El Col·legi d’Infermeres celebra la seva diada anual sota el lema ‘Invertir en Infermeres. Invertir en Lleida’ i alerta dels riscos de la perdua de confiança dels usuaris/es en el sistema de Salut.
L’equip liderat per Laia Llubes i el seu projecte sobre empoderament del pacient crònic des de l’Atenció Primària; i l’estudi sobre salut mental i embaràs d’Olga Masot; s’enduen la Beca i el Premi de Recerca Infermera del COILL 2022, respectivament.
El COILL reestructurarà les línies d’investigació finançades per l’entitat amb l’objectiu d’establir línies prioritàries de treball per introduir innovacions urgents en la pràctica infermera.
El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) ha celebrat la tarda d’avui, dimarts 17 de maig, la seva diada anual. La trobada, que forma part dels actes de celebració del Dia Internacional de la Infermera (12 de maig), ha estat marcada per l’emergència professional que viu aquest col·lectiu que denuncia “mancances i greuges estructurals, agegantats per dos anys de pandèmia”. Així ho ha explicat Jordi Ballesté, vicepresident del COILL, en la seva benvinguda a l’acte que ha tingut lloc a l’església de Santa Maria del Castell dels Templers de Gardeny i que ha arrencat amb la projecció del curt documental ‘Infermeres, origen i professió’.
Montserrat Pifarré, regidora de Salut de l’Ajuntament de Lleida; Montserrat Gea, directora general de Professionals de la Salut; i Josep Pifarré, gerent de la Regió Sanitària Lleida; han acompanyat les infermeres lleidatanes en una jornada molt reivindicativa en què la presidenta del COILL, Mercè Porté, ha tornat a reclamar als responsables de les diferents administracions “invertiu en infermeres, invertiu en ciutadania, invertiu en Lleida”. Porté els ha mostrat la seva preocupació perquè “alguna cosa no estem fent bé o, com a mínim, anem tard. Estem perdent la capacitat d’avançar-nos als problemes i mancances. Alguna cosa està fallant quan dediquem tant o més temps a solucionar problemes que a prevenir-los”.
Porté ha alertat també que “els nostres usuaris i usuàries es comencen a qüestionar el temps de cura que els hi dediquem o els recursos que disposem. Una desconfiança que, a curt i mitjà termini (si no ho ha fet ja), farà minvar la seva confiança en el sistema i, també, en els professionals de la salut que hi prestem atenció. La confiança és un bé preuat en el procés de cura. I una societat que no pot confiar en el sistema de Salut, emmalalteix”.
La Diada ha tingut també un caire social amb el tradicional homenatge a les infermeres i infermers jubilades el passat 2021, a les quals s’ha atorgat la insígnia col·legial.
Tot seguit, Miquel Àngel Calderó, secretari del Col·legi, ha anunciat que durant l’estiu es presentarà el programa “Un segle de cura. Centenari del COILL”, que tindrà lloc a la tardor i commemora els cent anys de la corporació.
La Diada ha estat conduïda per la periodista de TV3, Ruth Camí.
FOTOGALERIA DIADA 2022
El COILL beca un projecte sobre promoció de l’empoderament i participació del pacient crònic des de la Infermeria Familiar i Comunitària, liderat per Laia Llubes
Laia Llubes Arrià, com a investigadora principal, lidera l’equip d’infermeres investigadores format per Cecilia Bañeres Argiles, María Asunción Florensa Flix i José Tomás Mateos García; autores del projecte guanyador de la ’12a Beca al Millor Projecte de Recerca Infermera de Lleida’ que atorga el COILL. L’estudi que comptarà amb una dotació de 6.000 euros, pretén elaborar el ‘Disseny d’una estratègia comunitària per potenciar l’autogestió de pacients amb múltiples malalties cròniques mitjançant investigació-acció-participativa’.
L’augment de les malalties cròniques ha creat un nou rol al pacient que ha passat de ser un malalt passiu a un malalt actiu. Actualment, els pacients crònics concentren la càrrega assistencial més gran i, segons les autores, “d’aquí sorgeix la necessitat d’empoderar-los perquè es converteixin en pacients actius que contribueixin decisivament al maneig de la seva malaltia i a l’adherència al tractament”; una intervenció liderada des de l’àmbit de la Infermeria Familiar i Comunitària.
Premi d’Investigació per al treball d’Olga Masot que relaciona nutrició i depressió en dones gestants
El XXX Premi Josep Maria Camps i Balagué d’Investigació d’Infermeria de Lleida, en tercera categoria i dotat amb 300 euros, ha estat per al treball ‘Efecte de l’àcid docosahexaenoic (DHA) sobre la salut mental materna: scoping review. Una alternativa per prevenir la depressió i l’ansietat a l’embaràs i postpart?” de la infermera Olga Masot Ariño.
