Luisa F. Cabeza Fabra, al lloc 25 estatal, amb 74.146 cites; seguida per la catedràtica de Tecnologia d’Aliments de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agroalimentària i Forestal i de Veterinària (ETSEAFiV), Olga Martín Belloso, al 33 amb 43.090 citacions

Les infermeres Montserrat Gea Sánchez (4396), Teresa Botigué Satorra (8382), Esther Rubinat Arnaldo (8642) i Celmira Laza Vásquez (12022) es troben entre les 73 investigadores de la Universitat de Lleida (UdL) incloses en el rànquing publicat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) amb les dones més destacades que fan recerca a l’Estat espanyol, segons la darrera actualització d’aquest 2026.

LA UNIVERSITAT DE LLEIDA, REFERENT DE DONES CIENTÍFIQUES

De les 73 investigadores de la UdL que apareixen al rànquing, 32 es troben entre les 5.000 millors d’Espanya, segons l’actualització d’aquesta llista basada en l’índex H, que mesura la productivitat científica i l’impacte dels articles. Per centres, els que hi tenen més representants són la Facultat de Medicina (15), l’ETSEAFiV (14) i la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social – FEPTS (12). Les segueixen l’EPS (11); la Facultat de Dret, Economia i Turisme (8); la Facultat de Lletres (5); la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia – FIF (6) i l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya – INEFC (2).

El llistat, que inclou 12.110 perfils a la base de dades de Google Acadèmic, manté com a millor situada la catedràtica de l’Escola Politècnica Superior (EPS), Luisa F. Cabeza Fabra, al lloc 25 estatal, amb 74.146 cites; seguida per la catedràtica de Tecnologia d’Aliments de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agroalimentària i Forestal i de Veterinària (ETSEAFiV), Olga Martín Belloso, al 33 amb 43.090 citacions.

Darrere de Cabeza i Martín trobem Sònia Marín – ETSEAFiV (210); Montse Rué – Medicina i IRBLleida (641); Roxana Savin- ETSEAFiV (672); Loreta Medina – Medicina i IRBLleida (708); Mariona Jové – Medicina i IRBLleida (1.128); Montse Martínez  – Medicina i IRBLleida (1.476); Teresa Sebastià – ETSEAFiV i CTFC (1.916); Marta Castañer – INEFC (1.941); Isabel Odriozola – ETSEAFiV (2.014); Rita Puig – EPS (2.030); Alexandra Moura – Medicina i Institut Pasteur (2.122); Gemma Oms – ETSEAFiV (2.308); Victòria Marín – FEPTS (2.459); Gemma Filella – FEPTS (2.489) i Estela Mariné – FDET (2.777).

Les segueixen Laia Miró – EPS (3.126); Maria José Vilalta – Lletres (3.140); Yasemin Bayyurt – Lletres (3.189); Aida Serra – Medicina i IRBLleida (3.254); Carolina Villacampa – FDET (3.292);  Chrysovalantou Lamnatou – EPS (3.317); Carlota Torrents -INEFC (3.768); Íngrid Martorell – EPS (3.923); Rosa M. Poch – ETSEAFiV (4.131); Erica Briones – FIF i IRBLleida (4.258); Montse Gea – FIF i IRBLleida (4.396); Cristina Vega – ETSEAFiV (4.428); Ramona Peña – ETSEAFiV (4.516); Berta Ferrer – FDET (4.538); Assumpta Estrada – FEPTS (4.723) i Ester Desfilis – FEPTS (4.909).

Més enllà del lloc 5.000 se situen Rosa Gil – EPS (5.216); Anabel Sorolla – Medicina i IRBLleida (5.344); Judit Herreros – Medicina i IRBLleida (5.385); M. Àngels Balsells – FEPTS (5.703); Carmina Nogareda – ETSEAFiV (5.736); Isabel Blanco – ETSEAFiV (5.787); Núria Eritja – Medicina i IRBLleida (5.807); Andree Yeramian Hakim – Medicina i IRBLleida (6.167); Marta Trapero – FDET i IRBLleida (6.235); Àngels Llanes – Lletres (6.471); Gemma Bellí – Medicina i IRBLleida (7.009); Natàlia Alonso – Lletres (7.262); Mercè Teixidó – EPS (7.411); Milica Bozic – Medicina i IRBLleida (7.660); Ana Garcerà – Medicina i IRBLleida (8.154); Lídia Navarro – EPS (8.274); Teresa Botigué – FIF i IRBLleida (8.382); Ester Vilaprinyó  – Medicina i IRBLleida (8.439); Eva Martín – FDET (8.541); Núria Llevot – FEPTS (8.616); Natàlia Daries (8.638); Esther Rubinat – FIF (8.642); Marian Moralejo – ETSEAFiV (8.684); Manoli Pifarré – FEPTS (9.152); Natàlia Mota – FIF i IRBLleida (9.473); Tatiana Shestakova – ETSEAFiV i CTFC (9.497); Monique Schaper – EPS (9.519); Teresa Alsinet – EPS (9.841); Isabel del Arco – FEPTS (9.883) i Nayra Llonch – FEPTS (9.992).

