La incorporació queda reflectida en l’objectiu específic número 4 de la norma –Incluir a enfermería y fisioterapeutas entre los profesionales con posibilidad de prescribir medicamentos dentro de las competencias que tengan atribuidas– i detallat en l’article 86, referent a La receta y la prescripción hospitalaria, que al punt 1 especifica que «La receta, pública o privada, y la orden de dispensación hospitalaria son los documentos que aseguran la instauración o continuidad de un tratamiento con medicamentos por instrucción de un médico/a, un odontólogo/a, un enfermero/a, un fisioterapeuta o un podólogo/a, en el ámbito de sus competencias respectivas, únicos profesionales con facultad para recetar medicamentos sujetos a prescripción. La citada instrucción se hará conforme al ámbito competencial de dichos profesionales».

L’aprovació de la llei per part del Congrés dels Diputats suposaria l’actualització de la legislació vigent i la seva adaptació al marc legislatiu europeu, així com «la reparació d’un deute històric amb les infermeres; però, també amb la ciutadania, principal beneficiària de la nostra activitat prescriptora que redundarà en una atenció en salut més eficient i més àgil», expliquen fonts del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i dels col·legis territorials (COIB, COIGI, COILL i CODITA).

A més, la seva entrada en vigor implicaria l’actualització del Reial decret 954/2015, de 23 d’octubre, pel qual es regula la indicació, l’ús i l’autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres; en el termini d’un any. Cal recordar que, en l’actualitat, la indicació infermera estava subjecta a la validació i publicació de guies assistencials monogràfiques per part del Ministerio de Sanidad i l’habilitació dels protocols específics corresponents per part del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Més informació https://www.sanidad.gob.es/gabinete/notasPrensa.do?id=6969

Foto © Ariadna Creus i Àngel García (Banc Imatges Infermeres)

EL CONSELL DE COL·LEGIS D’INFERMERES I INFERMERS DE CATALUNYA, ELS COL·LEGIS PROFESSIONALS PROVINCIALS I LES SOCIETATS CIENTÍFIQUES RECLAMEN PARTICIPAR EN LA DEFINICIÓ DEL MODEL D’ATENCIÓ SANITÀRIA ALS CENTRES EDUCATIUS DE CATALUNYA

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els col·legis professionals territorials (COIB, COIGI, COILL i CODITA), l’Associació Catalana d’Infermeria Escolar (ACISE), l’Asociación Científica Española de Enfermería y Salud Escolar (ACEESE), l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), l’Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica (ACIP), l’Associació Catalana de Llevadores (ACL) i l’Associació Catalana d’Infermeria de Salut Mental (ASCISAM) reiterem la nostra disposició a treballar conjuntament per impulsar un marc regulatori de consens, que doni resposta a la creixent demanda d’intervencions en salut dels infants i adolescents en edat escolar. L’augment de la prevalença de casos amb necessitats esporàdiques i/o continuades en l’àmbit descrit requereix un treball comú que defineixi i cohesioni el model assistencial i que estructuri la incorporació dels professionals sanitaris als centres educatius de Catalunya.

Coincidim en que el desplegament progressiu del quart eix del Model d’escola inclusiva, que preveu incorporar personal d’infermeria i tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAI) per abordar les necessitats en salut dins els centres educatius, representa un avenç important que dona resposta a una reivindicació històrica de la professió i un pas endavant en la protecció dels nostres joves. Tanmateix, lamentem la manca de transparència en el disseny d’aquesta estratègia, elaborada al marge de les corporacions professionals i de les societats científiques directament implicades, les quals representem el coneixement professional, científic i assistencial necessari per a contribuir a la definició d’un model sòlid, consensuat i basat en l’evidència científica.

