El Consejo General de Enfermería ha presentat l’Estudio sobre el impacto de la presión asistencial en la profesión enfermera, que busca conèixer quina és la situació de les infermeres actualment i comprovar com ha variat respecte al 2022, any en què es va realitzar per primera vegada per conèixer els estralls de la pandèmia a la professió.
La falta de 123.000 infermeres, tal com va posar de manifest el CGE en la seva radiografia anual de la professió fa unes setmanes, agreuja enormement aquesta situació, que porta les infermeres a enfrontar-se a un volum de treball excessiu al seu dia a dia.
Resulta inadmissible que després del que es va fer per superar la crisi sanitària més gran dels últims anys, les administracions ho hagin oblidat tot de cop i ara les nostres companyes tinguin la percepció que estan fins i tot pitjor que abans. Com és possible que no s’hagin cuidat els nostres professionals i que els que prenen les decisions no recordin la importància de mantenir una bona sanitat?”, afirma Florentino Pérez Raya, president del CGE.
El Consejo General de Enfermería denuncia que la càrrega assistencial que pateixen les infermeres i infermers d’Espanya en el seu dia a dia des de fa anys és insostenible i més del 95% dels professionals considera que té un volum de treball alt o excessiu i un 88,3% reconeix que aquesta pressió a la feina els ha afectat psicològicament molt o bastant. Així es desprèn de les xifres extretes d’una macroenquesta realitzada per la institució que representa les més de 345.000 infermeres del nostre país entre gairebé 10.000 infermeres i infermers. Els resultats, tal com apunten des del CGE, són “pitjors que fa dos anys”.
Es tracta de l’Estudio sobre el impacto de la presión asistencial en la profesión enfermera que busca conèixer quina és la situació de les infermeres actualment i comprovar com ha variat respecte al 2022, any en què es va realitzar per primera vegada per conèixer els estralls de la pandèmia a la professió.
“Han passat quatre anys des d’aquest 2020 inoblidable i ara veiem molt llunyà com en aquell moment es va apostar al cent per cent per la infermeria i per la Sanitat. Ens aplaudien, ens valoraven i les administracions es van bolcar enormement per sortir de la crisi. Ara, el 2024, no és que vegem cert retrocés, és que estem pitjor que abans de la pandèmia”, assegura Florentino Pérez Raya, president del CGE.
Els resultats obtinguts amb aquesta enquesta van de la mà amb les xifres que es van presentar fa tan sols dues setmanes i que evidenciaven la manca de 123.000 infermeres i infermers per aconseguir arribar a les ràtios europees i poder així atendre de manera òptima els pacients. Nombrosos estudis nacionals i internacionals apunten que la manca d’infermeres augmenta la càrrega assistencial i alhora empitjora les cures de les persones. I això es veu reflectit, clarament, a les xifres presentades avui amb l’enquesta i anteriorment amb la Radiografia de la professió.
Pitjor que abans de la covid-19
De fet, el 56,1% de les infermeres enquestades consideren que la seva situació laboral actual ha empitjorat respecte a la que tenia abans de la covid-19. Una dada que preocupa enormement l’Organización Colegial de Enfermería i que s’ha posat en relleu durant la presentació: “Resulta inadmissible que després del que es va fer per superar la crisi sanitària més gran dels últims anys, les administracions hagin oblidat tot de cop i ara les nostres companyes tinguin la percepció que fins i tot estan pitjor que abans. Com és possible que no s’hagin tingut cura dels nostres professionals i que els qui prenen les decisions no recordin la importància de mantenir una bona sanitat?”, pregunta Pérez Raya.
Volum de treball
Pel que fa al volum de treball, les infermeres el puntuen amb un 8,62 sobre 10, i encara que la percepció d’excés de treball és transversal a tots els àmbits, l’àrea sociosanitària (8,91) i l’hospitalització (8,81) tenen les puntuacions més altes.
Conseqüències emocionals
Les conseqüències emocionals i la salut mental de les infermeres és un dels punts clau que des del CGE demanen abordar després de presentar els resultats de l’enquesta. I és que gairebé 9 de cada 10 infermeres (88,3%) reconeix que la càrrega de treball els afecta psicològicament. El 86,1% de les infermeres han patit episodis d’estrès, el 66,6% d’ansietat, el 60% d’insomni i el 27,2% declaren haver arribat a patir depressió.
