Un nou estudi liderat des de Lleida alerta de l’elevada prevalença de mala salut percebuda entre els treballadors agrícoles migrants temporers a Espanya, una situació estretament vinculada a factors socials i laborals. La recerca, publicada recentment a la revista Public Health, analitza variables com el gènere, l’edat, la situació administrativa i el consum d’alcohol influeixen en la salut percebuda d’aquest col·lectiu especialment vulnerable.

Aquest nou article forma part d’un projecte d’investigació en salut, migració i desigualtats socials en població agrícola temporera (PI20/01310: «Migración y trabajo agrícola en España: precariedad sociolaboral y salud» (2020-24)), que ha anat publicant diferents articles sobre aquest àmbit.

L’estudi, que ha comptat amb personal investigador del Grup de Recerca en Cures de Salut (GReCS) de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), el Grup d’Estudis Societat, Salut, Educació i Cultura de les Cures (GESEC) de la Universitat de Lleida, la Universitat de Logronyo i la Universitat d’Almeria, analitza com les condicions socials i laborals influeixen en la salut percebuda de les persones migrants que treballen com a temporeres en l’agricultura. A partir de 623 enquestes a homes i dones magrebines i d’Àfrica subsahariana a Andalusia (Almeria i Huelva), Lleida i La Rioja, els resultats mostren que la mala percepció de la salut és freqüent en les persones migrants que treballen en el camp, i que aquesta situació afecta de manera especial a les dones, les persones sense permís de residència o que viuen a les regions del sud d’Espanya. També es van associar amb una pitjor percepció de la salut determinades afeccions, com ara problemes respiratoris, circulatoris, musculoesquelètics i de salut mental.

“L’estudi suggereix que la salut i benestar depèn d’un conjunt de condicions estructurals com el nivell educatiu, la situació administrativa o l’aïllament social, ja que moltes d’aquestes persones experimenten dificultats per a accedir a serveis bàsics, la qual cosa agreuja la seva vulnerabilitat” ha explicat la investigadora i professora de la Universitat de Lleida, Erica Briones. “Comprendre aquests factors és clau per a dissenyar polítiques públiques més justes i eficaces que protegeixin la salut dels qui exerceixen un paper essencial en el sistema agroalimentari” ha confirmat la investigadora.

Aquest estudi sorgeix de la preocupació per les condicions de vida i treball de les persones migrants temporeres, un col·lectiu alhora vulnerable i essencial per al sector agrícola però sovint invisibilitzat. A curt termini, els resultats poden contribuir a visibilitzar la situació de vulnerabilitat de les persones temporeres migrants, facilitant que professionals sanitaris, entitats socials i administracions públiques comprenguin millor les seves necessitats.

A mitjà termini, aquest coneixement pot ajudar a orientar polítiques públiques més equitatives, millorar les condicions laborals i d’habitatge, i afavorir un accés més adequat als serveis de salut. En última instància, l’estudi busca contribuir a reduir desigualtats en salut i promoure millors condicions de vida.

La recerca ha estat finançada per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) cofinançat per l’European Regional Development Fund/European Social Fund “A way to make Europe/Investing in your future” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Article: Valls J, Mateos JT, Rodríguez-Guerrero LA, González-Rodríguez A, Andrés-Cabello S, Jiménez-Lasserrotte MDM, Gea-Sánchez M, Briones-Vozmediano E. Socio-demographic and occupational determinants of poor self-perceived health among seasonal migrant farmworkers: A cross-sectional analysis. Public Health. 2026 Apr;253:106197. doi: 10.1016/j.puhe.2026.106197. Epub 2026 Feb 18. PMID: 41712965.

Font i foto © IRBLleida

Luisa F. Cabeza Fabra, al lloc 25 estatal, amb 74.146 cites; seguida per la catedràtica de Tecnologia d’Aliments de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agroalimentària i Forestal i de Veterinària (ETSEAFiV), Olga Martín Belloso, al 33 amb 43.090 citacions

Les infermeres Montserrat Gea Sánchez (4396), Teresa Botigué Satorra (8382), Esther Rubinat Arnaldo (8642) i Celmira Laza Vásquez (12022) es troben entre les 73 investigadores de la Universitat de Lleida (UdL) incloses en el rànquing publicat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) amb les dones més destacades que fan recerca a l’Estat espanyol, segons la darrera actualització d’aquest 2026.

