“Aplicació de la centella asiàtica en el maneig de ferides: revisió sistemàtica”
• Autors: Joan Blanco Blanco, Jordi Ballesté Torralba, Mariona Rocaspana García, Anna Teixiné Martín, Janina Ballester Escorihuela i Josep María Martínez Barriuso.
Comunicació Pòster admesa a exposició pel Comitè Científic del 30è Congrés Internacional d’Infermeria (CIE). 9-13 juny, Hèlsinki (Finlàndia)
Un estudi realitzat per infermeres lleidatanes constata l’efectivitat d’aquesta planta en la cicatrització de ferides, úlceres, cremades i altres problemes a la pell.
La Centella asiàtica és una planta que és una alternativa efectiva en el tractament de diverses ferides, ja que afavoreix la cicatrització i disminueix els riscos de complicacions. Aquesta és la conclusió principal de l’estudi “Aplicació de la centella asiàtica en el maneig de ferides: revisió sistemàtica” realitzat pels infermers i infermeres Joan Blanco Blanco, Jordi Ballesté Torralba, Mariona Rocaspana García, Anna Teixiné Martín, Janina Ballester Escorihuela i Josep María Martínez Barriuso que s’ha presentat en el Congrés Internacional d’Infermeria de Hèlsinki. Tot i això, la recerca ressalta que cal investigar més per optimitzar l’administració d’aquesta planta medicinal i, d’aquesta manera, comprendre’n millor la seva efectivitat en diferents tipus de ferides. A més, la recerca ha constatat que la centella asiàtica té limitacions com a alternativa al tractament amb antimicrobians.
L’equip d’investigadors ha fet el seu treball basant-se en una revisió sistemàtica sobre l’ús de la centella asiàtica en la cicatrització de ferides. L’estudi, que ha analitzat un total de 161 articles publicats entre 2010 i 2024, conclou que aquesta planta medicinal pot ajudar a reduir la inflamació, estimular la producció de col·lagen i accelerar el procés de curació en diferents tipus de ferides, com ara cremades, incisions quirúrgiques i úlceres del peu diabètic. Tot i els resultats obtinguts i els beneficis evidents, els investigadors indiquen que la centella asiàtica presenta limitacions pel que fa a la seva capacitat antimicrobiana, aspecte que encara requereix més investigació. Els experts destaquen que, tot i ser una alternativa prometedora, cal aprofundir en aspectes com la dosificació òptima i l’eficàcia en diferents tipus de lesions per tal de garantir-ne un ús segur i eficaç en la pràctica clínica.
Els autors destaquen que cal continuar investigant per tal de validar i ampliar els coneixements sobre aquesta planta medicinal. La seva aplicació podria suposar una opció més natural i econòmica en el tractament de ferides, contribuint a reduir complicacions i a millorar la qualitat de vida dels pacients. Els membres d’aquest equip de recerca infermera estan vinculats al Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Lleida i la Universitat de Lleida, amb els grups GESEC I GRECS-IRBLleida.
