El treball realitzat per aquests infermers de l’Hospital Universitari Santa Maria (HUSM) de Lleida i de la Residència Municipal per a la Gent Gran d’Almacelles, du per títol «Maneig de lesions per estasis venosa en extremitat inferior secundàries a descompensació cardíaca mitjançant teràpia de compressió: cas clínic».

Les IV Jornades organitzades pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers d’Andorra són una oportunitat de referència per compartir avenços científics i experiències clíniques en el tractament de lesions complexes. A través de ponències d’experts i tallers pràctics, la trobada potencia l’excel·lència en les cures i la seguretat del pacient.

– Tecnologia per cuidar millor: «ha de facilitar les cures, millorar la qualitat de vida de les persones i complementar, mai substituir, les mans que cuiden».

– Innovació accessible i equitativa: «el progrés tecnològic ha de generar oportunitats i evitar noves desigualtats».

– Col·laboració i transferència: «cal connectar professionals i institucions sanitàries, universitats, tecnòlegs i usuaris finals perquè la recerca es tradueixi en millores reals per a les persones».

– Talent i territori: «Lleida té talent d’excel·lència. Cal creure-hi, potenciar les connexions i aprofitar les oportunitats que ens ofereix ser un territori proper, creant també les condicions necessàries per retenir el talent».

La jornada estava organitzada per la Càtedra Saltó – Robòtica i Societat de la Universitat de Lleida (UdL) –una iniciativa conjunta entre la UdL i el Group Saltó– i Clínic Lleida.

Font i foto © FIF-UdL

La infermera d’Atenció Primària de Lleida, Rosa Giné, ha coordinat l’estudi POMA que identifica quins pacients poden deixar d’administrar-se insulina abans dels àpats sense empitjorar el control de la diabetis i amb una millora de la qualitat de vida.

La recerca ha estat liderada per Marta Hernández, cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, i Àngels Molló, metgessa de família de l’Atenció Primària de Lleida i posa en relleu la importància de la col·laboració entre l’atenció primària i l’hospitalària per avançar cap a tractaments més personalitzats i adaptats a les necessitats de cada pacient.

Desenvolupat conjuntament per professionals d’atenció primària i hospitalària de l’ICS a Lleida, l’estudi mostra que, en determinades persones amb diabetis tipus 2 tractades amb diverses dosis d’insulina al dia, és possible simplificar el tractament i retirar la insulina que s’administra abans dels àpats sense empitjorar el control de la glucosa. Els resultats de l’estudi POMA indiquen que aproximadament una de cada quatre persones estudiades pot beneficiar-se d’aquesta estratègia, que també contribueix a millorar la satisfacció amb el tractament i la qualitat de vida relacionada amb la malaltia.

La investigació ha comptat amb la participació de 262 persones amb diabetis tipus 2 tractades amb múltiples dosis diàries d’insulina i s’ha dut a terme en 21 Centres d’Atenció Primària de la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat Lleida (GAPiC) i al Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

Un tractament més senzill i personalitzat

Per determinar quines persones poden reduir les dosis d’insulina, els professionals sanitaris analitzen la capacitat del pàncrees de continuar produint-ne i la possible presència d’anticossos relacionats amb l’autoimmunitat pancreàtica. Aquesta valoració permet identificar els pacients que poden retirar la insulina abans dels àpats i adaptar la resta del tractament a les seves necessitats.

En les persones que van mantenir aquesta retirada, no es van observar canvis estadísticament significatius en els nivells d’hemoglobina glicada (HbA1c), un indicador del control de la glucosa a la sang. En canvi, sí que es va detectar una millora significativa de la satisfacció amb el tractament i de la qualitat de vida relacionada amb la diabetis.

L’estudi s’ha presentat en el marc del congrés de l’Associació Europea per a l’Estudi de la Diabetis, celebrat a Milà.