La participació de les organitzacions professionals i científiques és imprescindible per garantir l’èxit d’aquest desplegament. Les infermeres som les responsables de la coordinació dels plans de cures dirigits a la infància i l’adolescència des d’una perspectiva integral que doni resposta al conjunt de les seves necessitats de salut. Així mateix, desenvolupa actuacions de promoció de la salut, prevenció de la malaltia, educació per a la salut i protecció de la salut dins de la comunitat educativa. En aquest context, també ens correspon valorar, planificar, implementar i avaluar les cures a l’alumnat amb malalties cròniques, diversitat funcional o necessitats especials de salut, donant suport a les famílies i a l’esmentada comunitat educativa. Igualment, és competència infermera coordinar l’activació dels diferents nivells assistencials així com garantir un marc de comunicació estable amb els recursos socials per garantir una atenció holística, segura, personalitzada i la continuïtat de les cures.

Davant l’absència d’una legislació específica que aporti seguretat jurídica als professionals, defineixi les funcions de les infermeres en l’àmbit escolar d’acord amb les seves competències i garanteixi els drets en salut dels infants, adolescents i joves, així com de les seves famílies i de la comunitat educativa, l’anunci del desplegament imminent d’aquest model en la meitat dels centres educatius de Catalunya durant el curs 2026-2027 planteja dues qüestions que considerem essencials.

La primera és conèixer el sistema de selecció i provisió de les 145 places d’infermeres necessàries per constituir els 29 equips d’Infermeria Escolar previstos en aquesta primera fase del desplegament (cinc infermeres i un TCAI per equip), així com els criteris de constitució de les borses de treball. Es tracta d’una cobertura difícil d’assolir en un context en què, segons l’Informe de Ràtios Infermeres 2025 del Consejo General de Enfermería (CGE), publicat aquest mes de juliol, Catalunya necessita almenys 12.622 infermeres més per donar resposta a les necessitats assistencials de la població. Per aquest motiu, demanem que s’analitzi l’impacte que podria comportar el trasllat de professionals procedents d’altres àmbits assistencials ja consolidats i que també pateixen un dèficit estructural de professionals.

La segona qüestió fa referència a la formació especialitzada dels professionals que s’incorporaran als centres educatius. Per garantir uns itineraris formatius adequats, considerem imprescindible incorporar el Departament de Recerca i Universitats, responsable dels estudis de Grau en Infermeria i dels màsters i postgraus en Infermeria i Salut Escolar, a l’Acord Marc Salut-Educació, subscrit pels departaments de Salut i d’Educació i Formació Professional.

Per tot això, el CCIIC, els col·legis professionals (COIB, COIGI, COILL i CODITA), l’ACISE, l’ACEESE, l’AIFiCC, l’ACIP, l’ACL i l’ASCISAM reclamem formar part activa del desenvolupament d’aquest nou model d’atenció a l’alumnat amb necessitats especials de salut i demanem ser convocats per aportar, des de l’evidència científica i la nostra experiència professional, les propostes necessàries per garantir una atenció sanitària inclusiva, de qualitat i equitativa també a l’escola.

Alhora, proposem revisar i actualitzar les diferents iniciatives en matèria d’Infermeria Escolar que el Consell d’Infermeres, els col·legis provincials i les societats científiques han presentat al llarg dels darrers anys i que encara no han rebut resposta per part de l’Administració. Entre aquestes destaquen les propostes recollides en el Manifest d’Infermeria i Salut Escolar de Catalunya, conegut també com el Manifest de Sant Feliu de Guíxols, presentat el febrer de 2016 al Monestir de Sant Feliu de Guíxols durant el I Congrés Català d’Infermeria i Salut Escolar, moltes de les quals continuen plenament vigents i contribuirien a construir un model d’Infermeria Escolar sòlid, consensuat i orientat a les necessitats reals de l’alumnat.

Barcelona, 21 de juliol de 2026

(PDF Comunicat)

El Ple i l’Executiva assumeixen importants reptes que s’albiren en el camí com la manca d’infermeres, les reformes legislatives que consolidaran les noves competències com la prescripció i, per descomptat, la reclassificació professional per posar fi a la discriminació que hi ha davant de professions amb la mateixa titulació. Aquestes són algunes de les línies mestres del treball que tenen per davant els membres del Ple elegits a les eleccions del passat 20 de juny i de la nova Comissió Executiva que envolta el president del Consell General d’Infermeria, Florentino Pérez Raya, en aquesta nova etapa.

