El projecte reforça la coordinació entre l’hospital i els serveis socials per millorar l’atenció a persones en situació d’exclusió que acudeixen reiteradament a Urgències
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) de Lleida ha consolidat un model innovador de coordinació entre el sistema sanitari i els serveis socials per millorar l’atenció a persones en situació de vulnerabilitat que acudeixen als serveis d’Urgències. La iniciativa, que s’ha desenvolupat conjuntament amb els Serveis Socials de l’Ajuntament de Lleida, permet identificar i fer seguiment de persones amb problemes socials greus que sovint queden fora dels circuits assistencials habituals.
El model s’ha estructurat al voltant d’una comissió específica que analitza els casos més complexos i dissenya plans d’intervenció individualitzats. L’objectiu és millorar la coordinació entre professionals sanitaris i socials, facilitar la vinculació d’aquestes persones al sistema de salut i garantir una resposta integral a situacions que sovint combinen problemes mèdics, trastorns mentals, addiccions o manca d’habitatge.
La iniciativa s’adreça especialment a persones en situació de sense llar o amb situacions d’exclusió severa que utilitzen els serveis d’Urgències de manera reiterada. En aquests casos, el servei d’Urgències sovint es converteix en la porta d’entrada al sistema sanitari, però també en el primer punt de contacte amb realitats socials complexes que requereixen una resposta més enllà de l’atenció estrictament mèdica.
Per donar resposta a aquesta realitat, el model organitzatiu es basa en dues estructures complementàries. D’una banda, la Comissió clínica de pacients vulnerables, amb la participació dels serveis de Ginecologia, Geriatria, Pediatria i Urgències, així com professionals de Treball Social hospitalari, Atenció Primària, CUAP i del Servei de Salut Mental i Addiccions de l’Hospital Universitari de Santa Maria. De l’altra, una Comissió tècnica operativa formada per professionals d’Urgències, Treball Social de l’HUAV i els referents d’Inclusió de l’Ajuntament de Lleida, que coordinen les actuacions amb els recursos socials i comunitaris.
Aquest treball conjunt permet compartir informació, identificar casos de risc i activar intervencions coordinades entre l’hospital, l’atenció primària, la salut mental i els serveis socials municipals.
Dades i perfil de les persones ateses
Durant el període 2023-2024 es van incloure 34 persones en el programa de seguiment, mentre que l’any 2025 es van revisar 22 casos i actualment, el 2026, se’n fa seguiment de 15. El perfil dels pacients és el de persones amb una elevada vulnerabilitat social i sanitària, sovint amb pluripatologia crònica no tractada, trastorns mentals greus i consum actiu de substàncies.
Els primers resultats del programa mostren una millora significativa en la coordinació entre els diferents dispositius assistencials. Després de la seva inclusió al circuit, es va observar un augment de la coordinació entre l’hospital i els serveis socials municipals, així com amb l’atenció primària. Aquesta major connexió entre serveis facilita el seguiment dels casos i permet activar recursos socials i sanitaris que abans no s’utilitzaven. Gràcies a aquesta intervenció coordinada, més del 60% dels pacients inclosos han pogut accedir a algun recurs social, com allotjaments d’emergència o dispositius d’inclusió.
L’experiència desenvolupada a Lleida representa una de les primeres iniciatives estructurades d’aquest tipus en l’àmbit hospitalari a Catalunya. Aquesta experiència ha estat recentment descrita en un article científic publicat a la revista especialitzada Emergencias, que analitza el funcionament del model i els seus primers resultats assistencials.
Font i foto © ICS Lleida