Unes xifres molt alarmants per al Consejo General de Enfermería (CGE), des d’on s’ha demanat de treballar conjuntament per prevenir aquests problemes. “No és qüestió d’arribar a patir aquests episodis per tractar-los quan passen, sinó de posar les barreres i els mecanismes de prevenció perquè no arribin a succeir. Parlem molt de cuidar el cuidador, però ho hem de fer des de l’inici. No serveix de res cuidar algú quan ja està sobrepassat, hem de treballar perquè la prevenció sigui la nostra bandera”, apunta Raquel Rodríguez Llanos, vicepresidenta del CGE.
Baixes laborals
L’informe també puntualitza que el 23% de les infermeres s’han vist obligades a demanar la baixa per algun problema derivat de la càrrega emocional que genera la pressió assistencial, fet que suposa un increment enorme respecte al 2022, que la dada era del 16,5%. Per a Rodríguez Llanos, aquesta xifra suposa, a més, “un enorme cost econòmic per al sistema i més sobrecàrrega per a la resta de les infermeres”. “Si no podem prevenir els problemes de les nostres companyes, això continuarà augmentant. Hem de prendre totes les mesures oportunes per ajudar aquestes companyes que estan en una situació límit, la qual cosa els beneficiarà a elles mateixes i també al sistema, reduint l’impacte econòmic i millorant les cures dels pacients”, afirma la vicepresidenta.
Al fil de tot això, el 63,1% de les consultades declara que ha necessitat ajuda professional a nivell psicològic. Només el 37,8% ha tingut accés a aquesta ajuda. I això deriva que 6 de cada 10 professionals enquestades declara que ha pensat en algun moment deixar la professió. Una dada significativament superior a la recollida el 2022, on era el 46,5%.
“Ens trobem amb una situació i una tendència tan greu com insostenible. Sempre hem estat una professió compromesa amb la nostra feina i amb els nostres pacients. Veure que un 60% de les infermeres es plantegen abandonar em fa sentir pena, però també ràbia. Ràbia perquè la nostra classe política i els que han d’apostar per la professió han decidit abandonar-nos”, subratlla Florentino Pérez Raya.
En aquest sentit, l’enquesta puntualitza que la situació laboral i la manca de reconeixement de la professió porta fins i tot a la reconsideració de la vocació. “Hem vist que un 36,1% declara que no tornaria a estudiar Infermeria si pogués fer marxa enrere, 7,7 punts més que fa dos anys, quan aquesta reconsideració afectava el 28,4%. Sempre hem estat una professió compromesa amb els pacients i la més propera a ells, per això totes les dades són una mala notícia, però aquest, en particular, molt més, perquè veiem com les nostres companyes i companys han perdut la il·lusió per la professió a causa del desgast que tenen sobre ells”, comenta Guadalupe Fontán, coordinadora de l’Instituto Español de Investigación Enfermera del CGE.
Més enllà de la sobrecàrrega assistencial, l’enquesta ha valorat les condicions laborals i de la professió, aconseguint el suport unànime a la demanda del reconeixement de la categoria A. Un 96,8% dels enquestats ho consideren molt o força important. A més, el desenvolupament de les especialitats (2,19), la conciliació de la vida familiar i laboral (2,73) i el reconeixement del desenvolupament professional (2,92) són els paràmetres que aconsegueixen pitjor puntuació.
“En definitiva, les dades que hem desglossat d’aquesta enquesta són altament preocupants. Hem de treballar molt per recuperar les ganes de les infermeres, però, sobretot, des de les Conselleries de Sanitat i el Ministeri són els que han de posar fil a l’agulla per enfortir el Sistema Nacional de Salud. Ho hem dit moltíssimes vegades, sense infermeres no hi ha salut i sense salut no hi ha futur. Està a les mans apostar de debò per una professió que sempre hi ha estat i que cada vegada està més al límit”, conclou Pérez Raya.
Peu de foto: Raquel Rodríguez Llanos, vicepresidenta del CGE; Florentino Pérez Raya, president del CGE; i Guadalupe Fontán, coordinadora de l’Instituto Español de Investigación Enfermera del CGE.
