Estrella Martínez, degana del Consell de Col·legis d’Infermers i Infermers de Catalunya, sobre l’escletxa salarial entre homes i dones en el sector de la salut i de les cures, xifrada en un 24% per l’Organització Mundial de la Salut.
Infermeres 2022: tres quarts del sou, tres quarts del mateix
Les conclusions de l’Informe de l’Organització Mundial de la Salut The gender pay gap in the health and care sector. A global analysis in the time of COVID-19, publicades aquest mes de juliol, oficialitzen una dada coneguda per tots i, especialment, ‘per totes’: les dones que treballem en salut cobrem menys que els nostres companys.
Per ser exactes, linforme constata una diferència salarial bruta, entre homes i dones, d‘aproximadament 20 punts percentuals; i que creix fins al 24% quan es tenen en compte factors com l’edat, l’educació i el temps de treball.
L’estudi parteix d’altres evidències com són les retribucions baixes que ofereix el sector de la salut i les cures, en comparació amb altres àmbits; o de l’escletxa salarial de gènere sistemàtica atribuïda a les professions en què les dones som majoria. I, si bé l’informe conclou que la principal causa d’aquesta desigualtat és que les dones ocupen majoritàriament llocs de treball menys qualificats i que no hi ha millor remei que estimular la formació entre les treballadores de salut, aquesta no és l’única raó del greuge.
Parlem doncs de les infermeres: titulació de grau universitari, formació en especialitats, doctorats… Professionals amb formació, capacitació i competències equiparables a les d’altres disciplines de salut –medicina, farmàcia o psicologia, entre moltes altres– però amb retribucions salarials (i condicions laborals) molt per sota de les dels nostres col·legues.
La raó: la categoria A2 que ens assigna el catàleg homogeni d’equivalències de les categories professionals de l’Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud, llei 55/2003 i modificada mitjançant RDL (12/2022) el mes de juliol passat, amb aspecte d’estabilització de la plantilla del Sistema Nacional de Salut (SNS), però sense esmenes a la catalogació.
La desigualtat salarial que patim és doble: perquè som dones i perquè som infermeres. La Infermeria, la força de treball en salut més gran arreu del món, som el ‘comodí’ del (malentès) estalvi.
Segons les Taules Retributives, consolidar la categoria A1 suposaria que el sou base brut anual de les infermeres es veuria incrementant al voltant del 15%, import a què caldria sumar complements de destinació i específics –segons Relació de Llocs de Treball (RPT)– considerablement superiors. A més, les infermeres podríem optar a places de nivell, més ben retribuïdes i influents, i a les quals no podem accedir per no tenir reconeguda la condició sine qua non de professionals categoria A1.
Si estirem el fil, arribarem a les Especialitats Infermeres, pendents de reconeixement i/o desenvolupament en molts camps, que condicionen la convocatòria de places de Formació Sanitària Especialitzada (FSE), prèvia incorporació a l’estructura organitzativa i pressupostos de les RPT dels centres de treball. I, fent un pas més enllà, podem analitzar com la ràtio infermera-pacient/usuari ens obliga a assumir sobrecàrregues de treball pel mateix salari.
En resum, desigualtat salarial de fins al 24% amb perspectiva de gènere, però també ‘de professió’. Malauradament: infermeres 2022, tres quarts de salari, tres quarts del mateix.
Estrella Martínez Segura
Degana
Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya
