La presidenta del COILL recorda que “fa més de 60 anys, quan aquest era encara un camí inexplorat, l’International Council of Nurses aprovava una resolució per la qual el nostre col·lectiu adoptava el nom d’infermera com a denominació inclusiva i global: la regulació, defensa i representació d’una professió, qualificada i científica, amb la dona com a emprenedora, líder i gestora”.
L’organització de la celebració del 8M recau per primera vegada en el Departament d’Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat que, tal com explica en el seu web, no pretén parlar de la pandèmia, però tampoc no l’ha volguda ignorar: “Ara que semblaria que tornem a la normalitat, us proposem una conversa que comença amb la idea de tot allò que considerem ‘normal’ i evoluciona cap a evidenciar les anormalitats amb què les dones ens continuem trobant cada dia. Avancem cap a una #NormalitatFeminista?”.
Aquesta és la base de la ‘Declaració Institucional 2022, del Dia Internacional de les Dones‘ que urgeix a “trencar el miratge de la igualtat que fa que una part de la societat es pregunti «què més volen les dones?» o que s’instal·li en la falsa equidistància del «ni masclisme ni feminisme»”.
El document, entre altres aspectes, recull greus desigualtats materials com la feminització de la pobresa, l’assignació a les dones del treball de cures no remunerat i de menystingut valor social, la segregació vertical i horitzontal del mercat laboral, sous més baixos –fins i tot salaris inferiors per la mateixa feina– i condicions laborals més precàries per a les dones.
En aquest sentit, Estrella Martínez, degana del Consell de Col·legis Oficials d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) ha lamentat que la descripció aportada pel document “sigui tan evident en el col·lectiu de la Infermeria. Tot i ser un dels col·lectius més format i amb més pes específic sectorial del Sistema de Salut, les infermeres vivim en una conjuntura que ens exigeix nivells d’excel·lència, però ens manté en una bombolla infranquejable per sostenir mancances estructurals”.
Totes aquestes «formes específiques i agreujades de subordinació de les dones» que recull la declaració, es fan paleses també en l’àmbit de les cures domèstiques. Una herència “malentesa com a cultural i que perviu en l’àmbit de la professionalització de la cura”, tal com explica Martínez.
Mercè Porté, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), s’ha sumat a les reivindicacions del Consell d’Infermeres i demana que es corregeixin “les desigualtats que patim les infermeres i es faci amb perspectiva de gènere. Vull recordar que fa més de 60 anys, quan aquest era encara un camí inexplorat, l’International Council of Nurses aprovava una resolució per la qual el nostre col·lectiu adoptava el nom d’infermera com a denominació inclusiva i global: la regulació, defensa i representació d’una professió, qualificada i científica, amb la dona com a emprenedora, líder i gestora”.
Amb més d’un 85% de dones, la Infermeria continua demanant el reconeixement de la categoria professional A1, la conciliació o l’accés als llocs de lideratge de les polítiques de salut i els òrgans de gestió.
