Coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència, el Consell d’Infermeres alerta que l’infrafinançament obliga les infermeres a investigar “a temps parcial” i que cal obrir línies d’estudi sobre la Infermeria mateixa com a professió.
La celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència 2024 arriba sota el lema ‘Les dones i les nenes en el lideratge científic, una nova era per a la sostenibilitat’. Una premissa plenament vinculada a l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) a través de l’aportació i els èxits de les dones en el camp de la ciència “des de la millora de la salut fins a la lluita contra el canvi climàtic”, destaca l’ONU.
“Treure partit de tots els talents disponibles” –prossegueix l’Assemblea– “significa que necessitem més dones que treballin en aquests àmbits”. Una assignatura pendent atès que, malgrat que els estats consideren la ciència com a fonamental per a les economies nacionals, “fins ara, la major part dels països i independentment del seu nivell de desenvolupament, no han assolit la igualtat de gènere en aquest sector”.
Segons les xifres de l’ONU, les dones solen rebre beques de recerca més modestes que els col·legues masculins i, tot i que representen el 33,3% de tots els investigadors, només el 12% dels membres de les acadèmies científiques nacionals són dones. També preocupa que, en camps d’avantguarda com el de la intel·ligència artificial, només un de cada cinc professionals (22%) sigui una dona. A més, les investigadores solen tenir carreres més curtes i més mal pagades i el seu treball està poc representat a les publicacions científiques d’alt nivell.
“El biaix de gènere a la ciència és una realitat, també en una professió tan feminitzada com és la nostra”, ha apuntat la Dra. Glòria Jodar, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC). “Comencen a ser molts els grups de recerca infermera actius i, malgrat que la nostra integració en equips multidisciplinaris augmenta, tenim autèntiques dificultats per assolir un grau de reconeixement que ens permeti liderar-los com a investigadores principals”.
La degana ha reflexionat també sobre la manca de convocatòries i línies de finançament per a “la investigació sobre la Infermeria mateixa que ens permetin desenvolupar projectes de recerca d’alt nivell i de llarga durada. Això, com en altres camps d’investigació, obliga les infermeres a compatibilitzar l’activitat científica amb altres feines. Una dedicació parcial que afecta greument els terminis dels projectes i alenteix el desenvolupament de la nostra professió”.
En últim lloc, Glòria Jodar s’ha referit a les dificultats “perquè flueixi el coneixement i difondre els resultats de les evidències científiques obtingudes per les infermeres i, així, traslladar-los a la pràctica clínica per avançar en salut i les cures a la població”.
A Lleida, la situació no és diferent i la Comissió de Recerca del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermeres (COILL) que encapçala Esther Rubinat, coincideix que “les línies de finançament són insuficients i les infermeres no comptem amb el suport necessari ni les mateixes oportunitats per fer ciència, tot i la importància dels nostres projectes per a la salut de les persones”.
El 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’11 de febrer “Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència” en reconeixement al paper clau que exerceixen les dones a la comunitat científica i la tecnologia, amb l’objectiu de donar suport i promoure l’accés de les dones i les nenes a l’educació, la capacitació i la investigació en els àmbits de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.
Foto: Infermera Coneixement © Ariadna Creus i Àngel García (Banc Imatges Infermeres)
