El treball realitzat per aquests infermers de l’Hospital Universitari Santa Maria (HUSM) de Lleida i de la Residència Municipal per a la Gent Gran d’Almacelles, du per títol «Maneig de lesions per estasis venosa en extremitat inferior secundàries a descompensació cardíaca mitjançant teràpia de compressió: cas clínic».

Les IV Jornades organitzades pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers d’Andorra són una oportunitat de referència per compartir avenços científics i experiències clíniques en el tractament de lesions complexes. A través de ponències d’experts i tallers pràctics, la trobada potencia l’excel·lència en les cures i la seguretat del pacient.

La infermeria, la fragilitat humana i la lluita per trobar una sortida enmig de la por i la incertesa que va deixar la pandèmia de la covid-19 són els eixos centrals de El destí de Panacea, el documental dirigit per Ivan Zahínos que s’ha projectat avui, dijous 22 d’octubre, en el marc del festival Som Cinema de Lleida. La producció té el patrocini del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya; i el festival i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida /COILL) han organitzat dues projeccions especials del film al Screenbox Lleida, demà divendres a les 11 i a les 20 hores, reservades per a les infermeres i infermers de la demarcació. A la presentació d’avui han assistit Iván Zahínos; una representació del COILL, encapçalada per la seva presidenta, Mercè Porté; i la directora del Som Cinema, Judit Vives.

El film s’endinsa en la realitat emocional i professional de Nerea, una infermera d’urgències que, atrapada en un entorn marcat per la mort, la por i els dubtes, busca una escletxa de llum que li permeti escapar d’una realitat que l’ha portat al límit. A través de la seva experiència, el documental ofereix una mirada profunda i humana sobre les vivències de les professionals de la infermeria amb la crisi sanitària de la covid-19 com a fons.

Amb una mirada alhora dura i poètica, El destí de Panacea posa el focus en les conseqüències emocionals d’una pandèmia que va transformar la vida de milers de professionals sanitaris. Més enllà de l’esforç assistencial, la pel·lícula explora la càrrega psicològica de conviure amb el patiment, la pèrdua i la incertesa, com també la necessitat de trobar sentit i esperança enmig de l’adversitat.

El documental reivindica així la dimensió humana de la infermeria i dona visibilitat a les experiències, les emocions i els dilemes de les professionals que van afrontar una de les etapes més difícils de la història recent del sistema sanitari.

El patrocini del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya contribueix a donar visibilitat a una realitat que sovint queda en segon pla: l’impacte que l’atenció continuada al patiment i a la mort pot tenir en la salut emocional dels professionals sanitaris.

L’objectiu és aprofitar aquesta nova eina digital, promoguda per l’Institut Català de les Dones, per visibilitzar el talent infermer de Catalunya. «Una iniciativa que acollim de bon grau i considerem molt necessària. Cal fer palesa la contribució de les dones infermeres de Lleida al món professional i destacar l’excel·lència assolida. Una aportació que recau en el desenvolupament del país i, sobretot, en el benestar i salut de la nostra societat», expliquen fonts del COILL.

El cercador –que s’adreça a les dones professionals, acadèmiques i activistes de diferents àmbits del coneixement, la recerca i l’acció social– vol contribuir a incrementar la presència i la veu de les dones en els espais de decisió, els mitjans de comunicació i les institucions públiques i privades, afavorint així una representació més diversa i igualitària.

La inscripció és voluntària i gratuïta per a totes aquelles infermeres que compleixin els cinc criteris d’inclusió establerts:
– Experiència mínima de 7 anys.
– Vinculació a Catalunya (residència o activitat significativa).
– Formació específica.
– Participació en almenys 2 projectes rellevants.
– Visibilitat professional acreditada (càrrecs, docència o lideratge).