Font i foto © ICSLleida

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) ha presentat la comunicació oral Abordaje de la obstinación terapéutica desde la reflexión interdisciplinar en la práctica asistencial, en el marc del XLII Congreso de la Sociedad Española de Calidad Asistencial (SECA) que se celebra entre els dies 14 i 16 d’octubre, a la ciutat de Gijón.

La presentació del treball, seleccionat pel comitè científic del congrés, ha anat a càrrec de la Cristina Serrabassa, membre de la Comissió Deontològica del CCIIC; i es basa en la jornada de reflexió interdisciplinària “Abordant l’obstinació terapèutica. Espai de reflexió interdisciplinari des de la infermeria a Catalunya”, organitzada per l’esmentada comissió, el passat 18 de març.

De la recerca –realitzada a partir d’experiències i casos reals, analitza els factors ètics, professionals i organitzatius que intervenen en les situacions d’obstinació terapèutica– s’extreuen conclusions que posen de manifest que evitar l’obstinació terapèutica no depèn d’una decisió puntual, sinó d’una manera d’entendre l’atenció sanitària.

«Destaquen la necessitat d’avançar en la planificació anticipada de decisions, millorar la comunicació entre professionals i generar espais de deliberació compartida», expliquen les autores de la investigació.

També es reivindica el paper dels equips, especialment d’infermeria, en la detecció precoç d’aquestes situacions, com també la necessitat d’abordar el malestar moral dels professionals des d’una perspectiva organitzativa i sistèmica. En definitiva, «reflexionar sobre l’obstinació terapèutica és també reflexionar sobre com volem cuidar».

Entre les autores de la comunicació hi ha la infermera del COILL, María José Ruiz.

Enllaços relacionals

JORNADA CCIIC

DOCUMENT DIVULGATIU (PDF)

Aquest espai de reflexió i debat va reunir professionals, investigadores, gestores i representants institucionals per analitzar la contribució de la professió infermera als resultats en salut i la necessitat que l’evidència científica tingui un paper més rellevant en les polítiques sanitàries.

La sessió es va iniciar amb la benvinguda institucional del president del COIB, Borja Manzanares, que va destacar el paper estratègic de les infermeres en la transformació del sistema sanitari i la importància de generar espais de debat amb referents internacionals de la professió.

La conferència inaugural va anar a càrrec de la Dra. Linda H. Aiken, infermera i una de les investigadores més influents a escala mundial en l’àmbit dels resultats en salut i les cures infermeres. Durant la seva intervenció, va presentar algunes de les principals conclusions de les seves dècades de recerca, que han demostrat la relació entre els nivells de personal infermer, els entorns de pràctica professional i els resultats de salut de la població.

Aiken també va aprofundir en el model Magnet©, una iniciativa desenvolupada als Estats Units que identifica i reconeix les organitzacions sanitàries capaces d’atraure i retenir talent infermer, fomentar el lideratge professional i generar millors resultats tant per als pacients com per als equips assistencials. La investigadora va destacar que diversos estudis han demostrat que aquest tipus d’organitzacions registren millors resultats en salut, incloent-hi una menor mortalitat hospitalària, una major seguretat dels pacients i una millor satisfacció tant dels professionals com de les persones ateses.

Posteriorment, la Dra. Aiken va participar en una conversa estratègicamoderada per Montserrat Sebastià, membre de l’Àrea de Projectes del COIB, en què es van abordar alguns dels principals reptes del sistema sanitari català i es van respondre diverses preguntes plantejades pels assistents.

La jornada va culminar amb la taula rodona «Com traslladem l’evidència a les polítiques sanitàries?», en la qual van participar Begoña Martí, directora de Cures Infermeres del Sistema de Salut de Catalunya; Adelaida Zabalegui, investigadora i líder del Grup de Recerca Infermera de l’IDIBAPS; Gemma Espigares; i Assumpció Laïlla, regidora de l’Ajuntament de Barcelona.

