El Consell Internacional d’Infermeres (CIE) commemorarà el Dia Internacional de la Infermeria 2019, al voltant de la força de la infermeria com a motor de canvi i recurs vital per a la salut. El desequilibri entre oferta i demanda de professionals de la salut i la debilitat que té la població més vulnerable, sobretot la de països infradesenvolupats, per traduir les seves necessitats de salut i educació en demandes clares de servei; obliguen a la cooperació internacional.
A Lleida, són diverses les infermeres que participen en projectes de salut i desenvolupament internacionals. Iniciatives solidàries que es veuen altament beneficiades per la professionalització de les cooperants.
MARIOLA ESPEJO
GUATEMALA, CUBA, COLÒMBIA, EQUADOR, ALGÈRIA, ANGOLA, BOLÍVIA I GÀMBIA.
La Mariola Espejo és infermera i coordinadora del Centre de vacunacions internacionals Eixample-PROSICS Lleida. Vinculada al món de la cooperació sanitària internacional des del 1994, és experta assistencial i docent en temes d’immigració i salut, cooperació internacional i salut internacional. Espejo és coordinadora i representant de Medicus Mundi (MM) Lleida-Catalunya i vocal de la junta directiva de l’ONGD Alpicat Solidari.
La seva trajectòria en cooperació infermera és àmplia i comprèn viatges d’acompanyament de Drets Humans i Salut, a països com Guatemala o Colòmbia; viatges d’intercanvi sanitari d’infermeria a llocs com Cuba, o feines d’infermera coordinadora de terreny de projectes d’Atenció Primària de Salut a l’Equador (Cantón Shushufindi), on va posar en marxa el pla d’emergència sanitària; o a Angola (Matala) amb els desplaçats interns.
Espejo ha treballat en campaments de refugiats a El Sàhara (Algèria), on ha coordinat el projecte de formació en urgències i cirurgia menor del personal sanitari d’El Aaiun i també ha coordinat el projecte d’assistència sanitària d’aquests campaments. El 2011 va col·laborar com a docent en el programa especialitat d’experts en salut i salut intercultural d’infermeria de Llallagua (Bolívia) i, des del 2018, col·labora amb el viatge de voluntariat i sensibilització del projecte de serveis comunitaris de 4t d’ESO de l’IES Manuel de Montsuar a Baja Kunda (Gàmbia).
PROJECTE EPD-@IES MANUEL MONTSUAR DE LLEIDA. Actualment, la Mariola Espejo col·labora amb l’ONGD Alpicat Solidari en aquest projecte que pretén introduir alumnes de 4t de l’ESO de l’Institut Manuel de Montsuar de Lleida en el món de la solidaritat, la cooperació internacional i la consciència social Nord-Sud. El projecte se centra en la població de Baja Kunda (Gàmbia) i la tasca d’Espejo consisteix en la prevenció prèvia i posterior del viatge i l’acompanyament sanitari dels alumnes de 4t d’ESO.
ESTRELLA LALUEZA
CROÀCIA, BÒSNIA, KOSOVO, SIERRA LEONA I COSTA D’IVORI
Després de llicenciar-se en Veterinària, la montsonenca Estrella Lalueza va venir a Lleida per estudiar Infermeria. Les seves inquietuds la van dur a cursar un Màster de Medicina Humanitària a Alacant, Porto, Londres i Viena. Començava així el seu recorregut vital com a cooperant amb diferents ONGs, tasca que va fer durant 15 anys i sempre en països en guerra. Lalueza va estar en aquest temps a Croàcia, Bòsnia, Kosovo, Sierra Leona i Costa d’Ivori, on va viure 6 anys treballant per l’ONG espanyola Global Humanitària. Va tornar el 2008 i, des de llavors, compagina la seva feina a l’ICS amb la cooperació, un món que va descobrir de la mà de Metges del Món (MDM) als camps de refugiats albano-kosovars d’Albània per, posteriorment, ser coordinadora de país amb MDM a Kosovo (lloc i moment especialment violent) i canviar de continent l’any 2000 per treballar a Sierra Leona. El 2002 va ser coordinadora mèdica a Costa d’Ivori amb l’ONG anglesa MERLIN i, després, va fer la mateixa tasca amb l’IRC (ONG americana, International Rescue Committee).
