Els infermers Filip Bellon, José Tomás Mateos, Gemma Espigares Tribó, Montserrat Gea Sánchez i Esther Rubinat Arnaldo; i el documentalista especialtzat en salut Roland Pastells Peiró; són els autors de l’article que duu per títol ‘The role of nurses in euthanasia: A scoping review’ (El rol de les infermeres en l’eutanàsia: una revisió d’abast).
L’equip investigador està integrat per membres del Grup d’Estudis Societat, Salut, Educació i Cultura (GESEC) de la Universitat de Lleida; del Grup de Recerca de cures de salut (GRECS) de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida); de la Càtedra de Desenvolupament d’Organitzacions i Territoris Saludables (DOTS), també de la Universitat de Lleida; i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM), adscrit a l’Instituto de Salud Carlos III.
L’International Journal of Nursing Studies (IJNS) –revista Internacional d’estudis d’infermeria (IJNS) referent d’investigacions originals sobre la prestació, organització, gestió, mà d’obra, polítiques i mètodes de recerca rellevants per a la infermeria, la llevadora i altres professions relacionades amb la salut– inclou en les seves edicions de maig (digital) i de juny (paper) de 2022 un article signat per investigadores lleidatanes.
Sota el títol The role of nurses in euthanasia: A scoping review’, l’equip format pels infermers Filip Bellon, José Tomás Mateos, Gemma Espigares Tribó, Montserrat Gea Sánchez i Esther Rubinat Arnaldo; i el documentalista especialtzat en salut, Roland Pastells Peiró; fan una anàlisi del rol de les infermeres en l’eutanàsia, servei incorporat a la cartera del sistema nacional de salut el 25 de juny de 2021, tot just fa un any.
La publicació de l’article datat 22 d’octubre de 2021, un cop revisat i aprovat, fa una anàlisi exhaustiva de la prestació del dret a morir i defineix el rol i l’abast de la pràctica infermera en el context global del procés d’eutanàsia fent-hi una revisió de la legislació internacional, així com de la literatura científica al respecte.
Avaluant la complexitat i la dimensió deontològica i ètica associada de l’eutanàsia els autors avaluen la participació de les infermeres en els equips sanitaris multidisciplinaris, sovint relegada a funcions secundàries, malgrat que la seva intervenció és clau en tots els processos sanitaris principals adjunts a la prestació. Una disjuntiva que es repeteix en molts països a mesura que l’eutanàsia s’incorpora als diferents sistemes de salut.
Aquesta ‘necessitat urgent’ de definir els rols de les infermeres és l’origen de l’estudi que ha analitzat 31 articles científics i 11 documents legislatius d’arreu del món; investigació que confirma aquest buit legal com una tendència internacional.
Tot i això, l’equip de recerca ha identificat 15 rols i 80 tasques que assumeixen les infermeres durant el procés d’eutanàsia i ha establert cinc categories: atenció i acompanyament inicials, avaluació de l’estat del pacient, procediment d’eutanàsia, informació i notificació i, finalment, funció general.
De l’anàlisi i els resultats, l’estudi conclou, a més, que l’abstracció de la figura i el rol de la infermera en el marc legislatiu la priva del lideratge d’aspectes i competències que li són pròpies i l’exposa jurídicament perquè la posiciona fora del marc legal; alhora que dificulta la seva formació al respecte.
L’equip investigador està integrat per membres del Grup d’Estudis Societat, Salut, Educació i Cultura (GESEC) de la Universitat de Lleida; del Grup de Recerca de cures de salut (GRECS) de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida); de la Càtedra de Desenvolupament d’Organitzacions i Territoris Saludables (DOTS), també de la Universitat de Lleida; i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM), adscrit a l’Instituto de Salud Carlos III.
L’article està disponible al portal ‘Science Sirect’ (©Elsevier Ltd).