A partir de la posició 10.000 d’aquest rànquing trobem Mariana Morales – ETSEAFiV (10.013); Margarita Trujillo – FDET (10.234); Agnès Ros – FEPTS (10.751); Marta Chafer – EPS (11.300); Sofia Isús – FEPTS (11.312); Judit Ribas – Medicina i IRBLleida (11.399); Ana Blasco – FEPTS (11.621); Maria Ángeles Calero – Lletres (11.748); Mercè Sala – FDET (11.831) i Celmira Laza – FIF i IRBLleida (12.022).

La cinquena edició d’aquest llistat del CSIC inclou 12.110 investigadores, 1.095 més que l’anterior. Són espanyoles que treballen aquí o en altres països, així com investigadores estrangeres amb afiliació a institucions de l’Estat. El rànquing continua encapçalat per Vasiliki A. Mitsou, de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC-CSIC) de la Universitat de València, amb un índex H de 258 i 327.095 cites.

Rànquing CSIC 2026

Font © Universitat de Lleida / Fotos IRBLleida

«The value of supporting nursing research 30 impact case studies from the PERIS funding programme (2017-2021)» és el títol la versió de l’informe SARIS monogràfic núm. 9, en la seva traducció en anglès i que permetrà difondre els avenços assolits gràcies a les investigacions dutes a terme pel col·lectiu professional en el marc del Pla estratègic de recerca i innovació en salut del Departament de Salut.

Així doncs, Pilar Delgado, Montserrat Gea, Gemma Martínez, Jordi Molas, Carme Planas, Ismael Ràfols, Sònia Sevilla i Mireia Subirana, han estat els responsables d’aquesta revisió del document original –El valor de promoure recerca infermera: 30 casos d’impacte derivats de les convocatòries d’ajuts en el marc del PERIS 2017-2021– firmat per Esther Vizcaíno, Idoia Villanueva, Laura Puigcerver, Maite Solans-Domènech i Paula Adam; juntament amb professionals adscrits a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) – Laboratori de Recerca, la Unitat Associada a INGENIO-CSIC CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), la Universitat de Barcelona, la Universitat de Lleida, l’Hospital Clínic de Barcelona, la INGENIO-Universitat Politècnica de València CSIC, la Direcció d’Atencions d’Infermeria del Sistema de Salut de Catalunya, el Servei Català de la Salut, el Departament de Salut, la CWTS Universitat de Leiden Països Baixos i l’Hospital Universitari Parc Taulí.

L’edició ha estat possible gràcies al suport del Consell de Col·legis d’infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i la Càtedra UB COIB.

Enllaços d’interès

Vizcaíno E, Villanueva I, Puigcerver L, Solans-Domènech M, Adam P. El valor de promoure recerca infermera: 30 casos d’impacte derivats de les convocatòries d’ajuts en el marc del PERIS 2017-2021. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya; 2018. (Monogràfic SARIS;9).
Català

Revisors: Pilar Delgado, Montserrat Gea, Gemma Martínez, Jordi Molas, Carme Planas, Ismael Ràfols, Sònia Sevilla, Mireia Subirana. The value of supporting nursing research 30 impact case studies from the PERIS funding programme (2017-2021). Barcelone. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya; 2026. (SARIS Monograph;9).
Anglès

L’equip investigador, encapçalat per Carmen Herranz i coordinat per Luis González de Paz i en què han participat també infermeres de tres centres d’atenció primària de Barcelona, ha publicat els resultats de l’estudi a la revista científica Annals of Family Medicine.

Els resultats del seguiment durant un any indiquen que les persones que reben atenció domiciliària tenen una edat mitjana de 88 anys i presenten un grau alt de complexitat clínica i dependència funcional. Per primera vegada mostra que:
– Les infermeres d’atenció primària mantenen una continuïtat assistencial amb les persones ateses molt elevada, amb una mitjana del 83%.
– Quan la continuïtat amb la infermera arriba o supera el 75%, disminueix el risc d‟ingrés hospitalari entre un 35 i un 38%.
– Aquest nivell de continuïtat també s’associa a un risc més baix d’ús de transport urgent.

