Joan Blanco i Esther Rubinat, nou lideratge al capdavant del GRECS-IRBLleida

El Grup de Recerca de Cures de Salut (GRECS) de l’IRBLleida, integrat per infermeres i fisioterapeutes de pràctica clínica dels hospitals universitaris Arnau de Vilanova (HUAV) i Santa Maria (HUSM) i docents de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida (FIF-UdL), és un referent en recerca i treballa principalment en la investigació de la cronicitat i l’envelliment saludables, les noves tecnologies en salut i les polítiques i serveis sanitaris.
Avui parlem amb els doctors en Infermeria Joan Blanco Blanco i Esther Rubinat Arnaldo, que van assumir-ne el lideratge a les acaballes de 2020, sobre la importància de la investigació biomèdica i el rol de la Infermeria per avançar en salut.

JOAN BLANCO BLANCO I ESTHER RUBINAT ARNALDO són els investigadors principals del Grup de Recerca de Cures de Salut (GRECS) de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida).

Blanco és professor de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida (FIF-UdL) i, a més de liderar el GRECS, forma part de l’equip investigador del ‘Grup d’Estudis sobre Societat, Educació, Salut i Cultura (GESEC)’ de la UdL i és membre del comitè consultiu del ‘Grupo Nacional para el Estudio y Asesoramiento en Úlceras por Presión y Heridas Crónicas (GNEAUPP)’.

Rubinat –vocal de la Junta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) i responsable de la Comissió de Recerca de la corporació– és lectora Serra Hunter a la FIF-UdL, membre de la xarxa ‘Schools for Health in Europe Network Foundation (SHE)’ i investigadora del ‘Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas del Instituto de Salud Carlos III (CIBERDEM-isciii)’.

L’activitat d’aquests dos docents i doctors en Infermeria es va veure trasbalsada el març de 2020 amb la declaració de la pandèmia de la Covid-19, quan ambdós es van enfundar el pijama sanitari per assumir tasques assistencials o de voluntariat, allà on calguessin mans. Divuit mesos després, amb la represa incipient dels projectes latents de recerca i alternant encara la seva activitat amb l’assistència Covid-19, com la campanya de vacunació en curs; concedeixen aquesta entrevista a la revista INF per parlar sobre l’estat de salut de la investigació en Infermeria a Lleida.

ENTREVISTA

Joan Blanco i Esther Rubinat tenen molt clar que per fer recerca cal “tenir inquietuds, preguntar-se el perquè de les coses i buscar les respostes al dia a dia de la pràctica clínica”. Generosos en el terme, asseguren que “tots els professionals fem recerca en el nostre dia a dia, justament per millorar la nostra pràctica i les cures que proporcionem”.

GRECS suma el potencial de dues professions que, tot i anar de la mà, “durant molt de temps no havíem vist la recerca com un dels nostres punts forts”, expliquen. Aquesta transversalitat Infermeria-Fisioteràpia permet al grup abordar el cuidatge “com l’atenció integral a la persona”, una dualitat que no dubten a enriquir incorporant professionals d’altres disciplines, institucions i, per descomptat, també d’altres països si el projecte ho requereix.

La figura de la infermera de recerca és encara desconeguda fora dels fòrums acadèmics i, tot i la dificultat per a traçar-ne un perfil, és indiscutible que la seva base és la formació. Per ser investigadora calen “coneixements sobre metodologia que s’adquireixen a través de formació de màster i doctorat”. Tots dos reconeixen que, actualment, és molt complicat per a les infermeres de la pràctica clínica participar en recerca, “ja que no tenen hores destinades a aquesta formació i activitat dins la seva jornada laboral i han d’invertir temps personal, cosa que no sempre és possible”. Tanmateix, Blanco i Rubinat destaquen el paper primordial de la infermeria assistencial per avançar en recerca, “liderant o recollint dades, perquè només a través de l’evidència científica es poden implementar millores en les cures que dispensem als pacients”. Evidència, aquesta és la paraula científica (que no màgica) que presideix la investigació del GRECS i és per això que les infermeres especialitzades en recerca “sempre introduïm professionals de l’àmbit assistencial en els nostres projectes. La seva aportació és imprescindible per a l’èxit del projecte”.

