EL Grup d’Estudis Societat, Salut, Educació I Cultura (GESEC) de la Universitat de Lleida (UdL) va celebrar la segona edició del seu Congrés Internacional “Salut, Educació, i Qualitat de Vida” els dies 11 i 12 de desembre de 2018 en l’Aula Magna de l’Edifici de Rectorat de la UdL. El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida va col·laborar en l’organització de la trobada.
Joan Biscarri Gassió, vicerector d’Activitats Culturals i Protecció Universitària de la UdL; Joan Blanco Blanco, degà de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia; i Montserrat Gea Sánchez, presidenta del Comitè Organitzador del Congrés van inaugurar la trobada felicitant-se per la qualitat de les ponències programades, així com per la transversalitat del congrés i el grup que l’impulsa. Professionals de la salut, educació i ciències socials es van donar cita a la trobada.
Mercè Espuñes Molins, llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia; Erica Briones Vozmediano, professora del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia; i M. Antònia Roca, van abordar diferents aspectes de l’atenció social des d’una perspectiva de gènere.
La periodista del diari El País i membre de l’Associació d’Informadores de Salut, Jessica Mouzo, va dissertar sobre la “Divulgació social dels resultats de la recerca en salut i educació”.
La trobada també va tenir moment per la reflexió sobre la “Motivació i Lideratge inspirador. Tenir cura de les persones en equip”, a càrrec d’Olga Serra Escarp, directora d’Infermeria i Qualitat de la Clínica Universitària d’Odontologia (UIC).
El teatre i la dramatització com a mitjà de divulgació social dels resultats de recerca, amb les ponències de les actrius Lara Díez Quintanilla, de les companyies La Volcànica i Retret Teatre; i Meritxell Martínez i Bellafont, directora de La Xixa.
Fidel Molina Luque, catedràtic de Sociologia de la UdL; Alícia Márquez Vidal, infermera del Centre d’Atenció Primària Rambla de Ferran; i José Antonio Zafra Agea, professor de l’Escola Superior d’Infermeria del Mar; van tractar la necessitat de fer de la salut un contingut educatiu en les escoles; així mateix en Fidel Molina va presentar Miguel Anxo Santos Rego, catedràtic del Departament de Teoria de l’Educació, Història de l’Educació i Pedagogia Social de la Facultat de l’Educació de la Universitat de Santiago de Compostela. Santos va intentar donar llum sobre quin pot ser “El futur de la universitat i professorat, des del punt de vista de la seva qualitat i formació pedagògica”.
“Educar en els sentits i el consum responsable” va ser la ponència de cloenda de la periodista i sommelier Meritxell Falgueras.
Durant els dos dies de congrés Deli Miró, Josep Maria Gutiérrez, Anna Quintanilla, Albert Bigorda, Verónica Tiscar González, Lourdes Terés Vidal, Joan Tahull Fort, Miquel Àngel Calderó Solé, Francesc Rubí Carnacea, Carol Sorolla Villas (premi Millor Comunicació Oral), Sílvia Solé Cases i Mercè Espuñes Molins, van presentar diferents comunicacions orals.
CONFERÈNCIA INAUGURAL D’HELENA LEGIDO-QUIGLEY, ENTORN DE LES MIGRACIONS
Helena Legido-Quigley, pertany a la London School of Hygiene and Tropical Medicine, Londres i, actualment, és professora visitant de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida. La doctora va participar en el congrés amb la conferència inaugural sobre “Migració i accés universal a la salut i als recursos socials: respostes dels governs internacionals”.
Legido-Quigley va abordar els mites sobre la migració i la salut no recolzats per l’evidència disponible –recollits per la Lancet Commission– i va qüestionar si “els països d’alts ingressos estan sent aclaparats pels migrants”. Tal com va exposar, una quarta part de tots els migrants (aproximadament 258 milions de persones) són migrants internacionals.
En les últimes quatre dècades, el percentatge de la població mundial que es considera un migrant internacional ha canviat molt poc, del 2.9% el 1990 al 3.4% el 2017 a nivell mundial.
La majoria dels migrants internacionals són migrants laborals (aproximadament el 65%), i una proporció molt menor són refugiats i sol·licitants d’asil.
També es va plantejar si “els immigrants estan danyant les economies”. Segons la doctora, en les economies avançades, cada augment de l’1% en els migrants en la població adulta augmenta el producte intern brut fins a un 2%.
La migració contribueix a la distribució de la riquesa global. Els immigrants van enviar aproximadament 613 milions de dòlars a les seves famílies des del seu origen el 2017.