La relació continuada i de confiança de les infermeres amb les persones ateses permet detectar complicacions precoçment, ajustar les cures a l’evolució de la persona, millorar la coordinació amb la resta del sistema i evitar descompensacions que acaben en hospitalització.

En un context d’envelliment de la població i augment de la complexitat assistencial, l’estudi aporta evidència científica sòlida sobre el valor del lideratge infermer a l’atenció domiciliària i sobre la importància de preservar la figura de la infermera de referència com a element clau del model d’atenció primària. Tenir cura millor també és tenir cura amb continuïtat.

Enllaç a l’article

Carmen Herranz, Luis González-de Paz, Alicia Borrás-Santos, Sofía Alvarez, Bibiana Contreras, Nuria García, Elena Gómez, Marta Navarro, Amaya Serna, Silvia Roura-Rovira, Jaume Benavent-Àreu and Antoni Sisó-Almirall. Effect of Continuity of Care on Emergency Care and Hospital Admissions Among Patients Receiving Home-Based Care: A Population-Based Cohort Study. The Annals of Family Medicine January 2026, 24 (1) 17-24; DOI: https://doi.org/10.1370/afm.240637

Font ©COIB

Foto: Infermera ADOM © Ariadna Creus i Àngel García (Banc Imatges Infermeres)

Una investigació liderada per l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) conclou que les dones adopten un paper més proactiu i autònom en l’abordatge dels seus problemes de salut que els homes. El treball posa de manifest que elles s’impliquen més en el coneixement, el seguiment i la prevenció dels seus problemes de salut, mentre que ells tendeixen a dependre més de suport extern (família, parella o professionals).

Aquesta investigació, publicada a la revista acadèmica Archives of Public Health, analitza les diferències de gènere en l’autogestió de la salut entre persones amb multimorbiditat (dues o més malalties cròniques). L’equip investigador subratlla que calen intervencions sensibles al gènere que, en el cas de les dones, s’haurien de centrar a donar suport a la presa de decisions i a evitar sobrecàrrega quan també fan de cuidadores i, en el cas dels homes, s’haurien d’orientar a fomentar l’autonomia, la cerca precoç d’ajuda i la participació en xarxes de suport comunitari.

Alfabetització en salut

L’article «Gender differences in self-management activation among patients with multiple chronic diseases: a qualitative study« –Diferències de gènere en l’activació de l’autogestió entre pacients amb múltiples malalties cròniques: un estudi qualitatiu. Arch Public Health– destaca que un dels aspectes en què existeix una disparitat més elevada entre gèneres és el coneixement sobre la salut. En aquest sentit, els resultats apunten que les dones s’esforcen més a adquirir coneixements sobre els tractaments a què se sotmeten.

La investigadora de la Unitat de Suport a la Recerca Lleida de l’IDIAPJGol i l’Institut Català de la Salut, i del Grup de Recerca de Cures de Salut (GReCS) de l’IRBLleida, Laia Llubes, que és la primera signant de l’article, destaca que les dones “no només assumeixen la responsabilitat del seguiment i control de la seva medicació sinó que també busquen comprendre millor els tractaments per gestionar-los de manera efectiva”. En canvi, els homes tendeixen a mostrar nivells més baixos d’alfabetització en salut i sovint deleguen la gestió de la medicació a les seves parelles o persones cuidadores.

Més iniciativa

Pel que fa a la capacitat de prendre decisions sobre la seva salut, l’estudi mostra que els homes tendeixen a seguir les instruccions mèdiques sense qüestionar-les, mentre que les dones mostren una major iniciativa en la recerca d’alternatives i estratègies de gestió.

L’estudi es basa en una metodologia qualitativa, amb la realització d’entrevistes en profunditat semiestructurades a 43 pacients amb multimorbiditat de tres centres d’atenció primària de Lleida, seleccionats mitjançant mostreig intencionat per garantir-ne la diversitat. L’estudi ha estat cofinançat per la Beca COILL al Millor Projecte de Recerca Infermera del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida que Laia Llubes va obtenir el 2022.