A l’Executiva destaca la incorporació dels presidents dels col·legis de Santa Cruz de Tenerife, Natalia Rodríguez Novo; de Madrid, Jorge Andrada Serrano; de Palència, Patricia Pérez Andrés i de Burgos, Raúl Soto Cámara amb els càrrecs de vicepresidenta I, vicepresident II, vicepresidenta III i vicesecretari general, respectivament. Per part seva, Sara Herrero Jaén, vocal el Col·legi d’Infermeria de Madrid, serà la nova secretària general del CGE.

D’altra banda, es reforça l’estructura interna amb el nomenament de Raquel Rodríguez Llanos, presidenta del Col·legi d’Infermeria de Càceres, fins ara vicepresidenta I, com a adjunta a la Presidència i directora de Relacions Institucionals.

També s’ha anunciat la creació d’un Observatori de Gènere i una Comissió Nacional de Vigilància i Actuació contra l’intrusisme.

Fotografia © CCIIC / CGE

«Una atenció d’alta qualitat requereix prou temps per conèixer la persona i el seu entorn. Tanmateix, els perfils professionals del personal d’infermeria no sempre s’alineen amb les demandes assistencials actuals, la qual cosa pot afectar negativament la qualitat de l’atenció. La bretxa entre la formació disponible i les necessitats reals dels entorns d’atenció geriàtrica representa un repte sistèmic». Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi cofinançat per la Càtedra Asisa de Salut, Educació i Qualitat de Vida i el Grup d’Estudis Societat, Salut, Educació i Cultura de les Cures (GESEC) de la Universitat de Lleida; el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) i l’Àárea de Fragilidad y Envejecimiento Saludable del CIBER (ciber-FES) de l’Instituto de Salud Carlos III (isciii); presentat en el marc del 23è Congrés Mundial de Gerontologia i Geriatria de la International Association of Geriatrics and Gerontology (IAGG), celebrat entre els dies 5 i 8 de juliol, a Amsterdam.

A les limitacions de la formació, s’hi afegeix la manca de reconeixement de la infermeria geriàtrica, la qual cosa «provoca frustració professional entre les infermeres que treballen en residències», apunten els autors de la recerca que sostenen que «l’especialització hauria de ser un requisit i que la formació avançada és essencial per millorar la qualitat de l’atenció».

Com a solucions més immediates, l’estudi apunta la creació d’una via d’especialització oficial en infermeria geriàtrica amb un nombre suficient de places de formació; la promoció de programes de formació avançada que integrin el pensament crític, l’experiència pràctica i l’atenció centrada en la persona; alhora que invertir i enfortir la telemedicina com a suport especialitzat.

La presentació dels resultats de la investigació, que du per títol «Anàlisi de les necessitats formatives dels professionals d’infermeria que treballen a les residències a Catalunya»,va venir de la mà de Montserrat Gea (GESEC-UdL, ciber-FES), com a investigadora principal del treball que, a més, signen Ana Mari Fité (GESEC-UdL, vocal de Geriatria del COILL), José Tomás Mateos (GESEC-UdL), Celmira Laza (GESEC-UdL), Jordi Ballesté (GSS, tresorer del COILL) i Carles Muntaner (Universitat de Toronto).

La ponència formava part del simposi «Salut i atenció social en transició: desenvolupament d’un ecosistema per al personal d’infermeria i cures afins», que va moderar Jan Hamers de la Maastricht University (Holanda). La taula va reunir experiències de referència a Europa (Regne Unit, Espanya i Països Baixos) i el Canadà sobre el desenvolupament de models alternatius per a l’atenció sanitària i social per atraure, retenir i empoderar el personal de cures de llarga durada. Les presentacions es van centrar en l’evidència d’entorns de treball alternatius (per exemple, les Green Care Farms), experiències d’infermeres professionals sobre la retenció, l’atracció i la retenció d’una força laboral més diversa i inclusiva, en particular per a persones més joves i homes en atenció sanitària i social i la identificació de les necessitats de formació del personal d’infermeria.