A més, s’han de complir, almenys, dos dels criteris addicionals:
– Docència universitària o acadèmica.
– Publicacions acadèmiques o de divulgació.
– Ponències en congressos o jornades rellevants.
– Col·laboracions en mitjans.
– Participació en entitats o moviments socials.
– Reconeixements, premis o distincions.
– Altres mèrits equivalents.

Les infermeres interessades poden donar-se d’alta a través d’aquest enllaç.

– Tecnologia per cuidar millor: «ha de facilitar les cures, millorar la qualitat de vida de les persones i complementar, mai substituir, les mans que cuiden».

– Innovació accessible i equitativa: «el progrés tecnològic ha de generar oportunitats i evitar noves desigualtats».

– Col·laboració i transferència: «cal connectar professionals i institucions sanitàries, universitats, tecnòlegs i usuaris finals perquè la recerca es tradueixi en millores reals per a les persones».

– Talent i territori: «Lleida té talent d’excel·lència. Cal creure-hi, potenciar les connexions i aprofitar les oportunitats que ens ofereix ser un territori proper, creant també les condicions necessàries per retenir el talent».

La jornada estava organitzada per la Càtedra Saltó – Robòtica i Societat de la Universitat de Lleida (UdL) –una iniciativa conjunta entre la UdL i el Group Saltó– i Clínic Lleida.

Font i foto © FIF-UdL

El Govern ha presentat aquest mes d’octubre el Pla de Salut de Catalunya – Horitzó 2035, que estableix els objectius i les línies d’actuació en matèria de salut per als pròxims deu anys, amb 50 objectius de salut i 135 intervencions.

El document s’estructura en sis eixos d’actuació que aborden la prevenció, les desigualtats en salut, la salut mental, l’envelliment, el medi ambient i l’atenció sanitària centrada en les persones.

“L’horitzó temporal del 2035 respon a la necessitat de disposar d’un període de planificació que permeti abordar els canvis en la salut de la població i els factors que la condicionen”, expliquen fonts del Govern. El Pla estableix objectius mesurables, mecanismes de seguiment i un desplegament progressiu mitjançant plans operatius pluriennals.

El Pla s’ha elaborat mitjançant un procés participatiu amb més de 4.300 persones, entre les quals hi ha més de 3.400 ciutadans i ciutadanes i més de 700 professionals de la salut.

Presentació PDF

Vídeo

]]> https://www.coill.org/estudi-poma-mila-2026/ Mon, 19 Oct 2026 10:20:51 +0000 https://www.coill.org/?p=23013 La investigació POMA, liderada per Marta Hernández, cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova; i Àngels Molló, metgessa de família de l’AP; s’ha presentat al congrés de l’Associació Europea per a l’Estudi de la Diabetis, celebrat a Milà

La infermera d’Atenció Primària de Lleida, Rosa Giné, ha coordinat l’estudi POMA que identifica quins pacients poden deixar d’administrar-se insulina abans dels àpats sense empitjorar el control de la diabetis i amb una millora de la qualitat de vida.

La recerca ha estat liderada per Marta Hernández, cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, i Àngels Molló, metgessa de família de l’Atenció Primària de Lleida i posa en relleu la importància de la col·laboració entre l’atenció primària i l’hospitalària per avançar cap a tractaments més personalitzats i adaptats a les necessitats de cada pacient.

Desenvolupat conjuntament per professionals d’atenció primària i hospitalària de l’ICS a Lleida, l’estudi mostra que, en determinades persones amb diabetis tipus 2 tractades amb diverses dosis d’insulina al dia, és possible simplificar el tractament i retirar la insulina que s’administra abans dels àpats sense empitjorar el control de la glucosa. Els resultats de l’estudi POMA indiquen que aproximadament una de cada quatre persones estudiades pot beneficiar-se d’aquesta estratègia, que també contribueix a millorar la satisfacció amb el tractament i la qualitat de vida relacionada amb la malaltia.