Article: Llubes-Arrià L, Briones-Vozmediano E, Mateos JT, Sol-Cullere J, Gea-Sánchez M, Rubinat-Arnaldo E. Gender differences in self-management activation among patients with multiple chronic diseases: a qualitative study. Arch Public Health. 2025 Jul 31;83(1):200. doi: 10.1186/s13690-025-01686-1. PMID: 40745663; PMCID: PMC12315370. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/40745663/

Font i foto © IRBLleida

Dirigida pel Dr. Diego Ayuso Murillo, aquesta obra col·lectiva reuneix més de 30 experts que aborden, des d’una perspectiva rigorosa i pràctica, els reptes organitzatius principals de l’entorn assistencial. Amb nous capítols i continguts revisats, el llibre aprofundeix en lideratge, gestió per processos, qualitat, seguretat del pacient i innovació tecnològica. Explora la necessària sinergia entre direcció mèdica i infermera com a motor d’eficàcia i sostenibilitat als serveis de salut. Inclou experiències reals, models internacionals i estratègies aplicables tant a hospitals com a atenció primària.

Una referència imprescindible per a professionals sanitaris amb responsabilitat directiva o vocació de lideratge. Aquest manual no sols aporta coneixement, sinó també visió i eines per transformar les organitzacions sanitàries del present i del futur. Un recurs clau per als que entenen que tenir cura també és gestionar. «Lectura essencial per construir una sanitat més eficient, humana i basada en l‟evidència. Més que un llibre: un full de ruta per liderar amb impacte», expliquen fonts editorials.

El llibre està a la venda en format e-Book o paper a Ediciones Díaz de Santos.

Sobre Diego Ayuso Murillo

Diego Ayuso Murillo és Infermer, psicòleg, Màster en Direcció i Administració d’Empreses i doctor per la UNED. És professor de Gestió Sanitària a diferents universitats. Ha publicat múltiples articles científics i de gestió, i és autor dels llibres: La gestión de Enfermería y los Servicios Generales en la Organizaciones Sanitarias, La Gestión de enfermería y la División Médica como Dirección Asistencial, La Apertura de un Hospital, La Gestión de la Calidad de Cuidados, El Liderazgo en las Organizaciones Sanitarias, Gestión en Crisis Sanitarias y Cuidados domiciliarios a pacientes con patologías crónicas, tots ells publicats per Ediciones Díaz de Santos.

Ayuso té una àmplia experiència professional i durant els darrers trenta anys s’ha dedicat a la gestió sanitària, sent actualment secretari general del Consejo General de Enfermería de España, anteriorment ha estat director d’Infermeria a set hospitals, entre ells l’Hospital Universitario Puerta del Hierro de Majadahonda a Madrid, l’Hospital Universitario Marqués de Valdecilla de Santander o l’Hospital Universitari Son Dureta de Palma de Mallorca.

Text i foto © Ediciones Díaz de Santos

En el seu article, els autors destaquen «la importància de la formació sanitària permanent en la implementació dels ODS en contextos de gran vulnerabilitat i desigualtat, com l’Amazònia brasilera, mostrant que la permeabilitat d’aquestes accions s’enfronta a obstacles com la manca d’infraestructures i influència política».

La investigació explora els processos de formació per a la difusió dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) entre els professionals de l’atenció primària, per la qual cosa es van dur a terme entrevistes individuals i analitzar els informes emesos per 25 dels 116 professionals de la salut que treballen en entorns d’atenció primària en quatre dels estats de la regió amazònica brasilera adherits a la iniciativa pública del Ministério da Saúde i la UFAC per internalitzar els ODS a l’Amazònia. Uns professionals que «van demostrar una visió multidimensional de la vulnerabilitat, descrita com a complexa i relacionada amb la manca d’accés a recursos i serveis, que es manifesta en els serveis de salut com a sobrecàrrega de treball», tal com destaquen els autors; així com el «context polític municipal» que identifiquen com a «crític» i que va ser citat «tant com a obstacle com a factor d’èxit en les accions».

Podeu consultar l’article (open access) a:

de Moura, L.P., Mateos, J.T., Barbosa e Silva, F.K.R. et al. Internalisation of the SDGs in the Western Brazilian Amazon: a qualitative study on continuing education processes and health vulnerability. Int J Equity Health 24, 173 (2025). https://doi.org/10.1186/s12939-025-02484-5

L’Associació de Llevadores de Part a Casa de Catalunya (ALPACC) ha editat la revisió 2025 de la «Guia d’assistència al part a casa», tercera edició des del document original de 2018.

