La degana del CCIIC participa al debat entorn de les “Propostes per atreure i fidelitzar les noves generacions infermeres” de la Càtedra de Gestió, Direcció i Administració Sanitàries de la UAB.
La Casa de Convalescència de la Universitat Autònoma de Barcelona, edifici modernista declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO i emblema de l’evolució de l’assistència sanitària a Catalunya, va acollir ahir 5 de novembre una taula rodona entorn de les “Propostes per atreure i fidelitzar les noves generacions infermeres” recollides en la quinzena monografia elaborada per la Càtedra de Gestió, Direcció i Administració Sanitàries de la UAB.
En total, sobre la taula, les dotze propostes essencials per atreure i fidelitzar les infermeres a les organitzacions educatives i sanitàries “amb l’afany de millorar les condicions laborals i fomentar un entorn de treball col·laboratiu i satisfactori, que asseguri la retenció del talent i la qualitat dels serveis”, a desenvolupar en cinc àmbits:
FORMACIÓ DE GRAU
- Proposta 1: Orientació professional.
- Proposta 2: Crear aliances sòlides entre el món universitari i assistencial.
DESENVOLUPAMENT DE LA PROFESSIÓ
- Proposta 3: Facilitar la transició i el creixement professional.
- Proposta 4: Promoure l’autonomia professional i els rols avançats.
POLÍTIQUES PÚBLIQUES I TRANSFORMACIÓ DEL MODEL DE SALUT
- Proposta 5: Desenvolupar polítiques públiques que reforcin el lideratge infermer.
- Proposta 6: Garantir la participació i la veu de les infermeres.
- Proposta 7: Reconèixer i visibilitzar el valor professional infermer.
FORMACIÓ I RECERCA
- Proposta 8: Afavorir l’excel·lència professional.
AUTONOMIA I BENESTAR PROFESSIONAL
- Proposta 9: Crear entorns laborals atractius i segurs.
- Proposta 10: Adequar les condicions contractuals i salarials.
- Proposta 11: Fer compatible la vida personal i professional.
- Proposta 12: Assegurar dotacions d’infermeres d’acord amb les necessitats de salut.
“Sens dubte, les mesures identificades i recollides en la monografia van pel bon camí, però no podem obviar l’ecosistema en què s’han de desenvolupar” va expressar Lluïsa Garcia, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i convidada a participar en el debat des de la ‘Fila 0’ en representació de la professió, en referència al repte d’implementar i fer efectives les propostes en el marc real. La degana va fer l’apunt, per exemple, del “prestigi i reconeixement que gaudeixen la formació” de Grau de les universitats catalanes o la Formació Sanitària Especialitzada a càrrec de les Unitats Docents “que atreuen estudiants i infermeres d’arreu de l’estat, però que després marxen foragitades per la manca de reconeixement professional i laboral del sistema de salut català”.
El dia d’avui, Catalunya continua sense definir la categoria estatutària d’infermera especialista (a excepció de la de llevadora), ni convocar places específiques ni, tampoc, catalogar els llocs de treball corresponents com a específics. “Un marc gens favorable per retenir i atreure talent a un territori que manca de més de 20.000 infermeres per atendre les necessitats de cura professional de la població resident”.
La jornada es va iniciar amb la benvinguda de Lena Farrús, coordinadora de la Càtedra de Gestió, Direcció i Administració Sanitària de la UAB. Tot seguit, Núria Codern i Andrés de Juan van fer una breu exposició dels resultats del PEEGI24 per introduir la taula rodona en què van participar Ariadna Barta (infermera intensivista i coordinadora en funcions de la Unitat de Vigilància Intensiva Respiratòria de l’Hospital Clínic de Barcelona), Ignasi Carrasco (director de l’Àrea Assistencial al Servei Català de la Salut), Jordi Fonoll (infermer i director per a les Persones a l’Institut Català d’Oncologia i coordinador del Màster d’Atenció Integral en Oncologia de la Fundació UdG), Begoña Martí (infermera especialista familiar i comunitària, directora de Cures Infermeres al Departament de Salut), Teresa Lluch (infermera especialista en salut mental, catedràtica d’Infermeria Psicosocial i Salut Mental i degana de la Facultat d’Infermeria de la UAB), Montse Montaña (Infermera a la Unitat del Son de l’Hospital de Sabadell, membre del Grup de Recerca Infermera de l’I3PT i professora associada de la Facultat d’Infermeria de la UAB).
La sessió va finalitzar amb un debat intens on es van llençar nombroses propostes des de la ‘fila 0’ on, a més de la degana del CCIIC, van participar Andrea Ahís (IIR de Familiar i Comunitària a la UD CAPSBE), Saray Alen (directora infermera a l’Hospital Clínic de Barcelona), Lorena Molina (directora gerent del Campus Docent Sant Joan de Déu), Miriam Rodríguez (vocal de Docència de la Societat Catalano-Balear d’Infermeria i professora a Blanquerna Universitat Ramon Llull).
MONOGRAFIA XV
Les “Propostes per atreure i fidelitzar les noves generacions infermeres. PEEGI24” són la continuïtat de la Monografia XIV (“Prioritats i expectatives professionals de les estudiants del Grau en Infermeria. PEEGI23”). En l’estudi han participat 92 persones dels àmbits assistencial, docent i gestor de la salut; i també de la universitat. El document proposa 36 accions (20 prèvies a l’accés a l’àmbit professional infermer i altres 16 a dur a terme en accedir al món laboral) agrupades en 16 línies d’acció i en 5 blocs temàtics o àmbits alineats amb les “Orientacions estratègiques mundials sobre infermeria i llevadoria 2021-2025” de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i amb el “Pla d’acció de la professió infermera 2024-2025” de la Direcció de Cures Infermeres, Departament de Salut. D’acord amb els resultats, s’han elaborat les 12 propostes dalt esmentades.
Les barreres més identificades en el decurs de l’estudi han estat la resistència al canvi, la necessitat de recursos i la manca de canals de comunicació. Per contra, els facilitadors més identificats han estat el treball col·laboratiu i els programes de formació i mentoria.
La Càtedra de Gestió, Direcció i Administració Sanitàries de la Universitat Autònoma de Barcelona, fruit d’un conveni de col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Fundació Doctor Robert (integrada a la Fundació Salut i Envelliment UAB des d’octubre de 2014), l’Institut Català de la Salut, l’Institut d’Estudis de la Salut (Departament de Salut), l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària —actual Parc de Salut Mar— i la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’any 2018 s’hi va incorporar la Fundació Puigvert.
Enllaços d’interès
Monografia XV “Propostes per atreure i fidelitzar les noves generacions infermeres. PEEGI24”
