Disseccionar el passat amb detall per entendre el nostre present. Aquesta és la màxima que han seguit José Antonio Ávila, president del Consell d’Infermeria de la Comunitat Valenciana entre el 2000 i el 2020, i Carlos Álvarez, infermer, escriptor i professor, per endinsar-se en una detallada recapitulació de la història de la Infermeria a Espanya que ha desembocat a la publicació del llibre ‘El Consejo General de Colegios Oficiales de Enfermería de España: Origen y Evolución’, que recorre el desenvolupament de la professió de la mà de l’Organització Col·legial des de mitjans del segle XIX.
Per entendre millor l’origen d’aquest llibre i destacar la importància que té el passat infermer en el desenvolupament actual de la professió, el Consejo General de Enfermería (CGE) ha organitzat aquest dimarts 8 d’abril un acte en què han celebrat els orígens de la professió, s’han recordat els reptes pendents i, sobretot, s’ha posat en valor la importància que té, i ha tingut, caminar de la mà en pro de les millores en la professió.
“Només entenent d’on venim, podem valorar tot allò que s’ha aconseguit, i sobretot, projectar cap on volem anar”, ha posat de manifest Florentino Pérez Raya, president del CGE, que a més ha recordat que les infermeres, actualment “continuen sumides en una incessant lluita per no veure’s relegades a un segon pla en el sistema sanitari”.
“Els grans avenços, les grans negociacions polítiques, van venir sempre de la mà d’una Organització Col·legial forta i unida, acompanyada de molts altres actors sindicals, acadèmics o científics que sortosament avui segueixen al nostre costat per a fer front a altres col·lectius a qui beneficia una infermeria atomitzada, segregada i servil”, ha relatat el president de les més de 345.000 infermeres espanyoles.
Claus de la història infermera
El llibre, que ha portat als autors diversos anys de recopilació de dades i revisió d’arxiu, ofereix un viatge pels moments claus de l’Organització Col·legial que han fet que la professió sigui el que és avui dia. Des que el 1915 es va crear el títol d’Infermera tres oficis que ara marxen junts, com és el d’infermera, llevadora i practicant, han buscat un organisme que actuï com a sosteniment i en reguli la professió. I es van donar grans avenços primerencs, com ara l’agrupament de diferents associacions i societats en Organització Col·legial o l’aprovació de la Llei de Col·legis Professionals.
A més, els autors se centren en els passos de gegant que s’han fet des de la dècada dels anys 70 quan, amb la integració de les Escoles d’Infermeria a la Universitat, es van consolidar les bases perquè la professió es posés a córrer i arribés al punt de professionalització i suport legal amb què compta avui dia. D’aquesta manera, els darrers 50 anys la infermeria ha succeït les convalidacions de títols fins a assolir el grau universitari, el Reial decret d’especialitats o l’aprovació de la prescripció infermera el 2018, amb el suport d’organitzacions col·legials i sindicals de metges i infermeres.
Acte de presentació
José Antonio Ávila i Carlos Álvarez, autors del llibre, han ofert una entrevista durant l’acte en què han desgranat els moments més destacats de la història de l’organització col·legial. Així, Carlos Álvarez ha aprofitat l’ocasió per ressaltar alguns dels moments clau de la història que recopilen al llibre: “Des del meu punt de vista, el més important en aquests 150 anys d’història ha estat el trànsit de ser una professió auxiliar a una professió autònoma. Després, unificar totes les professionals auxiliars en una sola i, finalment, el pas a la universitat i haver aconseguit l’accés al doctorat que ens obre totes les portes”.
Per la seva banda, José Antonio Ávila ha destacat la importància de fer un treball de recollida i recerca històrica del passat de la infermeria “per poder entendre com ha canviat amb el pas del temps; quins desafiaments va enfrontar, quins avenços es van aconseguir i com es va adaptar a les noves necessitats socials, tecnològiques o econòmiques”. “Això permet valorar el camí recorregut i poder entendre’l”, ha posat èmfasi.
“Conèixer les persones, esdeveniments o idees que van marcar fites a la història de la professió permet honrar el seu llegat i aprendre de les seves experiències, tant els encerts com els errors”, ha afegit l’expresident del Cecova.
Per oferir una fotografia completa de la realitat de l’Organización Colegial, l’acte ha comptat amb una conversa entre tres entre Ascensión Pérez Sampayo, expresidenta del Col·legi d’Infermeria d’Ourense, Laura Almudéver, presidenta del Col·legi d’Infermeria de València i Lucía Llobell, secretària de l’Asociación Estatal de Estudiantes de Enfermería. Les ponents han conversat sobre la visió de les diferents generacions respecte a l’Organització Col·legial i com actua de sosteniment per a les infermeres i infermers del nostre país.
L’acte ha tingut com a cloenda la conferència magistral de Julián García Vargas, que ha fet un repàs del desenvolupament de la història infermera durant el final del segle XX, centrat en el període abastat entre els anys 1986 i 1991, quan Garcia Vargas va ocupar la cartera ministerial de Sanitat, amb la implantació de la Llei General de Sanitat o la creació de l’Institut Nacional de Salut, l’antic Insalut.
En el discurs, l’exministre ha volgut expressar el seu agraïment personal “a les infermeres per la seva dedicació, sempre disposades a acudir als llocs més difícils”. A més, ha destacat la seva “impagable tasca durant la Covid i el seu paper en la tasca de vacunació d’èxit. I malgrat això sempre tenim pendent l’escassetat d’infermeres, de la qual sempre es parla, però no tant com de la dels metges”. Sens dubte, un tema pendent que per a García Vargas cal resoldre.
