El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida disposa d’un servei gratuït de suport emocional, psicològic i de suport en conductes addictives a totes les col·legiades, a través de la Fundació Galatea amb el programa Retorn.
Per disposar d’aquest servei, cal enviar un correu electrònic a coill@coill.org i, de forma confidencial, la persona responsable del programa contactarà amb la col·legiada/t interessada.
QUÈ ÉS? El Programa Retorn és un servei assistencial i d’ajuda del COILL, a través de la Fundació Galatea, dirigit a col·legiades i col·legiats amb problemes d’estrès emocional, salut mental i/o d’addicció.
L’objectiu és ajudar les infermeres i infermers afectats a superar la situació, mitjançant una assistència sanitària de qualitat i gratuïta.
QUÈ OFEREIX? El programa ofereix:
• Confidencialitat absoluta.
• Informació, assessorament i canalització de les vies d’atenció assistencial.
• Atenció mèdica i psicològica especialitzada, tant ambulatòria com en règim d’hospitalització.
• Coordinació i derivació, si s’escau, a altres serveis col·legials de suport: legal, jurídica, laboral, etc.
• Actuació de la intervenció col·legial davant denúncies per situacions provocades per infermeres o infermers.
COM ACCEDIR? De diverses formes:
• Per petició personal de la infermera/r.
• Pel suggeriment de familiars, companys i companyes de treball o responsables laborals de la persona afectada.
• Per reclamació o denúncia formal
relacionada amb aquest àmbit.
ENS AFECTA A TOTES
L’estudi ‘Repercussions de la Covid sobre la salut i l’exercici de la professió dels professionals de la salut de Catalunya’, impulsat per la Fundació Galatea a través d’una enquesta, per valora l’Impacte de la crisi sanitària en la salut, estils de vida i condicions de treball dels professionals de la salut a Catalunya i es va realitzar durant el mes de juliol 2020.
En tots els grups de professionals de la salut que han estat a primera línia durant la primera onada, es pot constatar un empitjorament molt important del seu estat de salut entre el moment previ al coronavirus i els mesos més durs de la pandèmia. Un cop superada aquesta primera onada (juliol-agost) els indicadors de salut han millorat respecte al pitjor moment de la crisi, però no han tornat als valors anteriors, de manera que els professionals han hagut d’afrontar la segona onada sense haver-se recuperat de la primera.
Els professionals de la salut que presenten pitjors resultats en els diversos indicadors de salut són, per aquest ordre, els d’infermeria, medicina, treball social i, a certa distància, farmàcia.
Les infermeres són les que més han empitjorat el seu estat de salut, tant si considerem la salut autopercebuda (han passat del 10,2% amb salut regular o dolenta abans de la Covid al 29,4% després de la primera onada), les hores i la qualitat de la son (el 29% dorm menys de 6 hores diàries i el 37% té problemes per adormir-se o es desperta espontàniament a la nit). A més són les professionals que en major mesura han tingut pensaments de “no poder més”, les que presenten pitjors indicadors de dolor i d’estrès i un 65% pateix la síndrome de Burnout (professional cremat) en la dimensió d’esgotament personal.
D’altra banda, la infermeria és el grup professional, juntament amb els farmacèutics, que presenta un major consum de tranquil·litzants o hipnòtics (el 32% i el 31% en ambdós casos); segurament per la autopercepció de que la seva salut ha empitjorat.[]