La investigació ha comptat amb la participació de 262 persones amb diabetis tipus 2 tractades amb múltiples dosis diàries d’insulina i s’ha dut a terme en 21 Centres d’Atenció Primària de la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat Lleida (GAPiC) i al Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

Un tractament més senzill i personalitzat

Per determinar quines persones poden reduir les dosis d’insulina, els professionals sanitaris analitzen la capacitat del pàncrees de continuar produint-ne i la possible presència d’anticossos relacionats amb l’autoimmunitat pancreàtica. Aquesta valoració permet identificar els pacients que poden retirar la insulina abans dels àpats i adaptar la resta del tractament a les seves necessitats.

En les persones que van mantenir aquesta retirada, no es van observar canvis estadísticament significatius en els nivells d’hemoglobina glicada (HbA1c), un indicador del control de la glucosa a la sang. En canvi, sí que es va detectar una millora significativa de la satisfacció amb el tractament i de la qualitat de vida relacionada amb la diabetis.

L’estudi s’ha presentat en el marc del congrés de l’Associació Europea per a l’Estudi de la Diabetis, celebrat a Milà.

Font i foto © ICSLleida

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) de Lleida ha estat finalista en dues àrees dels premis Hospitals TOP 20: pacient crític i gestió hospitalària global, que es van lliurar el passat 15 d’octubre, a Madrid.

A l’acte van assistir la metgessa Núria Nadal, directora de centre, i Anna Teixiné, supervisora d’infermeria del Servei de Medicina Intensiva –en representació de l’hospital– i secretària del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL).

Els premis Hospitals TOP 20, organitzats per IQVIA, reconeixen els centres hospitalaris a partir de l’avaluació d’indicadors objectius basats en dades assistencials i de gestió. La distinció com a finalista posa en valor la feina dels professionals de l’HUAV en l’atenció als pacients crítics i en la gestió global del centre.

Font i fotografia © HUAV

El Programa de detecció precoç va detectar 1.427 càncers de mama el 2024 entre les dones que es van fer una mamografia. A Lleida, la iniciativa ha fet 30 anys, amb 1.300 càncers detectats i 295.000 mamografies realitzades.

La commemoració del Dia Mundial contra el Càncer de Mama d’avui, 19 d’octubre, se centra a la conscienciació sobre la importància de la detecció precoç. Aquest diagnòstic avançat és una de les causes que la taxa de supervivència de les pacients als cinc anys de diagnòstic, sigui ja del 89,3%, la segona més alta entre tots els tipus de càncer.

A Catalunya, s’estima que durant el 2025 es van diagnosticar 5.630 casos de càncer de mama, que representen el 29% del total dels càncers diagnosticats en dones. D’aquests casos, gairebé el 82% (4.623) corresponen a dones de més de 50 anys.

Pel que fa a la mortalitat, durant el 2025 es van estimar 1.069 defuncions de dones per càncer de mama a Catalunya. Les tendències de les taxes d’incidència i mortalitat mostren que, en els darrers deu anys, s’han estabilitzat, ja que l’increment del nombre de casos és proporcional a l’augment de la població.

La detecció precoç, clau per al diagnòstic

El Programa de detecció precoç del càncer de mama de Catalunya convida les dones d’entre 50 i 69 anys a fer-se una mamografia cada dos anys. Segons les últimes dades consolidades del programa, l’any 2024 es van convidar 475.406 dones a participar-hi. D’aquestes, 282.404 es van fer la mamografia, una participació del 59,4%.

En 16.179 casos, el 5,7% de les dones que es van fer la mamografia, va ser necessari dur a terme estudis addicionals. Aquestes proves van permetre detectar 1.427 càncers de mama. En un 1,3% dels casos, la recomanació va ser avançar el control als 12 o 18 mesos per reforçar el seguiment.

Dades per regions sanitàries

Pel que fa a la distribució territorial, a les comarques lleidatanes es van detectar 259 casos a la RS Lleida (4,6%) i 51 a la RS Alt Pirineu i Aran (0,9%).

