El Consell General d’Infermeria busca prendre el pols als principals problemes que afecten les infermeres i orientar les estratègies de comunicació, reivindicació i negociació corresponents tant en l’àmbit autonòmic com estatal.
L’enquesta arriba dos anys després d’un estudi anterior, en què un terç de les infermeres asseguraven haver patit depressió; sis de cada deu, insomni, i una mica més de dues terceres parts, episodis d’ansietat. Així mateix, gairebé la meitat es va plantejar abandonar la professió i un 30% no tornaria a estudiar la carrera.
El Consejo General de Enfermería (CGE) fa anys que denuncia l’escassetat de professionals, les males condicions a què s’enfronten les infermeres a Espanya a causa de la temporalitat, l’elevada càrrega assistencial i les elevades ràtios de pacients per professional. Amb l’objectiu de conèixer més sobre la pressió assistencial que pateixen les més de 345.000 infermeres i infermers del nostre país, s’acaba de llançar una nova macroenquesta per poder prendre el pols als principals problemes que afecten les infermeres i orientar les estratègies de comunicació, reivindicació i negociació, tant a nivell autonòmic com estatal.
L’organització col·legial busca novament analitzar com està la situació en aquests moments, dos anys després de l’enquesta anterior que va realitzar per veure com havia afectat la pandèmia de COVID-19 en la salut i en la vida laboral de les infermeres.
Conscients dels problemes a què s’enfronten actualment les infermeres, cosa que posa fins i tot en risc la salut dels pacients a causa de la manca de professionals i la manca de temps per atendre’ls en condicions, el CGE insta totes les infermeres i infermers a participar en l’enquesta.
“Des de fa anys denunciem una situació que s’agreuja cada cop més i és que fan falta més de 90.000 infermeres al nostre país. L’escassetat i la diferència en les ràtios amb la Unió Europea posen en risc no només el bon funcionament del sistema nacional de salut, sinó també la salut i la qualitat de vida dels pacients. Fa dos anys vam voler veure com estaven els nostres companys després de la pitjor crisi sanitària de la nostra història i els resultats van ser demolidors. Ara, volem comprovar si alguna cosa ha canviat o tot continua igual i podem, així, prendre cartes a l’assumpte”, afirma Florentino Pérez Raya, president del CGE.
Infradotació d’infermeres
Els països amb infradotació d’infermeres tenen més nivell d’estrès, burnout i insatisfacció a la feina a causa de la sobrecàrrega que les infermeres suporten, i això les aboca al desgast i a l’abandonament de la professió.
Aquest estudi ajudarà a conèixer la situació en què es troben moltes infermeres, no només a nivell professional, sinó també a nivell personal; permetre conscienciar les diferents institucions de la situació que estan vivint els infermers i poder actuar com més aviat millor perquè aquestes conseqüències no derivin en situacions més greus tant per a la societat com per als mateixos professionals.
“Si els nostres professionals sanitaris gaudeixen d‟una salut mental adequada els serveis que prestaran seran de qualitat, per tant, la població en general es veurà beneficiada d‟aquesta identificació. Com més aviat es comenci a posar solució a les patologies trobades, la qualitat dels serveis serà millor”, subratlla Pérez Raya.
Dades 2022
En aquest sentit, des del CGE recorden algunes de les dades obtingudes amb l’enquesta realitzada el 2022 i és que, en aquell moment, un terç de les infermeres asseguraven haver patit depressió; sis de cada deu, insomni, i una mica més de dues terceres parts, episodis d’ansietat. Alhora, gairebé la meitat es va plantejar abandonar la professió i un 30% no tornaria a estudiar la carrera. Les infermeres qualifiquen amb un rotund suspens aspectes com ara la conciliació de la vida familiar (2,97 sobre 10), càrrega de treball (3,35), reconeixement de la carrera professional (2,92), salari (3,37) i desenvolupament de les especialitats (2,28). I, finalment, es va posar de manifest que el 98,7% ni se sent reconeguda pels polítics ni confia que aquests donin solucions.
“Les administracions, tant autonòmiques com nacionals, han de treballar per millorar aquestes xifres que, n’estic segur, no són gaire millors quatre anys després de la pandèmia. Lluny d’intentar millorar la situació que ens va deixar la covid-19, molts governs van tornar enrere i no van valorar la feina que es va fer durant molts mesos per frenar la transmissió i, posteriorment, per dur a terme una campanya de vacunació històrica. Amb els resultats que obtinguem d’aquesta enquesta, decidirem quins passos seguir i com actuar per solucionar el problema a què ens enfrontem actualment”, conclou el president de les infermeres.