LA UNIVERSITAT DE LLEIDA, REFERENT DE DONES CIENTÍFIQUES

De les 73 investigadores de la UdL que apareixen al rànquing, 32 es troben entre les 5.000 millors d’Espanya, segons l’actualització d’aquesta llista basada en l’índex H, que mesura la productivitat científica i l’impacte dels articles. Per centres, els que hi tenen més representants són la Facultat de Medicina (15), l’ETSEAFiV (14) i la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social – FEPTS (12). Les segueixen l’EPS (11); la Facultat de Dret, Economia i Turisme (8); la Facultat de Lletres (5); la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia – FIF (6) i l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya – INEFC (2).

El llistat, que inclou 12.110 perfils a la base de dades de Google Acadèmic, manté com a millor situada la catedràtica de l’Escola Politècnica Superior (EPS), Luisa F. Cabeza Fabra, al lloc 25 estatal, amb 74.146 cites; seguida per la catedràtica de Tecnologia d’Aliments de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agroalimentària i Forestal i de Veterinària (ETSEAFiV), Olga Martín Belloso, al 33 amb 43.090 citacions.

Darrere de Cabeza i Martín trobem Sònia Marín – ETSEAFiV (210); Montse Rué – Medicina i IRBLleida (641); Roxana Savin- ETSEAFiV (672); Loreta Medina – Medicina i IRBLleida (708); Mariona Jové – Medicina i IRBLleida (1.128); Montse Martínez  – Medicina i IRBLleida (1.476); Teresa Sebastià – ETSEAFiV i CTFC (1.916); Marta Castañer – INEFC (1.941); Isabel Odriozola – ETSEAFiV (2.014); Rita Puig – EPS (2.030); Alexandra Moura – Medicina i Institut Pasteur (2.122); Gemma Oms – ETSEAFiV (2.308); Victòria Marín – FEPTS (2.459); Gemma Filella – FEPTS (2.489) i Estela Mariné – FDET (2.777).

Les segueixen Laia Miró – EPS (3.126); Maria José Vilalta – Lletres (3.140); Yasemin Bayyurt – Lletres (3.189); Aida Serra – Medicina i IRBLleida (3.254); Carolina Villacampa – FDET (3.292);  Chrysovalantou Lamnatou – EPS (3.317); Carlota Torrents -INEFC (3.768); Íngrid Martorell – EPS (3.923); Rosa M. Poch – ETSEAFiV (4.131); Erica Briones – FIF i IRBLleida (4.258); Montse Gea – FIF i IRBLleida (4.396); Cristina Vega – ETSEAFiV (4.428); Ramona Peña – ETSEAFiV (4.516); Berta Ferrer – FDET (4.538); Assumpta Estrada – FEPTS (4.723) i Ester Desfilis – FEPTS (4.909).

Més enllà del lloc 5.000 se situen Rosa Gil – EPS (5.216); Anabel Sorolla – Medicina i IRBLleida (5.344); Judit Herreros – Medicina i IRBLleida (5.385); M. Àngels Balsells – FEPTS (5.703); Carmina Nogareda – ETSEAFiV (5.736); Isabel Blanco – ETSEAFiV (5.787); Núria Eritja – Medicina i IRBLleida (5.807); Andree Yeramian Hakim – Medicina i IRBLleida (6.167); Marta Trapero – FDET i IRBLleida (6.235); Àngels Llanes – Lletres (6.471); Gemma Bellí – Medicina i IRBLleida (7.009); Natàlia Alonso – Lletres (7.262); Mercè Teixidó – EPS (7.411); Milica Bozic – Medicina i IRBLleida (7.660); Ana Garcerà – Medicina i IRBLleida (8.154); Lídia Navarro – EPS (8.274); Teresa Botigué – FIF i IRBLleida (8.382); Ester Vilaprinyó  – Medicina i IRBLleida (8.439); Eva Martín – FDET (8.541); Núria Llevot – FEPTS (8.616); Natàlia Daries (8.638); Esther Rubinat – FIF (8.642); Marian Moralejo – ETSEAFiV (8.684); Manoli Pifarré – FEPTS (9.152); Natàlia Mota – FIF i IRBLleida (9.473); Tatiana Shestakova – ETSEAFiV i CTFC (9.497); Monique Schaper – EPS (9.519); Teresa Alsinet – EPS (9.841); Isabel del Arco – FEPTS (9.883) i Nayra Llonch – FEPTS (9.992).