L’any 2004, Estrella Lalueza va fundar l’ONG SUMUM (Solo un Mundo, un Mestizaje) i, actualment, treballa també per l’ONG Global Humanitària coordinant els projectes de Costa d’Ivori. Compagina la tasca de cooperació amb la feina a l’ICS, un treball que consisteix a coordinar les activitats comunitàries de les 23 ABS de Lleida. A més, coordina el programa PADEICS de comunitària i la xarxa AUPA de Catalunya.
SUMMUM. Aquesta ONG treballa en dos àmbits. L’un, a Costa d’Ivori, amb les dones i els nens com a població diana. Els projectes són de construcció de menjadors escolars -donació de bancs, taules i material de cuina-, construcció d’aules de classe i donació de pupitres, pissarres; donació de material agrícola a cooperatives de dones; donació de sacs i material escolar, construcció de latrines… L’altre àmbit de treball de SUMUM és la sensibilització al primer món, sobretot en població escolar. Es fan xerrades, exposicions de fotografia, tallers en escoles o el projecte “cap nen sense sac”. Ara mateix, hi ha una exposició de fotografies i cartells, en col·laboració amb l’ICS, que s’està mostrant als CAPS de Lleida i ja ha passat per l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’Hospital de Santa Maria. El passat mes de desembre es va organitzar el primer viatge turístic-solidari.
Una experiència enriquidora que canvia la vida. L’experiència com a cooperant per l’Estrella Lalueza “ha estat dura” pels països on ha desenvolupat la seva tasca. Una feina de coordinació (mèdica o de país), coordinant equips de professionals locals (metges, infermers, matrones…) o de diferents nacionalitats. Lalueza ha explorat necessitats, fent reunions amb el personal local per detectar-les (des del Ministeri de la Salut, fins a les cooperatives de dones o grups de joves), ha redactat projectes, ha cercat finançament, ha fet el seguiment dels diferents projectes i n’ha realitzat l’avaluació. En alguns llocs, com a Costa d’Ivori, ha participat activament en les polítiques de salut del país amb representants d’altres institucions com Nacions Unides o altres ONGs.
Lalueza es defineix com a cooperant, una feina que no té res a veure amb “ajudar”. Segons diu, “treballar de cooperant moltes vegades vol dir treballar en condicions dures, amb companys de treball que no són, necessàriament, els teus amics, amb jornades laborals sovint interminables i espais personals de vegades inexistents. Per això explico que ser cooperant és una especialització més dins del món laboral (sanitari o no sanitari). Ens hem de formar, tant a nivell tècnic com personal, per poder portar a terme un treball de manera professional.” Per la seva experiència, l’Estrella sap que la cooperació porta a afrontar situacions límit que modifiquen la manera d’encarar la vida. “De vegades”, diu, “pensem que en un país en vies de desenvolupament la nostra “ajuda” és necessària. Aquesta idea és errònia. En molts d’aquests llocs hi treballen excel·lents professionals que, tot i la manca de material i formació, fan una feina extraordinària.” Finalment, Lalueza recomana “fer almenys un viatge per omplir la motxilla de la vida, però això no vol dir ser cooperant”, remarca.
IRAIDA GIMENO
COSTA D’IVORI
Iraida Gimeno és doctora en ciències de la salut i infermera adjunta a la direcció de l’ABS Primer de Maig de Lleida. Tot i que la seva experiència com a cooperant ha estat, de moment, molt breu, reconeix que la vivència li ha canviat la vida. Va ser el passat desembre quan la Iraida va participar, juntament amb setze persones més entre les quals hi havia les també infermeres Blanca Aguarod, Lídia Carulla i Alícia Perera; en una expedició de quinze dies guiada per la infermera Estrella Lalueza, fundadora de l’ONG SUMUM. La comitiva va volar fins a Abidjan, capital de Costa d’Ivori, i d’allí es va desplaçar a Daloa. Amb l’expedició van viatjar motxilles, cartes, material escolar, roba d’esport i pilotes de bàsquet que es van poder entregar dins dels projectes de SUMUM. Uns projectes que els participants en el viatge van conèixer de primera mà durant la primera setmana i que se centren a reforçar i afavorir l’educació de manera sincronitzada amb les necessitats de la població. Iniciatives com la reforma i construcció de diverses escoles, la construcció de menjadors escolars i la col·laboració i ajuda a cooperatives de dones dels diferents poblats.
