28 d’abril, commemoració del Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball
A l’últim any, la sinistralitat laboral a Espanya ha experimentat diferents canvis. El mes de gener passat es van registrar més de 36.000 accidents amb baixa durant la jornada laboral, dels quals més de 250 van ser greus i gairebé 40 mortals, tal com indiquen les estadístiques elaborades pel Ministeri de Treball i Economia Social. Tot i que en nombre van disminuir respecte a l’any passat, els accidents i malalties professionals segueixen sent un dels majors desafiaments a què ens enfrontem. El nombre de baixes laborals tampoc no ha millorat. Cada mes es produeixen gairebé 678.000 baixes per malaltia comuna i accident no laboral, una dada que s’ha incrementat un 44,9% els últims sis anys.
El Consejo General de Enfermería (CGE), amb motiu del Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball, que es commemora cada 28 d’abril, adverteix dels perills i riscos a què s’enfronten els professionals per la infradeclaració de malalties i accidents en l’entorn laboral. el disseny i la implantació de polítiques preventives. “Cal que es modifiqui la legislació i els procediments actuals. Les Infermeres Especialistes del Treball participen de forma activa en els comitès de seguretat i salut i són els que detecten de forma precoç les malalties professionals, millorant la qualitat de vida dels treballadors. Sense elles, la població laboral està exposada a greus riscos per a la seva salut. Per això és primordial incrementar el nombre de places que evidentment és escàs, sinó per optimitzar la manera adequada de comunicar aquests processos i millorar la prevenció d’aquesta població”, ha afirmat Florentino Pérez Raya, president del CGE.
Riscos
La infradeclaració de malalties professionals és un problema existent al sistema nacional de salut que afecta no només la salut de l’individu sinó també el sistema de prevenció de riscos laborals i la seguretat social. “Si una malaltia professional no es reporta com a tal, és possible que no se li ofereixi el tractament adequat ni se n’identifiquin les causes reals, cosa que pot agreujar les conseqüències en l’estat de salut. La infradeclaració pot impedir també que el treballador accedeixi a les prestacions socials i econòmiques regulades actualment pel sistema de la seguretat social i a més fa invisibles els riscos professionals, és a dir, els riscos més freqüents i greus, cosa que dificulta el disseny de polítiques preventives efectives”, ha assegurat Javier Gracia, president de l’Associació d’Especialistes en Infermeria del Treball (AET).
Increment d’especialistes
A Espanya hi ha entre 8.500 i 9.000 Infermeres Especialistes del Treball que vetllen per la salut de 23 milions de treballadors, on la prevenció té una rellevància especial. Tot i això, les administracions públiques segueixen sense apostar per aquesta figura clau, ja que és l’especialitat que menys places convoca per a la formació per la via EIR. “Comptem amb una legislació obsoleta que incompleix la normativa de ràtios. Sol·licitem un increment de places EIR per a aquest compliment. Des de l’AET i la Comissió Nacional d’Especialitats vam proposar una modificació al Ministeri d’Ocupació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals per la qual s’estableixen els criteris bàsics sobre l’organització de recursos per desenvolupar l’activitat sanitària dels serveis especialitat”, ha manifestat Gracia.
Protecció per a les infermeres
En l’actualitat els trastorns musculoesquelètics, les malalties respiratòries derivades de l’exposició a agents químics o biològics, les malalties mentals, com l’estrès crònic, l’ansietat o la síndrome de burnout, i altres com la hipoacúsia neurosensorial, derivada de l’exposició perllongada al soroll sense mesures de prevenció risc a la població.
Moltes d’elles afecten també les pròpies infermeres. Punxades accidentals amb què poden contraure malalties greus com el VIH o l’hepatitis B, el maneig de medicaments perillosos que provoquen problemes en la reproducció o fins i tot càncer, agressions o la síndrome de burnout, entre d’altres, ha provocat en molts casos l’abandonament de la professió. professionals, on el 33% reconeix haver patit depressió i 6 de cada 10 confirmen haver patit insomni.
“Cal cuidar qui cuida. És el moment de situar la professió infermera i la nostra especialitat al lloc on es mereix. Demanem la reclassificació al Grup A1 i Grup de Cotització 01 acompanyat d’un increment retributiu i de nivell professional d’acord amb la transcendència de les cures de l’especialitat d’Infermeria del Treball en la població amb una actualització de la professió. Actualment les condicions laborals i retributives de la nostra especialitat no són adequades ni a la titulació ni a la importància de la tasca que realitzen les Infermeres del Treball diàriament per millorar la seguretat i la salut de la població laboral i de la comunitat, cosa que suposa un abandó de la nostra professió”, ha conclòs l’infermer especialista en Infermeria del Treball i president de l’AET.