FER RECERCA SENSE FINANÇAMENT ÉS MOLT DIFÍCIL, SI NO IMPOSSIBLE. UN VESSANT, L’ECONÒMIC, TOTALMENT POLIÈDRIC I QUE VA DES DE LA “INVERSIÓ DIRECTA EN R+D”, A LA INVERSIÓ EN ESTRUCTURES QUE “CAPTIN RECURSOS PER ALLIBERAR ELS INVESTIGADORS DEL DESGAST QUE SUPOSA TROBAR FONS”

El futur i la qualitat de la recerca infermera sembla assegurada amb les noves promocions d’Infermeria que ostenten la millor nota mitjana (7,78) de l’estat en el seu expedient acadèmic (Informe Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, 2019). Aquesta uniformitat tan alta i estàndard fa pensar que estem formant l’elit de la infermeria i, de fet, “les infermeres espanyoles estan molt ben valorades a tot el món i això no és només mèrit de les facultats i escoles; és mèrit de les persones, de les ganes que tenen d’ajudar, de fer bé la seva feina i d’aprendre. Com a societat, la nostra obligació és retenir aquest talent per millorar la qualitat de vida de la nostra comunitat”.

Però, la veritat és que costa capturar aquest potencial i, segons els investigadors principals (IP) del GRECS, cal emprendre estratègies i accions per combatre la fuita d’infermeres investigadores i, també, la migració de les de pràctica clínica. Reconèixer la Infermeria com a pilar del sistema de salut seria un primer pas perquè “les infermeres sempre ho han estat, però només arran de la pandèmia se’ls ha donat visibilitat i la seva feina ha estat reconeguda socialment”. En aquest sentit, apunten que “cal reconèixer el rol autònom de la infermera i deixar de supeditar-la a la figura mèdica. Moltes infermeres participen en projectes de recerca liderats per altres professionals, normalment recollint mostres biològiques i dades, i això està molt bé, però és necessari que s’atreveixin a fer un salt i comencin a creure que poden liderar projectes relacionats amb les cures de la salut duent a terme la seva pròpia investigació”. Pel que fa a l’àmbit acadèmic, Blanco i Rubinat avisen que es gira feina perquè calen “canvis urgents en les polítiques institucionals. Hem de proporcionar feina estable i reconeguda i, també, fer atractiva la docència per tal que els professionals que actuen com a formadors siguin l’excel·lència de la professió”. Peticions que arrodoneixen amb la demanda d’afavorir “la conciliació familiar per potenciar la recerca en tots els nivells assistencials” d’una professió clarament feminitzada i que, tot i que cada dia incorpora més homes, és víctima d’estereotips i una hipersexualització que s’han de combatre.

LES XARXES SOCIALS HAN PERMÈS POPULARITZAR LA CIÈNCIA I QUE “LA INFERMERA, AIXÍ COM ALTRES PROFESSIONALS DE LA SALUT, S’ACOSTUMIN A CONSUMIR EVIDENCIA CIENTÍFICA”

I és que, objectivament, la qualitat i representativitat (60% de la força de treball en salut) de la nostra Infermeria no es reflecteix en el seu posicionament. Difícil trobar infermeres en posicions de lideratge i presa de decisions que afecten la salut. De fet, no és fins al 2020 que Catalunya té una infermera al capdavant de la direcció general de Professionals de la Salut. El nomenament de la doctora Montserrat Gea Sánchez (fundadora del GRECS i presidenta del COILL), “demostra que la visió global del sistema de salut que aporta la Infermeria pot tenir una repercussió positiva en totes les professions sanitàries”, expliquen els investigadors.

Hi ha un altre factor que condiciona el lideratge i és la projecció territorial. Lleida, amb universitat (5a a l’U-Ranking Estatal 2020 –8a en investigació i innovació– i 24a a l’U-Ranking Xangai) i facultat d’infermeria pròpies, dos hospitals universitaris (HUAV i HUSM) i l’IRBLleida és un escenari amb potencialitats. Joan Blanco i Esther Rubinat consideren que “l’avantatge de ser un territori petit és que establir connexions entre institucions i professionals és més fàcil. De fet, HUAV, HUSM, IRBLleida i UdL interaccionem constantment en la recerca”. Tots dos posen en valor el paper fonamental que juga l’IRBLleida aportant “visibilitat, suport institucional i capacitat d’internacionalització a la nostra recerca infermera”. A més, aquesta investigació biomèdica, que s’organitza en grups de recerca multidisciplinaris, permet una interacció i presentar candidatures conjuntes per “accedir a convocatòries de finançament que d’altra forma no estarien accessibles o donarien vertigen”.