La publicació –que ha tingut la col·laboració de l’Associació Catalana de Llevadores (ACL), la Federación de Asociaciones de Matronas de España (FAME) i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC)– «esdevé una eina potent –necessària i útil– que respecta i apodera les dones i les famílies, autèntiques protagonistes d’aquest moment vital transcendent, així com les llevadores i altres professionals implicats en el procés assistencial; afavorint la presa de decisions informades, segures i compartides», tal com diu Yolanda Garza Recio, vicedegana del CCIIC i llevadora, en els pròlegs de la Guia.

La redacció del manual, que incorpora l’última evidència disponible, ha anat a càrrec de Laia Casadevall Castañé (llevadora autònoma, escriptora i divulgadora.), Silvia Díaz Maroto (llevadora de l’Equip Mudra i la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa), Pepi Domínguez Cano (llevadora autònoma i ASSIR ICS Esquerra), Enrique Estévez Reinares (llevador de l’Equip Mudra i HU Josep Trueta de Girona), Marga Franch Ferrer (llevadora autònoma de l’Equip Mudra), Inmaculada Marcos Marcos (llevadora autònoma), Mireia Marcos Marcos (llevadora autònoma) I Imma Sarries Zgonc (llevadora autònoma).

27 DE JUNY: PRESENTACIÓ AL COILL

Amb l’objectiu de donar a conèixer el document entre les llevadores catalanes i promoure la seva implantació arreu del territori, s’han organitzat presentacions en les seus dels col·legis professionals, sent la primera la que va tenir lloc el passat 2 de juny al COIB. Posteriorment, s’han previst de moment tres presentacions més, al COIGI (12 de juny), al CODITA (17 de juny) i al COILL (27 de juny).

Per assistir-hi, cal que confirmeu l’assistència a coill@coill.cat i, alhora, us recomanem que llegiu amb anterioritat la Guia per poder contribuir al debat i formular els dubtes que tingueu. PDF «Guia d’assistència al part a casa» ©ALPACC (Abril 2025)

Per elaborar-lo s’ha comptat amb la participació de més de 80 entitats de: professionals, ciutadans, acadèmics, pacients, sindicats, associacions científiques, organitzacions col·legials i administracions públiques.

Precisament, per conèixer la situació professional dels tècnics en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAI) a Espanya, com ja es va fer amb el personal d’infermeria, el Ministeri de Sanitat ha obert el termini per participar en una enquesta específica adreçada a aquest col·lectiu.

El Ple del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud  (CISNS) ha aprovat aquest dimecres 21 de maig, el Marco Estratégico para los Cuidados de Enfermería 2025-2027 (MECE), una eina clau per definir un model de pràctica professional en l’àmbit de les cures, millorar els resultats en salut de la població i afrontar els reptes demogràfics, epidemiològics i socials.

En un context de transformació demogràfica, social i epidemiològica, amb una població cada cop més envellida i amb una creixent càrrega de malalties cròniques, el MECE constitueix la resposta estratègica per orientar el sistema sanitari cap al model de cures que exigeix ​​la societat del segle XXI. Es tracta, a més, de la primera vegada que des del Ministeri de Sanitat s’aborda de manera integral una estratègia dirigida a potenciar, desenvolupar i visibilitzar el paper de les infermeres i TCAIs, reconeixent-les com a agents clau per garantir cures segures, accessibles, de qualitat i equitatives.

El procés d’elaboració del MECE ha tingut una àmplia participació de professionals, associacions científiques, organitzacions col·legials, entitats ciutadanes, pacients, acadèmics, sindicats i administracions públiques. Més de 80 entitats han col·laborat de manera activa als diferents comitès i grups de treball que han fet possible la concreció d’aquest ambiciós pla que també ha comptat amb el suport de totes les CCAA en la definició

El MECE compta amb 5 línies estratègiques

Línia estratègica 1.- Situació de necessitats de salut de la població i de l’adequació dels recursos humans per atendre-les

Té com a propòsit analitzar i classificar la població segons les necessitats de cures, basant-se en la complexitat dels processos d’atenció i la intensitat de cures requerides. Es planteja desenvolupar un model consensuat i estandarditzat, que tindrà en compte els indicadors relacionats amb els determinants socials de la salut. Aquest model serà aplicable, de forma homogènia, a tot el Sistema Nacional de Salud (SNS).

En paral·lel, es preveu l’elaboració de diversos informes sobre les necessitats actuals i futures de recursos humans a les professionals de la cura (infermeres generalistes, especialistes, altres figures infermeres i TCAIs) ajustat als diferents nivells assistencials: Atenció Primària, Hospitalària, Urgències Extrahospitalàries i Atenció Sociosanitària.