Són les regions sanitàries de Barcelona Nord, Barcelona Sud i Barcelona Ciutat les que concentren el 63% dels casos estimats de càncer de mama a Catalunya. En concret, el 2025 es van estimar 1.481 casos a Barcelona Nord (26,3%), 1.244 a Barcelona Ciutat (22,1%) i 816 a Barcelona Sud (14,5%).

A la resta del territori, s’estima que es van diagnosticar 636 casos a la Regió Sanitària de Girona (11,3%), 383 al Camp de Tarragona (6,8%), 332 al Penedès (5,9%), 304 a la Catalunya Central (5,4%) i 124 a les Terres de l’Ebre (2,2%).

Hàbits saludables

Mantenir uns hàbits saludables contribueix a reduir el risc de patir càncer, com no fumar, seguir una alimentació saludable, fer activitat física, mantenir un pes saludable i practicar la lactància materna.

Amb l’objectiu que les infermeres que ho desitgeu, pugueu gaudir del documental, el COILL ha concertat dues sessions gratuïtes pel pròxim divendres 23 d’octubre; en horari de matí (11 hores) i tarda (20 hores).

Com l’aforament està limitat a 50 persones per sessió:
– Cada col·legiada podrà sol·licitar un màxim de 2 entrades.
– Caldrà omplir un formulari diferent per a cadascuna de les persones assistents, amb els noms i cognoms corresponents i indicant sempre el número de col·legiada.

Per obtenir l’entrada, cal inscriure’s en la sessió corresponent prement els següents enllaços.

EL DESTÍ DE PANACEA
Divendres 23/10/27
Screenbox
Carrer de Pi i Margall 26
25004 Lleida

Entrada matí 11 hores
Entrada tarda 20 hores

Des del COILL, agraïm a la direcció del Festival de l’audiovisual català ‘SOM CINEMA’ el seu suport a la visibilització de la Infermeria i les infermeres de casa nostra. Moltes gràcies!

Saber més sobre el documental

Productora: En los Confines Producciones, CCIIC
Direcció: Iván Zahinos
Guión: Ivan Zahínos
Idea original i producció: Meritxell Cascán Montiel (infermera COIB, @diariodeunaenfermeradebcn)

Saber més sobre SOM CINEMA

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) ha presentat la comunicació oral Abordaje de la obstinación terapéutica desde la reflexión interdisciplinar en la práctica asistencial, en el marc del XLII Congreso de la Sociedad Española de Calidad Asistencial (SECA) que se celebra entre els dies 14 i 16 d’octubre, a la ciutat de Gijón.

La presentació del treball, seleccionat pel comitè científic del congrés, ha anat a càrrec de la Cristina Serrabassa, membre de la Comissió Deontològica del CCIIC; i es basa en la jornada de reflexió interdisciplinària “Abordant l’obstinació terapèutica. Espai de reflexió interdisciplinari des de la infermeria a Catalunya”, organitzada per l’esmentada comissió, el passat 18 de març.

De la recerca –realitzada a partir d’experiències i casos reals, analitza els factors ètics, professionals i organitzatius que intervenen en les situacions d’obstinació terapèutica– s’extreuen conclusions que posen de manifest que evitar l’obstinació terapèutica no depèn d’una decisió puntual, sinó d’una manera d’entendre l’atenció sanitària.

«Destaquen la necessitat d’avançar en la planificació anticipada de decisions, millorar la comunicació entre professionals i generar espais de deliberació compartida», expliquen les autores de la investigació.

També es reivindica el paper dels equips, especialment d’infermeria, en la detecció precoç d’aquestes situacions, com també la necessitat d’abordar el malestar moral dels professionals des d’una perspectiva organitzativa i sistèmica. En definitiva, «reflexionar sobre l’obstinació terapèutica és també reflexionar sobre com volem cuidar».

Entre les autores de la comunicació hi ha la infermera del COILL, María José Ruiz.

Enllaços relacionals

JORNADA CCIIC

DOCUMENT DIVULGATIU (PDF)