Una tesi doctoral reconstrueix la memòria corporativa del COILL a través d’un viatge de més de 160 anys.
En la investigació, Calderó atribueix a les primeres organitzacions provincials de practicants i de llevadores l’origen de l’associacionisme infermer a Lleida.
La vocació col·legial de les infermeres lleidatanes es remunta a mitjans del segle XIX, així ho afirma Miquel Àngel Calderó Solé, vicepresident del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), que aquesta tarda ha defensat la seva tesi doctoral, a l’Aula Magna del Campus de les Ciències de la Salut de la Universitat de Lleida.
El ja doctor en Cures Integrals i Serveis de Salut, identifica els primers indicis documentats del “sentiment de pertinença a un ens col·legiat” als escrits dels practicants Ramon Estradé i Ramón Pujol que, davant la inexistència d’una institució formal que els agrupés i defensés com a col·lectiu, publiquen una sèrie d’articles al diari La Voz de los Ministrantes (1865-1867) apel·lant a “la consciència de classe” i manifestant la necessitat d’organitzar-se sota el paraigua d’una entitat, “amb l’objectiu de tenir més força a l’hora de plantejar les reivindicacions professionals” i defensar-se de l’intrusisme. No serà fins al 1921 que la proposta es materialitzi amb la designació de la Junta constituent del Colegio de Practicantes de la provincia de Lérida.
Moltes són les infermeres que han acompanyat Miquel Àngel Calderó en la lectura de la seva tesi “Origen del corporativisme dels practicants, llevadores i infermeres a la província de Lleida” que, en paraules de la presidenta del COILL, Mercè Porté, “és un exercici generós d’introspecció professional a través del temps, amb les seves llums i les seves ombres; però, sens dubte, amb un aprenentatge que ens ha d’enfortir com a col·lectiu i recordar-nos que no sempre vam estar tan ben organitzades, ni vam ser tan fortes com ho som avui. Cultivar l’afecte cap als nostres col·legis professionals i participar-hi, és la millor recepta per aconseguir aquest reconeixement professional i laboral que totes reivindiquem”.
Evident afecte també el que demostra el Dr. Miquel Àngel Calderó amb el seu agraïment al ja mort (2017) “Josep Maria Camps i Balagué, qui va ser president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida, ja que la seva absència prematura es va convertir en la llavor d’aquesta tesi, la consciència que les infermeres cuidem habitualment poc la nostra memòria professional col·lectiva. Que el teu record il·lumini les infermeres i infermers de Lleida en la preservació del seu patrimoni professional. A tu, Josep Maria, va dedicat aquest treball”; a l’obertura de la seva tesi. La seva filla Meritxell i el seu gendre Josep van assistir a l’acte.
Tanbé hi eren dos dels infermers que han aportat coneixement amb el testimoni de les seves vivències a la tesi: l’expresident del COILL, Manuel Sampedro de 97 anys; o la Pilar Campo que, amb 96 anys, és testimoni dels fets documentats. Per part del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) han assistit la degana actual i presidenta del COIGI, Lluïsa Garcia; i les tres deganes que l’han precedit en el càrrec: Glòria Jodar (COIB), Estrella Martínez (CODITA) i Núria Cuxart (COIB). A més de les presidentes del COILL i el COIGI, també han donat suport a la lectura de la tesi, Lluïsa Brull i Gerard Mora (presidenta i secretari, respectivament del CODITA) i l’expresidenta del COILL, Montserrat Gea. En l’àmbit acadèmic, personalitats com la degana de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida, Judith Roca; la historiadora i investigadora del Grup Febe d´Història d´Infermeria de Llengua Catalana, Glòria Gallego; o la docent del TecnoCampus Mataró-Maresme, Ester Mateo; entre altres.
La tesi s’ha realitzat sota la direcció de la Dra. Carme Torres Penella i la Dra. Montserrat Gea Sánchez; sent el Dr. Joan Blanco Blanco, el tutor. Pel que fa al tribunal, ha estat presidit pel Josep Barceló Prats, professor de la Facultat d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili (URV); i ha comptat amb l’Anna Ramió Jofre, professora jubilada de la FIF UdL; i l’Esther Rubinat Arnaldo, secretària de Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la UdL.
EL ORIGEN DEL COILL
“Després de la constitució el 1921 del Colegio de Practicantes de la provincia de Lérida” –explica el Dr. Calderó– “el 1932, són les llevadores qui s’organitzen col·legialment; i és a partir del 1933, quan ambdós col·legis es converteixen en delegacions intercomarcals del Col·legi Oficial de Practicants de Medicina i Cirurgia de Catalunya i del Col·legi Oficial de Llevadores de Catalunya. Dos anys més tard, el 1935, es crea el Colegio de Enfermeras Oficiales de Cataluña”.
Finalitzada la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a Catalunya, es restauren els colegios provinciales de Practicantes i de Comadronas, alhora que desapareix el de Enfermeras; fins que el 1944 s’unifiquen practicants, llevadores i infermeres en seccions professionals dins del Colegio Provincial de Auxiliares Sanitarios de Lérida.
La tempestuosa unificació de les tres seccions col·legials deriva en la Ley de Colegios Profesionales de 1977; donant pas a la creació del Colegio Oficial de Ayudantes Técnicos Sanitarios (ATS) de la provincia de Lérida i es materialitza sota les presidències de Manuel Sampedro, Luisa Fuentes i Rosa Fernández.
El 1980, amb l’homologació del títol d’ATS amb el de Diplomat en Infermeria, l’escola passa a anomenar-se Colegio Oficial de ATS y Diplomados en Enfermería; i deu anys més tard, d’acord amb les noves directrius generals dels nous plans d’estudis del títol universitari, adopta la denominació de Colegio Oficial de Diplomados en Enfermería. Serà el 2011, amb la regulació dels estudis del Grau Universitari en Infermeria, que es procedeixi a l’actualització dels estatuts i del nom de la corporació per anomenar-se, definitivament, Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida.
SOBRE MIQUEL ÀNGEL CALDERÓ
Miquel Àngel Calderó Solé (Lleida, 1976) és diplomat en Infermeria, Màster en Ciències de la Infermeria i doctor en Cures Integrals i Serveis de Salut.
Infermer especialista en Infermeria del Treball, exerceix els primers quinze anys a l’àmbit de la salut laboral, per incorporar-se posteriorment com a infermer d’Hospitalització a la Unitat de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida; activitat que compagina actualment amb les de professor associat de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida i la d’investigador del Grup de Recerca de Cures de Salut (GReCS) de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida).
Amb una àmplia trajectòria a l’àmbit del corporativisme i l’associacionisme infermers, el Dr. Miquel Àngel Calderó és vicepresident del Col·legi Oficial d’Infermers i Infermers de Lleida (COILL) i secretari del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC). Com a infermer historiador és acadèmic de l´Associació Febe d´Història d´Infermeria de Llengua Catalana; i com a infermer especialista està vinculat a l’Associació Catalana d’Infermeria del Treball i Salut Laboral (ACITSL) i a la Asociación de Enfermería del Trabajo (AET).
Fotografia © Missatges