El primer, sobre infermeria, ja va ser publicat el mes de gener passat, ara s’inicia l’enquesta destinada a les TCAE per a l’elaboració del segon. Aquesta anàlisi contemplarà factors demogràfics, tecnològics i de salut pública, i permetrà avançar en l’estimació de les dotacions necessàries per garantir cures segures i de qualitat. L’evidència mostra que una proporció més gran d’infermeres titulades per pacient millora els resultats en salut i en l’organització dels serveis.

Finalment, s’identifiquen dues línies complementàries: una orientada a retenir i atraure talent, amb un enfocament clar cap a l’oferta educativa disponible i mitjançant millores en condicions laborals, desenvolupament professional i conciliació; i una altra centrada a implementar programes de mentoria que afavoreixin l’intercanvi de coneixement entre generacions. Aquests programes busquen facilitar la transició professional, preservar el coneixement institucional i enfortir el lideratge infermer, contribuint així a l’estabilitat i la qualitat del sistema sanitari.

Línia estratègica 2.- Model de Pràctica Professional

L’objectiu d’aquesta línia estratègica és establir un model de pràctica professional per a infermeres i tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAI), que serveixi com a recomanació a nivell estatal. Aquest model s’haurà d’aplicar i ser monitoritzat de manera efectiva en els diferents àmbits assistencials: atenció primària, atenció hospitalària, urgències extrahospitalàries i centres sociosanitaris. El propòsit és unificar criteris, garantir la qualitat de les cures i respondre a les necessitats actuals de la població des d’una perspectiva coherent amb el desenvolupament professional i científic de la infermeria, prioritzant aspectes nuclears com l’autocura, la promoció de l’autonomia personal, la prevenció de la discapacitat i la sostenibilitat.

Línia Estratègica 3: Desenvolupament Competencial en Cures

Impulsar i reorientar les competències en cura de la salut i promoure els canvis normatius, organitzatius i formatius que permetin la seva implantació de manera alineada amb el model de pràctica professional.

Per aconseguir-ho cal definir els itineraris de desenvolupament competencial per als diferents professionals implicats en l’àmbit de les cures (infermeres generalistes, especialistes, altres figures infermeres -com la infermeria de pràctica avançada- i TCAI) i desenvolupar, per a cadascun, una proposta d’itinerari formatiu per tal de millorar la provisió de cures de salut.

Aquests itineraris es dissenyaran en col·laboració amb els organismes públics competents i es donarà prioritat a aquells que requereixin formació específica per assegurar una cura segura i de qualitat, amb especial interès als adreçats a especialistes, així com aquelles posicions que puguin assumir pràctiques avançades i altres rols que, si s’escau i per consens, necessitin més atenció formativa.

Línia Estratègica 4: Visibilització i Lideratge

L’objectiu és augmentar la visibilitat de les infermeres i TCAI, i posicionar les cures com un element clau en les polítiques de salut. Per això, s’elaborarà un pla de comunicació que permeti difondre el valor afegit de les cures incloent la creació d’un espai web específic al Ministeri de Sanitat.

A més, les cures infermeres s’han integrat de forma estable en la presa de decisions estratègiques del Ministeri de Sanitat, a través de la creació d’estructures organitzatives com el Comitè de Cures en Salut i la figura de la Chief Nursing and Midwifery Officer (CNO). Aquestes estructures garanteixen la continuïtat del Marco Estratégico para los Cuidados Sanitarios. Així mateix, es planteja reforçar aquesta presència en els àmbits autonòmic i municipal, impulsant figures com la Dirección General de Cuidados i fomentant la participació de les infermeres a tots els espais on es decideixin assumptes que afectin la salut de la població.

El marc també destaca el lideratge de les infermeres i les TCAI en les estratègies d’adaptació al canvi climàtic i en la promoció de la sostenibilitat ambiental a la pràctica clínica, mitjançant accions com la reducció de residus, la promoció d’estils de vida saludables i sostenibles, i la participació en l’elaboració de polítiques i estratègies vinculades als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Línia Estratègica 5: Investigació i Innovació en Cures

Fomentar la investigació i innovació en cures i serveis de salut, generant evidència per a la pràctica clínica i les polítiques sanitàries. Això inclou establir mecanismes d’implantació i avaluació mitjançant indicadors que permetin conèixer el seu impacte i efectivitat. També es donarà suport metodològic a les activitats científiques altres línies estratègiques.