A partir de la posició 10.000 d’aquest rànquing trobem Mariana Morales – ETSEAFiV (10.013); Margarita Trujillo – FDET (10.234); Agnès Ros – FEPTS (10.751); Marta Chafer – EPS (11.300); Sofia Isús – FEPTS (11.312); Judit Ribas – Medicina i IRBLleida (11.399); Ana Blasco – FEPTS (11.621); Maria Ángeles Calero – Lletres (11.748); Mercè Sala – FDET (11.831) i Celmira Laza – FIF i IRBLleida (12.022).

La cinquena edició d’aquest llistat del CSIC inclou 12.110 investigadores, 1.095 més que l’anterior. Són espanyoles que treballen aquí o en altres països, així com investigadores estrangeres amb afiliació a institucions de l’Estat. El rànquing continua encapçalat per Vasiliki A. Mitsou, de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC-CSIC) de la Universitat de València, amb un índex H de 258 i 327.095 cites.

Rànquing CSIC 2026

Font © Universitat de Lleida / Fotos IRBLleida

La Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia (FIF) de la Universitat de Lleida va acollir el dissabte 16 de maig, 165 persones en la primera HackSalut de Ponent. La HackSalut és una jornada intensiva d’innovació en salut que aplica el format hackató com a metodologia d’aprenentatge actiu i col·laboratiu. En equips, les persones participants treballen sobre reptes reals i presenten una proposta o prototip amb impacte en la salut i la pràctica clínica.

En aquest cas, el personal organitzador del Grup de Recerca en Cures de Salut (GReCS) de l’IRBLleida va organitzar 3 modalitats de participació diferents.

– HackSalut Florence Nightingale Challenge: un repte estadístic que desafia les dades, dirigit als i les estudiants de 1r curs de la FIF (en grups de 4-5 alumnes) que van aplicar els coneixements adquirits en metodologia científica i bioestadística per resoldre un repte real d’anàlisi de dades en salut.  

– HackSalut Hedera solucions: en aquesta modalitat es va plantejar un repte actual i real del sistema sanitari i social, i en grups de 4-5 persones es va fer una proposta de solució innovadora i creativa incloent-hi la perspectiva de gènere, d’impacte social i clínic i sostenibilitat.

– HackSalut Solidària: en aquest  modalitat es van dur a terme un repte solidari per construir prototips de Trédesis (pròtesis de braç) impreses amb 3D amb col·laboració amb la Fundació Ayudame3D. Aquestes pròtesis redueixen les desigualtats, milloren la qualitat de vida i proporcionen oportunitats d’escolarització i ocupabilitat a persones de tot el món, i en els participants en el repte fomenten el valor social de la tecnologia.

Font © IRBLleida / Foto © IRBLleida – COILL

Carmen Mayayo Monreal és infermera i psicòloga, actualment jubilada, sent la seva darrera ocupació professional la de cap de la Unitat d’atenció a l’usuari a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV). Mayayo continua molt vinculada al COILL on va ocupar diversos càrrecs en les diferents juntes de govern.

Montserrat Gea Sánchez és doctora en Salut per la Universitat de Lleida i professora agregada a la Universitat de Lleida, a més d’investigadora principal del Grup de Cures en Salut (GRECS) de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i del Grup d’Estudis, Societat, Cultura i Educació (GESEC) de la UdL. Lidera una de les línies del Marco Estratégico para los Cuidados de Enfermería (MECE) 2025-2027 que impulsa el Ministerio de Sanidad. Fou presidenta del COILL, vicerrectora d’Internacionalització de la UdL i és membre i assessora en diversos organismes nacionals i internacionals.

Aquest és el quart episodi d’aquest projecte de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) en què sis parelles mantindran una conversa sobre una temàtica d’interès per a la societat, com per exemple el dolor, el càncer, l’ictus, l’envelliment saludable, etc.

Els videopodcasts han estat produïts per Lleida TV i conduïts per la periodista Mariví Chacón.