Entre les intervencions destacar la que abordava la «Retenció de professionals d’infermeria en residències de llarga durada: què cal?–», de Katherine McGilton (científica sènior del Toronto Rehabilitation Institute del Canadà), COAUTORA juntament amb Montserrat Gea de l’estudi «Lideratge d’infermeria en cures a llarg termini al Canadà i a Catalunya», finançat pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC).

La trobada va permetre donar a conèixer els resultats assolits durant els dos primers anys de la Càtedra, així com les propostes previstes per al tercer any, especialment aquelles orientades a la formació de professionals infermers i a la transferència del coneixement a la pràctica assistencial.

La comunicació amb les persones amb càncer i les seves famílies és un element clau per garantir una atenció propera, respectuosa i centrada en la persona. En aquest sentit, la Càtedra +ComOn treballa per desenvolupar eines formatives que ajudin les infermeres i infermers a afrontar situacions comunicatives complexes amb més seguretat, sensibilitat i competència professional.

Aquesta trobada amb el COILL representa una oportunitat per avançar en iniciatives formatives vinculades a la humanització de les cures, la millora de l’acompanyament en el procés oncològic i l’enfortiment del paper de la infermeria en la comunicació terapèutica.

La presidenta del COILL demana «polítiques i sistemes organitzatius que posin en valor la professió i facin el sistema de salut prou atractiu perquè les infermeres hi trobin oportunitats i decideixin quedar-se»

Quinze són les infermeres lleidatanes que, el 2025, van sol·licitar el certificat de bona conducta per anar a treballar a l’estranger. El 5.5% de les sol·licituds tramitades a Catalunya que lidera el rànking de migració infermera amb el 19,98% de les peticions estatals.

També la degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), Lluïsa Garcia, ha demanat «mesures serioses i coherents» per aturar aquesta tendència.

La precarietat laboral i la manca de reconeixement professional, la pressió assistencial i la sobrecàrrega de treball, amb una mancança d’almenys 12.622 professionals per assolir la ràtio europea, i una població cada cop més envellida i necessitats assistencials creixents; són les raons principals de la migració infermera que identifica el CCIIC.

Per comunitats autònomes, Madrid amb 225 i el País Valencià amb 217, ocupen la segona i tercera posició, respectivament. Per darrere hi ha Andalusia amb 149, Canàries amb 108, País Basc amb 73, Illes Balears amb 48, Galícia amb 45, Castella-la Manxa amb 36, Aragó amb 31, Múrcia amb 29, Castella i Lleó amb 27, Navarra amb 22 i Astúries amb 16. La Rioja (7), Cantàbria (6) i Extremadura (5) tanquen la llista com les comunitats amb menys peticions de certificats, amb les ciutats autònomes de Ceuta, amb 3, i Melilla, amb 2.

DENÚNCIA DEL CGE

El Consejo General de Enfermería (CGE) denuncia que la fugida d’infermeres continua augmentant un any més i demana al Ministeri de Sanitat i a les conselleries autonòmiques que treballin en aquest tema de manera immediata «perquè ens trobem en un moment crític per al Sistema Nacional de Salut». Les dades del 2025 reflecteixen que 1.356 infermeres i infermers van demanar el certificat de bona conducta (document que sol·liciten des dels països estrangers per poder treballar-hi), fet que suposa gairebé un 20% més que les 1.134 peticions que es van registrar el 2024.