Les ponents van coincidir a assenyalar que la professió infermera genera una gran quantitat de coneixement i evidència científica que, massa sovint, no arriba als espais on es defineixen les polítiques de salut. En aquest sentit, van reivindicar la necessitat d‘incrementar la presència de les infermeres en els òrgans de govern i de presa de decisions, recordant que continuen sent una clara minoria en aquests espais malgrat la seva expertesa i el seu coneixement directe de les necessitats de la ciutadania, dels equips professionals i del funcionament del sistema sanitari.

Les participants també van defensar que les evidències científiques només podran traduir-se en una millora real de l’atenció i dels resultats en salut si són capaces d’influir en les decisions polítiques. Per això, van posar l’accent en lanecessitat de reforçar el lideratge infermer no només en l’àmbit assistencial o de gestió, sinó també en la definició i l’impuls de les polítiques públiques de salut.

La trobada va servir, així, per posar en valor l’aportació de la infermeria a la sostenibilitat i la qualitat dels sistemes de salut, així com per reivindicar una major participació de les infermeres en aquells espais on es decideix el futur de la sanitat.

Font i fotografia @ COIB

La Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) ha ampliat el termini de presentació d’experiències al III Congrés Català de Gestió Clínica i Sanitària, fins al 15 d’octubre,

La trobada, que tindrà lloc els dies 3 i 4 de desembre a Sitges, s’estructura enguany entorn 6 àrees temàtiques claus per desenvolupar l’acció transformadora en el sistema de salut: el govern de les organitzacions, la sostenibilitat del sistema, la cultura del compromís, la transformació digital, l’aportació de valor i els nous models d’atenció integrada. Aquestes àrees es tractaran en les diferents taules de debat que vindran encapçalades per una comunicació oral relacionada, seleccionada pel comitè científic d’entre les experiències presentades al congrés. Les sis millors experiències rebran un guardó de 1.500 euros. 

El III Congrés Català de Gestió Clínica i Sanitària té el suport del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), acord pel qual les infermeres col·legiades al COIB, COIGI, COILL i CODITA hi tenen la inscripció bonificada.

Web del congrés

«Una atenció d’alta qualitat requereix prou temps per conèixer la persona i el seu entorn. Tanmateix, els perfils professionals del personal d’infermeria no sempre s’alineen amb les demandes assistencials actuals, la qual cosa pot afectar negativament la qualitat de l’atenció. La bretxa entre la formació disponible i les necessitats reals dels entorns d’atenció geriàtrica representa un repte sistèmic». Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi cofinançat per la Càtedra Asisa de Salut, Educació i Qualitat de Vida i el Grup d’Estudis Societat, Salut, Educació i Cultura de les Cures (GESEC) de la Universitat de Lleida; el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) i l’Àárea de Fragilidad y Envejecimiento Saludable del CIBER (ciber-FES) de l’Instituto de Salud Carlos III (isciii); presentat en el marc del 23è Congrés Mundial de Gerontologia i Geriatria de la International Association of Geriatrics and Gerontology (IAGG), celebrat entre els dies 5 i 8 de juliol, a Amsterdam.

A les limitacions de la formació, s’hi afegeix la manca de reconeixement de la infermeria geriàtrica, la qual cosa «provoca frustració professional entre les infermeres que treballen en residències», apunten els autors de la recerca que sostenen que «l’especialització hauria de ser un requisit i que la formació avançada és essencial per millorar la qualitat de l’atenció».

Com a solucions més immediates, l’estudi apunta la creació d’una via d’especialització oficial en infermeria geriàtrica amb un nombre suficient de places de formació; la promoció de programes de formació avançada que integrin el pensament crític, l’experiència pràctica i l’atenció centrada en la persona; alhora que invertir i enfortir la telemedicina com a suport especialitzat.

