Mercè Porté, presidenta del COILL, subratlla que «2.647 infermeres són del tot insuficients per atendre una població de gairebé mig milió de persones» i demana mesures urgents perquè s’adoptin estratègies i «evitar que s’encomani la tendència a la baixa de la ràtio europea”
El Consejo General de Enfermería exposa que, lluny que la situació millori, les xifres espanyoles, amb 6,45 infermeres per cada 1.000 habitants, es mantenen molt per sota de la mitjana europea, que en té 8,12.
El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) denuncia la manca de 1.130 professionals per assolir la ràtio europea, tal com exposa l’Informe de Ràtios 2025 del Consejo General de Enfermería (CGE). Lleida té actualment 2.647 infermeres i una ràtio de 5,69 professionals per cada 1.000 habitants, molt per sota de les 8,12 que comptabilitza Europa i de la mitjana espanyola que és de 6,45.
Sobre aquesta situació, la presidenta del COILL –Mercè Porté– subratlla que «2.647 infermeres són del tot insuficients per atendre una població de gairebé mig milió de persones» i demana mesures urgents perquè s’adoptin estratègies i «evitar que s’encomani la tendència a la baixa de la ràtio europea”.
A Catalunya
Catalunya té actualment 53.929 infermeres i una ràtio de 6,58, per la qual cosa caldria incorporar 12.622 professionals. Mentre Lleida se situa en tercera posició, la ràtio més baixa és de 4,89 i correspon a Girona que, amb 4.098 col·legiades, necessitaria incorporar-hi 2.707 infermeres. La segueix Tarragona amb una ràtio de 5,25 i 4.675 infermeres en actiu, que acumula un dèficit de 2.556 professionals. L’única de les quatre províncies catalanes que se situa per sobre de la mitjana espanyola és Barcelona que, malgrat tenir una ràtio de 7,07 i 42.509 col·legiades en actiu, suma un dèficit de 6.313 professionals.
A Espanya
Les xifres espanyoles, amb 6,45 infermeres per cada 1.000 habitants, es mantenen molt per sota de la mitjana europea, que té 8,12 infermeres per cada 1.000 habitants. L’OMS, l’OCDE i la UE ja recopilen i homogeneïtzen la ràtio per cada 1.000 habitants. Aquestes ràtios no ignoren la rellevància de la complexitat de les cures, sinó que respon a un imperatiu metodològic de viabilitat, comparabilitat internacional i consistència de la dada per poder fer-ne un diagnòstic basal. Això ens permet comparar-nos amb països i dades del nostre entorn.
Tot i que la ràtio espanyola ha millorat en 9 centèsimes respecte al 2024 (6,36), l’organisme que representa els més de 358.000 infermeres i infermers assegura que és un augment insuficient i alerta que continuen faltant aproximadament 100.000 professionals per cobrir les necessitats actuals.
Aquestes xifres són extrapolables a la resta de la Unió Europea, que per segon any consecutiu torna a baixar les ràtios de 8,19 el 2024 a 8,12 el 2025. Cosa que posa en evidència la greu situació a què s’enfronta la infermeria a nivell mundial. Així i tot, aquests països europeus, que també tenen dèficit d’infermeres i ofereixen millors condicions, fomenten l’èxode d’infermeres i provoquen encara més fugida de professionals. «Continuem assistint a un deteriorament constant de la sanitat no només al nostre país, sinó a la resta de països veïns de la Unió Europea i també a nivell mundial. La manca de compromís amb la professió significa un autèntic menyspreu a la infermeria, que a curt termini es pagarà molt car», apunta Florentino Pérez Raya, president del CGE.
Xifres per CCAA
Pel que fa a les dades per comunitats autònomes, les xifres no són gaire més esperançadores en aquest Informe de ràtios 2025. Navarra, amb 8,97 infermeres per cada 1.000 habitants, continua liderant el rànquing, seguida del País Basc, amb 8,21, que supera aquest any la mitjana europea també. En aquest sentit, des de la institució col·legial apunten que “encara que estiguin per sobre de la resta de comunitats, això no vol dir que no necessitin més infermeres per poder continuar donant unes cures òptimes, ja que les jubilacions i el desig d’abandonament de moltes professionals també és latent en aquestes regions”, detalla Pérez Raya.
Canàries (7,71), Castella i Lleó (7,6), Aragó (7,47), Melilla (7,46), Astúries (7,39), Extremadura (7,14), Ceuta (6,97), Cantàbria (6,77), Madrid (6,65), La Rioja (6,65) i Catalunya (6,58) ocupen els llocs següents i estan per sobre de la mitjana nacional.
Finalment, tancant la cua i per sota de la mitjana espanyola, Castella-la Manxa (6,33), Illes Balears (6,24), Comunitat Valenciana (5,65), Andalusia (5,62), Galícia (5,33) i Múrcia (5,23).
PDF Presentación CGE Ratios Informe 2025 (Junio 2026