Es preveu la creació d’unitats de recerca, xarxes col·laboratives, programes de formació, finançament estable, i un repositori obert i actualitzat amb informació sobre grups de recerca i resultats. A més a més, s’impulsarà l’accés a fonts científiques aplicables a la pràctica clínica.

La intenció és dissenyar un sistema d’indicadors per a totes les comunitats autònomes que permeti avaluar l’activitat, la qualitat i l’efectivitat de les cures. Això inclourà la definició de factors relacionats amb la complexitat i la intensitat de les cures, la creació d’un conjunt mínim de dades sobre l’activitat infermera, i la integració d’aquests indicadors en els sistemes d’informació sanitària, en coordinació amb Salud Digital i aprofitant l’experiència dels Centros Comprometidos con la Excelencia.

El Ministeri de Sanitat, juntament amb les comunitats autònomes i la resta d’organitzacions implicades, ha adquirit el compromís d’implementar, avaluar i donar seguiment a les accions derivades del MECE, tot assegurant que es converteixi en una eina útil i transformadora. S’establiran mecanismes d’avaluació continuada, espais de participació i propostes legislatives que permetin consolidar les transformacions previstes.

Es pot consultar el document al següent enllaç.

Per entendre millor l’origen d’aquest llibre i destacar la importància que té el passat infermer en el desenvolupament actual de la professió, el Consejo General de Enfermería (CGE) ha organitzat aquest dimarts 8 d’abril un acte en què han celebrat els orígens de la professió, s’han recordat els reptes pendents i, sobretot, s’ha posat en valor la importància que té, i ha tingut, caminar de la mà en pro de les millores en la professió.

“Només entenent d’on venim, podem valorar tot allò que s’ha aconseguit, i sobretot, projectar cap on volem anar”, ha posat de manifest Florentino Pérez Raya, president del CGE, que a més ha recordat que les infermeres, actualment “continuen sumides en una incessant lluita per no veure’s relegades a un segon pla en el sistema sanitari”.

“Els grans avenços, les grans negociacions polítiques, van venir sempre de la mà d’una Organització Col·legial forta i unida, acompanyada de molts altres actors sindicals, acadèmics o científics que sortosament avui segueixen al nostre costat per a fer front a altres col·lectius a qui beneficia una infermeria atomitzada, segregada i servil”, ha relatat el president de les més de 345.000 infermeres espanyoles.

Claus de la història infermera

El llibre, que ha portat als autors diversos anys de recopilació de dades i revisió d’arxiu, ofereix un viatge pels moments claus de l’Organització Col·legial que han fet que la professió sigui el que és avui dia. Des que el 1915 es va crear el títol d’Infermera tres oficis que ara marxen junts, com és el d’infermera, llevadora i practicant, han buscat un organisme que actuï com a sosteniment i en reguli la professió. I es van donar grans avenços primerencs, com ara l’agrupament de diferents associacions i societats en Organització Col·legial o l’aprovació de la Llei de Col·legis Professionals.

A més, els autors se centren en els passos de gegant que s’han fet des de la dècada dels anys 70 quan, amb la integració de les Escoles d’Infermeria a la Universitat, es van consolidar les bases perquè la professió es posés a córrer i arribés al punt de professionalització i suport legal amb què compta avui dia. D’aquesta manera, els darrers 50 anys la infermeria ha succeït les convalidacions de títols fins a assolir el grau universitari, el Reial decret d’especialitats o l’aprovació de la prescripció infermera el 2018, amb el suport d’organitzacions col·legials i sindicals de metges i infermeres.

Acte de presentació

José Antonio Ávila i Carlos Álvarez, autors del llibre, han ofert una entrevista durant l’acte en què han desgranat els moments més destacats de la història de l’organització col·legial. Així, Carlos Álvarez ha aprofitat l’ocasió per ressaltar alguns dels moments clau de la història que recopilen al llibre: «Des del meu punt de vista, el més important en aquests 150 anys d’història ha estat el trànsit de ser una professió auxiliar a una professió autònoma. Després, unificar totes les professionals auxiliars en una sola i, finalment, el pas a la universitat i haver aconseguit l’accés al doctorat que ens obre totes les portes».

Per la seva banda, José Antonio Ávila ha destacat la importància de fer un treball de recollida i recerca històrica del passat de la infermeria «per poder entendre com ha canviat amb el pas del temps; quins desafiaments va enfrontar, quins avenços es van aconseguir i com es va adaptar a les noves necessitats socials, tecnològiques o econòmiques». «Això permet valorar el camí recorregut i poder entendre’l», ha posat èmfasi.