«Fa anys que denunciem aquesta situació i lluny d’intentar posar solucions, veiem que cada vegada són més els companys i companyes que decideixen marxar a la recerca de millors oportunitats laborals. Resulta dramàtic veure com les universitats espanyoles formem milers d’infermeres anualment que després, a causa de les males condicions que ofereixen les comunitats i la sobrecàrrega de treball que existeixen, es veuen actualment en sistemes Florentino Pérez Raya, president del Consell General d’Infermeria. En aquest sentit, recorda que les infermeres espanyoles estan molt ben valorades a l’estranger perquè tenen una formació envejable. «No ens podem permetre tenir professionals amb una de les millors formacions del món i després no fer polítiques reals perquè vulguin treballar aquí. Contractes temporals, inestabilitat i sobrecàrrega de treball diari són les grans lloses a què s’enfronta actualment el sistema en aquest sentit», puntualitza.

Per a ell, “hauria d’estar prohibit que es formés les infermeres i infermers de la manera que ho fem a Espanya per després desaprofitar aquest talent i deixar-los marxar”. Tal com s’apunta des del CGE, al llarg dels darrers anys són moltes les infermeres que han finalitzat els estudis per, directament, anar a treballar a altres països amb millors ofertes. Noruega, Estats Units, Suïssa i Irlanda són alguns dels països que més infermeres espanyoles demanen.

Font © CGE

Pel que fa a les comunicacions, l’enviament de resums clou el 20 de setembre i es poden presentar experiències entorn de qualsevol dels sis eixos temàtics definits pel comitè científic

La Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) bonifica la inscripció al III Congrés Català de Gestió Clínica i Sanitària, que tindrà lloc els dies 3 i 4 de desembre a Sitges. La tarifa reduïda serà aplicable fins al 4 d’octubre, sent de 290 euros per als professionals socis de la SCGS i de 480 euros per als no socis. A partir del dia 5 d’octubre, la quota d’inscripció serà de 390 i 580 euros, respectivament.

La trobada, que és bianual, s’estructura enguany entorn 6 àrees temàtiques claus per desenvolupar l’acció transformadora en el sistema de salut: el govern de les organitzacions, la sostenibilitat del sistema, la cultura del compromís, la transformació digital, l’aportació de valor i els nous models d’atenció integrada. Aquestes àrees es tractaran en les diferents taules de debat que vindran encapçalades per una comunicació oral relacionada, seleccionada pel comitè científic d’entre les experiències presentades al congrés. L’enviament de resums clou el 20 de setembre i hi haurà premi per als millors treballs i «un conjunt de simpòsiums satèl·lit de temes relacionats amb la gestió clínica i sanitària», expliquen fonts de l’organització.

El III Congrés Català de Gestió Clínica i Sanitària té el suport del COILL com a membre del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC).

Web del congrés

El rol de la infermeria en l’abordatge de la violència sexual entre menors i el programa TAUN de salut dels centres educatius dels campaments de refugiats del Tinduf, van ser l’eix de les dues comunicacions orals firmades per infermeres lleidatanes i admeses pel comitè científic del VIII Congrés Nacional d’Infermeres Escolars i Referents de Salut Escolar que s’ha celebrat els dies 25 i 26 de juny, a Castelló de la Plana.

La primera recollia l’experiència de la «Valoració i abordatge interdisciplinari de la sospita d‟un cas de violència sexual infantil entre menors a través del programa Salut i Escola» i era un treball de Marta Morell, qui va fer l’exposició en el marc del congrés, Fèlix Grau, Jesús Campos, Jacob Mesalles, Blanca Aguarod i Janina Ballesté.

La segona de les comunicacions, que duia per títol «TAUN: salut a les escoles. Infermeria escolar en context de refugi», estava firmada per Janina Ballesté, Marta Morell i Blanca Aguarod: el mestre Javi Curco; i les estudiants del grau en Infermeria, Patricia Expósito, Lorena Casanovas. La comunicació posava el focus en un projecte educatiu i solidari impulsat des del 2018 per l’Associació Lleida pels Refugiats . La iniciativa vetlla per proporcionar recursos, materials escolars i suport pedagògic als mestres dels campaments de refugiats sahrauís, des de la perspectiva de la salut, tal com va explicar Janina Ballesté, que és vocal a la Junta del COILL, en la seva presentació.

