L’Organización Colegial de Enfermería ha fet balanç de la situació de la professió i ha fixat el full de ruta per als pròxims mesos amb dues prioritats clares: assolir el grup A unificat a l’Administració i que es modifiqui la llei del medicament perquè es reconegui a les infermeres com a prescriptores igual que altres professions sanitàries. Per això és clau la implicació política a tots els nivells: als parlaments autonòmics, a les conselleries de Sanitat o al ministeri, entre altres. Per això ha acordat intensificar els contactes oficials amb els diferents partits i grups parlamentaris per assolir aquests objectius.
Com ha assenyalat Florentino Pérez Raya, president del Consejo General de Enfermería (CGE), “continuarem treballant pel ple desenvolupament de la Infermeria, no només perquè és la nostra obligació, sinó perquè, encara que la societat o els polítics de vegades no en siguin conscients, si no aconseguim avançar com a professió, la societat i el sistema sanitari caminaran en la direcció equivocada”. Així, “en aquestes jornades hem deixat clar que hem d’actuar amb urgència, establint unes línies de treball, amb un full de ruta clar i que des del CGE i tota l’organització col·legial ens encarregarem que les accions acordades siguin les línies prioritàries per al pròxim any. Per molts obstacles que tinguem o per molt tortuós que sigui el camí, treballarem de valent per assolir aquestes metes d’excel·lència, orgull i professionalitat”, ha destacat Pérez Raya.
Dividits en quatre grups de treball, els més de 140 assistents –entre ells, Mercè Porté, Miquel Àngel Calderó i Jordi Ballesté; presidenta, vicepresident i tresorer, respectivament, del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL)– han analitzat les estratègies i línies d’acció a seguir per aconseguir el grup A unificat que propugnen per a les infermeres, el desenvolupament de les seves competències i de les especialitats, així com per lluitar contra l’intrusisme professional o com millorar el professionalisme de les escoles d’infermeria, entre altres temes.
Grup A: màxima prioritat
Per a l’Organització Col·legial en conjunt la màxima prioritat és el que demanen les mateixes infermeres a peu de carrer: que hi hagi un únic grup A a l’administració on estiguin englobats tots els graduats sanitaris, erradicant així l’antiga distinció entre diplomats i llicenciats que no existeix des de l’aplicació del Pla de Bolonya.
Per això, defensen que cal establir un diàleg polític amb les conselleries de Sanitat de les diferents comunitats autònomes, perquè, a través del Consejo Interterritorial, donin suport aquesta reivindicació davant el Ministeri de Sanitat. A més, s’ha establert la necessitat que els col·legis d’Infermeria intensifiquin els contactes oficials amb els diferents partits polítics autonòmics per aconseguir suports als Parlaments i consells de Govern regionals.
Modificar la llei del medicament
Per a l’Organització Col·legial d’Infermeria resulta evident que “cal un canvi immediat de la redacció de la Llei del Medicament perquè les infermeres figurin com a prescriptores igual que metges, odontòlegs o podòlegs. Només així serà possible solucionar els problemes que segueix generant l’aprovació del Reial decret d’indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments per part de les infermeres i infermers del 2015 i la seva posterior modificació el 2018”.
Cal no oblidar que algunes de les guies que faculten les infermeres i infermers per indicar determinats medicaments subjectes a prescripció mèdica han estat recorregudes als tribunals, malgrat haver estat elaborades i aprovades per consens a la Comissió Permanent de Farmàcia del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, i que la direcció general de Salut Pública i Equitat en Salut del Ministeri de Sanitat pública al Butlletí Oficial de l’Estat en forma de resolució. Una comissió en què participen representants dels Consells Generals d’Infermers i de Metges, entre altres.
En tots dos casos, grup A i modificació de la llei del medicament, es requereix la col·laboració i implicació de la classe política. Per això la via del diàleg és la primera opció per assolir els dos objectius. No obstant això, en cas de no aconseguir-se tampoc no es descarten altres tipus d’accions com poden ser judicialitzar les qüestions, realitzar una campanya informativa sobre la necessitat per a les infermeres i per a la mateixa societat d’aquests canvis legislatius i fins i tot passar a l’acció de la mà de mobilitzacions professionals. Per això es cercarà també el suport d’altres institucions com poden ser els sindicats, les associacions i societats científiques o les mateixes associacions de pacients.
Especialitats
També és fonamental que les comunitats autònomes implantin de manera definitiva les especialitats d’infermeria, amb vinculació al lloc de treball, creant les categories professionals que encara no estan desenvolupades, però també establint borses i convocatòries de places específiques.
Tot això sense obviar cap altre tipus d’eines de desenvolupament professional com poden ser els diplomes d’acreditació i d’acreditació avançada o la figura de la infermera de pràctica avançada. “Totes aquestes figures –infermeres generalistes, especialistes, de pràctica avançada– poden i han de coexistir, ja que aporten un gran benefici al pacient i al sistema sanitari, però s’ha de fer de forma homogènia a tot Espanya, amb una regulació nacional i una certificació o títol reconegut a tot el país. Per això, des de l’Organització Col·legial treballarem en la definició i competències de tots aquests perfils, perquè serveixin de referència per a les diferents comunitats autònomes, i sempre amb dades basades en els beneficis per a la salut de la població”, ha incidit Pérez Raya.
Modernització de l’organització
En clau interna, també s’ha analitzat la modernització necessària de la normativa que regeix l’activitat col·legial: els estatuts de l’Organització Col·legial, ja que els actualment vigents daten de l’any 2001. Després de més de 20 anys de vigència cal adaptar aquesta norma corporativa no només a les variacions legislatives produïdes en els darrers temps, sinó també per aconseguir que sigui una organització més participativa i oberta. Aquests nous estatuts establiran unes normes bàsiques homogènies a tot el territori, des del màxim respecte a l’àmbit territorial provincial i autonòmic, com a forma de defensa tant dels fins col·legials com de la mateixa professió infermera.
També s’han presentat els treballs que s’estan realitzant per elaborar el nou Codi Deontològic de la Infermeria Espanyola, que està a la fase final per a la seva aprovació, una vegada conclòs el període de consulta pública. Igual que amb els estatuts, es tracta d’adequar la pràctica professional infermera a la nova realitat de la nostra societat, garantint així l’ètica i l’eficàcia en l’exercici professional i assegurar unes cures dignes i excel·lents a la població. En la seva tramitació, el pas següent és analitzar les aportacions realitzades pels col·legis provincials d’Infermeria, amb la incorporació de les que s’estimin pertinents. El nou text es tornarà a remetre a tota l’organització per revisar-lo i validar-lo. S’estima que el primer semestre del 2025 es remetrà a l’Assemblea de presidents per a l’aprovació definitiva.
Mesures per la DANA
Durant les jornades, que es van iniciar el 6 de novembre amb un minut de silenci en record de les víctimes, també s’ha explicat la coordinació que realitzarà Solidaritat Infermera, l’ONG de l’Organització Col·legial d’Infermeria, de les diferents mesures posades en marxa amb motiu de la DANA que ha assolat especialment les províncies de València i Albacete.