I és que fer recerca sense tenir el finançament és molt difícil, si no impossible. Un vessant, l’econòmic, totalment polièdric i que va des de la “inversió directa en R+D”, a la implementació d’estructures administratives i de gestió que “captin recursos per alliberar els investigadors del desgast que suposa trobar fons per autofinançar els seus projectes i puguin dedicar el cent per cent del seu temps a fer recerca”.

El que és indiscutible és que el progrés d’un país es pot mesurar pels avenços en ciència i tecnologia i que els estats que més inverteixen en investigació són els que acostumen a destacar per tenir una societat amb millor qualitat de vida en general. És en aquest benestar que la salut juga un paper primordial, perquè “totes les professions, però especialment les sanitàries, han de tenir una ‘motxilla’ de coneixement propi que s’ha d’omplir amb evidències, procediments i formes de pensar i de fer. Això només s’aconsegueix amb la recerca”, apunten.

LA RECERCA INFERMERA “ÉS UNA VIA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL RENDIBLE”

En aquest fil bidireccional que s’estableix entre la recerca i la pràctica clínica, la comunicació és vital perquè els avenços es materialitzin en cura aplicada i arribin a la població. “Nosaltres comuniquem els resultats de la nostra recerca a la comunitat científica perquè actuï com altaveu i fomenti el canvi de protocols i guies d’actuació”, diuen Blanco i Rubinat que destaquen la importància que les infermeres investigadores participin en els congressos i publiquin resultats en revistes científiques. “Actualment, un dels hàndicaps més importants de la difusió de resultats en revistes científiques és el preu de la publicació i que, en moltes ocasions, aquestes publicacions no arriben a la infermeria assistencial”. Per fer front a aquesta limitació, els investigadors aposten per aprofitar la gran penetració que tenen “les revistes d’impacte, els mitjans de comunicació generals, així com les publicacions d’abast local, generalistes o professionals, com pot ser la revista INF del COILL”.

En els últims anys, aquesta ‘popularització’ de la ciència ha fet bons aliats com ara Internet, les xarxes socials o els influencers: publicar els resultats en obert, activar campanyes de crowdfunding per al finançament de projectes i difondre els beneficis de la recerca infermera, són només algunes de les infinites oportunitats que els ofereixen les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació). Aquesta activitat que, donats els minsos pressupostos de difusió assignats als projectes, es veuen obligats a realitzar a vegades amb els seus recursos personals ha permès que “la infermera, així com altres professionals relacionats amb les cures de salut, visibilitzin la transcendència de l’avanç científic com a eina més de millora professional i, per tant, s’acostumin a consumir evidencia científica”, celebren els membres de GRECS.

Tot i aquesta acció per salvar els obstacles del dia a dia, el març de 2020 s’inaugurava un escenari fins ara impensable: la pandèmia de la Covid-19. La saturació del sistema sanitari va tenir un impacte directe en la continuïtat de molts dels projectes de GRECS que van haver d’aturar-se per la manca de normalitat de la pràctica clínica i acadèmica i, també, per la manca d’infermeres assistencials. Es van demanar pròrrogues o es van ajustar els objectius i el cronograma dels projectes en curs, per salvar la recerca i “les infermeres que ens dediquem a la investigació i a la docència, sobretot en els moments de pic de la pandèmia, vam decidir incorporar-nos de forma immediata a la pràctica assistencial o donar suport a les iniciatives de voluntariat que se succeïen, com ara la xarxa de material per a centres residencials que va orquestrar el COILL”. Ara bé, la infermeria lleidatana s’ha sobreposat i “moltes companyes han modelat les seves línies de recerca i de pràctica clínica per adaptar-les a la Covid-19, amb l’objectiu de crear evidencies que ens ajudin a no tornar a viure els moments complexos que ens toca viure i fer-ho sense cometre els mateixos errors”, aplaudeixen Blanco i Rubinat que pensen que “la pandèmia ha tingut un impacte emocional tan potent que ha provocat que el col·lectiu es cohesioni. Cal aprofitar això per sortir reforçades i que aquest sentiment de família perduri en el temps”.

Amb els ulls posats en aquesta onada estival i l’inici imminent del curs acadèmic, Joan Blanco i Esther Rubinat llancen un ‘SOS’ per demanar la protecció i la promoció de la recerca infermera perquè “és una via de transformació social rendible”. També, apunten, “és necessari que la societat conegui el que fan els recercadors i que confiïn en ells perquè les seves respostes venen de l’evidència científica; però, també, és necessari que els investigadors coneguem el que necessita la societat i donem respostes a les seves inquietuds i necessitats”. En aquest sentit, els IP de GRECS demanen a les infermeres de recerca que treballin l’habilitat d’anar més enllà del laboratori i les activitats eminentment acadèmiques i siguin capaces de relacionar-se en un entorn cada vegada més global. “Relacionem-nos amb la societat, justament per transformar-la, per aconseguir els seus màxims nivells de benestar i salut”, clouen.