L’estudi, contextualitzat en els períodes de gestació i de lactància, indica que el DHA juga un paper important en la patogènia de la depressió i l’ansietat en el període de l’embaràs. Resultats brinden suport a la hipòtesi de la implicació dels fosfolípids en la depressió i un argument per a l’ús d’àcids grassos poliinsaturats omega-3 com a tractament alternatiu per prevenir la depressió en aquesta població. Extrapolant els resultats a l’especialitat d’Infermeria Obstetricoginecològica, l’autora destaca el paper capital de les llevadores per a l’educació sanitària de les dones gestants, assessorant-les sobre una correcta nutrició per disminuir el risc de patir símptomes depressius i ansietat durant el període perinatal i el puerperi.
El Jurat del premi va declarar desertes la resta de categories.
Programa Diada de les Infermeres de Lleida 2022 COILL
DIADA 2022 DE LES INFERMERES DE LLEIDA. PARLAMENT CLOENDA
MERCÈ PORTÉ, PRESIDENTA COILL
INVERTIR EN INFERMERES. INVERTIR EN LLEIDA.
Aquesta és la segona Diada que visc com a presidenta de les Infermeres de Lleida i, abans, moltes d’elles, les vaig viure com a membre de Junta del COILL. Podria dir que recordo gairebé una anècdota, una conversa amb alguna companya, un treball presentat… de totes elles. Però, sabeu el que roman en la meva memòria? Viure-les totes com a col·legiada.
Sempre m’ha sorprès la projecció i capacitat de canvi d’un col·legi petit com el nostre. Petit pel nombre d’infermeres i infermers, és clar: 2.483 infermeres, el 2021. Quasi 1.300 infermeres menys que Girona i molt lluny de les més de 4.000 que té la província de Tarragona o de la xifra estratosfèrica que sumen les 38.000 infermeres de Barcelona.
Som poques? Sí, és indiscutible. Ho diu la nostra ràtio que ens assigna 176 usuaris i usuàries per cap o els gairebé 5 km2 en què ens dispersen. D’aquestes dades vaig parlar el passat 12 de maig, Dia Internacional de la Infermera, en la carta al director que, sota el títol ‘Inverteixin en infermeres. Inverteixin en Lleida’, van publicar els diaris La Mañana i Segre. Si no l’heu llegida, us convido a fer-ho en la web del Col·legi, però hi ha un paràgraf que m’agradaria llegir-vos. Diu així…
“Que importants les infermeres!”, pensareu. Doncs sí, sens dubte ho som. Però no perquè ho diguem nosaltres, l’OMS o l’ONU. Principalment, perquè ho diu la dona que, embarassada, acudeix a la nostra consulta i la qual després atenem també al part. Ho sent aquest mateix nadó que cuidem i acompanyem mentre creix i que, anys després i ja adolescent, ve a veure’ns perquè no es troba bé o, en el millor dels casos, simplement té dubtes sobre algun tema relacionat amb la seva salut i valora el nostre consell. En la vida adulta, ho diu el qui continua trucant a la nostra porta i al qual veiem més o menys, segons com es trobi. Mentre, entre visita i visita, coneixem la tercera i, potser, fins i tot la quarta generació de la seva família. També pensarà que som importants quan comencin les xacres (vetllarem perquè siguin les menys possibles) i ens vegem amb més freqüència: una recepta, una cura, uns dies hospitalitzat, una visita domiciliària… Tant se val l’edat que tingui i on estigui, sempre hi haurà una infermera al seu costat. O no”
Sobre això i aprofitant que avui ens acompanyen la Dra. Montserrat Gea, directora general de Professionals de la Salut i expresidenta i col·legiada del COILL, la Dra. Montserrat Pifarré, regidora de Salut de la Paeria, i el Dr. Josep Pifarré, gerent de la Regió Sanitària Lleida, als quals agraeixo que ens acompanyin; voldria reflexionar.
Alguna cosa no estem fent bé o, com a mínim, anem tard. Estem perdent la capacitat d’avançar-nos als problemes i mancances. Alguna cosa està fallant quan dediquem tant o més temps a solucionar problemes que a prevenir-los.
El meu relat no és un supòsit. Relata situacions reals que les infermeres i infermers de Lleida, de nord a sud, vivim cada dia. Les persones, al llarg de la seva vida, confien en un sistema de Salut com a eina indispensable per al seu benestar i el de les persones que estimen. La nostra comunitat ho fa, però els nostres usuaris i usuàries es comencen a qüestionar el temps de cura que els hi dediquem o els recursos que disposem. Una desconfiança que, a curt i mitjà termini (si no ho ha fet ja), farà minvar la seva confiança en el sistema i, també, en els professionals de la salut que hi prestem atenció.
