El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) analitza les dades de l’informe ‘The Global Nursing Workforce and the Covid-19 pandemic. Sustain and Retain in 2022 and Beyond’ de l’ICNM, el CIE i el CGFNS i mostra la seva preocupació per la inacció davant un “desastre sanitari evitable”.
Estrella Martínez, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), ha mostrat la seva preocupació per les conclusions publicades de l’informe ‘The Global Nursing Workforce and the Covid-19 pandemic. Sustain and Retain in 2022 and Beyond’, elaborat pel Centre Internacional de Migracions d’Infermeres (ICNM), el Consell Internacional d’Infermeres (CIE) i el CGFNS International Inc. (CGFNS).
“L’anàlisi de l’estat de la força de treball infermera, ens aboca a una cursa contrarellotge de deu anys per recuperar la Infermeria de l’impacte de la Covid-19. Només així es podrà salvar el projecte de salut universal plantejat per l’OMS”, assumeix Martínez que lamenta també “la inacció dels estats” davant el què és un “desastre sanitari evitable”, segons qualifiquen els autors de l’informe.
I és aquest caràcter “evitable” el que, segons la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), Mercè Porté, “ha de prevaldre com a filosofia de canvi. Ens hem de centrar en la prevenció en salut i això només ho aconseguirem enfortint el nostre sistema de salut. Restituir els recursos i plantilles professionals, retallats any rere any, ha de ser la prioritat més immediata”.
La manca de noves promocions d’infermeres, la migració massiva de les professionals existents cap a les zones més desenvolupades del planeta, l’alt grau de cura infermera necessària per atendre la població envellida o el retard en el tractament d’altres malalties durant la pandèmia, dibuixen un escenari preocupant i global que “només es podrà reconduir d’igual manera: amb l’actuació coordinada de tots els governs i la vocació d’equitat en salut per a tots els pobles del món”, afirma la degana de les infermeres catalanes.
Consell i col·legis professionals denuncien des de fa anys la manca d’infermeres, també a Catalunya, un dèficit que xifren en almenys 20.000 infermeres, però que “caldria estimar a l’alça si es volen assolir uns estàndards d’atenció sanitària de qualitat, arreu del territori”, expliquen fonts del Consell.
Una demanda condicionada totalment per l’impacte de la Covid-19 que, tot i la resiliència del col·lectiu, ha malmès notòriament la salut física i emocional de les infermeres i infermers i ja es deixa notar en la taxa d’abandonament (o desig d’abandonar) de moltes professionals o la incapacitat laboral constatada a conseqüència de la mateixa Covid-19, la Covid-19 persistent o altres malalties sorgides arran de la situació pandèmica i les condicions de treball en què exerceixen moltes d’elles.
Un emmalaltiment de la població infermera al qual es refereix Howard Catton, director general del CIE i coautor de l’informe, quan diu “sabíem que la situació era delicada a causa de l’històric i persistent infrafinançament de la infermeria al món, però amb la informació més recent, ara cal considerar-la una crisi global. Ja teníem una escassetat de sis milions d’infermeres al començament de la pandèmia, això no obstant amb la immensa i implacable pressió de la resposta a la variant òmicron de la Covid-19, i una allau de dimissions i jubilacions anticipades, el món necessitarà reclutar i retenir fins a 13 milions d’infermeres durant els pròxims deu anys”.
Resum Regional del CGFNS PDF
Podeu llegir el comunicat de premsa complet, a continuació:
Comunicat de premsa 24/01/22
Centre Internacional de Migracions d’Infermeres (ICNM)
Consell Internacional d’Infermeres (CIE)
CGFNS International Inc. (CGFNS)
Un nou informe assenyala que la pandèmia de COVID-19 ha empitjorat considerablement la situació fràgil de la força laboral d’infermeria global posant greument en perill l’objectiu de cobertura sanitària universal de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Suggereix que faran falta fins a 13 milions d’infermeres addicionals al llarg de la pròxima dècada, és a dir, l’equivalent a gairebé la meitat dels 28 milions actuals que conformen el personal d’infermeria mundial actualment.
El director general del Consell Internacional d’Infermeres (CIE) Howard Catton, coautor de l’informe, ha declarat que aquestes conclusions posen en relleu la gravetat de les mancances: “Sabíem que la situació era delicada a causa de l’històric i persistent infrafinançament de la infermeria al món, però amb la informació més recent sobre les vacants d’infermeria i les taxes d’intenció d’abandonament i malaltia del personal, ara cal considerar-la una crisi global.
Ja teníem una escassetat de sis milions d’infermeres al començament de la pandèmia, això no obstant amb la immensa i implacable pressió de la resposta a la variant òmicron de la Covid-19, i una allau de dimissions i jubilacions anticipades, el món necessitarà reclutar i retenir fins a 13 milions d’infermeres durant els pròxims deu anys.
