La presidenta del COILL demana «polítiques i sistemes organitzatius que posin en valor la professió i facin el sistema de salut prou atractiu perquè les infermeres hi trobin oportunitats i decideixin quedar-se»
Quinze són les infermeres lleidatanes que, el 2025, van sol·licitar el certificat de bona conducta per anar a treballar a l’estranger. El 5.5% de les sol·licituds tramitades a Catalunya que lidera el rànking de migració infermera amb el 19,98% de les peticions estatals.
També la degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), Lluïsa Garcia, ha demanat «mesures serioses i coherents» per aturar aquesta tendència.
La precarietat laboral i la manca de reconeixement professional, la pressió assistencial i la sobrecàrrega de treball, amb una mancança d’almenys 12.622 professionals per assolir la ràtio europea, i una població cada cop més envellida i necessitats assistencials creixents; són les raons principals de la migració infermera que identifica el CCIIC.
Per comunitats autònomes, Madrid amb 225 i el País Valencià amb 217, ocupen la segona i tercera posició, respectivament. Per darrere hi ha Andalusia amb 149, Canàries amb 108, País Basc amb 73, Illes Balears amb 48, Galícia amb 45, Castella-la Manxa amb 36, Aragó amb 31, Múrcia amb 29, Castella i Lleó amb 27, Navarra amb 22 i Astúries amb 16. La Rioja (7), Cantàbria (6) i Extremadura (5) tanquen la llista com les comunitats amb menys peticions de certificats, amb les ciutats autònomes de Ceuta, amb 3, i Melilla, amb 2.
DENÚNCIA DEL CGE
El Consejo General de Enfermería (CGE) denuncia que la fugida d’infermeres continua augmentant un any més i demana al Ministeri de Sanitat i a les conselleries autonòmiques que treballin en aquest tema de manera immediata «perquè ens trobem en un moment crític per al Sistema Nacional de Salut». Les dades del 2025 reflecteixen que 1.356 infermeres i infermers van demanar el certificat de bona conducta (document que sol·liciten des dels països estrangers per poder treballar-hi), fet que suposa gairebé un 20% més que les 1.134 peticions que es van registrar el 2024.
«Fa anys que denunciem aquesta situació i lluny d’intentar posar solucions, veiem que cada vegada són més els companys i companyes que decideixen marxar a la recerca de millors oportunitats laborals. Resulta dramàtic veure com les universitats espanyoles formem milers d’infermeres anualment que després, a causa de les males condicions que ofereixen les comunitats i la sobrecàrrega de treball que existeixen, es veuen actualment en sistemes Florentino Pérez Raya, president del Consell General d’Infermeria. En aquest sentit, recorda que les infermeres espanyoles estan molt ben valorades a l’estranger perquè tenen una formació envejable. «No ens podem permetre tenir professionals amb una de les millors formacions del món i després no fer polítiques reals perquè vulguin treballar aquí. Contractes temporals, inestabilitat i sobrecàrrega de treball diari són les grans lloses a què s’enfronta actualment el sistema en aquest sentit», puntualitza.
Per a ell, “hauria d’estar prohibit que es formés les infermeres i infermers de la manera que ho fem a Espanya per després desaprofitar aquest talent i deixar-los marxar”. Tal com s’apunta des del CGE, al llarg dels darrers anys són moltes les infermeres que han finalitzat els estudis per, directament, anar a treballar a altres països amb millors ofertes. Noruega, Estats Units, Suïssa i Irlanda són alguns dels països que més infermeres espanyoles demanen.
Font © CGE
