7 d’abril. Dia Mundial de la Salut
El 7 d’abril arriba en un moment que “la salut de milions de persones està cada cop més amenaçada”, explica l’Organització Mundial de la Salut (OMS), impulsora del Dia Mundial de la Salut que se celebra avui en un to reivindicatiu que vol donar veu als ciutadans i ciutadanes del món sota el lema “El meu dret, la meva salut”.
Des de la declaració de la jornada com a data de referència per a l’impuls i conscienciació de la necessitat de protegir la salut de les persones, el 1948, l’escenari ha canviat i, també, avançat amb l’enfortiment dels sistemes de salut, l’augment de la cartera de serveis i la vocació d’acomplir amb l’essència d’aquest dret: la universalització. De fet, el Consell d’Economia de la Salut per a Tothom de l’OMS ha constatat que almenys 140 països reconeixen ja la salut com un dret humà en la seva constitució. No obstant això, a la pràctica, els governs no estan fent lleis per garantir que les seves poblacions tinguin dret a accedir als serveis de salut. Això apunta al fet que almenys 4.500 milions de persones, més de la meitat de la població mundial, no estaven totalment cobertes pels serveis de salut essencials el 2021.
A més, la realitat és que, a banda de les garanties ‘legals’ sobre el dret a la salut, es detecten situacions de dèficit de salut extrem en els països amb menys recursos; però, també, en societats altament avançades. “Podríem pensar que només als països més pobres, sense recursos sanitaris, s’emmalalteix i es mor de forma epidèmica. Però el fet és que les societats desenvolupades també emmalaltim i amb una intensitat que els problemes de salut pública i comunitària esdevenen tan costosos que els recursos existents resulten del tot insuficients”, explica la Dra. Glòria Jodar, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC).
La representant de les més de 55.000 infermeres catalanes, a grans trets, atribueix aquest dèficit de salut a cinc causes principals: “l’herència d’un sistema de salut, molt centrat encara en la malaltia i poc en la cura i la prevenció; la manca d’estratègies per detectar els canvis socioculturals i els nous problemes de salut que se’n deriven, abans no arribin a nivells de xacra; la globalització i l’impacte de la geopolítica en el perfil demogràfic plural de la comunitat; el canvi climàtic i, per descomptat, la manca de polítiques públiques que optimitzin els recursos humans, materials i tecnològics disponibles per fer-hi front”.
Aquesta transversalitat de les causes que apunta Jodar, es recull també en la campanya de l’OMS que relaciona el dret a la salut amb la d’accés als serveis de salut, l’educació i la informació de qualitat, l’aigua potable, l’aire net, la bona nutrició, l’habitatge de qualitat, les condicions laborals i ambientals dignes, la no discriminació o la llibertat, entre altres. “Parlar de salut és parlar de benestar, és per això que és tan important dur aquest benestar a tots els àmbits de la vida. Ahir, 6 d’abril, commemoràvem el dia de l’activitat física amb provada evidència que l’exercici és una font de salut, alhora que el sedentarisme de la nostra societat omple les consultes de cardiologia del sistema de salut. També els canvis en la dieta alimentària i la baixa qualitat nutricional afecten greument la salut amb malalties com la diabetis, altament complexa i amb nombroses malalties perifèriques associades. Mateix cas que el del consum de tabac i altres substàncies inhalades, addiccions que són causa directa de nombrosos tumors i ara estan sobre el tauler polític i legislatiu. Esfereeixen també les dades conegudes aquesta setmana amb més de 20.000 infants i adolescents a Catalunya medicalitzats per trastorns mentals i símptomes com l’angoixa o la tristesa, patologies que els experts associen a l’ús dels telèfons mòbils i de les xarxes socials, per exemple. La salut sexual i reproductiva, cavall de batalla de La Marató, la salut física i mental dels entorns de treball, l’envelliment i la dependència… Tot està íntimament relacionat i és per això que les infermeres reivindiquem que el dret a la salut ha de ser una garantia tan transversal com la mateixa vida”, resum Glòria Jodar.