El VIII Congrés Nacional d’Infermeres Escolars i Referents de Salut Escolar està impulsat per l’Asociación Científica Española de Enfermería y Salud Escolar (ACEESE) i va reunir professionals de la infermeria escolar, referents de salut escolar, docents, investigadors i estudiants per abordar reptes actuals com la salut mental infantojuvenil, la intel·ligència artificial aplicada a la salut, l’educació per a la salut, la inclusió educativa, la investigació i la innovació en les cures.

El Consejo General de Enfermería exposa que, lluny que la situació millori, les xifres espanyoles, amb 6,45 infermeres per cada 1.000 habitants, es mantenen molt per sota de la mitjana europea, que en té 8,12.

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) denuncia la manca de 1.130 professionals per assolir la ràtio europea, tal com exposa l’Informe de Ràtios 2025 del Consejo General de Enfermería (CGE). Lleida té actualment 2.647 infermeres i una ràtio de 5,69 professionals per cada 1.000 habitants, molt per sota de les 8,12 que comptabilitza Europa i de la mitjana espanyola que és de 6,45.

Sobre aquesta situació, la presidenta del COILL –Mercè Porté– subratlla que «2.647 infermeres són del tot insuficients per atendre una població de gairebé mig milió de persones» i demana mesures urgents perquè s’adoptin estratègies i «evitar que s’encomani la tendència a la baixa de la ràtio europea”.

A Catalunya

Catalunya té actualment 53.929 infermeres i una ràtio de 6,58, per la qual cosa caldria incorporar 12.622 professionals. Mentre Lleida se situa en tercera posició, la ràtio més baixa és de 4,89 i correspon a Girona que, amb 4.098 col·legiades, necessitaria incorporar-hi 2.707 infermeres. La segueix Tarragona amb una ràtio de 5,25 i 4.675 infermeres en actiu, que acumula un dèficit de 2.556 professionals. L’única de les quatre províncies catalanes que se situa per sobre de la mitjana espanyola és Barcelona que, malgrat tenir una ràtio de 7,07 i 42.509 col·legiades en actiu, suma un dèficit de 6.313 professionals.

A Espanya

Les xifres espanyoles, amb 6,45 infermeres per cada 1.000 habitants, es mantenen molt per sota de la mitjana europea, que té 8,12 infermeres per cada 1.000 habitants. L’OMS, l’OCDE i la UE ja recopilen i homogeneïtzen la ràtio per cada 1.000 habitants. Aquestes ràtios no ignoren la rellevància de la complexitat de les cures, sinó que respon a un imperatiu metodològic de viabilitat, comparabilitat internacional i consistència de la dada per poder fer-ne un diagnòstic basal. Això ens permet comparar-nos amb països i dades del nostre entorn.

Tot i que la ràtio espanyola ha millorat en 9 centèsimes respecte al 2024 (6,36), l’organisme que representa els més de 358.000 infermeres i infermers assegura que és un augment insuficient i alerta que continuen faltant aproximadament 100.000 professionals per cobrir les necessitats actuals.

Aquestes xifres són extrapolables a la resta de la Unió Europea, que per segon any consecutiu torna a baixar les ràtios de 8,19 el 2024 a 8,12 el 2025. Cosa que posa en evidència la greu situació a què s’enfronta la infermeria a nivell mundial. Així i tot, aquests països europeus, que també tenen dèficit d’infermeres i ofereixen millors condicions, fomenten l’èxode d’infermeres i provoquen encara més fugida de professionals. «Continuem assistint a un deteriorament constant de la sanitat no només al nostre país, sinó a la resta de països veïns de la Unió Europea i també a nivell mundial. La manca de compromís amb la professió significa un autèntic menyspreu a la infermeria, que a curt termini es pagarà molt car», apunta Florentino Pérez Raya, president del CGE.

