La disfunció intestinal (principalment la incontinència fecal i el restrenyiment) afecta al voltant del 4% de la població pediàtrica i entre l’1 i el 15% de la població adulta, veient-se agreujat fins a un 50% en ancians. A més, aquesta problemàtica té una prevalença encara més gran en persones amb lesió medul·lar, esclerosi múltiple o parkinson, entre d’altres.
Saber manejar aquesta situació i brindar les millors cures per poder abordar la disfunció és una feina en què les infermeres i infermers hi tenen molt a dir, ja que sol ser un problema que condiciona enormement la vida i la salut mental dels pacients. I per això, des del Instituto Español de Investigación Enfermera del Consejo General de Enfermería s’ha treballat, amb un grup d’infermeres expertes, per crear el document Marc d’actuació infermera a les cures avançades de la persona amb disfunció intestinal.
Un document que recull tots els mecanismes i pautes, seguint l’evidència científica, per afrontar els desafiaments de l’assistència sanitària a aquestes persones de manera segura. “El nostre compromís és clar, les cures infermeres han de ser cures expertes, basades en l’evidència i dirigides, fonamentalment, al pacient que les necessita. No podem seguir tenint infermeres rotant entre serveis perquè la societat es mereix un tracte personalitzat. Amb aquest marc d’actuació pretenem que les infermeres que treballen amb pacients que pateixen totes les pacients maneres d’actuar al seu dia a dia”, afirma Florentino Pérez Raya, president del Consejo General de Enfermería.
Com a resultat de la necessitat del control de malalties cròniques, el desenvolupament de nous fàrmacs, l’increment dels costos en l’atenció sanitària, els nous desenvolupaments organitzatius i un augment en l’avenç professional, el paper de la infermera està experimentant un gran canvi a models més especialitzats. “Cal adquirir un coneixement avançat sobre les patologies amb què treballem, els tractaments utilitzats i les necessitats de salut del pacient, amb l’objectiu d’establir els diagnòstics infermers adequats que permetin dissenyar un pla de cures específic”, explica Matilde Castillo, infermera experta en lesió medul·lar i coordinadora del grup d’Infermeria per elaborar aquest marc.
Així mateix, exposa que “la infermera de cures del pacient amb disfunció intestinal ha de tenir autonomia professional i competències acreditades per respondre a les necessitats demandades”.
Tal com s’exposa al document, la infermera experta en disfunció intestinal “col·labora en la realització de proves i tractaments proporcionant una atenció individualitzada, holística, transversal i de qualitat; integra la millor evidència en la presa de decisions i participa activament en projectes de recerca, sent referent en el seu entorn laboral, tant per a la resta de les infermeres com per a la resta de les infermeres”.
En definitiva, des del Consejo General de Enfermería s’exposa que la disfunció intestinal requereix un abordatge de cures infermeres avançades, amb un procés de seguiment i individualització dels processos. “El perfil professional infermer de referència constituiria un nivell avançat de cures i maneig de la disfunció intestinal que garantiria la cobertura de tots els processos assistencials actualment derivats des de consultes de diferents especialitats mèdiques i que no responen a un perfil de diagnòstic i tractament curatiu convencional, sinó que necessita una planificació individualitzada de cures professionals basades en un model de cures avançades. aquestes persones”, puntualitza el document.
