El regal del COILL a les Terres de Lleida, obra de Ponsarnal, ja llueix als jardins de George Orwell
L’escultura “La Dama de la Làmpada”, obra de Ponsarnal, ha estat inaugurada aquest matí en el marc de la Diada 2021 de les infermeres de Lleida que celebra avui dijous, dia 6 de maig. L’obra, regal del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida per a les Terres de Terres, està inspirada en Florence Nightingale (1820-1910), considerada la precursora de la infermeria moderna i creadora del primer model conceptual d’infermeria i ha estat inaugurada amb l’assistència de la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida, Mercè Porté; l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; la directora general de Professionals de la Salut, Montserrat Gea; el diputat de Salut de la Diputació de Lleida, Albert Bajona; i el gerent territorial de l’Institut Català de la Salut a Lleida, Ramon Sentís. S’han sumat a l’acte la junta de govern del COILL, les directores d’infermeria d’hospitals i centres de Lleida i representants de diverses administracions.
L’escultura honora la professió d’infermera i, alhora, el bicentenari del naixement de Florence Nightingale, en el marc dels actes de celebració de l’Any Internacional de la Infermera i de la Llevadora 2020 i el moviment mundial Nursing Now prorrogat fins al juliol d’aquest 2021. La creació de Ponsarnal és una figura de gairebé 3 metres que representa Nightingale amb una làmpada a la mà, en referència al costum d’aquesta infermera de realitzar rondes nocturnes amb una làmpada per atendre els seus pacients. Al peu de l’escultura hi ha la inscripció “El primer que recordo, i també l’últim, és que volia treballar com a infermera”, cita atribuïda a Florence Nigthingale.
L’autora: Ponsarnal (Sara Pons Arnal)
Nascuda a Lleida el 1970, és llicenciada en Belles Arts en l’especialitat d’escultura per la Universitat de Barcelona (UB, 1997). Autora d’obres com l’escultura d’Anna Frank, el monument a Pi i Margall o la instal·lació del parc homenatge a Pere Calders, totes elles situades a la ciutat de Barcelona; combina la docència a la UB amb una dilatada trajectòria d’exposicions i festivals d’art.
L’escultor Efraïm Rodríguez digué que «Ponsarnal és una escultora que es mou entre la llibertat creativa de qui entén l’art com una forma de vida i el rigor d’una professional de l’art. Una artista tot terreny que se sent còmoda amb qualsevol material i tècnica. Quan treballa per alguns dels seus encàrrecs, públics o privats, sap adaptar la seva forma de fer el projecte, deixant que la seva empremta personal quedi en un segon pla, cedint el protagonisme a l’afortunat subjecte. Gran contrast amb la seva obra més personal, on s’interessa per el que és més profund i universal, dotant-ho d’un sentiment íntim i proper».
Mercè Porté: “Tenim a les mans l’oportunitat de projectar la proximitat i humanitat de la cura infermera que practiquem, sobre les grans polítiques de salut global”
La presidenta del COILL, Mercè Porté, va pronunciar un discurs centrat en el paper històric de les infermeres i els reptes de futur:
INFERMERES: PASSAT, PRESENT I FUTUR
Les infermeres som, històricament, un pilar de la societat del benestar. Benestar, en el sentit més ampli de la paraula, perquè som garant de la cura i de la salut de les persones que viuen a la nostra comunitat. Aquesta escultura que avui inaugurem, és testimoni d’aquesta importància històrica, encapçalada per figures com la Florence Nightingale i tantes altres dones, que van obrir via per a la professionalització i reconeixement d’aquesta ciència meravellosa que és la Infermeria.
Aquesta escultura que les Infermeres de Lleida vam projectar fa anys, amb el desig de fer saber a la nostra comunitat que som al seu costat, es materialitza avui com un cant a la llum i a l’esperança. Futur que hem de precipitar per acabar amb la mort i el sofriment que ha dut la Covid-19 a la nostra ciutat, a les nostres Terres de Lleida… Un desassossec compartit arreu del món i que clama demanant la mirada ampla i generosa dels governs i, també, de la nostra cura infermera.
Nosaltres mateixes contemplem esfereïdes la situació actual de les nostres companyes a l’Índia. Situació que en un moment o altre, i amb més o menys intensitat, es replica en altres indrets. Situació que, a voltes i dissortadament, hom assimila a la guerra. Per què? Doncs perquè les pandèmies, com les guerres, sempre les hem vistes de lluny: en els llibres o el cinema de ciència-ficció. Una llunyania incomprensible quan l’Ebola, el xarampió, la malària o la SIDA assetgen continents que ens són tan pròxims. Pobles als quals la malaltia no dóna treva i als quals ara fem víctimes de la insolidaritat de la distribució de les vacunes.
El moviment Nursing Now®, la iniciativa mundial promoguda per la proclamació del 2020 com a ‘Any Internacional de la Infermera i de la Llevadora’, coincidint amb la celebració del bicentenari del naixement de la Florence Nightingale, ha estat visionària. Havíem d’estar protagonistes i, sens dubte, la pandèmia ens ha situat al bell mig de l’actualitat. No com haguéssim volgut, però més necessàries i útils que mai. El món ens mira, ens aplaudeix… I aquest reconeixement a la nostra cura infermera és un crit d’auxili que hem de respondre sense vacil·lacions. Em consta que així ho hem entès i així ho estem fent, però aquesta és una cura amb un cost físic i emocional molt alt. Hores que ens cansen el cos i el dolor de les persones que ens esgota l’ànima. Un esforç que no ha de caure en sac foradat. Tenim a les mans l’oportunitat de projectar la proximitat i humanitat de la cura infermera que practiquem, sobre les grans polítiques de salut global. Perquè els avenços en salut que es produeixen en comunitats benestants, com la nostra, han de ser universals i amb aquesta vocació hem de treballar.
No vull acomiadar el meu discurs sense recordar les persones que ens han deixat i tampoc les que, tot i haver superat la Covid-19, pateixen les seves seqüeles. Molt especialment les nostres companyes, infermeres i infermers i treballadors en salut, que necessitaran molt de temps i de la nostra cura i estima per recuperar-se. També, el nostre afecte per les persones que han vist afectades les seves altres saluts: l’econòmica, la cultural, la social… El passat mes de gener, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida vam estrenar el documental ‘La llum en la boira’. Quatre relats d’infermeres i pacients que explicaven en primera persona com la Covid-19 havia afectat les seves vides i que cloïen amb una doble moralina comuna: esperança i acció.
Desitjo que, cada cop que travesseu aquests jardins i contempleu ‘La dama de la làmpada’, hi trobeu la força i l’esperança que emana d’aquesta llum infermera. Força infermera, per Lleida!
FOTOGALERIA COMPLETA DE LA DIADA