Els infermers i doctors Eva Barallat i Miquel Àngel Calderó –Universitat de Lleida (UdL) i Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida)– han participat aquest 18 de març en la V jornada INspiracy Lleida, amb sengles xerrades. Eva Barallat, ha parlat de com «Comunicar es humanitzar. Atenció centrada en el pacient oncològic»; mentres que Miquel Àngel Calderó ha parlat sobre la figura de la infermera Florence Nightingale.

En total, uns 150 estudiants de batxillerat de la demarcació de Lleida han assistit a aquesta jornada dedicada a difondre la recerca local i a estimular l’interès per la investigació entre l’alumnat de primer de batxillerat de la demarcació de Ponent, organitzada per l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida).

El vicerector de Recerca de la Universitat de Lleida, Jordi Voltas Velasco, i el director de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, Diego Arango del Corro, han inaugurat la jornada.

A continuació ha començat el primer bloc de la jornada centrat en la recerca lleidatana puntera, que ha sigut avui la protagonista. En aquesta secció, a més de la intervenció d’Eva Barallat, han tingut lloc les següents xerrades:

• Modelització del càncer d’endometri amb l’eina d’edició gènica CRISPR/CAS9; a càrrec de Damià Ortega (Universitat de Lleida i IRBLleida).
• El gran viatge de les neurones durant el desenvolupament embrionari del nostre cervell; a càrrec de Joaquim Egea (Universitat de Lleida i IRBLleida).
• Com i per què cal estudiar malalties minoritàries?, a càrrec de Joaquim Ros (Universitat de Lleida i IRBLleida).
• Del Aspergillus que respiramos a la infección que puede matarnos: la importancia de investigar biomarcadores, a càrrec de Alfonso Cordero (IRBLleida).
• Nuestros coinquilinos invisibles, a càrrec de Maria Coronada Garcia (IRBLleida).

En el segon bloc, centrat en la figura de la infermera Florence Nightingale, també hi ha hagut una altra xerrada a càrrec de la investigadora Mireia Ortega de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i membre de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

Per acabar, l’investigador Enric Sangrà ha finalitzat amb la ponència ‘Ciència i divulgació científica en expedicions a les regions polars’.

La jornada, que és possible gràcies a la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) – Ministerio de Ciencia, Innovación e Universidades, compta amb la col·laboració de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida i està sota la coordinació de l’equip de BCNspiracy i l’associació de divulgació científica ‘Hablando de Ciencia’. La sessió ha tingut lloc a l’Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera (Campus de Cappont de la Universitat de Lleida) i s’ha pogut seguir en línia a través del canal de YouTube BCNspiracy.

Font i foto © IRBLleida

Una investigació liderada per l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) conclou que les dones adopten un paper més proactiu i autònom en l’abordatge dels seus problemes de salut que els homes. El treball posa de manifest que elles s’impliquen més en el coneixement, el seguiment i la prevenció dels seus problemes de salut, mentre que ells tendeixen a dependre més de suport extern (família, parella o professionals).

Aquesta investigació, publicada a la revista acadèmica Archives of Public Health, analitza les diferències de gènere en l’autogestió de la salut entre persones amb multimorbiditat (dues o més malalties cròniques). L’equip investigador subratlla que calen intervencions sensibles al gènere que, en el cas de les dones, s’haurien de centrar a donar suport a la presa de decisions i a evitar sobrecàrrega quan també fan de cuidadores i, en el cas dels homes, s’haurien d’orientar a fomentar l’autonomia, la cerca precoç d’ajuda i la participació en xarxes de suport comunitari.

Alfabetització en salut

L’article «Gender differences in self-management activation among patients with multiple chronic diseases: a qualitative study« –Diferències de gènere en l’activació de l’autogestió entre pacients amb múltiples malalties cròniques: un estudi qualitatiu. Arch Public Health– destaca que un dels aspectes en què existeix una disparitat més elevada entre gèneres és el coneixement sobre la salut. En aquest sentit, els resultats apunten que les dones s’esforcen més a adquirir coneixements sobre els tractaments a què se sotmeten.