Xifres per CCAA

Pel que fa a les dades per comunitats autònomes, les xifres no són gaire més esperançadores en aquest Informe de ràtios 2025. Navarra, amb 8,97 infermeres per cada 1.000 habitants, continua liderant el rànquing, seguida del País Basc, amb 8,21, que supera aquest any la mitjana europea també. En aquest sentit, des de la institució col·legial apunten que “encara que estiguin per sobre de la resta de comunitats, això no vol dir que no necessitin més infermeres per poder continuar donant unes cures òptimes, ja que les jubilacions i el desig d’abandonament de moltes professionals també és latent en aquestes regions”, detalla Pérez Raya.

Canàries (7,71), Castella i Lleó (7,6), Aragó (7,47), Melilla (7,46), Astúries (7,39), Extremadura (7,14), Ceuta (6,97), Cantàbria (6,77), Madrid (6,65), La Rioja (6,65) i Catalunya (6,58) ocupen els llocs següents i estan per sobre de la mitjana nacional.

Finalment, tancant la cua i per sota de la mitjana espanyola, Castella-la Manxa (6,33), Illes Balears (6,24), Comunitat Valenciana (5,65), Andalusia (5,62), Galícia (5,33) i Múrcia (5,23).

PDF Presentación CGE Ratios Informe 2025 (Junio 2026

La Infermeria és una professió que acompanya les persones en moments de vulnerabilitat, promovent la salut, alleujant el patiment i defensant la dignitat humana. Aquest compromís no entén de fronteres. Amb aquesta vocació neix Jannu Ferides, una associació sense ànim de lucre impulsada per professionals d’infermeria que treballa per millorar l’atenció a les persones amb ferides i lesions complexes en entorns especialment vulnerables.

El nom de l’entitat s’inspira en el Jannu, una muntanya de 7 710 metres d’altitud a l’Himàlaia, considerada una de les ascensions més exigents del món. Una metàfora que representa els obstacles que moltes persones afronten diàriament per accedir a una atenció sanitària adequada. Per a Jannu Ferides, les grans muntanyes no sempre són geogràfiques; sovint adopten la forma d’una ferida crònica, una discapacitat, la pobresa o la manca de recursos assistencials.

L’associació treballa amb una missió clara: promoure una cura de les ferides segura, eficaç, basada en l’evidència científica i accessible per a totes les persones. Aquesta visió s’alinea amb els principis de la Declaració de Barcelona, que defensa l’accés universal a una atenció de qualitat en l’àmbit de les ferides i la integritat cutània.

Per aconseguir-ho, Jannu Ferides desenvolupa activitats de cooperació internacional, assessorament clínic, formació de professionals sanitaris, educació comunitària i suport a projectes locals a més de proporcionar recursos materials. La seva acció combina l’atenció directa amb la transferència de coneixement, apostant per solucions sostenibles que reforcin l’autonomia de les comunitats i dels professionals que hi treballen, fent èmfasi en l’empoderament de les infermeres. En l’actualitat té projectes en marxa al Nepal, a l’Afganistan i té projectes en preparació a Camerun, les Filipines i altres països de l’Àfrica i d’Americà llatina; i, per l’any vinent, s’estan definint llocs a on poder fer activitats de voluntariat relacionat amb la infermeria i la cura de persones amb ferides.

Entre les professionals de Lleida que impulsen aquest projecte hi trobem la Carme Marquilles, vocal de Jannu Ferides, la Sandra Alexandre, la Pilar Ibars i l’Àlvaro Vilela, socis de l’associació, juntament amb altres professionals compromesos amb la cooperació, la cura de les ferides i la salut global, a hores d’ara compta amb una setantena de socis de Catalunya, Espanya, Andorra, Portugal, Estats Units, Costa Rica, Perú, Xile i Pakistan.

Els valors que inspiren l’associació són plenament coherents amb els que defineixen la professió infermera: equitat, solidaritat, evidència científica, treball interdisciplinari, sostenibilitat, transparència i compromís social.

Però cap projecte transformador pot créixer en solitari. Per aquest motiu Jannu Ferides, amb el suport del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), convida les col·legiades a conèixer l’entitat, a sumar-s’hi com a socis o col·laboradors i a participar en una iniciativa que combina cooperació, formació i cura de les persones més vulnerables.

Col·labora-hi!