Pel que fa a l’especulació de si “els migrants són portadors de malalties i representen un risc per a les poblacions residents”; Legido-Quigley va afirmar que no hi ha una associació sistemàtica entre la migració i la importació de malalties infeccioses, i l’evidència mostra que el risc de transmissió de poblacions migratòries a poblacions d’acollida és generalment baix.
En la mateixa línia, sobre si “els migrants són una càrrega per als serveis de salut”, la investigadora va oferir dades que defensen que, en lloc de ser una càrrega, els migrants reforcen els serveis. Aquest és el cas del Regne Unit, on el 37% dels metges va rebre la seva qualificació mèdica en un altre país.
Una revisió sistemàtica conclou que els migrants internacionals en els països d’ingressos alts tenen taxes de mortalitat més baixes en comparació amb les poblacions en general. Les dues úniques excepcions són l’hepatitis viral, la tuberculosi i el VIH, i les causes externes, com l’assalt.
En l’actualitat, la professora està immersa en diversos projectes que examinen com els sistemes nacionals de salut a Europa i el Sud-est Asiàtic –vinculat a les crisis de refugiats de Malàisia i Mar d’Andanam– responen als desafiaments de salut de la migració i tracten els problemes de salut de la població de sol·licitants d’asil i refugiats.
La ruta preferida a Europa és ara a través de la Mediterrània central a través de Líbia, i considerada el passatge més perillós. El nombre de persones que van morir en 2016 va augmentar en més del 30%, les últimes xifres per 2017 són al voltant de 3,000 morts o desapareguts.
I és que són molts els reptes per a la salut que han de superar les persones migrants. Els problemes en accés a la salut comencen al país d’origen, tal com relata un dels cooperants italians que participa en els projectes de recerca: “Els principals problemes de salut estan relacionats amb el seu viatge i les condicions de vida i allotjament després de l’arribada. Normalment mostren malalties dermatològiques i del sistema respiratori. També tenen problemes psicològics particulars a causa de la violència i les situacions de tortura que han travessat: ansietat, diverses malalties psicològiques, especialment símptomes posttraumàtics”.
Un altre handicap és la violència estructural. Per exemple, la lluita per proporcionar serveis bàsics als migrants a Calais (França) és titànica. Les ONG que hi treballen semblen estar treballant en un context de violència estructural exercida per l’estat francès, que afecta les formes en què es poden proporcionar els serveis i imposa barreres que afecten negativament la salut i el benestar dels migrants.
A més, s’ha detectat que els sol·licitants d’asil experimenten símptomes d’ansietat relacionats amb els tancaments de fronteres i no saber que els passarà. La doctora Legido-Quigley va exposar el testimoni d’un cooperant a Grècia que explicava que “la gent simplement es desmaia i no estan inconscients. Mantenen una bona pressió sanguínia, bon color. No estan suant. No estan fent el tipus de coses que fan les persones inconscients. Penso que són atacs histèrics, però es mantenen conscients”.
No menys angoixant, resulta accedir als sistemes de salut a la Unió Europea. La provisió de serveis en els campaments de refugiats i la forma en què aquests interactuen amb els sistemes de salut dels països és una àrea de política crítica. Es polsa el deteriorament dels sistemes de salut a causa dels efectes de la crisi financera i les mesures d’austeritat, mesures que es tradueixen en polítiques restrictives cap a les poblacions migrants.
El treball de camp que es realitza en el marc de la migració ja defineix els primers reptes i planteja la implementació de serveis de salut integrals més enllà de l’atenció mèdica bàsica i d’emergència; la necessitat de superar barreres com l’idioma o la protecció social, financera i cultural; ampliar el finançament de la cura de la salut més enllà de la població local; vèncer les estructures de governança i mecanismes de coordinació inadequats entre els actors que condueixen a una atenció fragmentada; superar l’actual arquitectura de la salut ajustant el paper dels actors involucrats, corregint la dependència excessiva de les ONG a Europa; i, també, acabar amb les polítiques d’exclusió de migrants, en alguns països, que limiten l’accés a medicaments essencials.
Tot i la situació, la doctora Helena Legido-Quigley va defensar que, en el cas concret d’Espanya, altres respostes han estat possibles per fer front a una situació restrictiva que va fer que 873,000 immigrants no documentats perdessin l’accés a la salut, en limitar-hi l’accés als menors i les dones embarassades.
Finalment, Legido-Quigley va encoratjar els professionals de la salut i l’educació assistents al congrés, a investigar, treballar amb ONG, desenvolupar projectes locals a Lleida i participar en networks globals per revertir una situació dramàtica que es cronifica.