La investigadora de la Unitat de Suport a la Recerca Lleida de l’IDIAPJGol i l’Institut Català de la Salut, i del Grup de Recerca de Cures de Salut (GReCS) de l’IRBLleida, Laia Llubes, que és la primera signant de l’article, destaca que les dones “no només assumeixen la responsabilitat del seguiment i control de la seva medicació sinó que també busquen comprendre millor els tractaments per gestionar-los de manera efectiva”. En canvi, els homes tendeixen a mostrar nivells més baixos d’alfabetització en salut i sovint deleguen la gestió de la medicació a les seves parelles o persones cuidadores.

Més iniciativa

Pel que fa a la capacitat de prendre decisions sobre la seva salut, l’estudi mostra que els homes tendeixen a seguir les instruccions mèdiques sense qüestionar-les, mentre que les dones mostren una major iniciativa en la recerca d’alternatives i estratègies de gestió.

L’estudi es basa en una metodologia qualitativa, amb la realització d’entrevistes en profunditat semiestructurades a 43 pacients amb multimorbiditat de tres centres d’atenció primària de Lleida, seleccionats mitjançant mostreig intencionat per garantir-ne la diversitat. L’estudi ha estat cofinançat per la Beca COILL al Millor Projecte de Recerca Infermera del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida que Laia Llubes va obtenir el 2022.

Article: Llubes-Arrià L, Briones-Vozmediano E, Mateos JT, Sol-Cullere J, Gea-Sánchez M, Rubinat-Arnaldo E. Gender differences in self-management activation among patients with multiple chronic diseases: a qualitative study. Arch Public Health. 2025 Jul 31;83(1):200. doi: 10.1186/s13690-025-01686-1. PMID: 40745663; PMCID: PMC12315370. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/40745663/

Font i foto © IRBLleida

La infermera Montse Navarra, sots cap territorial del SEM Regió Sanitària Alt Pirineu- Aran, membre del grup focal d’experts del projecte.

L’estudi ESMOLET (Esport, Salut, Medicina, Oportunitat, Learning, Transversal), guanyador d’una de les dues beques de la segona edició de la convocatòria Projectes d’Investigació Biomèdica, Modalitat Alt Pirineu i Aran de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), finançada per la Diputació de Lleida i promoguda des del Departament de Salut, permetrà incorporar elements de prevenció i seguretat per minimitzar el nombre i la gravetat dels sinistres en la pràctica de lleure a l’aire lliure.

El projecte becat ha revisat totes les actuacions mèdiques del territori l’agost del 2024: visites als centres d’atenció primària, visites a l’hospital de referència (servei d’urgències) i trasllats. El personal investigador ha descrit les lesions més habituals, les seves causes, la procedència de les persones atesos, les localitzacions geogràfiques i les conseqüències dels sinistres.

La responsable de l’estudi, Montserrat Romaguera, ha exposat que «conèixer de primera mà la informació del que succeeix en sinistralitat esportiva en les comarques pallareses pot ser la punta de llança per tenir una idea extrapolada del que succeeix a la regió sanitària, i també a les comarques de territoris pirinencs veïns, com ara el Pirineu oriental i el Pirineu aragonès i navarrès».

A més, l’estudi també analitza els principals factors humans relacionats amb els accidents, basat en ‘dotze maleïts’, un concepte utilitzat en la seguretat laboral i la prevenció d’accidents. Els 12 factors són l’excés de confiança, la fatiga, l’estrès, la falta de consciència situacional, la pressió psicològica, la falta de seguiment de les normes, la distracció, la falta de coneixement, problemes de comunicació, la dificultat en el treball en equip, la manca de caràcter assertiu i la falta de recursos i material.

“El projecte de recerca bàsica implica a l’equip assistencial d’Atenció Primària, però aporta una projecció comunitària i pionera donat que després d’analitzar les dades de l’estudi descriptiu i qualitatiu amb professionals estadístics de l’IRBLleida es proposaran diferents intervencions preventives transversals prioritzant xarxes socials i eines digitals amb el suport de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) i la Fundació Jordi Gol i Gorina de l’Institut Català de la Salut”, ha explicat la investigadora, Montserrat Romaguera.

“Les comarques del Pirineu atrauen cada any a milers de persones de diversos orígens, perfils, edats i condició física per gaudir d’activitats de lleure a l’aire lliure i segons dades del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya s’han incrementat els rescats al medi natural des de la pandèmia, però no disposem encara de cap registre dels sinistres produïts durant la pràctica d’Activitat Física atesos per professionals de la salut” ha afegit Romaguera.

