La col·legiada al COILL és una de les veus impulsores de l’atenció especialitzada, a Catalunya i a Espanya
La infermera Montse Robles ha exposat avui el valor de l’ètica com a eina facilitadora en els casos complexos de dol perinatal i ho ha fet en el marc de la ponència que ha impartit en el marc del V Congreso sobre Violencia Obstétrica, Duelo Perinatal y Salud Mental de la Federación Española de Duelo Gestacional, Perinatal y Neonatal (FEDUP), entre els dies 12 i 13 de novembre, a Bilbao.
Durant el matí, Robles també ha intervingut de forma telemàtica en les V Jornadas Multidisciplinares sobre Atención al Duelo Perinatal, que organitza el Colegio de Enfermería de Alicante. La sessió ha obert capítol sobre ‘Aspectes jurídics i bioètics’ per analitzar l’evolució de la inscripció dels nascuts no vius en el Registre Civil, la situació dels naixements amb vida o les propostes actuals de modificació legislativa. En la seva intervenció, la infermera lleidatana ha exposat les reivindicacions que fan les associacions membres de la FEDUP, la qual presideix.
Cal recordar que el 5 de novembre passat, Montse Robles ja va participar en una sessió del Parlament de Catalunya, en la qual es va aprovar per majoria sol·licitar al Govern de Catalunya que insti l’Estat a establir permisos retribuïts per pèrdua gestacional el primer trimestre, per als dos progenitors. A més, el debat de la moció sobre dol perinatal presentada per Junts, es va saldar amb un altre acord de la cambra: el de demanar al Govern que legisli i presenti, en sis mesos, una llei d’acompanyament al dol perinatal. Entre les propostes presentades, destaquen les d’unificar els protocols i els recursos de tots els hospitals catalans, millorar i acreditar la formació dels professionals i crear estàndards d’atenció especialitzada en els serveis funeraris de tot el territori.
La infermera Montse Robles és una de les veus impulsores dels drets i canvis legislatius en l’atenció especialitzada i la visibilització del dol perinatal, a Catalunya i a Espanya. Com a exemples, la seva compareixença del passat 4 de febrer, en comissió parlamentària, com a ponent de la Proposició de Llei d’Atenció Pal·liativa Pediàtrica Integral, on demanava “que el dol pediàtric i familiar quedi reconegut explícitament com a part central de l’atenció pal·liativa, incloent-hi l’acompanyament abans, durant i després de la defunció; o la seva compareixença davant de la Comisión de Igualdad del Senado, el passat mes de desembre, en què denunciava que “el dol perinatal no pot continuar sent invisible” i demanava “un marc legal i social que reconegui la dignitat de totes les famílies, independentment de l’edat gestacional o de la comunitat autònoma on visquin”.
