Leyre Estallo, vocal llevadora del COILL; i les infermeres Laia Sió i Montse Robles, en representació de les associacions Llavors de Vincle i Chisana, respectivament; denuncien davant de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, la vulneració del dret de mares i nadons lleidatans a rebre una atenció de qualitat, amb instal·lacions adequades per desenvolupar els protocols assistencials actuals i amb les llevadores, infermeres i professionals necessaris i formats.
“Els professionals són excel·lents, el que fallen són les instal·lacions d’obstetrícia de l’Arnau i manquen llevadores”. Així ho ha manifestat avui Leyre Estallo –vocal llevadora del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL)– al Parlament de Catalunya, durant la seva compareixença davant de la Comissió de Salut amb motiu de la situació que es viu a l’àrea d’obstetrícia de l’Hospital Arnau de Vilanova (HUAV) de Lleida i que la corporació professional considera que vulnera els drets de mares i nadons.
La vocal del COILL ha lamentat que les dones que pareixen a l’HUAV, única opció pública d’atenció al part a Lleida, hagin de fer fins a 4 o 5 trasllats durant el procés de dilatació, part i postpart immediat; i que ho hagin de fer en boxes de 6 metres quadrats, separats per cortines i amb lavabo compartit per un mínim de 8 dones. Un Bloc Obstètric que “contradiu totes les guies internacionals sobre les condicions de l’entorn durant el procés de part” ha explicat, com ara el “Protocol d’Atenció i Acompanyament al Naixement a Catalunya” (2020) que recomana disposar d’una sala de dilatació-part en un únic espai i boxes amb portes que només s’obrin a petició de la dona atesa, evitar l’exposició innecessària del cos de la dona o disposar d’espais de deambulació que permetin la mobilitat de les dones i facilitar el descens del fetus pel canal de part, entre altres.
Leyre Estallo ha denunciat també que el dèficit de llevadores ha obligat l’àrea obstètrica de l’HUAV a activar un Pla de Contingència. “Catalunya, sent la comunitat amb més competències llevadores desplegades, és la tercera de l’estat amb la ràtio més baixa” –ha explicat– “18 llevadores per cada 1.000 naixements, una ràtio molt inferior a la mitjana europea, que és de 64”. Amb 1.480 llevadores en actiu a Catalunya i segons l’estudi Crowe que va encomanar la Federación de Asociaciones de Matronas Españolas (FAME), caldria disposar de 120 llevadores més a les terres de Lleida i 1.002 a tot Catalunya. A més, amb la jubilació massiva de professionals prevista fins al 2026 (711 llevadores) i el nombre escaig d’incorporacions anuals (71 al 2025), el nombre de llevadores disminuirà un 27,6% a Catalunya.
Entre les conseqüències d’aquesta mancança de professionals: l’intrusisme. La llevadora ha denunciat que hi ha centres que “recorren a altres professionals no especialitzats o no sanitaris, amb el risc que això suposa per a la seguretat” de la dona i el nadó. Concretament i segons va informar el Consejo General de Enfermería (CGE), el 2023, “45 parts van ser atesos per personal no sanitari, a Catalunya”.
La vocal del Col·legi ha exposat també el biaix de gènere en l’atenció al part, preguntant “Per què no s’ha posat la dona al davant de les decisions hospitalàries?” o “Si ens plantegem un escenari similar, amb una infraestructura obsoleta i no actualitzada des de fa 30 anys, en un gènere diferent?”
Estallo obria la roda de cinc intervencions que, des de diferents perspectives, han abordat una situació que ha estat denunciada per llevadores i infermeres i altres professionals sanitaris, així com usuàries i usuaris del servei.
La següent a exposar la situació ha estat la també infermera Laia Sió, de l’associació de criança conscient “Llavors de Vincle” de Lleida, que ha demanat que “se separin la sala obstètrica de l’àrea patològica perquè parir no és una malaltia”. Sió ha denunciat les condicions en què les dones lleidatanes han de parir i ha explicat la seva experiència personal a l’HUAV. Una situació traumàtica que “les dones amb recursos” eviten buscant “alternatives a l’hospital públic, desplaçant-se a Valls o Igualada”.
A continuació, una altra infermera, Montse Robles, ha intervingut en representació de l’Associació Chisana i ha parlat de “la cara més dura de la maternitat” –el dol perinatal– “quan s’han de parir fills i filles sense vida”. Robles ha qüestionat l’aplicació dels protocols existents a l’HUAV i la manca de formació dels professionals al respecte o la negativa a rebre suport extern per proveir aquesta atenció psicològica especialitzada. Robles ha denunciat també que aquestes dones hagin de compartir l’espai amb altres mares i infants vius.
A la sessió han assistit Miquel Àngel Calderó, vicepresident del COILL; Anna Maria Monsó, supervisora llevadora del Bloc Obstètric de l’HUAV; Yolanda Florensa, coordinadora de l’ASSIR Lleida; i Ivonne Aixalà, llevadora col·legiada al COILL.
NOU BLOC OBSTÈTRIC A FINALS DEL 2025
Per part del Departament de Salut, Josep Pomar, director gerent de l’Institut Català de la Salut; i Alfons Segarra, gerent de l’HUAV.
Pomar, ha reconegut que l’espai “no s’ha adaptat a les necessitats actuals”, tot i que ha afirmat que l’atenció al bloc obstètric “és correcta” i que s’atenen 1.800 parts i 400 cesàries cada any, a més de totes les atencions relacionades amb l’obstetrícia que no són de part. També ha al·legat que “les instal·lacions són antigues” i que l’hospital ha crescut de forma desordenada. Una situació que el Departament de Salut espera solucionar amb l’execució del “Pla director d’espais” que contempla la modernització de les àrees assistencials i no assistencials, basada en els processos i en la funcionalitat. Un Pla que afectarà els hospitals universitaris Arnau de Vilanova i Santa Maria, creant un espai integrat i del qual es licitaran les primeres obres aquest mes de febrer i s’espera que l’HUAV disposi d’un nou Bloc Obstètric a finals de 2025. Per acabar, Pomar ha exposat les accions previstes en el mac del “Pla per a l’abordatge de la violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius 2023-2028″.
Per acabar, Alfons Segarra ha iniciat la seva intervenció explicant que els “indicadors de qualitat són excel·lents”, pel que fa a l’àrea d’obstetrícia. El gerent de l’HUAV s’ha acollit al “tracte humà del personal que sempre ha estat excel·lent”, en referència a la valoració que fan les usuàries i usuaris, i a les poques queixes rebudes. Tot i això, ha reconegut que “l’estructura té quasi 40 anys” i que, al llarg del temps, “només s’han fet reformes menors”. Segarra ha incidit en el fet que el “Pla director d’espais” permetrà una reforma integral i dotarà l’hospital amb 8 sales de dilatació i postpart –aïllades i perfectament equipades– i una nova zona de reanimació. “Tot sense parar l’activitat i abans que acabi el 2025”.
La sessió ha finalitzat amb la intervenció dels representants de les formacions polítiques, membres de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya.