En la dinàmica de grups focals, per a revisar els accidents, han participat les següents persones expertes del territori amb l’objectiu de comptar amb un grup divers i ampli:

• Lluís Florit, director del Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
• Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu
• Marta Lluvich, periodista local del Pallars 
• Montse Navarra, infermera i sots cap territorial del SEM Regió Sanitària Alt Pirineu- Aran
• Manel Pérez Cantalosella, alcalde de la Vall Ferrera i propietari de refugi de muntanya
• Kiko Peris, llicenciat en educació física i director de la cursa de muntanya Rialp- Matxicots 
• Xavier Sudrià, excursionista i autor de llibres sobre el Parc Natural de l’Alt Pirineu
• Raimon Monterde, propietari d’una empresa de rafting i professional de transport sanitari
• Mireia Martínez, propietària d’una empresa de lloguer d’e-bikes i infermera de l’ACUT Llavorsí
• Anna Fuentes, coordinadora de l’Àrea Bàsica de Salut Pallars Sobirà
• Joan Izcarra, metge jubilat de l’Àlt Aneu
• Joan Izcarra junior, taxista del Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
• Teresa Mallorques, farmacèutica de Sort
• Francesc Obaga, director d’una empresa de guiatge 

L’objectiu d’aquesta beca és introduir els professionals de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran en l’àmbit de la recerca per tal d’impulsar una recerca biomèdica que arribi i s’adapti a la idiosincràsia pròpia del territori. Els ajuts, que tenen un any de durada, estan dotats amb 5.000 € cadascun. Pròximament es detallaran els resultats de l’estudi.

 Font i foto © IRBLleida

L’espai polivalent de l’IRBLleida acull aquest dimecres 30 d’abril, una jornada sobre recerca infermera amb el lema “Recerca i Innovació Personal d’Infermeria: Impulsant la Recerca Biomèdica”.

La jornada s’ha iniciat a les 9 del matí amb una presentació en què han participat el director de l’IRBLleida, Diego Arango; la directora territorial d’Innovació, Recerca i Docència, Maria Alba Gairí; el director de l’USR-Lleida, IDIAP JGol, José María Palacín; l’adjunta a la direcció d’Infermeria de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) de Lleida, Esther Vilagrassa; l’adjunta a la direcció d’Infermeria de l’Hospital Universitari Santa Maria (HUSM) de Lleida, Mercè Folguera; i la directora d’Infermeria de l’Assistència Primària (APICS) Lleida, Cristina Farràs.

El programa ha començat amb una introducció a l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) sota el títol «el nostre institut» de la mà de Diego Arango, la coordinadora dels serveis científico-tècnics, Maria Ruiz; i la cap de la Unitat d’Assaigs Clínics, Alícia Sánchez.

Tot seguit, s’han tractat el «Present i futur de la recerca biomèdica i el paper del personal de cures de la salut»; amb les intervencions de la directora de la «Unidad de Investigación en Cuidados y Servicios de Salud. Investén-isciii del Instituto de Salud Carlos III», Mayte Moreno; i la responsable del Grup de Recerca de Cures en Salut (GReCS) de l’IRBLleida, Montserrat Gea. La directora d’Investén-isciii ha centrat la seva exposició a «La investigación como impulsor de la excelencia en cuidados»; i la investigadora principal del GReCS ho farà a «La importancia de la colaboración nacional e internacional para la consolidación de la investigación en cuidados. Experiencia desde el Grupo de Investigación en Cuidados en Salud del IRBLleida».

També hi ha hagut temps per a reflexionar sobre «La recerca del personal d’infermeria a l’ICS i GSS», amb Esperanza Zuriguel, responsable del Grup de recerca multidisciplinari d’infermeria de l’Institut de Recerca Biomèdica de la Vall d’Hebron (VHIR) de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que ha explicat «Casos d’èxit de recerca liderada per personal d’infermeria»; i el responsable del Grup d’investigació transnacional en medicina respiratòria de l’IRBLleida, Ferran Barbé, que ha parlat del «Paper del personal d’infermeria en la recerca dels grups assistencials».