La segona part del viatge es va dedicar a l’avaluació de la realitat del sistema sanitari. La Dra. Gimeno explica que van veure diferents instal·lacions de consultoris, amb serveis i recursos diferents, segons la ubicació i la quantitat de persones a atendre. A més, van poder passar consulta amb l’infermer Mathieu i fer visites amb ell per detectar malalties com la malària o fer controls de circumcisions fetes per ell mateix. També van accedir a la zona de maternitat i als paritoris i assistir a la 31a Jornada Mundial de lluita contra la Sida, organitzada per la Direcció del Departament de la Salut i Salut Pública de Daloa amb més de 200 participants de la comunitat, entre els quals hi havia alumnes de diversos instituts, diferents associacions de la ciutat, etc.; i, finalment, la improvisada visita, a darrera hora, a un orfenat. En definitiva, en paraules de Gimeno “unes experiències que fusionades amb l’amabilitat i hospitalitat de les persones que vam conèixer, et deixen sense alè”.
TERESA MAYORAL
PARAGUAI
Des de ben jove la Teresa Mayoral sentia passió pel voluntariat i la cooperació. Per això, abans de diplomar-se en infermeria, ja va ser monitora de pioners i caravel·les de l’agrupació escolta Renaix l’Esquinç i va col·laborar amb l’associació de veïns de Llívia. Un cuquet que portava dins, i encara porta, la va dur a treballar de cooperant al Paraguai durant quatre anys, fent estades prèvies de voluntariat durant tres anys a l’estiu.
El pas de l’huracà Mitch per Costa Rica l’octubre del 1998, on Mayoral es trobava, va ser una experiència que la marcà fins al punt de cercar una ONG per dedicar-hi el seu temps. En tornar va entrar en contacte amb SED (Solidaritat, Educació i Desenvolupament) vinculada als Germans Maristes i d’aquesta manera va iniciar-se, primer amb el voluntariat (del 1999 fins al 2001) i, després, en la cooperació. La seva experiència en aquest àmbit va ser a la regió del Chaco paraguaià, la zona més pobra i deprimida d’aquest país de l’Amèrica del Sud, on va treballar conjuntament amb el Vicariato Apostólico del Pilcomayo (VAP). Des de llavors, i ja fa vint anys, la Teresa ha seguit vinculada a l’ONG SED col·laborant en diferents projectes com a sòcia, fent-ne el seguiment i l’avaluació.
Actualment Teresa Mayoral treballa com a infermera a l’Equip d’Atenció Primària Penitenciaria de Ponent, a Lleida. Segueix, però, vinculada a la cooperació infermera amb projectes de l’ONG SED i el VAP com, per exemple, el del “Apoyo a los Derechos de las Mujeres y los Niños/Niñas”, al Paraguai. Aquest projecte vol donar a conèixer les lleis que s’acabaven d’aprovar en aquest país en contra de la violència vers dones i infants i, alhora, intervenir en l’organització d’una xarxa per atendre les diferents denúncies rebudes. La iniciativa afecta a comunitats indígenes de paraguaianes, brasileres i mennonites a les quals dóna cobertura el VAP. En aquest projecte concret, les infermeres recolzen i formen part de l’equip de salut del VAP, integrat per infermeres i monges, i treballen amb parteres empíriques, xamans i promotors de la salut. Mayoral explica que en aquest projecte ha treballat amb mestres, educadors i treballadors socials per difondre i donar a conèixer, als líders i caps visibles de les diferents comunitats, les dues noves lleis aprovades al país en contra dels maltractaments a la llar, tant de dones com de menors. La seva tasca ha consistit a organitzar grups de joves, parlar i entendre les diferents concepcions del maltractament en les diferents cultures amb xamans, parteres empíriques i promotors de salut. També s’han fet programes de ràdio per difondre i conscienciar de què és el maltractament i donar així la cobertura necessària.
CARME MAYAYO
GUATEMALA
Carme Mayayo és Diplomada en Infermeria i llicenciada en Psicologia. Actualment és la cap de la Unitat d’Atenció a la Ciutadania de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV).
Aquest any 2019 farà vint anys que la Carme Mayayo va visitar Guatemala per primer cop com a cooperant d’infermeria, gràcies a la col·laboració amb una congregació religiosa. Des d’aquell estiu del 1999 Mayayo fa, gairebé cada any, una estada de col·laboració en aquest país de l’Amèrica Central. L’objectiu principal d’aquestes estades és l’educació de les noies indígenes, principalment, l’educació per a la salut. A més, realitza tasques d’orientació psicològica i d’ajuda amb beques per pagar els estudis d’algunes de les noies.[]