(Podeu descarregar l’entrevista en PDF)

GRECS IRBLleida

INVESTIGADORS PRINCIPALS
DIRECCIÓ

Dr. Joan Blanco Blanco
Dra. Esther Rubinat Arnaldo

MEMBRES

Investigadors principals
de projectes competitius actius
Dra. Helena Fernández Lago
Dra. Francesc Valenzuela Pascual
Dra. Erica Tula Briones Vozmediano

Investigadors/res
Sr. Jordi Ballesté Torralba
Dra. Eva Barallat Gimeno
Dra. Teresa Botigué Satorra
Dra. Cristina Bravo Navarro
Sr. Miquel Àngel Calderó Solé
Dr. Carlos Casanova Gonzalvo
Sra. Maria Àngels Costa Menen
Sra. María Ángeles Élez Martínez
Dr. Miguel Ángel Escobar Bravo
Dra. Anna Espart Herrero
Sra. Maria Ferrer Gil
Sra. Edith García Solanes
Dra. Montserrat Gea Sánchez
Dra. María Dolores Gómez García
Dra. María Luisa Guitard Sein-Echaluce
Dr. Josep Maria Gutiérrez Vilaplana
Sr. Luis Hernández Santamaría
Sra. Sandra Hervás Marco
Dra. Ana Lavedán Santamaría
Sr. Luis Mambrona Girón
Sr. Blanca Manuel Martí
Sr. José Maria Martínez Barriuso
Sr. Oriol Martínez Navarro
Dra. Laura Martínez Rodríguez
Sr. Jordi Martínez Soldevila
Dra. Maria Masbernat Almenara
Dra. Olga Masot Ariño
Dr. José Tomás Mateos García
Sra. Jéssica Miranda Iglesias
Dra. Carmen Nuin Orrio
Sra. Alexandra Pascual García
Dra. Judith Roca Llobet
Dra. Mariona Rocaspana García
Dr. Francesc Josep Rubí Carnacea
Sra. María José Sanmartín Bardaji
Sra. Mercè Serra Miralles
Dra. Sílvia Solé Casas
Dra. Lorena Lourdes Tejero Vidal
Dra. Joan Enric Torra Bou
Dra. María Jesús Torrelles Pijuan

Investigadors/es en formació
Sr. Filip Bellon
Sra. Carolina Climent Sanz
Sra. Ester García Martínez
Sra. Celmira Laza Vasquez

Tècnic de recerca
Sr. Roland Pastells Peiró

PROJECTES DE RECERCA GRECS IRBLleida

NextPerception – Next generation smart perception sensors and distributed intelligence for proactive human monitoring in health, wellbeing, and automotive systems.
Durada: 2020-2023
Àmbit: Tecnologia i salut
Finançament: ECSEL Joint Undertaking – H2020
IP Dra. Esther Rubinat

MOORE4MEDICAL – Accelerating Innovation in Microfabricated Medical Devices
Durada: 2020-2023
Àmbit: Tecnologia i salut
Finançament: ECSEL Joint Undertaking – H2020
IP Dr. Franscesc Valenzuela

Efectes de la combinació del tapís rodant en un entorn virtual gamificat amb l’estimulació cerebral no invasiva en la malaltia de Parkinson: assaig clínic aleatoritzat
Durada: 2020-2023
Àmbit: Neurorehabilitació
Finançament: Instituto de Salud Carlos III
IP Dra. Helena Fernández

Treball agrícola i migració a Espanya: Precarietat Sociolaboral i Salut (PSLyS)
Durada: 2020-2023
Àmbit: Desigualtats Socials i Salut
Finançament: Instituto de Salut Carlos III
IP Dra. Erica Briones

La salut circadiària en pacients ingressats en unitats de cures intensives i d’hospitalització (CHRONOHOSPI)
Durada: 2019-2021
Àmbit: Son
Finançament: Instituto de Salud Carlos III
IP Dra. Esther Rubinat

octubre

14juny(juny 14)09:2922oct.(oct. 22)09:2920a Edició del Premi de Recerca d'Atenció Sociosanitària. Termini 22 d'octubre

Menú

X