Finalment, la darrera taula ha tractat la «Recerca del personal d’infermeria en l’entorn acadèmic i atenció primària». Teresa Botigué, responsable del Grup de Recerca en Educació per la Salut, Infermeria, Sostenibilitat i Innovació (GREISI) de l’IRBLleida, ha parlat sobre com passar «De l’Aula a la Recerca: el rol de la recerca infermera en l’àmbit acadèmic»; mentre que Magí Claveria –referent Territorial de Tabac de Lleida, Unitat de Suport a la Recerca Lleida, infermer especialista en Atenció Familiar i Comunitària (FiC) a l’EAP Alfarràs-Almenar– i Laia Llubes –Infermera especialista FiC, Unitat de Suport a la Recerca Lleida, CAP Eixample.– han explicat experiències entorn del tema «Impulsant la recerca en atenció familiar i comunitària des de la pràctica infermera».

Per cloure, hi ha hagut una estona per networking.

Més informació a www.irblleida.org

Les beques d’investigació es concedeixen en el marc del Pla Estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS) 2022-2027

El Departament de Salut ha concedit quatre beques a infermeres de Lleida per a fer recerca en el marc del Pla Estratègic de recerca i innovació en salut 2022-2027. Les quatre infermeres han rebut una ajuda econòmica, coneguda com un contracte d’intensificació, que les allibera de la seva tasca assistencial per a fer investigació durant dos anys. Es tracta de la infermera d’Atenció Primària, Laia Llubes, que forma part del Grup de Recerca de Cures de Salut (GReCS); l’infermer de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV), Ferran Padilla, també del GReCS; la infermera de l’Hospital Universitari de Santa Maria, Sally Santisteve, del grup Investigació Translacional en Medicina Respiratòria, i la infermera de la Unitat de Suport a la Recerca Lleida de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) i l’Institut Català de la Salut, que treballa al CAP Bellpuig, Mercè Pollina.

En el cas de Llubes, gràcies al contracte dissenyarà una estratègia per potenciar l’autogestió de pacients amb múltiples malalties cròniques. “Actualment, la càrrega assistencial més gran està en els pacients crònics, d’aquí sorgeix la necessitat d’empoderar-los perquè es converteixin en pacients actius que contribueixin decisivament al maneig de la seva malaltia i a l’adherència al tractament” ha explicat la infermera. L’objectiu d’aquest projecte és identificar, dissenyar i avaluar una estratègia d’empoderament comunitari dirigida per infermeria eficaç per l’autogestió dels pacients amb múltiples malalties cròniques que resulti en un millor control de la salut d’aquests pacients.

Pel que fa a Padilla, en aquests 24 mesos, realitzarà un assaig per analitzar l’eficàcia d’un dispositiu de subjecció en la fixació de catèters en pacients adults hospitalitzats “L’estudi ajudarà a millorar la presa de decisions relacionada amb el manteniment i les cures relacionades amb els dispositius d’accés vascular per poder disminuir les principals complicacions associades” ha exposat l’infermer. La inserció d’aquests dispositius comporta una sèrie de complicacions potencials associades i una fixació adequada podria disminuir-les.

Santisteve centrarà la seva recerca a implementar un protocol (International Early Lung Cancer Action Program) de cribratge de càncer de pulmó en la consulta de fumadors d’alt risc a Lleida. El cribratge del càncer de pulmó és una estratègia que permet diagnosticar el càncer en les seves etapes inicials, quan són tractables quirúrgicament i la taxa de supervivència és major. Malgrat ser el càncer que major nombre de morts produeix en el món, a Espanya, a diferència d’altres països com els Estats Units o la Xina, encara no existeix un programa de cribratge establert. “Cal refinar el risc individual per a impactar en la mortalitat relacionada amb el càncer de pulmó a través de la identificació de biomarcadors” ha afirmat Santisteve.

La investigació de Pollina se centra en l’avaluació d’un programa d’intervenció comunitari sobre l’autoestima, l’autoconcepte i la imatge corporal positiva entre infants i adolescents de l’àmbit rural. A diferència d’altres projectes de recerca relacionats amb l’autoestima i la imatge corporal, que s’orienten cap als trastorns mentals i del comportament alimentari, la recerca de la infermera del CAP Bellpuig s’enfoca cap a la positivitat. El projecte té l’objectiu de desenvolupar un programa d’intervenció adreçat a infants i adolescents perquè puguin millorar les capacitats que ja tenen, desenvolupar-ne de noves i evitar perdre les que són necessàries, així com oferir informació, estratègies i recursos a les persones que formen part del seu entorn.

