Infermeres lleidatanes presenten una «Anàlisi de les necessitats formatives dels professionals d’infermeria que treballen a les residències a Catalunya» en el 23è Congrés Mundial de Gerontologia i Geriatria de l’IAGG, a Amsterdam.
«Una atenció d’alta qualitat requereix prou temps per conèixer la persona i el seu entorn. Tanmateix, els perfils professionals del personal d’infermeria no sempre s’alineen amb les demandes assistencials actuals, la qual cosa pot afectar negativament la qualitat de l’atenció. La bretxa entre la formació disponible i les necessitats reals dels entorns d’atenció geriàtrica representa un repte sistèmic». Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi cofinançat per la Càtedra Asisa de Salut, Educació i Qualitat de Vida i el Grup d’Estudis Societat, Salut, Educació i Cultura de les Cures (GESEC) de la Universitat de Lleida; el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) i l’Àárea de Fragilidad y Envejecimiento Saludable del CIBER (ciber-FES) de l’Instituto de Salud Carlos III (isciii); presentat en el marc del 23è Congrés Mundial de Gerontologia i Geriatria de la International Association of Geriatrics and Gerontology (IAGG), celebrat entre els dies 5 i 8 de juliol, a Amsterdam.
A les limitacions de la formació, s’hi afegeix la manca de reconeixement de la infermeria geriàtrica, la qual cosa «provoca frustració professional entre les infermeres que treballen en residències», apunten els autors de la recerca que sostenen que «l’especialització hauria de ser un requisit i que la formació avançada és essencial per millorar la qualitat de l’atenció».
Com a solucions més immediates, l’estudi apunta la creació d’una via d’especialització oficial en infermeria geriàtrica amb un nombre suficient de places de formació; la promoció de programes de formació avançada que integrin el pensament crític, l’experiència pràctica i l’atenció centrada en la persona; alhora que invertir i enfortir la telemedicina com a suport especialitzat.
La presentació dels resultats de la investigació, que du per títol «Anàlisi de les necessitats formatives dels professionals d’infermeria que treballen a les residències a Catalunya»,va venir de la mà de Montserrat Gea (GESEC-UdL, ciber-FES), com a investigadora principal del treball que, a més, signen Ana Mari Fité (GESEC-UdL, vocal de Geriatria del COILL), José Tomás Mateos (GESEC-UdL), Celmira Laza (GESEC-UdL), Jordi Ballesté (GSS, tresorer del COILL) i Carles Muntaner (Universitat de Toronto).
La ponència formava part del simposi «Salut i atenció social en transició: desenvolupament d’un ecosistema per al personal d’infermeria i cures afins», que va moderar Jan Hamers de la Maastricht University (Holanda). La taula va reunir experiències de referència a Europa (Regne Unit, Espanya i Països Baixos) i el Canadà sobre el desenvolupament de models alternatius per a l’atenció sanitària i social per atraure, retenir i empoderar el personal de cures de llarga durada. Les presentacions es van centrar en l’evidència d’entorns de treball alternatius (per exemple, les Green Care Farms), experiències d’infermeres professionals sobre la retenció, l’atracció i la retenció d’una força laboral més diversa i inclusiva, en particular per a persones més joves i homes en atenció sanitària i social i la identificació de les necessitats de formació del personal d’infermeria.
Entre les intervencions destacar la que abordava la «Retenció de professionals d’infermeria en residències de llarga durada: què cal?–», de Katherine McGilton (científica sènior del Toronto Rehabilitation Institute del Canadà), COAUTORA juntament amb Montserrat Gea de l’estudi «Lideratge d’infermeria en cures a llarg termini al Canadà i a Catalunya», finançat pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC).
