L’organisme aposta per l’estratègia “Patient-First” i la promoció de les innovacions tecnològiques per augmentar l’accés a la salut, fer front a l’escassetat de mà d’obra i l’esgotament dels treballadors de la salut.
La Reunió Anual del Fòrum Econòmic Mundial, que se celebrarà entre els dies 16 i 20 de gener a Davos, impulsarà acords entre agents públics i privats per obtenir millors resultats en salut.
L’escassetat de treballadors sanitaris podria arribar als 10 milions el 2030, afectant l’accés a l’atenció, les desigualtats i el tractament de la salut. Així es desprèn de les conclusions de l’informe ‘Global Health and Healthcare Strategic Outlook’, publicat ahir 9 de gener, pel Fòrum Econòmic Mundial (WEF).
El document, previ a la Reunió Anual del Fòrum Econòmic Mundial que se celebrarà entre els dies 16 i 20 de gener a Davos, també inclou propostes en quatre àrees que poden impulsar un canvi de tendència en salut i amb vocació “Patient-First”: accés i resultats equitatiu; transformació dels sistemes sanitaris; tecnologia i innovació; i sostenibilitat ambiental.
“La pandèmia va comportar un progrés notable per al desenvolupament i distribució de medicaments. Ara hem de centrar-nos en el canvi de sistema a llarg termini per evitar que els serveis sanitaris es deteriorin davant les crisis econòmiques. Les empreses i els responsables polítics han de pensar més enllà de falses compensacions d’eficiència sobre l’equitat social i aprofitar el poder de les aliances publicoprivades i la regulació basada en els resultats per impulsar una equitat saludable a finals de la dècada”, va dir Shyam Bishen, responsable de Salut i Cures del WFE. I és en aquesta línia que la Reunió Anual –que convoca més de 2.700 líders d’empresa, govern i societat civil– té en la seva agenda l’impuls d’acords entre agents públics i privats per obtenir millors resultats en salut.
L’informe, elaborat pel WEF en col·laboració amb L.E.K. Consulting, destaca les interrupcions de la pandèmia com una caiguda del 25% en la cobertura dels serveis sanitaris essencials. Això va provocar impactes compostos sobre les poblacions vulnerables i les comunitats minoritàries, especialment als països d’ingressos baixos i mitjans. Més concretament, la covid-19 va afegir una tensió addicional als sistemes sanitaris, va interrompre les cadenes de subministrament globals de productes essencials i va empènyer els proveïdors d’atenció en salut a sobrecàrregues fins al punt de ruptura.
“Aquesta visió estratègica és important, ja que uneix les parts interessades de diferents sectors, indústries i geografies per a una visió compartida de la salut i l’assistència sanitària el 2035. La perspectiva identifica una sèrie de palanques disponibles per fer realitat aquesta visió i també estableix objectius a termini curt i mitjà, perquè les parts interessades públiques i privades inspirin i catalitzin el canvi a partir d’ara”, va puntualitzar Adrienne Rivlin, sòcia de L.E.K. Consultoria.
Per millorar l’accés i reduir la bretxa global de la disparitat en salut, l’informe va instar els líders sanitaris a assignar fons a models d’atenció alternatius i a incloure assajos clínics més representatius als països d’ingressos baixos i mitjans.
A mesura que els sistemes sanitaris busquen adaptar-se i evolucionar, les innovacions sovint superen els canvis normatius. A més d’això, les regulacions públiques varien segons la jurisdicció i la manca d’estàndards comuns a la indústria global erosiona la confiança, inhibeix els reemborsaments i frena el retorn del sector a l’estabilitat anterior a la pandèmia. Mentrestant, el sector privat es veu obstaculitzat per les cadenes de subministrament fràgils i interrompudes, mentre que una mentalitat empresarial única frena encara més la transformació sistèmica de l’assistència sanitària.
L’informe recull com la pandèmia va accelerar les aliances tecnològiques, marcant un punt d’inflexió en salut digital i telemedicina i que “es pot ampliar a altres àrees de la sanitat”. Per exemple, “amb un senyal Wi-Fi i un millor accés digital, un pacient rural pot consultar amb un sanitari d’una ciutat propera o de mig món. La gent vol assistència sanitària sota demanda”, va dir Jisella Veath Dolan, directora de Home Instead. Dolan, que va anar més enllà, va analitzar com “l’atenció a distància apodera tant el pacient com el treballador. Millora la comoditat, l’adherència als tractaments i l’accés a la informació a través de les geografies. En reduir la necessitat d’infraestructura tradicional, els costos per pacient disminueixen”. A més va identificar alguns dels beneficis de la intel·ligència artificial (IA) i la robòtica aplicades a la salut i que, “en harmonitzar l’ús de dades”, donen “suport a les decisions clíniques, al diagnòstic domèstic, als sistemes de lliurament de medicaments administrats a casa i als dispositius de monitoratge del pacient.
Font © Fòrum Econòmic Mundial (WEF)
‘Global Health and Healthcare Strategic Outlook’ (WEF, 2023 January PDF)
