal·lades al recinte, es podien fer activitats relacionades amb els diferents grups i àmbits de recerca de l’IRBLleida: Científics en acció: La missió del Biobanc! (SCT Biobanc), Juguem amb proteïnes: Ara les veus, ara no! (Oncologia Molecular), Junts però no barrejats i Anem a fer peixos globus (GREBIC), Posem llum a la foscor! (SCT Microscopia / Citometria / Cicle Cel·lular), Tens una bona salut del son? (Investigació translacional en medicina respiratòria), Submergeix-te en el meravellós món del pH! (Bioquímica de l’estrès oxidatiu / Unitat de senyalització neuronal), Com batega el meu cor? (Grup de recerca translacional vascular i renal), Descobreix el planetari i Observació amb telescopi solar (Planetari) o, fins i tot, Tatuatges i maquillatge científic.

XERRADES I VISITES GUIADES

Pel que fa al calendari de visites i xerrades, es van programar dues activitats per a tots els públics. La primera –dies 16, 17, 18 i 19– es podia fer la visita guiada a la seu de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida; mentre que la segona proposta era una xerrada i visita al Centre de Recerca Experimental Biomèdica Aplicada (CREBA), a Torrelameu, per a tots els públics.

També es van organitzar tres xerrades per a infants i joves de primària a batxillerat (o familiars) i associacions: “Les lleidatanes investiguen” (dilluns 16, Mariona Pont Gòdia​), “Posa a prova la teva salut cardiovascular” (diimecres 18, Carles Tersa Miralles) i “Què fa un auxiliar de veterinària en un lloc com el CREBA?” (dijous 19, Sara Castañé Castellví).

20 ANYS DE L’IRBLleida

L’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida) celebra enguany el seu 20è aniversari sota el lema “La nostra recerca, la salut del futur”.

Fundat el 2004 mitjançant un conveni de col·laboració entre la Universitat de Lleida (UdL) i el sistema sanitari català, amb l’objectiu de crear sinergies entre la recerca bàsica, clínica i epidemiològica, fent de la recerca biomèdica un motor clau per a millorar la pràctica clínica actual; en l’actualitat, l’RBLleida cobreix una cadena de recerca translacional, des de la recerca bàsica, dirigida a entendre els mecanismes fisiològics i patològics del cos humà, fins a la recerca que estudia el comportament de les malalties en grans grups de població.

L’ens integra grups de recerca de les facultats de Medicina i d’Infermeria i Fisioteràpia de la UdL, així com altres grups de recerca de l’Institut Català de la Salut (ICS) –tant a nivell hospitalari (Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) com de l’atenció primària de Lleida i de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu-Aran– i del proveïdor sanitari Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) –Hospital Universitari Santa Maria (HUSM), Hospital Comarcal del Pallars (HCP) i Salut Mental–, entre altres.

L’IRBLleida és un institut CERCA des del 2013 i, consegüentment, s’organitza segons un model de bon govern i funcionament que garanteix l’eficiència, la flexibilitat de la gestió, la captació i promoció del talent, la planificació estratègica i la capacitat executiva. A més, és un dels 35 Instituts de Recerca Sanitària (IIS) espanyols reconeguts per l’Instituto de Salud Carlos III i el Govern de la Generalitat de Catalunya, tal com estableix la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del sistema nacional de salut.

Programa complet en el següent enllaç: Activitats i inscripcions

Les infermeres lleidatanes han obert el debat sobre les mancances que presenta la força de treball als centres residencials de llarga estada, amb un simposi en el marc de la ILPN 2024 – 7a Conferència Internacional sobre Polítiques basades en l’Evidència i Cura a Llarg Termini (sigles LTC, de l’anglès Long Term Care), que s’ha celebrat enguany a Bilbao, entre els dies 12 i 14 de setembre.

El simposi, un compendi de tres comunicacions elaborades per científics i científiques de diverses universitats, va arrencar amb el “Lideratge d’infermeres professionals en LTC“, a càrrec de Katherine McGilton (KITE Research Institute, Toronto Rehabilitation Institute, University Health Network) que va apostar per aprofitar el lideratge de les infermeres en l’àmbit de les cures a llarg termini i va apuntar estratègies per a millorar la capacitat del personal i el benestar de les persones que reideixen en aquests centres.