«Conèixer les persones, esdeveniments o idees que van marcar fites a la història de la professió permet honrar el seu llegat i aprendre de les seves experiències, tant els encerts com els errors», ha afegit l’expresident del Cecova.

Per oferir una fotografia completa de la realitat de l’Organización Colegial, l’acte ha comptat amb una conversa entre tres entre Ascensión Pérez Sampayo, expresidenta del Col·legi d’Infermeria d’Ourense, Laura Almudéver, presidenta del Col·legi d’Infermeria de València i Lucía Llobell, secretària de l’Asociación Estatal de Estudiantes de Enfermería. Les ponents han conversat sobre la visió de les diferents generacions respecte a l’Organització Col·legial i com actua de sosteniment per a les infermeres i infermers del nostre país.

L’acte ha tingut com a cloenda la conferència magistral de Julián García Vargas, que ha fet un repàs del desenvolupament de la història infermera durant el final del segle XX, centrat en el període abastat entre els anys 1986 i 1991, quan Garcia Vargas va ocupar la cartera ministerial de Sanitat, amb la implantació de la Llei General de Sanitat o la creació de l’Institut Nacional de Salut, l’antic Insalut.

En el discurs, l’exministre ha volgut expressar el seu agraïment personal “a les infermeres per la seva dedicació, sempre disposades a acudir als llocs més difícils”. A més, ha destacat la seva «impagable tasca durant la Covid i el seu paper en la tasca de vacunació d’èxit. I malgrat això sempre tenim pendent l’escassetat d’infermeres, de la qual sempre es parla, però no tant com de la dels metges». Sens dubte, un tema pendent que per a García Vargas cal resoldre.

La complexitat i les característiques clíniques del dolor neuropàtic perifèric fan difícil la seva identificació, podent passar desapercebut i, per tant, infratractat. Per millorar-ne l’abordatge i facilitar-ne un diagnòstic d’hora, el Consejo General de Enfermería –a través del seu Instituto de Investigación i amb la col·laboració de Grünenthal– ha publicat la «Guia de Recomanacions Pràctiques en Infermeria en Dolor Neuropàtic Perifèric: tractament tòpic», elaborada per professionals d’infermeria experts en dolor neuropàtic perifèric i pertanyents a diferents societats científiques, amb l’objectiu de proporcionar informació clau i rellevant sobre el dolor neuropàtic perifèric i abordar-lo.

Dolor neuropàtic

El dolor neuropàtic representa una sèrie de síndromes doloroses que inclouen una gran varietat de trastorns perifèrics o centrals i tendeix a ser una causa important del dolor crònic a nivell global. Les causes més clàssiques inclouen les neuropaties perifèriques associades a la diabetis i al càncer, les neuràlgies postherpètiques i les lesions nervioses d’origen traumàtic.

Educació per a la salut

Tot i que és una malaltia difícilment evitable, la prevenció primària realitzada per infermeres pot tenir un paper rellevant mitjançant l’actuació sobre els hàbits de vida que poden donar lloc a lesions nervioses de tipus traumàtic. En aquest sentit, sembla que l’educació per a la salut en la prevenció d’accidents i els hàbits saludables són dos components estratègics principals.

És en la prevenció secundària on les persones amb dolor neuropàtic de qualsevol etiologia poden obtenir notables beneficis de l’atenció sanitària, mitjançant el diagnòstic precoç i un tractament adequat del seu problema. També les infermeres juguen un paper clau en la prevenció terciària, ja que fan el seguiment de les persones amb dolor neuropàtic perifèric i identifiquen les possibles complicacions que presenten.

Avalada per societats científiques

Aquesta guia ha estat avalada per importants per prestigioses societats com la Sociedad Española del Dolor (SED), la Sociedad Española Multidisciplinar del Dolor (SEMDOR), l’Asociación española de enfermería de anestesia-reanimación y terapia del dolor (Aseedar-td), la Sociedad Española de Enfermería Oncológica (SEEO), la Federación de Asociaciones de Enfermería Familiar y Comunitaria (Faecap), la Asociación Española de Enfermería en Cuidados Paliativos (AECPAL) y la Sociedad Española de Enfermería Geriátrica y Gerontológica (SEEGG). També ha tingut la col·laboració de la Sociedad Española de Enfermería Neurológica (SEDENE).

PDF «Guia de Recomanacions Pràctiques en Infermeria en Dolor Neuropàtic Perifèric: tractament tòpic»