El Col·legi Oficial d’Infermers i Infermers de Lleida (COILL) mostra la seva preocupació pel deteriorament emocional i físic constatat entre les col·legiades i augura que, si no es corregeixen els problemes estructurals i es pal·lien les seqüeles de la Covid-19, el sistema s’afeblirà amb la seva principal força de treball malalta.
La junta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida ha manifestat la seva preocupació per l’estat de salut de les col·legiades i els col·legiats. Una situació que no és nova, però que s’ha vist precipitada amb la pandèmia de la Covid-19.
Quant més aguantaran les infermeres? En quines condicions físiques i emocionals es veuen obligades a treballar? Fins quan?
Lleida és una de les províncies amb dèficit històric d’infermeres. Una carència estructural que s’ha convertit en “el peix que es mossega la cua”, expressa la presidenta del COILL, Mercè Porté. Poques infermeres i sobrepassades per les necessitats assistencials d’una població cada cop més envellida i deslocalitzada atesa la dispersió geogràfica del territori.
La precarietat laboral marcada per la discontinuïtat dels contractes obliga moltes de les infermeres i infermers de Lleida a simultaniejar diferents treballs, en diferents serveis i diferents centres. Una situació que a mitjà-llarg termini es tradueix en la impossibilitat de conciliar vida laboral i personal o “encadenar torn rere torn, en detriment de la pròpia seguretat i la del pacient”.
Trastorns del son i de l’alimentació, depressió… Situacions que s’escapen a l’ampli elenc de ‘Malalties Professionals’ reconegudes pel Ministeri de Sanitat.
Aquestes realitats són “gasolina per a la nostra feina i la nostra salut”, explica Porté. “No parlem de malalties contagioses, però s’estan estenent a tal ritme que ja podem parlar de malaltia col·lectiva. Les infermeres emmalaltim”.
Per si no n’hi hagués prou, va arribar la Covid-19. La sobreexposició al virus ha causat estralls entre les infermeres que s’han contagiat en massa i, moltes, la patiran de per vida com a Covid-19 persistent. Unes seqüeles altament incapacitants per a l’exercici professional i de difícil diagnòstic.
Amb aquest panorama, amanit per l’increment d’agressions físiques i verbals en l’entorn sanitari, “exigim que es tingui cura de les infermeres”, diu Mercè Porté. Es parla molt aquests dies del burnout de la infermeria. “Un estat crònic en què la precarietat, l’estrès i el desànim deterioren la nostra capacitat professional de cura i ens destrueix com a persones”; afirma Porté que precisa que “fins i tot joves infermeres, recentment incorporades durant la pandèmia, ja pateixen aquest deteriorament, especialment en el pla emocional”.
Amb la jubilació massiva de les primeres generacions d’infermeres dels grans hospitals catalans en un horitzó proper, el COILL preveu una discordança absoluta entre la força de treball i les necessitats d’atenció sanitària de la població. “Si al baix ritme que augmenta la contractació d’infermeres i la baixa predisposició a consolidar plantilles, sumem la realitat d’una infermeria ‘ferida’, se’ns fa molt difícil visualitzar la nostra carrera professional a llarg termini”.
En el marc d’aquesta reflexió, el COILL aposta per una jubilació conseqüent i realista amb la salut professional i vital de les infermeres. “Cal revisar els paràmetres que es veuen condicionats pel deteriorament emocional i físic constatat entre les col·legiades, perquè si no es corregeixen els problemes estructurals i es pal·lien les seqüeles de la Covid-19 o qualsevol altra afectació futura generalitzada, veurem les infermeres i infermers abandonar la professió en massa. Si la seva principal força de treball es posa malalta, el sistema es debilitarà i la població en patirà les conseqüències. El nostre estat del benestar decreixerà”, afirma la presidenta del COILL que posa el Col·legi a disposició d’administracions, societats científiques i associacions professionals per avançar en un projecte de futur per a la infermeria.
