S’enduen la beca al Millor Projecte de Recerca en el XII Congrés de la Federació d’Associacions d’Infermeria Familiar i Comunitària (FAECAP)
L’estudi de dues infermeres del CAP de Balaguer titulat “Assaig clínic sobre l’eficàcia dels programes educatius d’autocura en insuficiència cardíaca a l’atenció primària segons la intensitat educativa” s’ha endut la beca de 1.200 euros al Millor Projecte de Recerca del XII Congrés de la FAECAP celebrat el mes d’abril a Granada. L’estudi té com a objectiu valorar el canvi del nivell d’autocura en pacients amb insuficiència cardíaca segons la intensitat de l’educació sanitària rebuda dins d’un equip d’Atenció Primària. L’assaig ha comptat amb el suport de la Unitat de Suport a la Recerca d’Atenció Primària Lleida i la Fundació d’Investigació en Atenció Primària IDIAP Jordi Gol i Gurina. L
El treball parteix de la premissa que la prevalença d’insuficiència cardíaca a l’Estat espanyol s’estima actualment al voltant del 2% de la població adulta i es considera la principal causa d’hospitalització i ingrés no programat en pacients de més de 65 anys, amb una mortalitat durant l’ingrés de gairebé un 10%. Aquestes xifres representen, així mateix, un 3,8% de la despesa sanitària global.
L’educació sanitària en el seguiment de la insuficiència cardíaca té com a objectiu que el pacient tingui un bon maneig de la seva patologia per aconseguir un bon nivell d’autocura i, consegüentment, que disminueixin les recaigudes (les reaguditzacions i la morbimortalitat).
Avui dia, l’educació sanitària convencional dels pacients amb insuficiència cardíaca no ha aconseguit un gran impacte en la millora de l’autocura; tanmateix, hi ha controvèrsia amb el nivell d’autocura obtingut quan es fan programes de major intensitat educativa (es troben estudis que donen suport a una educació intensiva i d’altres que només ho fan de forma parcial). El suport sociofamiliar influeix com a factor afavoridor mentre que, per contra, els trastorns de l’estat d’ànim influeixen negativament en l’autocura.
L’objectiu principal de l’estudi, doncs, serà valorar el canvi del nivell d’autocura en pacients amb insuficiència cardíaca, segons la intensitat de l’educació sanitària rebuda dins d’un equip d’Atenció Primària. Sònia Sans i Gemma Amat compararan diferents grups d’educació sanitària en pacients amb insuficiència cardíaca del CAP Balaguer, seleccionats aleatòriament, per formar tres grups d’intervenció mitjançant tres programes d’educació sanitària: el primer, mitjançant la tècnica explicativa sobre el maneig de la malaltia; el segon, mitjançant un vídeo i la tècnica teachback (tècnica interactiva i d’avaluació de la comprensió de la informació), i el tercer, afegint-hi un seguiment telefònic (dues trucades, cada dos mesos) per reforçar i monitorar el compliment dels indicadors d’autocura. Volen analitzar variables tals com l’autocura, l’ansietat, la depressió, el suport sociofamiliar, els anys d’evolució de la insuficiència cardíaca, l’edat i el sexe, entre d’altres.
El seu treball pretén concloure que s’obté un nivell d’autocura més alt amb una major intensitat de l’educació sanitària. I, atenent l’elevada prevalença de la insuficiència cardíaca, la morbimortalitat i la despesa sanitària que significa, l’autocura és clarament un factor essencial per millorar la qualitat de vida d’aquests pacients. Les i els professionals d’infermeria familiar i comunitària són fonamentals com a promotors de l’autocura en aquests pacients, amb els quals comparteixen un vincle pròxim i longitudinal.