Font: IRBLleida / Fotos: IRBLleida i ICS

La celebració del 27è Congrés de la Societat Europea de Recerca del Son –Sleep Europe– reuneix del 24 al 27 de setembre, a Sevilla, milers de professionals, investigadors i científics que debaten sobre ciències del son, amb l’objectiu d’ampliar i compartir coneixements des de perspectives diverses i transversals.

CHRONOHOSPI

Entre les comunicacions amb segell lleidatà admeses pel comitè científic d’aquesta trobada biennal, destaca la que gira entorn del projecte «La salut circadiana en pacients ingressats en unitats de cures intensives i d’hospitalització (CHRONOHOSPI)», una investigació que té com a investigadores principals les infermeres Montserrat Gea Sánchez i Esther Rubinat Arnaldo, ambdues adscrites al Grup de Recerca de Cures de Salut (GReCS) de l’IRBLleida.

El projecte, iniciat el 2019 amb el finançament de l’Instituto de Salud Carlos III (Fons de Recerca en Salut – FEDER), s’ha centrat a la descripció de determinats factors específics presents durant l’hospitalització i a avaluar-ne la influència en el ritme circadiari i el son de les persones ingressades en unitats de cures intensives (UCIs), unitats d’hospitalització mèdica o quirúrgica.

L’estudi observacional s’ha realitzat sobre pacients hospitalitzats en unitats de cures intensives, d’hospitalització mèdica i quirúrgica de 13 hospitals de tot el territori nacional. A més, ha determinat l’impacte sobre el sistema circadiari de la lluminositat, soroll i l’organització de les cures d’infermeria.

INFERMERIA I QUALITAT DEL SON DEL PACIENT HOSPITALITZAT

El segon treball, un pòster científic coparticipat també per un grup d’infermeres lleidatanes, tracta «La influència de l’hospitalització i les intervencions d’infermeria en la qualitat del son dels pacients hospitalitzats» i està firmat per Filip Bellon, Montserrat Gea i Esther Rubinat, tots ells investigadors de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida i membres del GReCS de l’IRBLleida; Gloria Puntes Farnos (Hospital Verge de la Cinta, Tortosa); Sandra Hervás Marcos (Hospital del Pallars, Tremp); Isabel Pérez Loza (Hospital Universitario Marqués de Valdecilla, Santander); Anna Teixiné Martín (Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i secretària del COILL); MT. Roldán i MD. Meroño (Hospital General Universitario Santa Lucía, Cartagena); Eva Abad Corpa (Universidad de Murcia); Ester Casado Ramirez i María Teresa Moreno Casbas (Unidad de Investigación en Cuidados y Servicios de Salud –Investén–isciii– del Instituto de Salud Carlos III).

L’estudi se centra en pacients adults, hospitalitzats durant almenys 96 hores, en 12 hospitals públics, tant urbans com rurals; tenint en compte variables com les característiques sociodemogràfiques i clíniques de la mostra, les intervencions d’infermeria nocturnes i diversos factors pertorbadors, entre altres.

Els pacients «mostren una alta prevalença de la mala qualitat del son a l’ingrés, una condició agreujada per l’hospitalització», expliquen els investigadors que apunten «les intervencions d’atenció d’infermeria nocturna i altres trastorns, com ara el malestar amb els companys d’habitació, els llits d’hospital o la mateixa roba de llit», com a causes possibles.

«Donada la naturalesa modificable d’aquests factors» –conclouen– «la implementació d’intervencions per abordar-los és factible i és prometedora per millorar la qualitat del son, millorant així la qualitat de vida dels pacients i ajudant a la seva recuperació».

COMPROMÍS DEL COILL

L’estudi té el suport del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), que és impulsor de la iniciativa SueñOn®, un projecte impulsat per infermeres i adreçat a tota la societat (professionals de salut, gestors, pacients) per tal de promoure el descans de les persones hospitalitzades.

Aquest projecte sorgeix de la necessitat d’abordar, des dels professionals de la salut amb el lideratge d’infermeria, el problema de la interrupció de la son en els pacients hospitalitzats i la consegüent falta de descans.