Participació massiva de les infermeres i infermers catalans en l’enquesta consultiva de Salut per al desplegament de la llei
L’aprovació de la Llei Orgànica de regulació de l’Eutanàsia (LO 3/2021, de 24 de març) marca un abans i un després de la cura a les persones en procés de final de vida. El desplegament d’aquesta legislació, que suposa la incorporació de l’eutanàsia a la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut, s’anuncia complex i és per això que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va obrir una enquesta el passat mes d’abril, adreçada als professionals sanitaris, per recollir les aportacions de tots els col·lectius sanitaris respecte de com s’ha de dur a terme l’esmentat desenvolupament.
L’enquesta ha recollit l’opinió de 15.636 professionals sanitaris, dels quals 10.636 (un 68,6%) són infermeres. El 95% del col·lectiu infermer es mostra a favor del reconeixement del dret a l’eutanàsia i la seva regulació.
Pel que fa a les causes que duen una persona a exercir aquest dret, les infermeres consideren que el motiu principal és tenir una malaltia greu i incurable que causi patiment intolerable. Altres factors són tenir sentiments de pèrdua de la dignitat i de la llibertat davant de les conseqüències de la seva malaltia: patir un dolor greu, crònic i impossibilitant o sentir malestar emocional insofrible arran del patiment propi i de l’entorn davant la situació de malaltia, entre d’altres.
D’altra banda, les infermeres consideren que les principals dificultats que els professionals sanitaris troben davant d’aquesta petició és el conflicte que es genera en l’entorn familiar de la persona sol·licitant, així com la inseguretat dels professionals per la manca de formació i informació. A més, durant el procés d’atenció a aquests pacients, els preocupa sobretot com es dóna la informació a la persona sol·licitant del procediment i els requeriments ètics i legals. També s’identifica com a punt de vulnerabilitat, la gestió de l’acompanyament dels pacients i de les famílies mentres dura el temps d’espera de la resolució.
Sobre l’estimació de demanda, el 57% de les infermeres considera que quan entri en vigor la llei, hi haurà poques sol·licituds; enfront del 31,9% que creu que n’hi haurà bastants. En cas de rebre una petició d’ajuda a morir, més de la meitat dels professionals enquestats (53%) declara que no tindrà problemes de consciència i que, en cas de complir els requisits legals, atendrà la petició. En aquest sentit, només un 8,8% es manifesta a favor de l’objecció de consciència i la immensa majoria (88,6%) atendria tant una petició d’eutanàsia com d’ajuda al suïcidi amb prescripció de fàrmacs.
Pel que fa a la participació en el procés, pràcticament la totalitat dels enquestats (96,5%) creuen que hi ha d’intervenir un equip sanitari multidisciplinari format per infermeres, metges, psicòlegs clínics o treballadores socials, entre altres. A més, creuen en un 92,6% que caldria algun tipus de suport per als professionals encarregats d’aquesta pràctica, sobretot emocional i també ètica i tècnica.
Amb relació a la Comissió de Garantia i Avaluació, òrgan que ha de resoldre les sol·licituds d’accés a aquesta prestació, les infermeres consideren que ha d’estar constituït sobretot per tots els professionals de la salut i, també, hi ha d’haver representants d’associacions de pacients i juristes professionals. Una prestació que s’ha de realitzar, segons el 94% dels enquestats, en el lloc que esculli la persona que ho sol·licita, inclòs el domicili.
En termes de formació, el 97% considera que s’ha d’oferir als professionals de la salut aquesta opció. Mentre que un 51% declara que ha de ser obligatòria, un 41,3% creu que només ha de ser-ho per als professionals de certes especialitats o àmbits que probablement rebran aquestes demandes. Pel que fa als aspectes que ha d’incloure la formació, les infermeres creuen que són les habilitats en el maneig del procés de dol del pacient i l’entorn familiar, el contingut de la llei i la seva aplicació, habilitats de gestió de les emocions i conceptes d’ètica i bioètica, entre altres.
El perfil mitjà dels professionals que han contestat l’enquesta és una dona, d’entre 31 a 50 anys, que treballa en un centre públic de la xarxa SISCAT. A més, exerceix la seva activitat principal en atenció hospitalària, no té responsabilitats directives i el seu àmbit de treball és l’assistència general.
