L’ICN trasllada els resultats de l’últim informe sobre salut mental de l’OMS, a la intervenció i expertesa de la Infermeria; alhora que denuncia desinversió crònica.
Menys del 2% dels pressupostos sanitaris es dediquen a la salut mental, mentres la malaltia consumeix un 4% del PIB mundial.
El Consell Internacional d’Infermeres dóna la benvinguda al nou ‘Informe de salut mental mundial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS): transformar la salut mental per a tothom’ –World mental health report: transforming mental health for all– publicat aquest 17 de juny de 2022 i que posa de manifest l’escassetat de mà d’obra persistent com un dels principals reptes que impedeixen una acció eficaç en els programes de salut mental. Simplement, no hi ha prou professionals de la salut per satisfer la demanda en tot el procés de l’atenció que inclou la prevenció, la promoció, el tractament i la rehabilitació de la salut mental i el benestar.
Les infermeres són el grup professional més gran de proveïdores de serveis d’atenció de salut mental a tot el món i són responsables de la prestació i la coordinació de la majoria de les cures i serveis d’atenció al pacient. No obstant això, hi ha una escassetat important de mà d’obra a gairebé tots els països. El problema és més profund als països d’ingressos baixos i mitjans baixos: menys del 5% de totes les infermeres de salut mental es troben en aquestes àrees.
Al respecte, s’ha pronunciat la presidenta de l’ICN, la Dra. Pamela Cipriano, que afirma que “estem experimentant la tempesta perfecta pel que fa a la malaltia mental. Infrainversió crònica a llarg termini, mala planificació i regulacions irresponsables juntament amb una pandèmia, canvi climàtic i crisis polítiques. Tot això ha posat de manifest i agreujat els reptes de salut mental del món i cal treballar a tots els països per enfortir l’atenció a la salut mental”.
I és que, segons la presidenta del Consell Internacional, la crisi sanitària “ha estat un poderós catalitzador per exposar les debilitats dels nostres sistemes de salut, especialment en el seu enfocament a la salut mental”, però també ha destacat l’oportunitat que suposa haver pres consciència que “la salut mental és més que un problema de salut, també és una crisi social i econòmica. S’hauria de considerar com una pandèmia que afecta les nostres comunitats”.
En el seu informe, l’OMS afirma que 1 de cada 8 persones viu amb una malaltia mental i avalua “els costos humans i comunitaris”, que diu “són immensos” perquè l’atenció a la salut mental “té una manca de recursos greus i menys del 2% dels pressupostos sanitaris es dediquen a la salut mental”, el que provoca situacions de maltractament i desatenció de les persones, com és el cas del 71% dels pacients amb psicosi que no reben serveis de salut mental, segons recull l’estudi.
Pel que fa a l’impacte econòmic que provoca la desatenció de la salut mental, l’OMS conclou que “es preveu que la pèrdua de producció econòmica acumulada associada a la salut mental sigui de 16,3 bilions de dòlars a tot el món. Els costos directes i indirectes de la malaltia mental s’estimen en més del 4% del PIB, que és més que el cost del càncer, la diabetis i les malalties respiratòries cròniques junts”.
Un preu molt alt a pagar i més si es pondera el cost emocional que suposa l’aïllament provocat per “l’estigma, la discriminació i les pobres proteccions legals aïllen les persones de la participació en les comunitats”; o l’alarmant “limitació de la vida de les persones amb malalties mentals greus i persistents, que moren de 10 a 20 anys abans que la població general”.
L’informe també analitza l’estigma de la força de treball en salut mental i dels que pateixen malalties mentals. També demana una ampliació de l’atenció de salut mental basada en la comunitat, l’enfortiment de l’atenció primària, la millora de la integració entre els serveis de salut i l’oferta de l’espectre complet de serveis de salut mental. En aquest entorn, “s’optimitza el treball de les infermeres de salut mental i es pot obtenir el més gran retorn de la inversió”, explica l’OMS.
En aquesta línia multidisciplinària i transversal s’ha concebut el Pacte Nacional de Salut Mental de Catalunya que va constituir la seva taula el passat 14 de juny i compta amb la presència del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), juntament amb el Govern i els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, altres professionals de la salut i la representació de les principals entitats i associacions; així com amb la taula del tercer sector, passant per familiars i primeres persones o especialistes en salut mental.
Sobre la participació de la Infermeria en l’estratègia d’atenció a la salut mental, s’ha referit també el director general de l’ICN, Howard Catton, que creu que “les infermeres són una part important de la solució per donar suport a les necessitats de salut mental i demanem fer un esforç i inversió per abordar aquesta crisi. Comprometre’s a millorar la salut mental és una inversió en una vida i un futur millors per a les persones, les comunitats i el món”.
Catton s’ha referit també al grau d’expertesa de “la Infermeria en Salut Mental, que és una especialitat, ofereix atenció integral a les persones amb risc o que pateixen trastorns mentals i de substàncies o problemes de conducta per afavorir el seu benestar físic i psicosocial”.
El director general de l’ICN ha explicat que “actualment, l’ICN està elaborant un informe sobre la força de treball en salut mental, destacant algunes de les dificultats que afecten la infermeria en salut mental, per a fer propostes eficaces i responsables per solucionar aquesta crisi laboral”. Entre els aspectes identificats com a crítics per l’ICN: la formació, la retenció, la contractació a l’estranger, els models de prestació de serveis o la governança clínica.
‘World mental health report: transforming mental health for all’ ©OMS, 2022
Foto © Infermera fa una visita d’exposició alimentària a una consulta de salut mental infantil © Ariadna Creus i Àngel García (Banc d’Imatges Infermeres)
