La commemoració de l’octubre com a ‘Mes Mundial de la Conscienciació de la Prevenció del Càncer de Mama’, iniciativa nascuda el 1985 als Estats Units i adoptada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i els estats; treu cada any a la palestra les xifres d’una malaltia que el 2020, segons l’informe de la mateixa organització, va causar la mort de 685 000 persones arreu del món, de les quals el 99,5≥99% eren dones i el 0,5≤1% homes (proporció estimada 1/100). Una prevalença entre la població femenina que té la particularitat que la meitat dels tumors mamaris afecten dones que no tenen factors de risc específics a banda del sexe i l’edat, explica l’OMS.
A Catalunya, el Departament de Salut facilitava ahir 19 d’octubre (Dia Mundial contra el Càncer de Mama) dades esperonadores com la taxa de supervivència que, cinc anys després del diagnòstic, se situa ja en el 89% dels casos. El 2022 es van diagnosticar 5.497 nous casos de càncer de mama en dones, 1.300 dels quals es van detectar en el marc del programa de cribratge establert pel sistema de salut català. Amb 138 casos per cada 100.000, en termes generals, el tumor mamari representa el 30% dels càncers diagnosticats en dones.
“Aquesta estratègia de detecció precoç permet abordar el càncer de mama en una etapa molt inicial, quan encara no produeix molèsties i la possibilitat de curació és més alta”, expliquen fonts de Salut que indica que “aquest programa de cribratge convida unes 430.000 dones d’entre 50 a 69 anys a fer-se una mamografia cada 2 anys“, però que d’aquestes “hi participen un 65%”.
Continuant amb les estadístiques, a la part més ‘dura’ de la taula, se situen les 1.091 morts per càncer de mama, el 18% del total dels decessos per malaltia oncològica en dones.
LES INFERMERES, UNA OPORTUNITAT DE SUPERVIVÈNCIA PER A LES DONES
Malgrat que no es coneixen les causes exactes del càncer de mama, el ‘Codi europeu contra el càncer’ apunta recomanacions per disminuir el risc tumoral. Una sèrie de “cures i propostes que, des de cadascuna de les especialitats i experteses, les infermeres poden abordar de forma col·laborativa amb la participació i corresponsabilitat de les dones ateses”, afirma la Dra. Glòria Jodar, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya (CCIIC).
El tabaquisme o el consum de substàncies nocives i/o addictives, l’alimentació i el pes saludable, l’activitat física, l’exposició solar o la salut del medi laboral són algunes de les recomanacions generals recollides en el codi; que es completa amb indicacions concretes per a les dones com ara la promoció de la lactància materna, el control de teràpies hormonals, les vacunacions (especialment contra el papil·lomavirus –virus del papil·loma humà (VPH)– en nenes) o la participació en els programes de cribratge de mama i cervicouterí, entre altres.
Els àmbits de cura clínica –quan la malaltia ha estat diagnosticada– i de cura preventiva –abans de l’aparició del tumor mamari– de les infermeres, “abasten el 100% de la línia vital de les dones”, explica Jodar. “És aquesta atenció continuada de la persona des del seu naixement fins a la seva mort, la que ens fa imprescindibles per a la prevenció, la detecció i la cura de la dona amb càncer de pit. Una assistència que hem de proveir de forma complementària des de tots els àmbits i nivells assistencials”.
“La vigilància, cura i intervencions de les llevadores des dels serveis d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) i els equips multidisciplinaris obstetricoginecològics de l’atenció primària (AP) i hospitalària. Les infermeres especialistes de Familiar i Comunitària que, des dels CAP, assumeixen i fan el seguiment del dia a dia de les dones diagnosticades de càncer de mama, alhora que lideren programes de prevenció. Les infermeres especialistes de Salut Mental que tenen cura de les dones afectades pel tumor en el procés d’acceptació, tractament i recuperació de la malaltia i vetllen pel seu benestar davant qualsevol desequilibri emocional. Les infermeres especialistes en Geriatria que fan prevenció i aborden la cura de la malaltia de les dones més grans, majoritàriament institucionalitzades i que, en molts casos, presenten malalties perifèriques o pròpies de l’edat. També les infermeres especialistes en Pediatria que atenen la salut de les dones en la infantesa per maximitzar el seu benestar en l’època adulta. I com no, les infermeres del Treball que juguen un paper importantíssim en el benestar de les dones sanes o diagnosticades de càncer de mama en l’entorn laboral” –posa en valor Glòria Jodar que no oblida– “les cures de les infermeres expertes que des de les mateixes unitats i consultes oncològiques, demoestètiques o de qualsevol altre àmbit, creen una oportunitat de supervivència per a les dones amb càncer de mama”.