L’Any Internacional de la Infermera i la Llevadora, el 2020, i l’Any Internacional del Treballador Assistencial de l’OMS, l’any passat, han estat un punt de partida important per reconèixer el veritable valor de les infermeres i altres treballadors sanitaris, si bé no ha estat suficient. Això és una crisi de salut global i requereix un pla decennal completament finançat i aplicable per sostenir i enfortir les infermeres i el personal sanitari i assistencial per tal d’assolir la salut per a tothom”.
L’informe, publicat avui pel Centre Internacional de Migracions d’Infermeres, en aliança amb CGFNS i el CIE, proporciona un full de ruta sobre les accions necessàries a escala nacional i internacional per guiar la planificació de la força laboral d’infermeria a escala global. Assenyala que els països s’han de comprometre a donar prioritat a les infermeres en relació amb la vacunació, proporcionar nivells segurs de dotació de personal, ampliar els sistemes nacionals de formació d’infermeria, incrementar l’atractiu de les carreres d’infermeria per a dones i homes, adherir-se als estàndards ètics de contractació internacional i monitorar la capacitat dels països de ser autosuficients per cobrir els requisits de força laboral d’infermeria.
El president i director general de CGFNS International Inc., el Dr. Franklin A. Shaffer és un altre dels coautors de l’informe i ha afegit: “Podem anticipar l’arribada d’un tsunami migratori a mesura que, més que mai en el passat, els països de tot el món recorrin a l’oferta internacional d’infermeria per satisfer les necessitats de personal. La desigualtat preexistent a la distribució de les infermeres a tot el món es veurà exacerbada per una contractació internacional a gran escala per part dels països de renda alta a la recerca d’una ‘solució ràpida’ per resoldre les seves mancances d’infermeria, cosa que únicament incrementarà les desigualtats d’accés a l’atenció de salut a nivell global”.
L’autor principal de l’informe, el professor James Buchan de la Universitat Tecnològica de Sydney (UTS) i la Universitat d’Edimburg, ha declarat: “La Covid-19 ha tingut un impacte terrible en la força laboral, en particular per l’efecte personal que ha tingut en les infermeres a títol individual i els problemes que ha tret a la llum en nombrosos sistemes sanitaris. Les mancances preexistents han exacerbat l’impacte de la pandèmia i les infermeres esgotades se n’estan marxant perquè ja no poden continuar més. Els governs no han reaccionat eficaçment a la creixent escassetat mundial d’infermeres i ara han de respondre a la pandèmia, cosa que canvia el tauler de joc alarmantment i requereix una actuació immediata”.
L’informe assenyala la necessitat d’un pla a llarg termini per aturar la marea dels qui estan abandonant la infermeria per l’estrès addicional derivat de la Covid-19, i la creació d’una nova generació d’infermeres per incrementar les xifres de la professió per satisfer la demanda més gran generada per l’envelliment de la població global en el futur.
La presidenta del CIE, Pamela Cipriano, ha declarat: “Les infermeres ja porten dos anys a les primeres línies de la pandèmia. La influència que han exercit en la supervivència i la salut de les persones que han atès ha estat enorme. Malgrat la pesada càrrega emocional i física de prestar cures als pacients i comunitats, han mostrat una gran resiliència, però la resiliència té els seus límits.
Sense infermeres, és clar que els nostres sistemes de salut col·lapsarien. Tota l’evidència que conté aquest informe demostra que és fonamental actuar en un nou pla del decenni que garanteixi inversions per estabilitzar i construir la força laboral d’infermeria. El compliment dels compromisos per sostenir les infermeres oferint seguretat als entorns de treball, els nivells de dotació de personal i les càrregues de treball, així com la participació en la presa de decisions, els serveis de salut mental i una compensació equitativa, canalitzaran interès i creixement per construir la professió. Les infermeres mereixen ser reconegudes i recompensades per la seva inestimable contribució a la salut de les persones a tot el món”.
Catton ha afegit: “Ja no ens podem permetre infravalorar i infrafinançar la professió d’infermeria, no només per la salut de les infermeres, sinó per la protecció i sostenibilitat de tot el nostre sistema de salut global. Siguem clars: no estem parlant de solucions temporals, ni de superar la pandèmia actual o de preparar-nos per a la següent, estem parlant de ser capaços d’abordar totes les necessitats sanitàries que s’han generat i posposat des de l’arribada de la pandèmia Si no abordem totes aquestes necessitats actuals i urgents de forma sostenible en la dècada vinent, l’ambició de l’OMS d’assolir la cobertura sanitària universal es veurà frustrada”.
Segons Shaffer: “Una migració internacional ètica i monitorada adequadament sempre brindarà a les infermeres, a títol individual, una oportunitat per desenvolupar la seva carrera i perseguir els seus somnis. No obstant això, tal com mostra aquest informe, els governs han d’actuar ràpidament per a garantir l’accés als coneixements i l’experiència de la infermeria per part de totes les persones i allà on es necessiti, el CGFNS i l’ICNM poden ajudar els governs a garantir l’ètica en la contractació internacional de manera que tant els països contractants com les infermeres implicades es puguin beneficiar del procés”.