La presentació dels resultats de la investigació, que du per títol «Anàlisi de les necessitats formatives dels professionals d’infermeria que treballen a les residències a Catalunya»,va venir de la mà de Montserrat Gea (GESEC-UdL, ciber-FES), com a investigadora principal del treball que, a més, signen Ana Mari Fité (GESEC-UdL, vocal de Geriatria del COILL), José Tomás Mateos (GESEC-UdL), Celmira Laza (GESEC-UdL), Jordi Ballesté (GSS, tresorer del COILL) i Carles Muntaner (Universitat de Toronto).

La ponència formava part del simposi «Salut i atenció social en transició: desenvolupament d’un ecosistema per al personal d’infermeria i cures afins», que va moderar Jan Hamers de la Maastricht University (Holanda). La taula va reunir experiències de referència a Europa (Regne Unit, Espanya i Països Baixos) i el Canadà sobre el desenvolupament de models alternatius per a l’atenció sanitària i social per atraure, retenir i empoderar el personal de cures de llarga durada. Les presentacions es van centrar en l’evidència d’entorns de treball alternatius (per exemple, les Green Care Farms), experiències d’infermeres professionals sobre la retenció, l’atracció i la retenció d’una força laboral més diversa i inclusiva, en particular per a persones més joves i homes en atenció sanitària i social i la identificació de les necessitats de formació del personal d’infermeria.

Entre les intervencions destacar la que abordava la «Retenció de professionals d’infermeria en residències de llarga durada: què cal?–», de Katherine McGilton (científica sènior del Toronto Rehabilitation Institute del Canadà), COAUTORA juntament amb Montserrat Gea de l’estudi «Lideratge d’infermeria en cures a llarg termini al Canadà i a Catalunya», finançat pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC).

Pel que fa a les comunicacions, l’enviament de resums clou el 20 de setembre i es poden presentar experiències entorn de qualsevol dels sis eixos temàtics definits pel comitè científic

La Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) bonifica la inscripció al III Congrés Català de Gestió Clínica i Sanitària, que tindrà lloc els dies 3 i 4 de desembre a Sitges. La tarifa reduïda serà aplicable fins al 4 d’octubre, sent de 290 euros per als professionals socis de la SCGS i de 480 euros per als no socis. A partir del dia 5 d’octubre, la quota d’inscripció serà de 390 i 580 euros, respectivament.

La trobada, que és bianual, s’estructura enguany entorn 6 àrees temàtiques claus per desenvolupar l’acció transformadora en el sistema de salut: el govern de les organitzacions, la sostenibilitat del sistema, la cultura del compromís, la transformació digital, l’aportació de valor i els nous models d’atenció integrada. Aquestes àrees es tractaran en les diferents taules de debat que vindran encapçalades per una comunicació oral relacionada, seleccionada pel comitè científic d’entre les experiències presentades al congrés. L’enviament de resums clou el 20 de setembre i hi haurà premi per als millors treballs i «un conjunt de simpòsiums satèl·lit de temes relacionats amb la gestió clínica i sanitària», expliquen fonts de l’organització.

El III Congrés Català de Gestió Clínica i Sanitària té el suport del COILL com a membre del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC).

Web del congrés

El rol de la infermeria en l’abordatge de la violència sexual entre menors i el programa TAUN de salut dels centres educatius dels campaments de refugiats del Tinduf, van ser l’eix de les dues comunicacions orals firmades per infermeres lleidatanes i admeses pel comitè científic del VIII Congrés Nacional d’Infermeres Escolars i Referents de Salut Escolar que s’ha celebrat els dies 25 i 26 de juny, a Castelló de la Plana.

La primera recollia l’experiència de la «Valoració i abordatge interdisciplinari de la sospita d‟un cas de violència sexual infantil entre menors a través del programa Salut i Escola» i era un treball de Marta Morell, qui va fer l’exposició en el marc del congrés, Fèlix Grau, Jesús Campos, Jacob Mesalles, Blanca Aguarod i Janina Ballesté.