La confiança és un bé preuat en el procés de cura. I una societat que no pot confiar en el sistema de Salut, emmalalteix. Ho veiem cada en països i comunitats amb menys recursos que els nostres. Persones sense accés a la sanitat i professionals de la salut que fugen a altres indrets on estan més reconeguts, laboralment i econòmicament. La migració infermera, un fenomen que ja no ens és aliè. Fa dies que patim la fuita d’infermeres i infermers formats a casa nostra cap altres sistemes de Salut amb més garanties laborals i econòmiques.
Cada infermera que fuig és una escletxa en el sistema i una pèrdua de talent per a la nostra professió. I tant o més greu és l’impacte sobre la seguretat i la supervivència dels nostres pacients, amb uns nivells de cronicitat com no havíem conegut.
Hi ha un terme en economia que xifra la capacitat multiplicadora del rendiment de cada euro invertit, és cost-oportunitat. Un concepte que cal aplicar amb urgència als pressupostos sanitaris i, més quan són múltiples els estudis que avalen la inversió en Infermeria i en infermeres.
Les infermeres no som una ‘despesa a retallar’. Som una ‘oportunitat d’estalvi’ per al nostre sistema i per a la nostra comunitat. Un recurs que s’anticipa a la malaltia. Una comunitat de persones sanes, que poden estudiar, treballar, crear… Persones que construeixen i aporten riquesa a la societat.
No m’estendré més i sé que, infermeres i administracions, estem cridades a emprendre juntes línies de treball consensuades i estratègiques, que siguin justes amb les nostres capacitats i amb la nostra societat.
Montse i Josep; com a presidenta de les infermeres i infermers de Ponent, us trasllado la petició: “invertiu en infermeres, invertiu en ciutadania, invertiu en Lleida”.
Moltes gràcies a totes per assistir-hi, espero que hàgeu gaudit de la nostra Diada!
DIADA 2022 DE LES INFERMERES DE LLEIDA. PARLAMENT BENVINGUDA
JORDI BALLESTÉ, VICE PRESIDENT COILL
INFERMERIA 360º
Tot just fa un any ens retrobàvem en el pati d’aquest mateix Castell, amb l’alegria de tornar a celebrar la Diada del COILL, però no sense certa incertesa i desànim per la situació tan complexa que vivíem. També recordo que l’elecció d’aquest espai no va ser casual: un espai històric com la nostra professió i amb la solidesa d’una fortalesa, tot el que desitjàvem per a les nostres col·legiades.
Si mirem el dia d’avui amb aquella mateixa perspectiva, podríem arribar a pensar que el temps s’ha detingut i res o poc ha canviat la situació. Però la perspectiva no és una línia, ni un eix que, imantat, només deixi mirar endavant o enrere. La perspectiva és un univers de 360º. Tan universal com ho és la nostra professió.
No ho negaré, les mancances i greuges estructurals, agegantats per dos anys de pandèmia, ens tenen –si em permeteu l’expressió– ‘ben acollades’. Però sabeu el que més ens paralitza?
PENSAR QUE SOM L’ANEGUET LLEIG DEL SISTEMA
Aquest conte clàssic resumeix perfectament el futur que ens espera si no ampliem la perspectiva. Tenim problemes? Sí, tants com vulgueu. I si visquéssim en un món imaginari i fóssim un ànec, segurament podríem continuar nedant a la mateixa bassa esperant que la fi del conte resolgui la situació.
Però, es dóna la conjuntura que som persones i vivim en el món real; que, a més, som professionals i no ens hem format per nedar a la bassa; i, per arrodonir la història, som vitals per a les altres persones. Així que aquí ho teniu.
No, no som l’aneguet lleig del sistema, de fet som el pilar del sistema. Que ens obliguen a lluitar la nostra posició cada dia? Sí. Que d’un costat ens menystenen els drets i, alhora, ens autoimposem l’excel·lència en la nostra cura infermera perquè les persones rebin la millor atenció que puguem donar-les-hi? També.
El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida és plenament conscient que la situació és des de fa molt de temps insostenible. Però, també sabem que les infermeres no ens quedarem a la bassa, esperant que algun Hans Christian Andersen escrigui la fi del conte per nosaltres.
Les Infermeres de Lleida tenim la capacitat per ampliar la perspectiva i aprofitar els recursos que a l’abast, a tort i a dret. I també tenim la força i la intel·ligència per crear-ne de nous, per millorar la nostra situació i la de les persones que cuidem.
Gaudiu d’aquesta Diada de les Infermeres i Infermeres de Lleida i, recordeu, fem de la nostra professió una Infermeria de 360º, una Infermeria amb perspectiva i futur.
Moltes gràcies.