Les “Condicions de treball per a la plantilla de LTC“, segona de les exposicions, se centrava als resultats del treball de Montserrat Gea Sánchez, José Tomás Mateos, Anna Maria Fité i Jordi Ballesté; investigadors del Grup d’Estudis Societat, Salut, Educació i Cultura de les Cures (GESEC) de la Universitat de Lleida (UdL); del Grup de Recerca de cures de salut (GReCS) de l’IRBLleida; tots ells membres del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL). La presentació dels resultats va anar a càrrec de Montserrat Gea que es va centrar en el valor de la implementació de polítiques de millora de les condicions laborals de la plantilla de cures de llarga durada a Catalunya, amb iniciatives que abordin els salaris baixos, les taxes altes d’ocupació a temps parcial o l’autonomia i el suport inadequats als treballadors. A més, Gea va subratllar la importància de millorar la coordinació entre el sector de l’atenció a llarg termini i el sistema de salut en conjunt; així com la promoció de noves polítiques de contractació i formació que s’han de complementar amb estratègies destinades a potenciar la gestió dins del sector.

Les “Estratègies utilitzades per atraure, reclutar i retenir treballadors”, un treball de Reena Devi (Universitat de Leeds) tancava les exposicions amb una síntesi realista per desenvolupar un marc explicatiu d’estratègies utilitzades per atraure, reclutar i retenir infermeres titulades i treballadors que treballen en l’àmbit de les cures de llarga durada.

Les tres comunicacions presentades al simposi formen part d’una investigació àmplia que es completa amb una quarta perspectiva que fa referència l “Personal i qualitat a les llars de LTC“, investigació de Karen Spilsbury (Universitat de Leeds) que insta a repensar la relació entre el personal i la qualitat a les residències de llarga durada.

La cita anual de la ILPN reuneix la xarxa d’investigadors, responsables polítics i altres parts interessades que fomenta l’intercanvi global d’evidències i coneixements sobre polítiques d’atenció a llarg termini; i promou l’Observatori Global d’Atenció a Llarg Durada (GOLTC) i el Journal of Long-Term Care (JLTC).

(Foto superior: Katherine McGilton, Montserrat Gea Sánchez i José Tomás Mateos)

Montserrat Gea Sánchez

Katherine McGilton

Reena Devi

L’Institut integra nombroses infermeres en els seus equips multidisciplinaris i acull el Grup de Recerca en Cures de la Salut (GReCS-IRBLleida) –format per infermeres i fisioterapeutes de la pràctica clínica dels Hospitals Universitaris Arnau de Vilanova (HUAV) i Santa Maria (HUSM) i de l’Atenció Primària (ICS-AP) i per docents de la Universitat de Lleida (UdL)– que és un referent de la recerca infermera lleidatana, en el marc de projectes estatals i europeus de primer ordre.

La col·laboració amb l’IRBLleida forma part de l’estratègia del COILL per a la “producció de coneixement, incentivant la recerca i, especialment, la investigació de les infermeres científiques lleidatanes”, ha explicat Mercè Porté, presidenta del col·legi. Cal recordar que el COILL té una llarga tradició en aquest camp i convoca cada any el Premi Josep Maria Camps i Balagué d’Investigació d’Infermeria de Lleida i les Beques als Millors Projectes de Recerca Infermera de Lleida.

GRECS-IRBLleida

El GReCS-IRBLleida, format per Montserrat Gea Sánchez, Miguel Ángel Escobar Bravo, Ana Lavedan Santamaría, Teresa Botigué Satorra, Jordi Ballesté Torralba, Eva Barallat Gimeno, Jose María Martínez Barriuso, Jordi Martínez Soldevila, Alexandra Pascual García, Judith Roca Llobet, Francesc Valenzuela Pascual, Maria Ferrer Gil, Anna Espart Herrero, Sílvia Solé Cases, Miquel Àngel Calderó Solé, Erica Tula Briones Vozmediano, Jéssica Miranda Iglesias, Mercè Serra Miralles, Helena Fernández Lago, M. Jesús Torrelles Pijuan, Francesc Josep Rubí Carnacea, M. Àngels Costa Menen, Cristina Bravo Navarro, Sandra Hervàs Marco, Olga Masot Ariño, Josep M. Gutiérrez Vilaplana, José Tomás Mateos García, Maria Masbernat Almenara, Ester García Martínez, Lorena Lourdes Tejero Vidal, Celmira Laza Vásquez, Oriol Martínez Navarro, Rabie Adel Abdel-Kareem El Arab, Pere Bosch Barceló, Laia Llubes Arrià, Esther Rubinat Arnaldo, Joan Blanco Blanco, Luís Alejandro Rodríguez Guerrero, Francisco José Verdejo Amengual, Yesmina El Khattabi Ofkir i Filip Bellon.

Les línies estratègiques del GRECS-IRBLleida: