Glòria Jodar, degana de la corporació, insta Yolanda Lejardi, directora gerent de l’Institut Català de la Salut, a iniciar els canvis per millorar i desenvolupar una professió “plenament compromesa amb l’èxit del Sistema de Salut”.
L’accés de les infermeres a càrrecs directius i de gestió, el reconeixement de les especialitats, la Infermeria de Pràctica Avançada, la transformació digital, la reorganització de la Gestió Infermera de la Demanda, la seguretat jurídica de la Prescripció Infermera o les actuacions associades a l’ampliació de les places del Grau en Infermeria; van ser alguns dels temes tractats durant la reunió, a la qual també van participar els col·legis territorials.
Les llums i les ombres de l’estat de la professió infermera a Catalunya i un ampli ventall de propostes de millora van marcar l’ordre del dia de la reunió que la degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya (CCIIC), Glòria Jodar, i la directora gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Yolanda Lejardi, van mantenir el dimarts 15 de novembre.
La Dra. Jodar, que hi va assistir juntament amb les presidentes del COIGI i del COILL, Lluïsa Garcia i Mercè Porté; la vicepresidenta del CODITA, Núría Illamola; i en representació del COIB; va expressar que Consell i col·legis estan “plenament compromesos amb l’èxit del Sistema de Salut”, fent propis els objectius i prioritats del Pla de Salut de Catalunya i “entenent que les cures a la població és un dret individual i social amb el qual estem absolutament implicades, per donar resposta biopsicosocial i per afavorir l’autocura i la responsabilitat sobre la salut pròpia”.
En aquest sentit, les representants col·legials van destacar el lideratge i autonomia de les infermeres durant la pandèmia de la covid-19, posant en relleu algunes de les fites assolides, alhora que van destacar la sincronia amb les línies identificades en el Fòrum de Diàleg Professional, del qual les infermeres coordinen el repte 16 (polítiques infermeres). Sobre la vàlua d’aquesta aportació, la delegació professional va reclamar continuïtat i –tot i agrair la incorporació d’infermeres en molts dels àmbits de planificació de serveis del Departament, Catsalut i resta d’entitats proveïdores– va demanar que les entitats proveïdores s’impliquin en l’actualització del nivell A1 o, si més no, en els seus complements dins de les taules de retribució. “És absolutament paradoxal que una infermera no pugui ocupar, per exemple, certs càrrecs a l’administració pública per no tenir aquest nivell, quan ja fa més de 10 anys que es va posar en marxa el Grau en Infermeria, els mestratges o especialitats i els estudis de doctorat”, van manifestar.
En la mateixa línia va anar la petició del Consell perquè no s’obstaculitzi el desenvolupament professional i competencial de les infermeres, demanant a la directora gerent de l’ICS la seva complicitat perquè s’estableixin els mecanismes necessaris que maximitzin el talent infermer en el Sistema de Salut i impulsin les professionals que ja han demostrat un alt grau de preparació, tant acadèmica com d’habilitats tècniques i humanistes.
Sobre la formació acadèmica, insuficient per satisfer la demanda d’estudis tot i l’ampliació de 600 places del Grau en Infermeria per al curs 2022-2023, el Consell i els col·legis van reclamar que s’incrementi el nombre d’infermeres amb dedicació pels pràcticums establerts en cada curs i que aquestes puguin rebre contraprestacions per la seva implicació docent.
També es va tractar l’elevada precarietat laboral de la professió a Catalunya, que nodreix les taxes de migració i abandonament creixents, del 7% el 2012 i d’entre el 15 i el 16% el 2015. Una precarietat que l’estudi Projeccions de la població infermera a l’horitzó de 2030 reitera a l’alça durant el període 2010-2019 i que la Fundació Galatea declara agreujades per la pandèmia de la covid-19. Tanmateix, les infermeres van reconèixer que “durant la crisi s’ha reduït el nombre total de contractes eventuals, fet que és vist com a positiu perquè estabilitza les plantilles” i van demanar a Yolanda Lejardi “que aquesta tendència es mantingui quan se superi la situació”. Entre les propostes per estabilitzar les plantilles infermeres, el Consell va proposar finalitzar l’estudi de dotacions, per prendre decisions basades en les necessitats reals d’atenció a les persones –especialment en les d’aquelles amb problemes de cronicitat i complexitat– i tenint sempre en conté el principi de subsidiarietat i “garantint a la societat les cures necessàries, amb la màxima seguretat i a través dels coneixements científics i tècnics, incorporant les transformacions digitals sense perdre la nostra base humanista i centrada sempre en les persones”.
El Model d’Especialitats Infermeres en l’àmbit territorial de Catalunya (MEIC) i el reconeixement de la categoria professional va ser un altre dels punts de la reunió. Amb la Infermeria Obstètrica-ginecològica (Llevadores), com a única especialitat amb categoria professional reconeguda a Catalunya, el Consell va sol·licitar a l’ICS l’aplicació efectiva del marc general dels serveis infermers especialistes, perquè “sabem que un elevat percentatge de les infermeres que es formen no es queden a treballar a Catalunya perquè no tenen reconeguda la categoria. No té cap sentit que l’administració catalana inverteixi en formar infermeres especialistes i que ocupin llocs de treball d’inferior categoria”. A més, es van abordar qüestions específiques com ara el document del Consell de la Professió Infermera de 2019 que donava llum verda al reconeixement de la categoria professional de les infermeres especialistes en Salut Mental i havia de permetre determinar el seu àmbit d’actuació i els llocs de treballs que havien d’ocupar; o la prova d’accés per la via extraordinària de les infermeres de Familiar i Comunitària que hauria d’accelerar el reconeixement de la categoria sense caure en la confusió del paper principal, tant de la rellevància d’atendre població assignada en tot el cicle vital com de les evidències mostrades respecte de la longitudinalitat i acompanyament continu de les persones i famílies amb perspectiva comunitària.
Respecte dels avenços en la redacció del Model d’Infermeria de Pràctica Avançada de Catalunya (MIPACAT), que es preveu tingui el consens de tots els actors implicats abans que acabi l’any i que ha de regir els dominis competencials i nivell de pràctica, junt amb la proposta de regulació i els estàndards de formació per accedir al registre; el CCIIC va proposar “que sigui el Departament de Salut qui reguli i harmonitzi les diferents propostes en les organitzacions proveïdores de serveis”.
Un altre dels grans projectes que està liderant la infermeria a Catalunya és la gestació del nou model de Gestió Infermera de la Demanda (GID) que ha de permetre implementar aquests serveis en tots els àmbits de salut, més enllà de l’atenció primària i l’àmbit sociosanitari, amb les aportacions interdisciplinàries de totes les especialitats infermeres i d’altres professions sanitàries. Un model pel qual les infermeres demanen que s’innovi en els serveis, donant cobertura a la totalitat del territori i on la transformació digital ha de jugar un paper central amb la implantació de nous projectes que maximitzin l’autocura i noves eines per l’avaluació contínua dels diferents equips i serveis que permetin diagnosticar el nivell d’implantació de la GID en els centres d’atenció primària.
També va haver-hi temps per l’avaluació dels dos anys de desplegament de la Prescripció Infermera. En l’actualitat, el Consell està treballant conjuntament amb la Direcció General de Professionals de la Salut i amb la Gerència del Medicament, per fer efectives les guies de medicaments subjectes a prescripció mèdica i d’aplicació integrada en l’estació clínica de treball, un cop publicades, sense descartar l’escenari de publicar un decret català si no arriben a publicar-se totes. Les infermeres, també van explicar a Lejardi que Consell i col·legis treballen en “noves línies de recerca relacionades amb la desmedicalització de la vida quotidiana” i van sol·licitar que l’anomenat pla de medicació “passi a ser un pla terapèutic que inclogui els consells, la prescripció social, recomanacions, les necessitats d’ajuts i seguiments socials, en tots els nivells i àmbits assistencials”, tal com apunta l’estudi qualitatiu amb infermeres prescriptores que estan realitzant les corporacions.
Finalment, la degana Glòria Jodar va insistir en la necessitat de tenir el suport institucional en les iniciatives que combaten els estereotips i fan visible la professionalitat, coneixement científic i la cartera de serveis propis de les infermeres entre la població; així com posar en valor les pràctiques innovadores i els bons resultats que està obtenint la cura infermera.
Aquesta és la segona de les reunions de treball institucionals del Consell i els col·legis aquest mes de novembre –la primera va ser amb el nou conseller de Salut, Manel Balcells, i la directora general de Professionals de la Salut, Montserrat Gea, el passat dia 7– i “també s’ha desenvolupat amb cordialitat i voluntat de col·laborar activament per tirar endavant un model d’atenció i de cura que doni el seu lloc i projecti les infermeres en el Sistema de Salut” va afirmar Glòria Jodar.
Foto superior: Núría Illamola (vicepresidenta CODITA), Glòria Jodar (degana CCIIC) i Mercè Porté (presidenta COILL) © CCIIC
