Eutanàsia: un camí llarg, complex i ple de matisos

El primer any de l’entrada en vigor de la Llei de l’Eutanàsia, com a dret i servei salut reconegut, introdueix una nova realitat. Mercè Porté, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), en fa una reflexió basada en la seva experiència personal i professional, com a infermera assistencial.

 


 

Carta al director de Mercè Porté Llotge

Presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL)

Lleida, Juny de 2022

 

 


 

EUTANÀSIA

 

Aquest mes de març va fer un any des de l’aprovació de la Llei de l’Eutanàsia. A Catalunya, al mes de desembre, 24 persones havien mort després que s’aprovés la seva sol·licitud, xifra que anirà canviant i creixent amb el pas del temps.

El tema de la mort és una qüestió històricament controvertida arreu del món i, encara més, el de l’eutanàsia. És per això que l’exercici d’aquest dret reconegut per la llei i incorporat a la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut esdevé un hàndicap per a la nostra societat i també, per als professionals de la salut.

Les infermeres no estem acostumades a pràctiques d’aquest tipus. Durant la nostra formació se’ns ensenya a curar i a acompanyar la persona en tot el procés de la seva malaltia, però el fet que algú pugui decidir, en determinades circumstàncies, com acabar la seva etapa vital, ens porta a revisar el nostre aprenentatge i codi deontològic.

Quan la persona et tria per a ser l’equip que tiri endavant el procés de la seva petició, s’obre tot un seguit de qüestions i dubtes que t’obliguen a una reflexió profunda de les teves creences i principis. No és fàcil acceptar l’encàrrec, però el cert és que el pacient té ara el dret de decidir quan i com vol morir, en determinades circumstàncies, i és el sanitari qui ha d’ajudar-lo a fer que aquest últim viatge sigui el més amable possible, sense angoixes i/o patiments afegits.

També sabem que el sanitari sempre es pot declarar objector de consciència i inscriure’s en el registre pertinent quan, per una raó o una altra, ajudar a morir la persona que tria aquesta opció, esdevé un conflicte personal i/o professional insalvable.

El fet és que, segons diu la llei, tothom pot demanar l’eutanàsia si compleix els criteris, i també sabem que ser infermera vol dir acompanyar a la persona en totes les etapes de la seva vida amb el màxim de respecte, professionalitat, coneixement, sempre des del seu empoderament, ja que la persona és la responsable de la seva salut, i, per tant, la que prendrà les decisions que consideri adequades.

Quan acceptes ajudar-la, més enllà de l’acompanyament humà, segurament la part més important, també cal tenir en compte l’aspecte més tècnic, valorar totes les casuístiques que es puguin donar, ja que si hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar bé, pot comportar un patiment afegit a la persona implicada en el procés, però alhora també a la seva família.

Hi ha tot un treball per fer, treball amb la persona que ha pres la decisió, treball amb la família, treball també amb l’equip assistencial. Un treball immens que, si s’ha fet bé, facilitarà la dura tasca quan arribi el moment.

Si el procés va bé i tot acaba segons estava previst, si la família ha pogut treballar el tema, si no hi ha problemes afegits, al final la persona malalta pot marxar tranquil·la sabent que ha deixat resolts els temes que tenia pendents, i la família, passats uns dies, manifesten la seva pau interior per haver viscut un procés molt difícil i no volgut, de la millor manera possible, sabent que s’han pogut acomiadar del seu ésser estimat d’acord amb la seva voluntat, sense deixar ferides obertes, alhora que saben que han tingut a la vora l’equip assistencial durant tot el procediment, fet que els proporciona un gran confort.

Si tot acaba bé, a l’equip assistencial li queda un alleujament, perquè sap que ha fet, en tot moment, tot allò que s’havia de fer per la persona que havia fet la demanda, i això també hauria de ser un motiu d’orgull com a professió.

Però després queda continuar treballant amb la resta de la família, fent l’acompanyament al dol i oferint-los-hi el suport que puguin necessitar. Un camí llarg, complex i ple de matisos.

 


 

Foto © Ariadna Creus i Àngel García / Banc d’Imatges Infermeres

abril

15abr.(abr. 15)08:0023(abr. 23)15:00CURS COILL: ACTUALITZACIÓ EN EDUCACIÓ SEXUAL I AFECTIVA

16abr.09:0014:00XII JORNADA D'INFERMERIA I FISIOTERÀPIA

29abr.(abr. 29)09:0019juny(juny 19)14:00CURS COILL: SUPORT VITAL AVANÇAT (SVA)

maig

29abr.(abr. 29)09:0019juny(juny 19)14:00CURS COILL: SUPORT VITAL AVANÇAT (SVA)

14maig(maig 14)09:0021(maig 21)20:00CURS COILL: INTRODUCCIÓ A LA GESTIÓ INFERMERA DE LA DEMANDA AGUDA (GID)

juny

29abr.(abr. 29)09:0019juny(juny 19)14:00CURS COILL: SUPORT VITAL AVANÇAT (SVA)

X