“La resistència infermera a Espanya davant de la pèrdua de denominació professional d’infermera per la de tècnic sanitari. El cas de Rosa Fernández a Lleida”
• Autors: Miquel Àngel Calderó Solé, Carme Torres Penella, Montserrat Gea Sánchez, Joan Blanco Blanco i Celmira Laza Vázquez.
Comunicació Pòster admesa a exposició pel Comitè Científic del 30è Congrés Internacional d’Infermeria (CIE). 9-13 juny, Hèlsinki (Finlàndia)
La investigació plasma la resistència local a perdre la denominació professional d’infermera.
Les infermeres lleidatanes van oposar resistència quan la dictadura franquista va unificar les professions sanitàries de practicant, llevadora i infermera que van passar a anomenar-se totes com a Assistent Tècnic Sanitari (ATS). Així ho estableix la recerca “La resistència infermera a Espanya davant de la pèrdua de denominació professional d’infermera per la de tècnic sanitari. El cas de Rosa Fernández a Lleida”, realitzada per Miquel Àngel Calderó Solé, Carme Torres Penella, Montserrat Gea Sánchez, Joan Blanco Blanco i Celmira Laza Vázquez que han presentat aquests dies en el Congrés Internacional d’Infermeria de Hèlsinki. L’estudi destaca la figura de la presidenta del Col·legi d’Infermeres de Lleida, Rosa Fernández, que va liderar el procés d’oposició a perdre la denominació d’infermera, la qual cosa suposava a més unificar estudis i col·legis professionals.
La investigació destaca que la unificació d’aquestes professions el 1954 va suposar una limitació en el desenvolupament professional i associatiu del col·lectiu infermer, especialment a Catalunya on, precisament, va començar a gestar-se la resistència. La lleidatana Rosa Fernández va encapçalar una forta lluita i va desafiar l’Ordre Ministerial que imposava la unificació, manifestant el seu desacatament i negant-se a entregar la informació oficial de les infermeres col·legiades al nou col·legi unificat. La seva actitud va ser considerada desacatament per les autoritats, que van amenaçar-la amb sancions i la pèrdua de la seva col·legiació i exercici professional. Amb la transició democràtica, gràcies a figures com Rosa Fernández, es va recuperar la denominació d'”infermera” en els estudis universitaris i en les corporacions col·legials, consolidant així el reconeixement de la professió. La seva lluita, constata l’estudi, exemplifica la resistència del col·lectiu infermer per preservar la seva identitat, autonomia i dret a decidir sobre la seva professió.
La investigació, realitzada per aquests infermers i infermeres del COILL, Universitat de Lleida i l’Associació FEBE; exemplifica el lideratge de Rosa Fernández com un exemple del fort sentiment de pertinença a un col·lectiu i de la importància de l’associacionisme com a eina per preservar i aconseguir el reconeixement professional.