La segona de les comunicacions, que duia per títol «TAUN: salut a les escoles. Infermeria escolar en context de refugi», estava firmada per Janina Ballesté, Marta Morell i Blanca Aguarod: el mestre Javi Curco; i les estudiants del grau en Infermeria, Patricia Expósito, Lorena Casanovas. La comunicació posava el focus en un projecte educatiu i solidari impulsat des del 2018 per l’Associació Lleida pels Refugiats . La iniciativa vetlla per proporcionar recursos, materials escolars i suport pedagògic als mestres dels campaments de refugiats sahrauís, des de la perspectiva de la salut, tal com va explicar Janina Ballesté, que és vocal a la Junta del COILL, en la seva presentació.

El VIII Congrés Nacional d’Infermeres Escolars i Referents de Salut Escolar està impulsat per l’Asociación Científica Española de Enfermería y Salud Escolar (ACEESE) i va reunir professionals de la infermeria escolar, referents de salut escolar, docents, investigadors i estudiants per abordar reptes actuals com la salut mental infantojuvenil, la intel·ligència artificial aplicada a la salut, l’educació per a la salut, la inclusió educativa, la investigació i la innovació en les cures.

«Evitar l’obstinació terapèutica no depèn d’una decisió puntual, sinó d’una determinada manera d’entendre l’atenció sanitària». Aquesta és la frase que encapçala les conclusions del document divulgatiu de la jornada “Abordant l’obstinació terapèutica. Espai de reflexió interdisciplinari des de la infermeria a Catalunya», organitzada el passat 19 de març per la Comissió Deontològica del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), de la qual formen part Jordi Ballesté Torralba i María José Ruiz Montilla, en representació del COILL.

El document s’inicia amb l’exposició clara del concepte, el rol de la Infermeria i els factors que afecten la presa de decisions i que repercuteixen en l’obstinació terapèutica; alhora que analitza les reflexions recollides en el marc de la jornada i que la Comissió considera «punt de partida per a l’elaboració de recomanacions orientatives que ajudin els professionals a afrontar aquestes situacions amb més eines, més criteri i més suport».

Aspectes com la idiosincràsia dels professionals i el sistema sanitari, la família, la realitat sociocultural o la tecnologia s’aborden des d’una perspectiva holística, incloses les referències ètiques, en un document que evidencia «la necessitat d’avançar cap a una cultura assistencial més reflexiva, que integri el valor de les cures pal·liatives i promogui el diàleg entre disciplines»; i que destaca que «adequar l’esforç terapèutic no significa deixar de fer, sinó ajustar les intervencions als objectius de la persona i garantir una atenció coherent amb la seva dignitat i qualitat de vida».

La jornada es va celebrar al COIB i en línia, i va reunir professionals de la infermeria, la medicina, la psicologia, el treball social o el dret; dels àmbits assistencials de l’atenció primària, els centres residencials i l’atenció intermèdia, l’hospitalització, les urgències o l’UCI; que van debatre entorn de quatre eixos: autonomia i decisions anticipades, comunicació i treball interdisciplinari, adequació de l’esforç terapèutic i malestar moral.

L’organització de la jornada va anar a càrrec de Cristina Serrabassa (COIGI), Natàlia Casas (COIGI), Lluís Serrat (COIB), Laura Cabrera (COIB), Dolors Faiges (CODITA), Núria Illamola (CODITA), Maria José Ruiz (COILL) i Montse Gómez (COILL).

La Comissió Deontològica del CCIIC està formada per Cristina Serrabassa Funoll (COIGI), David Cámara Liébana (COIGI), Jordi Ballesté Torralba (COILL), María José Ruiz Montilla (COILL), Isabel Pera Fàbregas (COIB), Ainoa Biurrún Garrido (COIB), Mª del Carmen Berbis Morello (CODITA) i María Jiménez Herrera (CODITA).

Enllaços d’interès

Document divulgatiu (PDF)